Fins que soni la campana

En un combat de boxa, per guanyar un assalt, el secret és seguir colpejant quan la campana ja ha sonat, aprofitant cada segon per anar debilitant al contrincant. Digues-li assalt, digues-li temporada. Sembla que el Girona no podrà badar en aquest final de campanya i li tocarà fer mèrits fins i tot quan els 90 minuts dels 8 partits que queden s'hagin superat. Tothom es juga molt en aquest últim tram de competició i, com hem vist en aquestes dues últimes jornades, l'equip haurà de donar el 101% d'ell mateix per puntuar. Aquí ens tindrà per ajudar a fer-ho possible.

Iniciem el repàs d'aquest parell de setmanes, marcades pel parèntesi a la Lliga provocat per les cites de les seleccions. Aquests dies sense competició van ser ideals per seguir fent gironisme en esdeveniments de caràcter més social que esportiu, com bé van entendre els amics de la Penya Girona Costa Brava Sud de Lloret de Mar, que van organitzar una fantàstica barbacoa als jardins de l'Hotel Evenia Congress el passat 24 de març. 9 immortals van desplaçar-se a la localitat per fer-los-hi costat, encara amb el dolç record de la Convenció que hi vam celebrar la setmana anterior. L'acte va ser tot un èxit, amb cap a un centenar d'assistents i la presència del lloretenc de la primera plantilla, Marc Muniesa, amb qui ens vam fotografiar i aprofitar per desitjar-li sort pels següents compromisos blanc-i-vermells. També van gaudir de l'acte Jaume Dulsat, alcalde de Lloret, i Albert Mateos, en representació de l'àrea social del Girona FC. Els companys d'aquesta agrupació gironista, liderats per en Marcelo, en Juanmi i companyia, van oferir-nos, en el marc incomparable dels jardins de l'hotel, una àmplia varietat de deliciosos canapès, el pernil més exquisit i una selecció de broquetes de carn i peix.

La setmana següent va culminar amb el partit a Montilivi contra l'Athletic, però abans vam tenir també acció. Alguns socis van assistir al partit amistós que va disputar la Selecció Catalana contra Veneçuela del dilluns 25 al nostre estadi. Fins a 4 jugadors gironistes (Aleix García, Àlex Granell, Pere Pons i Marc Muniesa) van formar part del combinat autonòmic, el que ens ajuda a fer-nos una idea de la nova dimensió del club. Abans gairebé no ens tenien en compte ni per aquests compromisos de caire més festiu i ara, a més de liderar-los, tenim presència fins i tot als oficials amb les convocatòries de Pedro Porro (Espanya Sub-21), Stuani (Uruguai), Bono (Marroc) i Choco Lozano (Hondures). Dimarts 26 hi va haver presència immortal a la Casa de Cultura en la presentació del llibre "Els millors anys de la nostra vida" que el periodista Jordi Bofill ha escrit per explicar a tothom els detalls de les temporades en les quals el Girona lluitava per l'ascens a Primera. A l'acte hi va ser, entre altres personalitats importants del gironisme, Pablo Machín, el tècnic que va liderar la fita. I arribem per fi al divendres 29 (un altre divendres cortesia del senyor Roures i dels clubs que es deuen als diners de la televisió), al duel contra els leones. La programació del partit en aquest dia i hora va impedir una trobada de germanor amb els amics de la Peña Lehoi Beltz de Barcelona i altres grups de seguidors del conjunt bilbaí, però així i tot els nostres socis de Roses van empescar-se-les per fer la prèvia amb alguns aficionats de l'equip basc presents al bar on habitualment fan la cervesa abans de pujar al camp. Durant els 90 minuts, tot i l'empenta que vam enviar des de la graderia i l'esforç dels nostres futbolistes, el Girona no va poder amb un Athletic Club que ha deixat enrere els problemes de la primera volta i va com un coet cap a la batalla per l'última plaça que dóna accés a la pròxima edició de la Champions.

I del matx contra l'Athletic Club passem al que vam disputar el dimarts al Wanda contra l'equip que va sorgir com a sucursal de l'entitat biscaïna a la capital ara fa 116 anys, el Club Atlético de Madrid. El partit, jugat el dimarts 2 d'abril amb motiu de la jornada intersetmanal fixada per la Lliga, va tenir un horari complicat (19:30 d'un feiner) i no vam ser tots els que solem estar al 106 quan juga el Girona com a visitant, però això no ens va fer perdre l'esperança de tornar a puntuar davant els colchoneros, tal com havíem fet en tots els compromisos precedents. No va poder ser, ja que, tot i els 77 minuts de resistència gironista, els del Cholo Simeone van acabar imposant la seva llei. Segona patacada en cinc dies que fa créixer la necessitat de recuperar la capacitat de guanyar com a locals. Octubre queda molt lluny i s'ha de començar de sumar de tres en tres a Montilivi, i més ara que venen dos rivals directes com Espanyol i Villarreal. Si ens podem evitar patiments d'última hora, millor. Els nostres cardiòlegs ho agrairan.

Demà és el dia del primer test per assegurar la permanència, contra el conjunt perico. Hem de donar més suport que mai als blanc-i-vermells, unir-nos com un autèntic dotzè jugador que contribueixi a guanyar el partit. I per això és indispensable estar ben alimentat, així que res millor que la "timbalada" de germanor que hem organitzat a partir de les 10:30 hores al Restaurant Chaplin (Ronda Sant Antoni Maria Claret, 3) amb els companys de la Penya Blanc-i-Blava de Girona 2007, associació de seguidors del RCD Espanyol de la nostra ciutat amb la qual tenim relació des de fa anys (van assistir als actes commemoratius dels 20 i els 25 anys de la penya). L'àpat més important del dia entra millor si es consumeix en un ambient 100% futbolero, i més si es tracta de quelcom tan saborós com el timbal que prepara a base de bacó, ous i patata els responsables d'aquest establiment tan gironista. Té decorades les seves columnes amb els nostres colors, així que no hi haurà dubte que esmorzarem com a locals.

