dimarts, 24 de juny del 2014

Somriures i llàgrimes 2014

Amics, emocionat és la campanya encetada pel nostre Girona per la captació i renovació d'abonaments protagonitzada per penyistes, entre ells, la nostra vicepresidenta Margarita i el seu marit Isidoro. I emocionat podríem haver titulat aquest article, ja que els molts anys de relació amb seguidors d'altres clubs ha fet que aquesta última setmana hàgim viscut amb la mateixa intensitat les llàgrimes d'uns per no haver aconseguit l'ascens i els somriures del que a hores d'ara encara celebren la seva gesta.
Abans de tot, hem de fer esment a l'emotiu homenatge que vam retre mig centenar de penyistes al nostre gran capità Migue.
En Quim Boadas, que va assistir en qualitat de Quim Boadas, com ell mateix va dir, va ressaltar que marxava a part d'un gran jugador, una boníssima persona, en Pepe Sierra li va entregar de part de la penya una figura amb forma de jugador amb la inscripció "al nostre gran capità Migue en agraïment a la teva dedicació i entrega als nostres colors". El seu fill Marc també va ser obsequiat amb una bufanda de la penya. Migue, molt emocionat, ens va oferir unes maquíssimes paraules "mireu-vos als ulls perquè vosaltres sou la llum del Girona" o "vagi on vagi sempre us portaré al cor" i ens va regalar una de les samarretes que ha suat aquesta temporada, amb dedicatòria inclosa.
I ara sí, comencem per dissabte. Com molt bé sabeu, tenim una relació molt especial amb els nostres amics de la Federació de Penyes de Nàstic, tant és així que per aquest cap de setmana que uns quants immortals ens desplacem al congrés de penyes a València, com que el club grana els hi ha posat un bus de franc, la seva presidenta ens ha ofert la possibilitat de viatjar amb ells. Per això, que la classificació fos tan capritxosa i emparellés aquests dos equips no ens va fer gaire gràcia, però bé, nosaltres en aquesta ocasió no hem pogut ser imparcials i hem fet costat en tot moment al club gironí.
Amb els Golfus, amb el crack Cuqui i el seu pare Cuqui Boy, amb la Natàlia, xicota de l'Àlex Cruz, amb la Victoria i en Josep Maria, pares d'en Pitu amb els que ens hem retrobat després de molts anys, amb els fills de l'Oriol, amb en Juan, en fi, amb un munt d'entranyables persones, hem viscut la gesta d'un poble.
Ara sí, després de celebrar l'ascens junts, esperem la decisió de l'Oriol Alsina, la barreja d'interessos personals, econòmics i familiars fan que estiguem amb la mateixa impaciència que teníem fa uns anys perquè comenci un nou capítol de Dallas o Falcon Crest i és que pel bé dels gironistes esperem que l'Oriol no passi de ser el Messies a ser en JR.
De diumenge vam viure la crueltat del futbol amb els nostres amics de Las Palmas, quan en Brian ja estava a punt de celebrar l'ascens a la grada, va arribar el gol del Córdoba. Nosaltres només podem fer una forta abraçada a tota la família canària i ressaltar que són una afició de primera.
I per acabar amb bon regust de boca, felicitar als nostres amics del Córdoba, l'Alberto, president de la Peña Sangre Blanquiverde de Barcelona deia que s'havia guanyat perquè la bandera l'havien posat al revés, en Javi de Cordobamanía deia que era pel rellotge de l'ascens, en fi, de la forma  que es va produir l'ascens és per creure en totes les supersticions, però no treu mèrit al treball dels seus jugadors i l'empenta, ara sí, (si veieu el títol premonitori del nostre article quan ens van visitar) d'UNA AFICIÓ DE PRIMERA.
 

dimarts, 17 de juny del 2014

El nostre Koeman

Amics, si el jugador del Barça va canviar la història d'aquest gran club amb el seu gol a Wembley, com molt bé va dir en una ocasió un periodista de la nostra ciutat, perdoneu però qui us escriu no recorda el seu nom, el nostre Koeman ha estat Migue, el jugador que amb el seu gol va fer que un club pràcticament desconegut pels mateixos habitants gironins, ara sigui valorat i ens atreviríem a dir estimat, arreu de l'estat espanyol.
No seria just valorar en Migue només pel seu gol, ell és el més clar exemple del que diuen les nostres bufandes, no serem els més bons però som els millors, mireu, a principi de cada temporada sempre  detaquem jugadors per la seva qualitat futbolística i mai surt en Migue, però amics, quan ha acabat la temporada sempre ha estat si no el millor, dels millors i això només s'aconsegueix amb treball.
L'homenatge que li farem aquest divendres a les 21 hores a la nostra seu, el Restaurant 106 s'ho ha guanyat des del primer fins a l'últim entrenament. Si voleu assistir, el preu del menú és de 10 euros, us podeu apuntar al mateix restaurant o podeu trucar a en Pepe (telf. 677 77 51 42) abans de dijous.
Pel que fa al repàs del cap de setmana passat, dir-vos que els que vam acompanyar els Golfus a Tarragona ens ho vam passar teta, a més vam tenir l'oportunitat de recordar velles aventures que sempre portarem al nostre cor. Amb els pares d'en Pitu, que igual que feien quan el seu noi jugava al Girona si es fa bus, viatgen amb l'afició, recordàvem l'ascens de tercera a segona B a Alcalá, podríem dir que va ser el punt de partida del Girona actual.
Ja al Nou Estadi ens vam abraçar amb els penyistes del Nàstic, amb la presidenta de la seva Federació de Penyes Dolors Vargas i el membre del consell d'administració del club grana i antic president de la federació de penyes Ricardo Pacheco. També ens va fer especial il.lusió retrobar-nos amb en Carles, president de la penya del Reus Caixa o Faixa, en Carles és una persona estimadíssima i és que té un cor immens, si ens permeteu, us explicarem un episodi viscut amb ell. Va ser la mateixa temporada que vam pujar de tercera a 2B, en Francesc Perarnau, gerent del nostre club ens va prometre que el club no podria ajudar la penya amb diners per organitzar viatges però si teníem previst fer un desplaçament podríem negociar el preu de les entrades amb l'afició visitant per a que ens sortissin més barates allà. Com que un dels viatges previstos era a Reus, quan van venir a Montilivi el Girona els va deixar les entrades a 10 euros. A la tornada vam organitzar un dinar de germanor amb la penya local, espectacular, però en Carles estava amoïnat, la seva directiva ens va posar el preu de les entrades a 15 euros, nosaltres li dèiem que enteníem que no era una cosa de la seva penya i que estigués tranquil, però no, ell tan si sí com si no, va comptar tots els que érem i va agafar totes les entrades i ens les va cobrar a 10 euros, la penya Caixa o Faixa va assumir la diferència de preu.
Bé, per haver acabat la temporada us estem donant una bona dosi de penya, així que per tancar aquest article només animar-vos a anar al Municipal aquest dissabte per viure la gran festa del futbol català

