dissabte, 21 de gener del 2017

Temps d'esperança

L'entrada d'aquesta setmana arriba en edició exprés de dissabte, però arriba. Ho fa amb l'alegria de la bona marxa de l'equip i l'èxit de la darrera iniciativa solidària de la nostra penya, però l'actualitat mana i el primer que hem de fer és presentar-vos una cita ineludible pels aficionats al futbol a la que volem que ens acompanyin quants més gironistes millor.

AFEPE - Aficiones Unidas organitza conjuntament amb l'Asociación de Peñas del Granada CF "G19" i la Lliga de Futbol Professional el seu XIV Congrés Nacional de Penyes de Futbol. S'espera que del 23 al 25 de juny més de 700 aficionats de prop d'una cinquantena de federacions de penyes de tota Espanya es reuneixin a la ciutat de l'Alhambra per viure un cap de setmana ple d'activitats relacionades amb l'esport rei. Podeu veure detallat tot el que els organitzadors d'aquest esdeveniment ens han preparat, no deixeu de visitar la completa web de l'agrupació de penyes d'aquest club andalús. Visites als monuments més importants, gaudir de la gastronomia i la naturalesa de la zona, fer amics entre els seguidors de la resta d'equips del país... per no perdre-se'l.


Existeixen diferents modalitats de pagament, segons les preferències i possibilitats de cadascú. Com que existeix la possibilitat de fer un pagament fraccionat, nosaltres recomanem el paquet "Alhambra" per gaudir al complet de l'experiència del congrés. Si esteu interessats a venir, heu de contactar amb el nostre president Pepe Sierra (677 77 51 42) el 24 de gener com a molt tard per tal de fer el primer pagament. Pel que fa al transport fins a Granada, treballarem per veure si podem aconseguir, com l'any passat a Saragossa, que el Girona FC ens cedeixi l'autocar de la primera plantilla i subvencioni en part el seu cost. Anirem informant de les novetats al respecte. Animeu-vos a venir!


Ens centrem ja en l'equip i la il·lusió que està fent recuperar a tots els aficionats blanc-i-vermells amb la seva excel·lent actuació en el present campionat de Lliga. Tancar la primera volta en posició d'ascens directe a Primera Divisió és un autèntic somni, però fer-ho a sobre a quatre punts del tercer i nou (nou!) per sobre de la primera posició situada fora dels llocs de promoció, és per fregar-se els ulls. Els gironistes sabem de primera mà que el que finalment diferència una temporada bona d'una que passi a la història és com acaba, però demanar-nos que no en gaudim, fins i tot aguantant el fred que glaçava Montilivi el passat diumenge, és passar-se. L'única cosa que podria haver millorat la gran victòria sobre el Córdoba seria haver pogut compartir un gran dia de futbol amb els amics de Sangre Blanquiverde i les altres penyes del conjunt visitant, que degut a l'horari del partit van preferir no venir tan aviat a Girona. Hi haurà més ocasions per trobar-nos, segur!


Acabem amb la nota solidària. El nostre recapte de menjar pel Banc dels Aliments de les Comarques de Girona avança amb pas ferm. Un bon nombre d'immortals ha portat ja els seus donatius al 106 i demà, dia de partit, esperem rebre'n moltes més. La Penya Immortal Girona ha fet una aportació de 27 euros en nom de l'associació (podeu veure els productes a la imatge) amb l'objectiu de fer que tots podem estar orgullosos d'aquesta campanya que hem volgut celebrar en unes dates diferents però igualment importants, ja que la necessitat no entén de calendaris ni vacances.  

divendres, 13 de gener del 2017

Els reis de La Romareda

De petits, els qui tenien els avis, tiets i similars a prop, de vegades tenien la sort de que els Reis Mags els deixessin algun regalet també a la llar d'aquests parents. Quelcom semblant ens va passar als gironistes a Zaragoza. Allà hi tenim una afició a la qual, més que amics, considerem gairebé com a germans després de tants anys de trobades i bona entesa, i a casa seva vam rebre el millor dels presents: viure una nova jornada inoblidable de futbol amb alegria, diversió i tres brillants punts pel nostre Girona FC.


Encetarem aquesta crònica del fantàstic dia viscut a la vora de l'Ebre repassant un matí que va donar molt de sí. Acabades de passar les festes nadalenques i les seves despeses, molts esperaven una resposta molt minsa de l'afició gironista davant un desplaçament el 8 de gener. Homes de poca fe. Malgrat que va atipar-se de valent en els dinars familiars, el poble blanc-i-vermell va demostrar que té fam de veure al seu equip triomfant pels camps de tota Espanya. 80 seguidors (més de 40 d'ells socis i simpatitzants de la Penya Immortal) van viatjar en els dos autobusos que van sortir a les 6 del matí de diumenge des de Montilivi, mentre que prop de 80 més van decidir arribar a la província natal de Francisco de Goya y Lucientes pels seus propis mitjans. Un cop arribats a destí, va ser moment de gaudir de la ciutat. Uns van optar per la sempre interessant visita a la Basílica del Pilar i altres, que potser ja la tenien una mica més vista, van anar directament a la zona del Tubo a assaborir les tapes dels seus establiments. Menció especial pel Bar Texas, un petit local que pot enganyar pel seu aspecte a primera vista però que ofereix, segons molts saragossans i el nostre pal·ladar, les millors patates braves de la capital aragonesa. Si hi aneu, no marxeu sense tastar-les, la seva salsa i l'amable tracte de la veterana parella de propietaris us enamoraran.