Per acabar l'article d'aquesta setmana, una mica de miscel·lània immortal. A l'anterior entrada del blog, en la qual repassàvem la Convenció de Lloret, ens vam deixar de comentar la visita que el nostre president Pepe Sierra i el nostre vocal Franc Pascual van fer, acompanyats per en Rafa Alonso (màxim golejador del Girona 91/92 al qual homenatjàvem) i l'Albert Mateos, al Bar Los Pajaritos. Aquest local és un autèntic temple del futbol, amb tota mena de marxandatge d'equips de tot el món decorant les seves parets. Els aficionats a l'esport rei arribats a la vila costanera des de tots els racons del planeta deixen la seva empremta als seus murs, així que nosaltres no podíem ser menys i vam fer entrega d'una bandera de la penya al seu propietari, que ens va assegurar que li buscaria un lloc preferent com fa amb les de la resta d'equips espanyols. Seguim en clau internacional. Tots sabeu que el Bar 106, la nostra seu, el porten des de fa anys la San i en You, una parella d'origen xinès que ja és molt gironina (i gironista). El passat cap de setmana la seva filla Shu Hui feia anys i la vam obsequiar amb una samarreta commemorativa de l'ascens a Primera Divisió per veure si aconseguim que s'estimi tant al nostre equip com la resta dels Jiang. I d'uns amics arribats d'Àsia fem un salt i passem a uns altres que viuen a Amèrica, concretament a Mèxic. El nostre soci Josep Maria Trias està evangelitzant en la fe en el Girona FC als habitants d'aquelles contrades i ja ha aconseguit la primera conversió. Es tracta del Padre Alejandro, capellà de la Parròquia de Jesús de la Buena Esperanza de Tapachula, a l'estat de Chiapas. Aquest mossèn és molt aficionat al futbol i el seu equip de tota la vida és el Club Deportivo Guadalajara, conegut popularment com las chivas, que també vesteix amb samarreta de franges blanc-i-vermelles. Amb aquesta coincidència cromàtica no va ser difícil captar-lo i ja llueix orgullós el pin del nostre club i el de la penya al seu polo. I és que, com bé deia el nostre secretari Fran Lara en el Racó de la Federació de Penyes al Diari de Girona de la setmana passada, els immortals exercim com a autèntics ambaixadors del gironisme.  

Ahir, avui i sempre

Tots els que hem participat en la I Convenció de la Penya Immortal celebrada el 16 i el 17 de març a Lloret de Mar coincidim en el fet que ha estat quelcom per recordar, en clau penyista, durant molt de temps. Ens conformem amb que es recordi tant de temps com la bona feina dels nostres homenatjats, els integrants del Girona FC de la temporada 1991/1992 que van jugar la promoció d'ascens a Segona Divisió. 27 anys després, els gironistes no hem oblidat la seva entrega i estima pels colors. Durant anys aquesta va ser la darrera gran fita del club i, a més, va ser la llavor fundacional de la nostra penya.

Comencem el repàs de l'esdeveniment, del qual les fantàstiques fotografies del nostre tresorer Javi Rina en donen fidel testimoni. En total van ser més de 100 els inscrits en l'acte, dels quals 60 vam agafar l'autobús que posava la penya per anar fins a Lloret. A les 19 hores del dissabte ens vam reunir a Montilivi per pujar-hi. El trajecte, tot i que va ser breu, va donar molt de sí, ja que durant el mateix vam tenir temps de sortejar el ja tradicional pernil dels nostres viatges, que va anar a parar a mans d'en Carlos Solozano, i dos pollastres a l'ast cedits per Plats Cuinats Joan Vicens, que van guanyar el nostre vocal Josep Maria González Ódena i l'Alejandra Romero. Un cop arribats a l'Hotel Guitart Central Park, registrats i instal·lats a les habitacions, tocava seguir les evolucions del nostre Girona a Leganés. Els responsables de l'hotel ens van habilitar una fantàstica sala amb un projector i una gran pantalla per poder veure el partit com cal. Allà vam gaudir de valent celebrant els gols de Portu i el brillant matx dels blanc-i-vermells, que van confirmar que lluny de casa el seu rendiment està a l'altura dels més grans. Ara només cal recuperar l'encert al nostre estadi. Serà contra l'Athletic la setmana vinent?

Satisfeta la fam de victòria, va ser el moment de calmar un altre tipus de gana. El sopar va celebrar-se al Restaurant Habana del mateix hotel i va consistir en un complet bufet lliure amb tota classe de deliciosos plats. A més, per les postres, els nostres amfitrions van preparar-nos un original pastís commemoratiu amb els escuts de la penya i del Girona en xocolata. En aquest àpat vam comptar ja amb molts dels jugadors, tècnics i periodistes de l'any 92 que l'endemà serien presents en la xerrada. Alguns d'ells només podien acompanyar-nos aquella mateixa nit, com per exemple el televisiu Raúl Ruiz o Quique Yagüe, així que vam procedir a l'entrega dels seus trofeus recordatoris de la Convenció. Els convidats i el nostre president Pepe Sierra van fer el primer tall del pastís amb la clàssica espasa.

