dimarts, 28 de maig del 2013

Valorem-ho com cal

77 anys d'ençà de la darrera i fins ara única promoció d'ascens a Primera Divisió disputada pel Girona FC. Des del 1936 l'entitat ha viscut de tot: molta Tercera, el pas de Vistalegre a Montilivi (conservant el "palco dels sastres"), els pous de Regional Preferent i Primera Catalana, ascensos i intents fallits, èpoques d'autèntica asfíxia econòmica, l'eliminació del Villarreal a la Copa, el retorn a Segona mig segle després amb victòries sobre alguns històrics... un camí dur amb puntuals alegries que han evitat que els més irreductibles perdessin la fe. Aquest equip, aquesta plantilla de futbolistes entregats, ha segellat el bitllet cap un mínim de 180 minuts per somiar amb la categoria reina. Després d'una treballada victòria contra un filial barcelonista que no va regalar res (amb xuts als pals i ocasions que ens van glaçar per moments), ens hem assegurat una promoció a la que el gironisme ha de donar la importància que té. I a sobre amb dues jornades de marge per intentar l'èxit absolut, un ascens directe que no és tan difícil com sembla.
Aquesta ocasió especial mereixia una rebuda especial pels nostres herois i gràcies al compromís de quatre marques gironines així va ser. Peixos Suñer Girona, Gerió - Configirona, Autorecanvis Ter i Pneumàtics Perelló van regalar a la Penya Immortal Girona una bandera gegant per celebrar els seus 20 anys de fidelitat al Girona (la primera temporada en la que vam seguir a l'equip va ser la 92/93). Aquesta fantàstic obsequi ocupa una superfície de 70 m2 i uneix en una les banderes del Girona FC i de la ciutat. Abans de començar el partit contra el Barcelona B i també a l'inici de la segona part vam desplegar-la al nostre bloc del Gol Sud, cridant l'atenció de la premsa escrita i també de les càmeres de Canal +. Ens fa molt feliços veure com hi ha empreses de casa disposades a implicar-se amb l'equip i la seva afició i que són les mateixes que ho han fet també quan les coses no anaven tan bé com ara. Agrair a l'Albert Mateos, un d'aquells gironistes de tota la vida, les seves gestions per aconseguir que l'ensenya brillés al sol de Montilivi.

MOLTES GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT
SOU UN EXEMPLE D'IMPLICACIÓ AMB ELS NOSTRES COLORS
 
Uns altres que cada cop senten més simpatia pel blanc i el vermell són els membres de la Peña Cadista "Los Condenaos" de Pineda de Mar. Ens van dir que ens visitarien en un partit de lliga i com que son gent de paraula, dit i fet. Uns 10 aficionats de l'equip que aquesta temporada a entrenat Raúl Agné van compartir el matí amb nosaltres. L'esmorzar que vam prendre al Restaurant 106 va servir per carregar les piles pel partit, en el que, a part de la bandera gironista amb la que els vam obsequiar, els nostres amics van desplegar una pancarta en la que manifestaven el seu suport al Girona en la seva lluita per l'ascens. Muchas gracias por el apoyo, compañeros. Gestos así os convierten en los mejores representantes de vuestro Cádiz.
  
La següent estació d'aquest viatge al somni dels somnis ens porta a Almería per enfrontar-nos a un rival directíssim. Portar els tres punts de tornada pot significar encarar la darrera jornada amb possibilitats reals d'ascens directe, donat que en ella s'enfrontaran els dos equips que ara mateix lluiten amb nosaltres per la segona plaça, el propi Almería i el Villarreal. Una pena no poder estar a l'estadi Mediterráneo per l'elevat preu del desplaçament a causa de la llunyania i aquesta LFP que sempre pensa en els aficionats (excel·lent idea pretendre que que les aficions implicades viatgin amb partits que acaben a les 8 de la tarda i més de 10 hores de camí de tornada quan l'endemà és dia laborable). Això no vol dir que no estiguem disposats a enviar tota l'energia positiva possible des de Girona, i per aquest motiu organitzem una gran WATCH PARTY a la nostra seu per seguir el matx per televisió. Volem reunir al màxim de gent possible per aconseguir un autèntic "mini-Montilivi" al Bon Ibèric. La cita és històrica i cal viure-la amb gran ambient gironista i, com no podia ser d'altra manera tractant-se de la Penya Immortal, bon menjar i bon beure. Diumenge a les 18 tens invitació VIP per la festa més blanc-i-vermella de la temporada!     