El dinar amb la Federación de Peñas del Real Zaragoza estava previst per les 14:30, però hora i mitja abans els penyistes blanquillos van convidar a una petita representació de la nostra expedició al brindis d'Any Nou que van dur a terme. Un gran detall, ja que era un acte destinat exclusivament a les penyes del club maño i ens van rebre amb tot el caliu que un pot esperar de gent tan meravellosa com els nostres amics Vicente, Carlos i companyia. A l'acte, a més del president de la federació de penyes local, vam poder escoltar les paraules d'un directiu del Real Zaragoza que va destacar el paper de l'afició en els moments més complicats d'un club, com a combustible que dóna força als que hi treballen per seguir lluitant. Quelcom molt encertat i aplicable també al Girona i qualsevol entitat esportiva.


El protocol va deixar pas a la festa amb l'arribada del gruix de gironistes al Restaurant El Foro, on s'havia fet també el brindis i situat a escassos dos minuts de La Romareda. Tot previst: encara que algú s'excedís amb el cava, tenia difícil no trobar l'estadi. La germanor i una fraternal competició de càntics van regnar durant l'àpat, que va ser d'autèntics senyors (fideuà, amanida de salmó, secret...). De diumenge gran. Després de les postres van arribar els parlaments, amb desitjos mutus de repetir trobades l'any vinent a Primera Divisió, veure'ns a la segona volta a Girona i, com a desig personal del nostre president Pepe Sierra al que ens unim, evitar-nos en una hipotètica promoció que deixaria a un dels dos sense el somiat premi. Com a cloenda, hi va haver intercanvi d'obsequis, ambdós exemples del millor de les nostres viles: els aragonesos amb un cistell dels tradicionals caramels de pinyons del Pilar i nosaltres amb un plat de ceràmica amb imatges dels monuments més emblemàtics de Girona.


Amb una hora encara per endavant abans de començar el matx, el Punt de Trobada Penyista ens esperava. Aquesta és una iniciativa de les penyes del Zaragoza per reunir a tothom abans dels partits en una placeta propera al camp per prendre una copa, fer petar la xerrada i, en definitiva, fer equip. Haurem d'estudiar implantar quelcom semblant. Allà van venir a veure'ns els amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo: en Rubén, l'Iván, en Saúl i tota la tropa (amb alguna baixa notable que passarem per alt...). Quin gust és sempre trobar-nos amb la gent amb la qual vam iniciar i consolidar els grans llaços d'amistat que avui dia ens uneixen a l'afició d'aquest gran equip! Per celebrar aquesta nova visita a casa seva vam fer-los-hi entrega d'un altre plat record de Girona que ens van agrair de tot cor. Tots ells es van comprometre a venir a veure'ns a la tornada per reviure les grans estones que hem passat plegats al 106.


Respecte al que hom va poder veure al llarg dels 90 minuts disputats a La Romareda, poca cosa podem afegir. El Girona està en aquell estat de gràcia (fruit, tot sigui dit, de l'incansable esforç i la feina diària de tècnics i jugadors) en el que tot surt com ha de sortir. Fins i tot les noves incorporacions, com el retornat Maffeo, semblava que feia anys i panys jugant amb els mateixos companys. L'esclat d'alegria de la parròquia gironista en els dos gols, fent-se sentir en el fred ambient del coliseu saragossà, no va ser casual. Es creu en aquest equip. Però això també comporta els seus esforços, els jugadors han de saber el que sentim i malgrat que pugui fer fred, diumenge els blanc-i-vermells de cor hem de ser a Montilivi per ajudar-los a aconseguir la victòria contra el Córdoba.


En el viatge de tornada, tant els que encara tenien forces com els que dormien plàcidament vam compartir una cosa: un somriure d'orella a orella. Precisament això és el que volem que pugui dibuixar-se a la cara de les famílies gironines més necessitades, a les que ajuda el Banc dels Aliments de les Comarques de Girona a través d'un bon nombre d'institucions socials. Per un pare no hi ha major felicitat que poder posar un plat a taula als seus fills i com que a la Penya Immortal tenim el desig que la solidaritat no s'acabi amb el Nadal, organitzem un recapte de menjar a la nostra seu (Bar 106, Av. Sant Narcís, 106) des d'avui fins al diumenge vinent, després del partit que ens enfrontarà al Sevilla Atlético. Llegums cuits i secs, tonyina, oli, galetes, llaunes de conserva i altres productes similars seran ben rebuts per demostrar que a més de ser una excusa per passar-ho bé, el futbol també pot servir per ajudar a fer-lo.       

dissabte, 7 de gener del 2017

Fent net

Encara que ja hagi arribat el nostre "Dia de Reis" a La Romareda ens veiem amb l'obligació moral d'explicar tot el que hem viscut en la recta final del 2016, que ha estat intensa i carregada d'esdeveniments. Ben pensat, aquestes últimes setmanes només ha seguit la tònica d'aquest any en clau gironista, en el qual vam redreçar un mal inici de campionat per sortir disparats novament cap a una promoció que ens va deixar, altra vegada, un regust agredolç. Agre per la derrota (això va de guanyar!), dolç perquè ningú mai ha d'oblidar que estem vivint una autèntica edat d'or sense precedents en la història del Girona FC.