"Sale el sol por la mañana, y por la noche salgo yo", diu una de les nostres cançons de graderia més simpàtiques, a la qual vam fer honor després del sopar. I és que si la nit és jove, els immortals ho som més que ningú, com a mínim d'esperit. La festa oficial de la Convenció va celebrar-se al Beach Club, discoteca de moda de Lloret de Mar que va preparar-nos preus especials en les consumicions i fins i tot ens va deixar entrar lluint colors per celebrar els tres punts aconseguits pel Girona contra els pepineros. La diversió va ser la tònica de la vetllada, que alguns van allargar tant que no van arribar a desfer el llit de l'habitació i van anar gairebé directes a l'esmorzar de l'endemà. El pavelló, com sempre, ben alt.

Diumenge al matí, la sala Palas Atenea de l'Hotel Guitart Central Park va ser l'escenari de l'acte principal de la Convenció, el col·loqui amb els integrants d'aquell equip de somni acompanyats, entre d'altres, pel seu entrenador, el mític Xavi Agustí; el tècnic del Girona durant temporada i mitja als 80 i resident a Lloret, Waldo Ramos; el responsable de l'àrea social del club, Albert Mateos; i el periodista Josep Maria Pibernat, que a principis dels 90 treballava com a locutor dels partits del Girona a Ràdio Grup, l'única emissora que llavors retransmetia els partits del nostre club. Pibernat va actuar com a moderador d'una distesa conversa on els Sagué, Napo, Planagumà, Boada, Alonso, Planas, Corominas, Oliveras i companyia van recordar les vivències d'un futbol molt diferent del d'ara, poc professionalitzat i amb unes dificultats enormes per tirar endavant, sobretot pel Girona. Tots van recordar que la 91/92 va ser una temporada ben difícil, amb impagaments i el club acabant la campanya sota la direcció d'una junta gestora, on el compromís amb els colors dels fins a 9 gironins que integraven la plantilla (tots ells amb feines a part del futbol), unit a l'entrega dels professionals arribats d'altres llocs, va permetre no només seguir competint, sinó arribar a l'última jornada de la promoció d'ascens a Salamanca amb possibilitats reals de pujar a Segona Divisió. Parlant d'estimar l'escut, hem de destacar les emocionants paraules de Xavi Agustí, que no va poder contenir les llàgrimes recordant el mal que li feia venir al Trofeu Costa Brava amb el Banyoles i guanyar sense dificultats a Montilivi, ja que res l'emprenyava més que veure com les males gestions s'anaven succeint al club dels seus amors. Per sort, la història ha canviat i sembla que la truita hauria de capgirar-se molt per tornar a veure perillar l'existència del Girona. Nosaltres, per si de cas, seguirem sempre a l'aguait fent gironisme i recordant als qui, com l'equip del 92, han fet honor a la samarreta blanc-i-vermella amb el seu talent i dedicació.

Presidint la xerrada vam tenir, gentilesa del nostre soci i col·leccionista futbolístic Albert Martínez, tres de les samarretes que el Girona feia servir en aquella època. Un cop el nostre president va donar per finalitzat el col·loqui recordant com va prometre al capità Joan Sagué pels carrers de Salamanca que, independentment del resultat, fundaria amb uns quants amics una nova penya, es va fer entrega dels obsequis als convidats i dur a terme la fotografia de família de la Convenció unint a l'equip amb tots els participants. Després va servir-se un aperitiu al qual ens va convidar Guitart Hotels, durant el qual van sortejar-se les dues pilotes i samarretes signades per l'actual primera plantilla donades per Energia Blanc-i-Vermella. En poca estona va ser hora de tornar a emplenar la panxa i després d'un animat dinar vam tornar en bus a Girona amb un somriure d'orella a orella. Gràcies a tots els qui heu fet possible aquest meravellós cap de setmana!

Per desgràcia cap membre de la junta directiva de la Federació de Penyes del Girona FC va poder ser present a la Convenció. Tot i això, la família penyista hi va estar representada per membres de la Saltenca, la Gironina, la Cassanenca, els Paparres, l'Eloi, la Sant Narcís i la Costa Brava Sud de Lloret (que a través d'en Marcelo ens va ajudar molt en la coordinació de la Convenció), a les quals donem les gràcies per acompanyar-nos i seguir teixint aquesta gran comunitat gironista. Nosaltres abans de sortir el dissabte cap a Lloret també vam aportar el nostre granet de sorra en aquest sentit, assistint a la Caminada a l'Ermita de Sant Roc que anualment celebren els companys de la Penya Eloi Amagat de Vilablareix. Una bona excusa per fer esport, degustar un suculent esmorzar i cultivar amistats amb l'excusa del futbol.   

Socarrats

El passat diumenge 10 de març ens va visitar el Valencia, club que enguany celebra el seu centenari. Per commemorar aquest segle de vida, les penyes valencianistes oferiran, durant les Falles, una paella per a més de 1.100 persones als voltants de Mestalla. El partit del Girona pot comparar-se en certa manera amb aquest plat, senyera de la cuina espanyola a tot el món. Concretament amb el que hom coneix com a socarrat, aquell arròs que queda més fet i s'enganxa al recipient de cocció i que molt consideren una exquisidesa. Després d'encaixar i tornar molt bé els cops d'un equip que, no ho oblidem, ja és a la final de Copa i té un alt nivell, els homes d'Eusebio van voler anar per més, aconseguir el triomf, menjar-se aquest socarrat. Però en la cerca d'aquesta excel·lència vam descuidar la rereguarda i tot va acabar en no res. Per sort, nosaltres ho vam compensar assaborint un gran dia de futbol amb l'afició che desplaçada a la nostra ciutat i ho continuarem fent aquest cap de setmana a Lloret de Mar.

