dimecres, 20 de març de 2019

Ahir, avui i sempre

Tots els que hem participat en la I Convenció de la Penya Immortal celebrada el 16 i el 17 de març a Lloret de Mar coincidim en el fet que ha estat quelcom per recordar, en clau penyista, durant molt de temps. Ens conformem amb que es recordi tant de temps com la bona feina dels nostres homenatjats, els integrants del Girona FC de la temporada 1991/1992 que van jugar la promoció d'ascens a Segona Divisió. 27 anys després, els gironistes no hem oblidat la seva entrega i estima pels colors. Durant anys aquesta va ser la darrera gran fita del club i, a més, va ser la llavor fundacional de la nostra penya.


Comencem el repàs de l'esdeveniment, del qual les fantàstiques fotografies del nostre tresorer Javi Rina en donen fidel testimoni. En total van ser més de 100 els inscrits en l'acte, dels quals 60 vam agafar l'autobús que posava la penya per anar fins a Lloret. A les 19 hores del dissabte ens vam reunir a Montilivi per pujar-hi. El trajecte, tot i que va ser breu, va donar molt de sí, ja que durant el mateix vam tenir temps de sortejar el ja tradicional pernil dels nostres viatges, que va anar a parar a mans d'en Carlos Solozano, i dos pollastres a l'ast cedits per Plats Cuinats Joan Vicens, que van guanyar el nostre vocal Josep Maria González Ódena i l'Alejandra Romero. Un cop arribats a l'Hotel Guitart Central Park, registrats i instal·lats a les habitacions, tocava seguir les evolucions del nostre Girona a Leganés. Els responsables de l'hotel ens van habilitar una fantàstica sala amb un projector i una gran pantalla per poder veure el partit com cal. Allà vam gaudir de valent celebrant els gols de Portu i el brillant matx dels blanc-i-vermells, que van confirmar que lluny de casa el seu rendiment està a l'altura dels més grans. Ara només cal recuperar l'encert al nostre estadi. Serà contra l'Athletic la setmana vinent?


Satisfeta la fam de victòria, va ser el moment de calmar un altre tipus de gana. El sopar va celebrar-se al Restaurant Habana del mateix hotel i va consistir en un complet bufet lliure amb tota classe de deliciosos plats. A més, per les postres, els nostres amfitrions van preparar-nos un original pastís commemoratiu amb els escuts de la penya i del Girona en xocolata. En aquest àpat vam comptar ja amb molts dels jugadors, tècnics i periodistes de l'any 92 que l'endemà serien presents en la xerrada. Alguns d'ells només podien acompanyar-nos aquella mateixa nit, com per exemple el televisiu Raúl Ruiz o Quique Yagüe, així que vam procedir a l'entrega dels seus trofeus recordatoris de la Convenció. Els convidats i el nostre president Pepe Sierra van fer el primer tall del pastís amb la clàssica espasa.


"Sale el sol por la mañana, y por la noche salgo yo", diu una de les nostres cançons de graderia més simpàtiques, a la qual vam fer honor després del sopar. I és que si la nit és jove, els immortals ho som més que ningú, com a mínim d'esperit. La festa oficial de la Convenció va celebrar-se al Beach Club, discoteca de moda de Lloret de Mar que va preparar-nos preus especials en les consumicions i fins i tot ens va deixar entrar lluint colors per celebrar els tres punts aconseguits pel Girona contra els pepineros. La diversió va ser la tònica de la vetllada, que alguns van allargar tant que no van arribar a desfer el llit de l'habitació i van anar gairebé directes a l'esmorzar de l'endemà. El pavelló, com sempre, ben alt.


Diumenge al matí, la sala Palas Atenea de l'Hotel Guitart Central Park va ser l'escenari de l'acte principal de la Convenció, el col·loqui amb els integrants d'aquell equip de somni acompanyats, entre d'altres, pel seu entrenador, el mític Xavi Agustí; el tècnic del Girona durant temporada i mitja als 80 i resident a Lloret, Waldo Ramos; el responsable de l'àrea social del club, Albert Mateos; i el periodista Josep Maria Pibernat, que a principis dels 90 treballava com a locutor dels partits del Girona a Ràdio Grup, l'única emissora que llavors retransmetia els partits del nostre club. Pibernat va actuar com a moderador d'una distesa conversa on els Sagué, Napo, Planagumà, Boada, Alonso, Planas, Corominas, Oliveras i companyia van recordar les vivències d'un futbol molt diferent del d'ara, poc professionalitzat i amb unes dificultats enormes per tirar endavant, sobretot pel Girona. Tots van recordar que la 91/92 va ser una temporada ben difícil, amb impagaments i el club acabant la campanya sota la direcció d'una junta gestora, on el compromís amb els colors dels fins a 9 gironins que integraven la plantilla (tots ells amb feines a part del futbol), unit a l'entrega dels professionals arribats d'altres llocs, va permetre no només seguir competint, sinó arribar a l'última jornada de la promoció d'ascens a Salamanca amb possibilitats reals de pujar a Segona Divisió. Parlant d'estimar l'escut, hem de destacar les emocionants paraules de Xavi Agustí, que no va poder contenir les llàgrimes recordant el mal que li feia venir al Trofeu Costa Brava amb el Banyoles i guanyar sense dificultats a Montilivi, ja que res l'emprenyava més que veure com les males gestions s'anaven succeint al club dels seus amors. Per sort, la història ha canviat i sembla que la truita hauria de capgirar-se molt per tornar a veure perillar l'existència del Girona. Nosaltres, per si de cas, seguirem sempre a l'aguait fent gironisme i recordant als qui, com l'equip del 92, han fet honor a la samarreta blanc-i-vermella amb el seu talent i dedicació.


Presidint la xerrada vam tenir, gentilesa del nostre soci i col·leccionista futbolístic Albert Martínez, tres de les samarretes que el Girona feia servir en aquella època. Un cop el nostre president va donar per finalitzat el col·loqui recordant com va prometre al capità Joan Sagué pels carrers de Salamanca que, independentment del resultat, fundaria amb uns quants amics una nova penya, es va fer entrega dels obsequis als convidats i dur a terme la fotografia de família de la Convenció unint a l'equip amb tots els participants. Després va servir-se un aperitiu al qual ens va convidar Guitart Hotels, durant el qual van sortejar-se les dues pilotes i samarretes signades per l'actual primera plantilla donades per Energia Blanc-i-Vermella. En poca estona va ser hora de tornar a emplenar la panxa i després d'un animat dinar vam tornar en bus a Girona amb un somriure d'orella a orella. Gràcies a tots els qui heu fet possible aquest meravellós cap de setmana!


Per desgràcia cap membre de la junta directiva de la Federació de Penyes del Girona FC va poder ser present a la Convenció. Tot i això, la família penyista hi va estar representada per membres de la Saltenca, la Gironina, la Cassanenca, els Paparres, l'Eloi, la Sant Narcís i la Costa Brava Sud de Lloret (que a través d'en Marcelo ens va ajudar molt en la coordinació de la Convenció), a les quals donem les gràcies per acompanyar-nos i seguir teixint aquesta gran comunitat gironista. Nosaltres abans de sortir el dissabte cap a Lloret també vam aportar el nostre granet de sorra en aquest sentit, assistint a la Caminada a l'Ermita de Sant Roc que anualment celebren els companys de la Penya Eloi Amagat de Vilablareix. Una bona excusa per fer esport, degustar un suculent esmorzar i cultivar amistats amb l'excusa del futbol.