dimecres, 22 de maig del 2013

Sense por

Tornem a la càrrega al nostre bloc després d'uns dies de descans obligat per la manca de temps. Molta feina, tant en el terreny professional com pel que fa a la penya, ens ha tingut apartats del manteniment del nostre principal mitjà de comunicació amb els immortals i el gironisme en general. En 10 dies hem vist trencada una gran ratxa de resultats amb una inesperada i sospitosa derrota davant un Xerez que ja era de Segona B (2-4) i un partit al Madrigal en el que el Villarreal va exhibir la força que hom suposava que tindria des de principi de temporada (4-1). L'ambient entre els aficionats blanc-i-vermells és, tot i aquests durs cops, de confiança total en la plantilla i les seves possibilitats. Sabem que això és com l'atracció del Cangur en la que van lluir els nostres colors uns quants socis de la penya aquest passat diumenge al recinte firal de Villarreal: ara s'està a dalt i ara a baix. Les distàncies son mínimes i tot pot passar.
El viatge a Villarreal va ser d'aquells que marquen. 2.000 gironistes van desplaçar-se fins a la localitat castellonenca per animar als homes de Rubi. La Penya Immortal va emplenar un dels 27 autobusos de l'expedició organitzada pel Girona. Com ja havíem anunciat, vam trobar-nos (amb la companyia d'un altre autocar de les penyes Guíxols-Costa Brava, Miki Albert i Vallcanera-Sils) amb els amics de l'Agrupació de Penyes del Villarreal al recinte firal aprofitant que eren les festes del poble. L'envelat ens va protegir del sol i la pluja (hi va haver de tot) i va servir per agermanar-nos amb els seguidors groguets i degustar una paella sublim. Molt gran el detall de posar-nos l'himne del Girona per poder cantar-lo tots plegats en un dels moments que més poden emocionar a un gironista lluny de casa nostra. Hi va haver temps per a la música, el ball i també per pujar en les atraccions. Una tarda memorable.
En la marxa cap a l'estadi ja hi va haver de tot. El grup va fragmentar-se i cadascú va arribar a una hora diferent, així que va ser impossible agrupar-nos en un mateix sector de la graderia destinada a l'afició visitant. És quelcom ben normal: més de 70 persones, una ciutat en festes, correbous pel carrer, molt bon temps... el cas és que d'una manera o una altra tots vam acabar entrant a formar part de la marea gironista que no va deixar sol a l'equip. L'ambient va ser excepcional i tot començar perdent, l'empat de Toni Moral ens va fer somiar durant uns minuts fins que la lògica va acabar imposant-se amb els gols grocs. Per cert, no oblidem la incomoditat d'aquesta part del Madrigal, amb columnes que dificultaven la visió, vidres que aturen els crits d'ànim i una ubicació força dolenta per seguir les jugades que es produeixen a la porteria del fons en el que està situada. Si algú va pagar més de 10 € per una localitat d'aquest tipus en la seva època de Champions segur que va sentir-se estafat.
La tornada en autocar va ser dura per la natural decepció per la golejada però a la vegada, com ja hem comentat, plena d'esperança. La setmana anterior, després de l'ensopegada amb el Xerez, va passar exactament el mateix a la I Trobada de Penyes del Girona FC que va tenir lloc a Sant Feliu de Guíxols. Els prop de 200 gironistes que vam desplaçar-se a la zona esportiva de Vilartagues (entre ells uns 40 immortals), creien cegament en els nostres futbolistes de cara a la seva lluita per pujar a la màxima categoria del futbol espanyol per primer cop en la història. L'optimisme regnant va facilitar que tot anés sobre rodes. Va ser un dia ple d'activitats: passejada per la localitat, exhibició de funky, màgia pels nens, botifarres, hamburgueses i sardines a la brasa... el president Joaquim Boadas de Quintana també va acompanyar-nos i encoratjar-nos a seguir defensant amb força els colors. Fins i tot vam fer-nos amics de The Aaron's, la banda tribut a Elvis que va amenitzar la tarda amb la seva música (quin èxit la cançó de la ratafia!) i ens va tocar i deixar interpretar amb ells una versió de l'himne del Girona.
És impossible acabar sense felicitar a tots els que van fer possible aquesta primera gran festa de l'afició blanc-i-vermella. La tasca organitzativa dels amfitrions, la Penya Guíxols - Costa Brava amb el seu president Toni Valldeperas al capdavant, va ser impecable, el suport i la feina dels membres de l'Associació de Voluntaris del Girona, brillant, i l'esforç de la cap de l'àrea social del club, Joana Egea, indispensable per aconseguir la col·laboració de tants patrocinadors als que donem les gràcies pel seu compromís amb un equip que és sense discussió possible el referent esportiu (i cada cop més també social) de la província.