El matx estava programat a les 16:15 però l'acció va començar ja al migdia. 25 integrants de la Peña Valencianista Lo Rat Penat de Barcelona van unir-se a un bon grapat d'immortals per gaudir d'una prèvia de futbol com només pot fer-se al 106. Càntics, fotografies conjuntes i molt de color per part d'ambdós bàndols van convertir l'àpat en una festa. I parlant precisament de menjar, no podem obviar que els nostres amics no van quedar-se precisament amb gana, ja que la San i en You van tornar a elaborar un magnífic menú hipercalòric per donar forces a tothom per animar durant els 90 minuts. La cara d'estupefacció que van posar quan, després de tot el reguitzell de plats, encara ens van servir un deliciós pollastre va ser per emmarcar. Tal com ens agrada que passi quan viatgem lluny de Montilivi, el nostre desig és que els qui ens visiten marxin amb un somriure a la cara i l'estómac ben ple. Així és més fàcil que de vegades es deixin els tres punts a Girona...

    

Un cop fet un glopet de ratafia per fer-los assaborir un dels tresors etílics de la nostra província, va ser el moment dels parlaments. Tant el nostre president Pepe Sierra com en Cristóbal Sánchez, regidor de cooperació de l'Ajuntament de Girona, els hi van donar la benvinguda al municipi i van alegrar-se del fet que per primer cop es produís una trobada entre blanc-i-vermells i blanc-i-negres. En els partits que hem jugat a la capital del Túria només hi havia hagut contacte amb representants de l'Agrupació de Penyes Valencianistes, però més a nivell de directiva, mai s'havia fet cap dinar o acte multitudinari de manera conjunta. I era una autèntica pena, ja que al llarg de la història de la penya ens hem reunit amb altres aficions d'equips de la Comunitat Valenciana com Villarreal, Elche o Levante i ens faltava fer-ho amb la del que probablement compta amb més seguidors a la regió. Problema resolt. L'esdeveniment va tancar-se amb un intercanvi d'obsequis amb el president d'aquesta penya valencianista de la Ciutat Comtal. Pel que fa al joc que vam presenciar minuts després, gairebé res més a comentar que no haguem dit a l'inici de l'article: va ser una derrota d'aquelles que fan mal. La il·lusionant ratxa de punts va tallar-se en un partit en el qual el Girona va tenir moments brillants i ho va donar tot, i per l'aficionat (i suposem que també pel futbolista) sempre és més difícil de pair el fet de perdre quan es té a tocar la victòria. Tot i això, al diccionari immortal no hi figura el verb "rendir-se" i seguim sent optimistes de cara a la recta final del campionat. Llàstima del resultat, a la graderia ho vam passar pipa, animant de valent (després del 2 a 2 d'Stuani hi van haver moments màgics amb tot l'estadi bolcat en ajudar a l'equip a guanyar) i suant com si estiguéssim a l'estiu. 

Foto: Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Anna Maria Carreras)

Ara que fem referència a l'estiu, una de les localitats de la Costa Brava que sense cap tipus de dubte bull d'activitat quan comença a fer calor és Lloret de Mar. Aquest cap de setmana, tot i que les temperatures no seran tan elevades, tornarà a brillar gràcies a la celebració de la I Convenció de la Penya Immortal Girona que se celebrarà, com ja sabeu, a l'Hotel Guitart Gold Central Aqua Park Resort. Podem dir amb satisfacció que més de 100 gironistes homenatjarem aquest cap de setmana a l'equip de la temporada 1991/1992, del qual en tenim confirmada l'assistència de l'entrenador Xavi Agustí i jugadors com Raúl Ruiz, Planagumà, Corominas, Juli, Alonso, Napo, Darnés, Sagué, Boada, Quique Yagüe, Solà... així com altres personalitats lligades a la història del club com Waldo Ramos, entrenador del Girona a Tercera a mitjans dels 80. Serà una ocasió única de reviure el passat del nostre club i de veure com segueix fent història, ja que el primer punt del programa d'actes serà veure per televisió el partit que el primer equip jugarà a Leganés aquest dissabte. El Diari de Girona i l'Esportiu ja se n'han fet ressò. Estem segurs que la setmana vinent encara tindran més material per omplir les seves pàgines gràcies a les nostres aventures lloretenques.

Com coets

Una setmana més som aquí per apropar-vos tota l'actualitat de la penya i el gironisme, amb l'alegria dels triomfs que sempre deixen un bon regust (vam guanyar-li una copa al Barça i en Lliga portem una fantàstica ratxa), la il·lusió de l'activitat que mai para a la nostra associació i la tristesa per la pèrdua d'una peça clau en la història recent del Girona FC com és Josep Gusó. Així que comencem com si això fos un d'aquells enlairaments de la NASA a Cabo Cañaveral: 3, 2, 1...

Foto superior: Girona FC

La immediatesa és la reina d'internet, i no hi ha res més immediat en clau blanc-i-vermella que la victòria del dimecres 6 de març a Sabadell contra el Barcelona en la Supercopa de Catalunya. Aquest tipus de partits gairebé sempre estan marcats per la manca de ritme, però sigui com sigui es van veure algunes ocasions per part d'ambdós equips. Eusebio va prendre's la competició seriosament i van ser molts els habituals en els seus onzes titulars els que van jugar el partit. Prova d'això és la jugada que dóna origen al gol gironista, un penal que li fan a Valery i que acaba transformant en el definitiu 1 a 0 l'uruguaià Stuani. A la Nova Creu Alta vam tenir a uns quants immortals fent costat a l'equip, no tants com en anteriors edicions de la Copa Catalunya. Malgrat els entrebancs que suposaven l'horari i el fet de jugar en dia laborable entre setmana, vam ser-hi. El nostre vocal Franc Pascual, entre d'altres, va vibrar amb el que la premsa qualifica de primer "títol oficial" de la història del Girona (una mica més i diuen que hem fet "doblet" amb el Costa Brava que vam guanyar a l'agost). El cas és que nosaltres estem molt contents i esperem que sigui el primer trofeu dels molts que en els pròxims anys emplenin les vitrines de Montilivi. A més, com bé va dir l'Àlex Granell en declaracions posteriors al matx, aquest és un premi a la gran temporada passada que va fer l'equip i un reconeixement als qui la van fer possible, tant als qui segueixen com als qui no ho fan.