dimarts, 10 de juny del 2014

I la festa no ha acabat

Amics, quines ganes teníem de fer un article com aquest!, sí, estem salvats i a més hem pogut compartir l'alegria amb molts dels nostres amics.
Primer amb els membres de la Penya Deportivista de Barcelona, el seu desig, només per aquest dissabte, es va complir i la seva derrota va significar que les dues aficions puguéssim celebrar l'èxit dels nostres respectius clubs sobre la gespa de Montilivi.
Com molts vàreu poder veure per Tv3 als qui els agraïm moltíssim l'atenció que han dispensat a la penya durant tota la temporada i molt especialment aquesta setmana, l'ambient de festa i bon rotllo entre aficions van ser els protagonistes al 106.
Els amics de la Peña el Recibimiento de Las Palmas amb l'Óscar, Brian i Fefi al capdavant, la Peña Sportinguista "Quini" de Barcelona i els de la Peña Sangre Blanquiverde de Barcelona també es van sumar a la celebració de triomfs dels seus equips.
Capítol a part mereixen els equips que fan la promoció d'ascens a segona, perdoneu però ja sabeu que tenim una  gran amistat amb la Federació de Penyes del Nàstic i òbviament un desig especial que pugi la UD. Llagostera per la qual cosa fa que la festa no s'acabi i ara tindrem quinze dies més de felicitat compartint moments inoblidables amb els companys tarragonins i amb els "Cuquis" i la resta de Golfus, inoblidables com els que vam viure aquest diumenge al Municipal juntament amb jugadors, president i entrenador, "el loco de Soria" com carinyosament l'ha batejat  l'Óscar, del nostre Girona, amb l'espectacular remuntada de l'equip blaugrana.

dilluns, 2 de juny del 2014

El dia dels herois

Amics, com molt bé sap el nostre amic David Aurich, els entrenadors de bàsquet diuen que una remuntada no és una remuntada fins que no et poses per davant, doncs aquest dissabte toca aconseguir la remuntada. Segurament aquesta setmana tots recordarem aquell partit del 19-6-2010 i a en Kiko Ratón, nosaltres hem rescatat una foto curiosa del 3-1-2011, on els seguidors del Cartagena li donaven les gràcies per aquell gol en la seva visita a Montilivi. Aquell dia del Múrcia en Kiko es va convertir en un heroi, com en Migue el dia del Ceuta i és que partits com el de dissabte són pels herois.
Rebrem els nostres herois com s'ho mereixen, amb un espectacular mosaic, ahir a la tarda vam parlar amb l'Emili Busquets per fer un mosaic de 10.000 globus blanc-i-vermells, ens els deixava a un preu molt reduit, ja que com gironista que és també participava en la iniciativa, també vam parlar amb l'Albert Mateos que és una persona que coneix tots els empresaris més gironistes de la ciutat perquè aconseguís l'esponsorització del mosaic, però amics, la gran i agradable sorpresa és que aquest matí el club ens ha anunciat que ja havien fet totes les gestions per fer un espectacular mosaic i per tant els globus els podrem deixar per a una altra ocasió, això sí, el que no podem deixar per a una altra ocasió és donar les gràcies a l'Emili i a l'Albert que sempre estan disposats a ajudar la penya i el Girona F.C..
Al migdia farem un dinar de germanor amb els seguidors del Deportivo de la Coruña a la nostra seu, el 106, el preu del dinar és de 10 euros i tots el que vulgueu venir podeu trucar a en Pepe, al 677775142 per apuntar-vos, en Charlie Soto, president de la Peña Deportivista de Barcelona ens deia que hi ha una gran expectació per veure els seus herois i també ens deia que per una vegada dessitjarà que el seu equip perdi un partit per poder celebrar amb nosaltres el seu ascens i la nostra salvació.
A l'estadi tornem a tenir sorteig, aquest cop tindrem les botes d'en Migue, les botes de la senyera de Juanlu i una samarreta signada pels jugadors cedida per la Penya Guixols. També dir-vos que si algú tenia la butlleta amb el número 403 el dia del Mallorca pot passar pel 106 a recollir les botes de l'Isaac Becerra, si no apareix el guanyador les afegirem al sorteig.
Per acabar us hem de dir que vam veure el partit contra la Ponfe al 106 en un ambient blanc-i-vermell cent per cent amb l'agradable companyia dels amics de la Penya Nord.