La participació per part de la Penya Immortal ha estat en forma de presència massiva de socis i simpatitzants i també en la vessant econòmica, ajudant a sufragar la part que li ha pertocat de les despeses. L'any vinent ens tocarà pencar de valent per superar aquesta primera trobada, però si hi ha quelcom que ens agrada als immortals, com al Girona, són els reptes. Ho donarem tot!        

divendres, 10 de maig del 2013

En boca de tots

Fem tard, ho sabem, però és que EL PARTIT (així, en majúscules) que el Girona va guanyar-li a l'Alcorcón ens ha deixat en estat de xoc gairebé fins avui. Tantíssimes emocions vam poder viure en 90 minuts que només podem donar gràcies per portar dins nostre aquests dos colors. Quina muntanya russa, quina manera de refer-se després de rebre dos cops quasi letals! Des del mosaic previ, sensacional i mai vist amb tanta qualitat a Montilivi, fins al 3-2 final de Bordas (golàs) tot va conformar un partit que caldria enregistrar i ensenyar a les futures generacions com a exemple de comunió entre afició i equip: l'1-2 de Richy, amb 5 rematades abans del gol final, el vam començar a marcar quan l'estadi va posar-se en peu de guerra contra un seguit de decisions arbitrals i va començar a bramar com difícilment és recorda. Ni el dia del Ceuta. No volem acabar aquesta mini-crònica del partit sense tornar a destacar la gran entrega i decisió d'Acuña, que està comprant tots els números per ser el gran heroi d'aquests últims i màgics partits.
El color va ser la nota dominant a la graderia. L'estrena de les nostres noves banderes va ser tot un èxit i les vam fer onejar de valent durant tot el partit. Molts van ser els gironistes que les van lluir i els que les han comprat per onejar-les al camp en els propers partits o penjar-les als balcons per vestir la ciutat i la província de blanc i vermell. Us recordem que encara en tenim a la venda a la nostra seu (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3) i que en portarem els dies de partit a la nostra zona del Gol Sud. El preu segueix sent de 8 € pels socis de la Penya Immortal i de 10 € per la resta d'aficionats. Amb aquests diners estareu ajudant a fer la penya cada cop més gran, a finançar les nostres activitats en suport del Girona i, a sobre, us emportareu una gran bandera.
Tot i que per a nosaltres sempre ho havia estat, el Girona és l'equip de moda. Tothom en parla i en vol saber i no només a la nostra ciutat. Prova d'això és l'atenció que li estan dispensant darrerament els mitjans de comunicació al club i de retruc també a la penya. Primer va ser El Periódico qui va entrevistar al nostre president Pepe Sierra per incloure algunes de les seves vivències com a gironista al reportatge que va fer dissabte passat sobre l'entitat de Montilivi. Poc després era El País el que el tornava a entrevistar i dilluns TV3 demanava la col·laboració dels nostres socis per al rodatge d'un anunci de suport al Girona de cara a la recta final de la temporada (aquí una galeria de fotos del mateix, obra del Diari de Girona). Tota una satisfacció que se'ns vegi com un dels referents de l'afició blanc-i-vermella. A la fotografia que encapçala aquest paràgraf, la vicepresidenta immortal Margarita i el seu marit Isi fent de figurants darrera de Javi Acuña.
Ara que totes les mirades es giren cap al Girona i la seva gent és quan més units hem d'estar. Que a cada partit es visqui el mateix ambient que el dia de l'Alcorcón es l'objectiu. Per això no hi ha hagut millor moment per a celebrar la I Trobada de Penyes del Girona FC. L'acte se celebrarà aquest diumenge 10 a la Zona Esportiva de Vilartagues, a Sant Feliu de Guíxols, i serà una gran jornada lúdica al voltant de tot el que representen aquests colors. Tot una passa endavant per a consolidar el sentiment gironista i fer més estret el vincle dels que vivim el club amb el mateix. El preu del tiquet és de 5 € i els podeu aconseguir al Bon Ibèric. Els socis de la Penya Immortal seran convidats per la mateixa, així que l'obtindran sense cap cost. A les 9 del matí ens reunirem a la nostra seu per veure quants cotxes tenim disponibles i apropar-nos a Sant Feliu. El programa d'activitats és el següent:

11:00 - Visita guiada per Sant Feliu de Guíxols / Inflables / Servei de bar / Música.