Uns dies abans, el divendres en el qual començava el mes, ens va tocar jugar en un camp clau per a les nostres aspiracions d'aquí al final de temporada, Vallecas, l'antic Teresa Rivero. El Girona tenia l'oportunitat d'allunyar-se del descens i poder mirar cap amunt en aquesta Lliga tan compacta. No va desaprofitar l'ocasió. El Rayo va veure's incapaç de res més que fer algunes aproximacions perilloses, el control del matx va estar en tot moment en mans blanc-i-vermelles, aquell dia de blau clar. Potser aquesta tonalitat tan charrúa de la samarreta va inspirar un Stuani que torna a estar en estat de gràcia i suma ja 15 gols que el col·loquen en el podi del Trofeu Pichichi. Des de terres madrilenyes, algun company de la Peña Rayista Bus Uno ens va manifestar a través de les xarxes socials les seves ganes de veure'ns, però novament la història dels partits entre setmana que la televisió fomenta i els clubs accepten ho va impedir. Només alguns gironistes que tenien festa pel Carnaval de les seves localitats van poder ser-hi. Els immortals vam optar per gaudir del triomf al 106, on un nombrós grup de socis vam brindar per aquests importantíssims tres punts.

Foto: Marc Martí (Diari de Girona)

Després d'aquesta alegria va venir una gerra d'aigua freda. Els mitjans de comunicació van donar a conèixer la mort de Josep Gusó, president del club entre 2004 i 2010. En Josep va ser una d'aquelles figures sense les quals no pot entendre's el Girona previ als dies de vi i roses. Temps difícils, on s'havia de lluitar per cada cèntim que la institució necessitava, i molt, per sobreviure. La seva etapa com a màxim dirigent de l'entitat va estar marcada per una gestió molt polèmica en alguns moments (impagaments a jugadors, la conversió del club en SAE sobre la botzina...), però en la qual també es van viure fites històriques que han permès al Girona ser on és ara. L'ascens a Segona B a Alcalà, el retorn a Segona després de mig segle... èxits que ningú pot passar per alt. En el tracte personal sí que podem dir, sense por a equivocar-nos, que en Josep era el president més penyista que hem tingut. Encara recordem com havia gaudit com un més de nosaltres en algun dinar al qual l'havíem convidat. Amb llums i ombres, un gironista irrepetible. Descansi en pau.  

El diumenge 3 el temps ens va obsequiar amb un dia ideal per a la nostra barbacoa de germanor a la parcel·la d'en Jorge Berna a Llorà. Tot i que l'atzar semblava no estar de la nostra part (les vies més directes per arribar estaven tallades per la celebració de proves esportives i ens vam veure obligats a fer una volta força gran), cap a les 13:30 uns 25 immortals ja érem al fantàstic terreny que el nostre soci té a la Vall de Llémena. La taula feia goig: botifarra, cansalada, pollastre, xoriç, 9 litres de vi, 90 llaunes de cervesa, 3 litres de ratafia, coca (de crema, ens va el vici però no tant)... i una mica d'amanida verda per dissimular. Vam riure, cantar grans èxits d'ahir i d'avui i fins i tot baixar al riu, on l'agosarat amfitrió va avançar-se al posat estiuenc de l'Ana Obregón amb el primer bany de l'any. L'única nota desagradable va ser la lesió en una mà de la nostra amiga Carmen, a la qual desitgem una ràpida recuperació. El pròxim cop que ens reunim la volem al 100% per xalar de valent amb la resta d'immortals.

Parlant de passar-ho bé, on tot indica que passarem un cap de setmana inoblidable és a Lloret, el marc de la I Convenció de la Penya Immortal Girona. La data s'acosta i els preparatius no paren. Un grup de socis, encapçalats pel mateix president Pepe, ha comprat corbates blanc-i-vermelles per lluir els colors del Girona fins i tot en el sopar de gala que hi ha previst pel dissabte 16. Pel que fa als convidats, no us podem avançar noms, però sí que us direm que un bon grapat d'integrants de l'equip del 92 i figures d'altres èpoques del gironisme ja ens han confirmat la seva assistència. La xerrada de diumenge 17 al matí va guanyant substància i convertint-se en un plat suculent per tots els que gaudeixen de les anècdotes i la "cara b" de l'esport rei i tot el que l'envolta.

Hem començat l'article fent referència als coets de la NASA i el tanquem fent referència a l'afició d'un equip d'una terra on un altre tipus de coets (i la pirotècnia en general) és religió. Demà ens visita el Valencia a Montilivi i per primer cop tindrem una trobada de germanor amb una penya che. Es tracta de la Peña Valencianista Lo Rat Penat de Barcelona, amb la qual un parell de missatges de Twitter van ser suficients per aconseguir prou sintonia per preparar una prèvia que esperem que es converteixi en una cita fixa cada cop que el seu centenari club visiti Girona. Ens agrada molt anar afegint "cromos" al nostre àlbum de reunions amb seguidors rivals, i si a sobre són els d'un clàssic del futbol espanyol, la satisfacció és doble. Us esperem a tots demà al migdia a la nostra seu! 