La primera parada d'aquest desembre congelat que vam emplenar de caliu la trobem al 106, en una agradable vetllada amb el nostre porter René Román, que va visitar la nostra seu i compartir uns divertits moments amb els penyistes. El jugador gadità va conversar sobre els seus orígens, la seva situació a l'equip alternant titularitat amb Bounou i les tècniques motivadores de Machín, que va prometre més descans nadalenc a la plantilla si eren capaços de guanyar tres dels cinc últims partits. Tot un encert, tal com es pot comprovar després de la magnífica ratxa de final d'any, amb 12 punts sobre 15 possibles que ens han consolidat a la segona plaça. També destacar que ens van visitar alguns representants de la seva antiga afició, la del Llagostera, liderats per en Cuqui, en Tabi i companyia, del Canyeros. A més de bon futbolista, en René és una gran persona que es fa estimar per allà on passa.
 

A mitjans de mes la gran família de les penyes blanc-i-vermelles va tancar les reunions bisetmanals amb l'àrea social del club amb un sopar al Restaurant Can Vicens de l'Avellaneda. Es van tractar temes d'actualitat de les penyes, com ara la preparació del desplaçament a Zaragoza, i també hi va haver temps per escoltar les paraules d'un acompanyant d'excepció, el president del Girona FC Delfí Geli. En un gest que l'honora, va fer-nos arribar un missatge d'agraïment a les penyes, situant-nos com una peça important en l'estructura d'aquest Girona que busca incansablement l'èxit. El dia abans, sense anar més lluny, el club havia fet una nova passa en aquesta direcció aprovant el pressupost més alt de la seva historia en una assemblea amb representació immortal.


Més? Sí, en tenim més. L'últim partit de 2016 ens enfrontava als nostres amics del Gimnàstic de Tarragona, que estan vivint una primera volta mot complicada amb el seu equip tancant la classificació de la Liga 1|2|3. Malgrat això, encara hi va haver prou valents que van animar-se a venir a la nostra ciutat a veure el matx amb l'autocar organitzat per la Federació de Penyes del Nàstic. No podia faltar el dinar de germanor al 106, en una llarga tarda que va començar amb un bon tiberi i tres litres de ratafia per compartir i va acabar amb un partit ple d'alternatives i gols que el nostre estimat Girona va guanyar per 4 a 2.


Aquest també va ser el dia de recuperar una de les tradicions nadalenques de la Penya Immortal que més han arrelat, la recollida de joguines. Com ja vam explicar, aquest any el Girona FC buscava fer una mica més feliç el Nadal dels nens als quals dóna suport l'Associació Somnis, i nosaltres hi vam voler col·laborar. Els nostres penyistes van implicar-se al màxim i abans d'entrar a veure guanyar al nostre equip vam entregar un bon grapat de bosses plenes de regals als responsables d'aquesta entitat solidària.


Parlant de tradicions nadalenques i immortals, no podem obviar la nostra popular Quina de Nadal, que enguany va ser Quina de Cap d'Any perquè la vam celebrar el dia 1 de gener. Més de mig centenar de socis i simpatitzants de la nostra penya van aplegar-se a la nostra seu per marcar numerets als seus cartrons i emportar-se fantàstics premis (algun amb força fortuna va arreplegar fins a tres pernils!). Està malament que ho diem nosaltres mateixos però la vetllada va ser un èxit rotund, fins i tot els nostres integrants més exigents van reconèixer que van passar una estona agradable amb la seva altra família, la que formem els membres de la Penya Immortal Girona.

    
Per cloure aquest article, comentarem una curiositat que va succeir en una altra quina, la de Sant Gregori. El nostre soci Raimundo Abarca és un gran aficionat a fer quadres de fusta amb diferents motius amb la tècnica del pirogravat. Sense anar més lluny, la temporada passada va fer-nos entrega d'un escut de la penya que llueix des de llavors en un lloc d'honor al 106. La seva devoció pel Girona és tan gran que el seu desig des de fa mesos era entregar una simpàtica caricatura a un dels artífexs del gran moment de l'equip, el tècnic Pablo Machín, i així ho va fer quan fa uns dies va trobar-se'l en aquesta localitat de la Vall del Llèmena. Al dibuix es pot veure a l'entrenador sorià enfilant el camí a la Primera Divisió mentre oneja la bandera blanc-i-vermella. Esperem de tot cor que l'obra d'aquest artista immortal esdevingui una realitat en el nou any que ara comença.