De notable

Per raons que descobrireu un cop endinsats en el present article, havíem pensat titular-lo "Matrícula d'honor", però la piloteta no va voler entrar ahir, així que en quedem amb un notable que tampoc està gens malament. Fer 4 punts dels últims 6 havent-nos enfrontat a un dels grans entre els grans i a un equip que lluita per jugar a Europa la temporada vinent no és un mal balanç després de la terrible entrada al 2019 que vam tenir. Pel que fa a la penya, seguim posant bona nota a la temporada. I és que si no tenim gresca un cap de setmana, ens la inventem. 

Comencem pel més recent. Acabat d'arribar al sarró està el punt aconseguit pel Girona a Montilivi contra la Real Sociedad aquest dilluns 25 de febrer. Un cop més, els interessos de les televisions i els dels clubs que s'hi pleguen van portar una jornada al dilluns, però els aficionats que només sabem viure el futbol intensament (i als quals les obligacions laborals ens ho van permetre) vam fer el possible per gaudir plenament del matx. La reduïda estona de prèvia al partit va ser molt productiva per alguns immortals que van tenir temps de fer amistat amb alguns seguidors de l'equip de San Sebastián presents a l'estadi. Ja a la graderia, i malgrat que faltaven alguns habituals al nostre bloc, l'animació de la penya va ser molt satisfactòria, tal com va destacar el nostre vocal Óscar Fernández (una de les nostres "veus cantants" per excel·lència) i ens van comunicar socis i amics situats en altres ubicacions. Llàstima que aquest suport no servís per inclinar la balança d'aquest igualat duel cap al cantó blanc-i-vermell. Dues ocasions claríssimes en les quals ni en Choco ni en Granell van tenir sort van privar-nos de l'excel·lent.

Parlant de notes màximes, els qui de ben segur l'aconseguiran són els estudiants que ens van entrevistar pels seus projectes universitaris el passat dissabte 23. En la sessió matinal, l'Aleix i l'Arnau, dos alumnes de periodisme de la Universitat de Vic van reunir-se al 106 amb el nostre president Pepe, el tresorer Javi i el secretari Fran per indagar sobre l'impacte que l'ascens a Primera Divisió ha tingut sobre la nostra penya, sobre el club i sobre la ciutat. Entre anècdota i anècdota, aquests joves osonencs ens van assegurar que no són pocs els vigatans i habitants d'altres localitats de les seves rodalies que cada cop veuen més al Girona com l'equip professional de referència, quan abans era impossible mirar enlloc més que a Barcelona. Una mostra del fet que el club i el gironisme creixen a una velocitat brutal. Ja a la tarda, va ser el torn d'en Ferran, un palafrugellenc que està acabant ADE en una universitat de la Ciutat Comtal i que està centrant el seu treball de final de carrera en valorar la repercussió positiva en la marca Girona FC de l'elecció d'un patrocinador amb determinats criteris ètics per a la seva samarreta, de l'estil dels acords que algunes entitats esportives han subscrit amb institucions solidàries i culturals. En Ferran volia copsar el sentir de les penyes respecte a aquesta qüestió i el club en general, motiu pel qual va conversar a la nostra seu amb en Pepe i en Javi, que van repetir, i el nostre vocal Josep Garolera, que va substituir al secretari. Tots aquests joves van acabar molt satisfets de la informació extreta de les entrevistes i, a més del 10 amb el que segurament els qualificaran els seus professors, van endur-se unes bufandes de record.

   

Aquesta setmana ens ha tocat jugar en dies molt poc futboleros. Dilluns i divendres. Ens hauria agradat molt ser a Vallecas per animar al Girona en aquest importantíssim partit contra el Rayo, però omplir un autocar per a un desplaçament llarg entre setmana és una autèntica quimera. El senyor Roures i els clubs haurien de valorar si, fins i tot pensant en termes de negoci futur, surt rendible maltractar tant el producte i el consumidor a canvi d'uns minsos ingressos immediats. Però com qui no es consola és perquè no vol, nosaltres, a més de reunir-nos al 106 per veure el partit en pantalla gegant, ja ens hem empescat un bon pla per gaudir del cap de setmana plegats. El nostre soci Jorge Berna portava temps amb ganes de convidar-nos a tots a fer una barbacoa a la parcel·la que té a Llorà, així que davant d'aquest cap de setmana "sense Lliga" ens hem decidit finalment per donar-li el gust i muntar un bon dinar de germanor en aquest poble de la Vall de Llémena. Com ja sabeu els socis, portem tota la setmana gestionant les inscripcions pel grup de Whatsapp de la penya, però si algú encara no se n'havia assabentat, restem oberts a incorporacions d'última hora. Per un mòdic preu emplenarem la panxa de bon menjar i bon beure en el millor ambient immortal. "Este domingo, con todos los amigos, nos vamos para el campo a comer la barbacoa...", que cantava en Georgie Dann.

Continuem amb més novetats de la I Convenció de la Penya Immortal Girona que se celebrarà el cap de setmana del 16 i el 17 de març a Lloret de Mar i en la qual s'homenatjarà a l'equip del Girona que va jugar la promoció d'ascens a Segona l'any 1992. En aquesta ocasió volem comunicar-vos a tots els qui vingueu que us serà difícil invertir millor 40 € i obtenir més per menys que en aquest esdeveniment. Tres empreses compreses amb el gironisme han volgut col·laborar amb nosaltres oferint avantatges i detalls als inscrits a la convenció. Guitart Hotels, propietària de l'allotjament en el qual es duran a terme la majoria de les activitats, ens ha confirmat que l'aperitiu de diumenge al matí anirà a càrrec seu. El Beach Club, discoteca de referència de la localitat costanera, tindrà preus especials en les consumicions pels participants en la festa del dissabte a la nit. Per últim, Energia Blanc-i-Vermella, proveïdor de llum i gas del Girona FC, ens ha comunicat que donarà articles de marxandatge del club per a sortejar entre socis i simpatitzants al llarg d'aquests dos dies. Des d'aquí volem agrair sincerament el suport d'aquestes companyies que entenen que una bona relació entre penyistes i empreses pot ser beneficiosa per totes dues parts. Animem a qualsevol altra firma que vulgui aportar el seu granet de sorra a la cita a posar-se en contacte amb nosaltres a través del nostre correu electrònic (immortalgirona@gmail.com) o trucant al nostre president Pepe Sierra al 677 77 51 42. També us recordem que encara sou a temps d'apuntar-vos. Trobareu els impresos a la nostra seu (Bar 106, Avinguda Sant Narcís 106, Girona) i el programa d'activitats i la resta de detalls a l'entrada anterior d'aquest mateix blog.

Acabem amb una nota simpàtica i molt adient per aquestes dates. Roses viu dies d'alegria amb el seu popular carnaval, una celebració que el nostre soci Felip viu sempre amb intensitat. Enguany ha tornat a dedicar la seva disfressa al Girona FC. Si en la passada edició ens va divertir a tots caracteritzat d'animadora amb els colors del nostre equip, en aquesta anava directament de futbolista, disposat a posar-se a les ordres d'Eusebio Sacristán quan faci falta. La cridanera vestimenta d'en Felip va captar fins i tot l'atenció de l'alcaldessa d'aquesta localitat del nord de la Costa Brava, Montse Mindan, que no va poder evitar fotografiar-se amb la nostra bufanda. Com ens agrada una festa...       

Mort i resurrecció del Girona FC

En una setmana la vida pot donar moltíssimes voltes i el futbol n'és un dels exemples més clars. Tot i quedar encara molts dies per la Setmana Santa, els primers compassos de 2019 s'havien convertit en un autèntic via crucis de 13 partits sense guanyar, que van ser coronats amb una decebedora actuació a casa contra el 20è classificat. Però precisament quan ningú donava un ral pel Girona, jugadors i una afició que mai perd la fe van fer rodar la pedra i permetre el ressorgiment de l'esperit d'aquell equip combatiu que tantes alegries ens ha donat en els darrers anys. Una victòria històrica en un dels temples del nostre futbol que fa fregar-se als ulls a qui ha vist els temps més magres del club de Montilivi. 

El cap de setmana de la "tornada a la vida" blanc-i-vermella va començar divendres 22 a la nit amb la sortida des de Montilivi de l'autocar que portava a la nostra expedició (també hi anaven alguns amics de la Peña Madridista Girona) en direcció a Madrid. Va ser un viatge tranquil del qual en guardarà un bon record el nostre vocal Josep Maria González Ódena, guanyador del sorteig del pernil. Entre clapada i clapada vam agafar forces per gaudir dels diversos atractius de la capital d'Espanya. Molts immortals van aprofitar el dissabte per lluir els nostres colors per llocs tan emblemàtics com el Congrés dels Diputats o la Cibeles, mentre que d'altres van optar per un turisme més futbolero, visitant el Wanda Metropolitano i la seva placa commemorativa dels 182 partits del president Delfí Geli com a colchonero o la Sala de Trofeus del Santiago Bernabéu amb les 13 Copes d'Europa del Real Madrid. La gastronomia és una altra de les nostres grans passions, així que establiments com la Chocolatería San Ginés o el Museo del Jamón també van formar part de les nostres rutes capitalines. A la nit hi va haver qui va optar per descansar a l'hotel (teníem la "base" a Fuenlabrada) i qui va viure la seva particular movida madrileña pels pubs del centre de la ciutat.

L'endemà calia matinar per esmorzar com Déu mana i tenir l'energia necessària per animar a l'equip i temps per fer la prèvia. Com sempre passa a la nostra penya, vam aprofitar aquests minuts que van precedir al matx per fer amics entre l'afició merengue. El bon temps que va presidir aquesta matinal de futbol a Chamartín va ser una premonició del brillant partit dels gironistes sobra la gespa del coliseu madridista. El gol de Casemiro no va ser prou obstacle pels d'Eusebio, que van posar una marxa més que el Real Madrid i gràcies al penal transformat per Stuani i una excel·lent rematada de cap del nostre petit gran home, en Portu, van obrar el que, seguint la línia religiosa amb la que començàvem aquesta entrada, podríem qualificar de "miracle". Podeu imaginar-vos el deliri de l'afició gironista desplaçada. De fet, tothom que ho va veure per la televisió en va ser testimoni. Un orgull que a les imatges s'hi puguin veure banderes i bufandes de la nostra penya, tal com en el seu dia se'n veien a Roda de Berà, Vilobí o Elda. La tornada després del partit va ser ben dolça, conscients d'haver viscut una de les pàgines més notables de la història del club i un cap de setmana fantàstic.

Abans d'aquesta doble alegria esportiva i social a Madrid, en vam tenir una altra el dissabte 9 de febrer, però aquest cop només en la segona vessant, per desgràcia. El Huesca visitava Girona per primer cop en partit de Primera Divisió i els penyistes gironins els havíem de rebre com els precedents a terres aragoneses manen. En l'acte de la Federació organitzat brillantment per la Penya Paparres Gironins a la seva seu, el Restaurant Krokers, podem assegurar que els nostres amics de la Peña Fenómenos Oscenses van sentir-se un cop més com a casa. Vermut, un àpat de categoria, molt bon humor i companyonia... festa grossa com sempre que blanc-i-vermells i blaugranes ens ajuntem. En Quim Alegret, president de la Federació de Penyes del Girona, i en Cristóbal Sánchez, regidor de  cooperació de l'Ajuntament i representant del mateix davant les penyes, van tenir paraules d'afecte i benvinguda pels nostres germans maños. Per part immortal, com ja és quasi un ritual en aquestes ocasions, el nostre vocal Josep Garolera va fer entrega del pack de ratafia i galetes de Santa Coloma de Farners (el seu estimat poble) als dirigents dels Fenómenos. El partit ja va ser una altra història, ja que la festa només va seguir pels aficionats del Huesca. En un pobre partit del Girona, el cuer de la categoria va derrotar-nos sense gaires dificultats i deixar-nos amb nombrosos dubtes que no feien preveure la fita que aquest equip aconseguiria 8 dies més tard.

Dies abans d'aquesta trobada en vam tenir una altra de més local. El dijous 7 de febrer el Real Madrid va venir a la Ciutat dels Quatre Rius a disputar la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei. Els blancs portaven dos gols d'avantatge del partit d'anada al Bernabéu, però l'emoció per la visita d'un dels equips més potents del planeta i la possibilitat que el Girona donés guerra si premia l'accelerador des d'un bon principi van crear molta expectació a casa nostra. Prova d'això és que es va aconseguir batre el rècord d'assistència a l'estadi amb tots els espectadors asseguts per segona vegada en pocs dies, arribant-se als 14.151 seguidors. Probablement aquesta xifra només ha estat superada pels més de 20.000 dels que parlen les cròniques del dia de la inauguració i potser en alguna promoció d'ascens a Segona dels anys 70. Entre aquests 14.151 assistents hi va haver una nodrida representació d'aficionats madridistes que es van fer sentir a la graderia celebrant el triomf del seu equip que, tot i l'entrega dels gironistes, va endur-se el partit i l'eliminatòria. Com ja vam explicar, el nostre objectiu sempre és la concòrdia i les bones relacions entre aficions, ja que no sabem viure el futbol d'una altra manera, així que conjuntament amb la Peña Madridista Girona vam organitzar una prèvia entre simpatitzants d'ambdós conjunts a la seva seu. Va ser un berenar cordial en el qual vam compartir l'emoció de veure per fi als millors equips del món a Girona i brindar per poder celebrar aquest tipus de trobades que fomenten que per sobre de qualsevol rivalitat hi hagi l'esportivitat i el bon humor, tal com van encarregar-se de recollir el diari esportiu As i el web d'Aficiones Unidas. També ho van destacar en els seus discursos el president de l'agrupació vikinga gironina, José Murillo, i el nostre, Pepe Sierra, abans de cloure l'acte amb un intercanvi de bufandes.

I d'una trobada amb 50% de seguidors de cadascun dels equips implicats, passem a una 100% blanc-i-vermella. Parlem d'una de les apostes més ambicioses de la Penya Immortal Girona en aquest 2019, l'organització de la nostra I Convenció a Lloret de Mar. Amb aquest esdeveniment cerquem reunir a tots els nostres socis, així com a tots els gironistes que ho desitgin, en un cap de setmana de germanor en el que podrem gaudir plegats dels encants de la Costa Brava i de la passió pel club dels nostres amors. Aquesta primera edició la volem convertir en un homenatge als integrants de la plantilla del Girona FC de la temporada 91/92, en la qual va jugar-se la promoció d'ascens a Segona Divisió i perdre's l'opció de pujar en el darrer partit, el recordat 2-1 a l'Helmántico de Salamanca. Allà, com ja hem comentat en més d'una ocasió, va sorgir la idea de fundar la nostra penya entre un grup d'entusiastes seguidors, materialitzada uns mesos després. El nostre president, amb la inestimable col·laboració de l'Albert Mateos i l'àrea social del club, ja està treballant per poder tenir amb nosaltres al màxim nombre d'integrants d'un dels equips més recordats d'entre el que han defensat el nostre escut. Xavi Agustí, Raúl Ruiz, Soldevila, Planagumà, Darnés, Juli... noms històrics d'una època amb no tants focus però amb la mateixa il·lusió per fer grans coses. Us deixem amb el programa d'aquesta fabulosa festa immortal que no us podeu perdre!

I CONVENCIÓ PENYA IMMORTAL GIRONA

HOMENATGE AL GIRONA FC TEMPORADA 91/92

Lloret de Mar, 16 i 17 de març de 2019

Dissabte, 16 de març 

• 19:00 - Sortida en autobús gratuït des de Montilivi
• 20:00 - Check in a l'Hotel Guitart **** de Lloret de Mar
• 21:00 - Sopar d'Aniversari de la Penya Immortal Girona
• 23:00 - Festa al Beach Club

Diumenge, 17 de març

• 08:00 - Esmorzar
• 10:00 - Acte central amb tertúlia amb jugadors i periodistes de l'època i alguns dels reporters que informen actualment del Girona FC
• 12:00 - Aperitiu gentilesa de l'Hotel Guitart ****
• 14:00 - Dinar de cloenda
• 16:30 - Tornada a Girona en autobús

Preu socis Penya Immortal Girona: 40 €

Preu no socis: 45 €

Suplement per habitació individual: 20 €

Menors de 12 anys acompanyats de 2 adults: 10 €
Menors de 2 anys acompanyats de 2 adults: de franc
El preu inclou: autobús anada i tornada + sopar de dissabte + entrada a la festa + nit d'hotel + esmorzar de diumenge + aperitiu + dinar de diumenge

Inscripcions: Bar 106 (Avinguda Sant Narcís, 106, Girona) - 677775142 (Pepe Sierra)