12:30 -  Actuacions: Zona Funky / Xevi l’il·lusionista.


13:30 - Parlaments: Ajuntament de Sant Feliu / Joaquim Boadas, president del Girona FC / Toni Valldeperas, president Penya Guíxols-Costa Brava / Pepe Sierra, president Penya Immortal Girona / Associació de Voluntaris del Girona FC.


14:00 - Dinar de germanor.


15:30 - Brindis / Sorteig.

16:00 - Actuació musical: The Aaron’s / Traca final.

dimecres, 1 de maig del 2013

De tu a tu

El partit jugat pel Girona al Martínez Valero va demostrar el gran estat de forma de l'equip, també pel que fa a la moral, ja que no es va percebre cap tipus de por per tenir davant un equip tant potent com el líder Elche. La primera part va ser molt disputada, i en la segona el domini gironista va ser clar, amb ocasions que podien haver significat una sensacional victòria i fins i tot un possible penal a Toni Moral. Al final, però, s'ha de dir que l'esforç de tots dos equips queda ben reflectit en el just empat final. Aquest puntet i l'afortunadíssima victòria de l'Alcorcón a l'últim segon contra el Xerez (n'hem perdut el compte de quantes van ja així, un dia se'ls hi ha d'acabar la sort) posen encara més picant al partit de dissabte a Montilivi contra el conjunt alfarero.
El Girona cada cop interessa a més gent, també quan el fan per televisió, i ho notem. Dels 12-15 immortals que ens reuníem al Bon Ibèric per seguir els partits, hem passat als prop de 40 gironistes actuals. Durant el matx contra l'Elche vam viure un gran ambient, l'afició està engrescada i es nota. Fins i tot ens vam arrencar amb càntics per animar als blanc-i-vermells des de lluny! La festa es va allargar pels més habituals més enllà del minut 90, ja que una desena de penyistes vam quedar-nos a degustar els deliciosos pollastres a l'ast que en Javi, la Sandra, la Cristina i en Fran van anar a buscar a Bescanó. Es podria dir que el punt de l'empat més que donar-nos ales ens va donar "aletes".
Potser heu vist que en la foto que encapçala el paràgraf anterior en una de les parets hi ha quelcom blanc-i-vermell que destaca. Es tracta d'una de les noves banderes que tenim a la venda per a tots els gironistes a la penya. És un disseny tradicional, amb l'escut al centre sobre un fons de franges vermelles i blanques. El seu preu és de 8 € pels socis de la Penya Immortal Girona i de 10 € per a la resta d'aficionats. Podreu trobar-les a la nostra seu (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3) i els dies de partit preguntant per elles a la nostra zona del Gol Sud. Tots els que la compreu tindreu l'oportunitat de col·laborar en el nostre proper tifo, només heu d'apropar-vos amb la vostra bandera (preferiblement ja amb el pal de plàstic flexible que podeu trobar a llocs com Bauhaus) cap al lloc on es situa la penya uns 10 minuts abans de que comenci el matx de dissabte. Aneu ràpid que s'esgoten! 
El Villarreal, ja ho hem dit algun cop, és un club estretament lligat a la història recent del Girona, deixant de banda l'ascens a Segona que vam perdre contra ells el 1971. Tot va començar amb la promoció de l'any 1992, de la que n'acabaria sorgint la Penya Immortal. Els castellonencs van acabar primers del grup i pujar de categoria gràcies a la derrota del Girona a Salamanca, tot i la victòria blanc-i-vermella per 2 a 4 a l'estadi groc. La vida va ser molt diferent des de llavors per ambdós clubs: mentre el Villarreal creixia a gran velocitat, arribant a ser un equip de part alta de Primera Divisió i amb èxits europeus com una semifinal de la Copa d'Europa i una altra de la UEFA, els gironistes ho vam passar molt malament per l'infern de Primera Catalana i ballant entre Tercera i Segona B (amb alguna gran alegria puntual com l'eliminació del Villarreal de la Copa del Rei la 2004/2005) fins que aquell gol de Migue ens va fer veure la llum 50 anys després. Passades més de dues dècades d'aquella mítica fase d'ascens del 92, el Girona té a les seves mans la possibilitat de tancar el cercle i donar una passa de gegant cap a la gran fita de la seva història precisament contra aquest equip. A la tercera va la vençuda.

El club ha posat totes les facilitats per permetre a l'afició fer costat als nostres jugadors en tan decisiu partit i ja ha anunciat que organitzarà un viatge per 10 € (inclou autobús i entrada). A la nostra seu ja disposem dels fulls d'inscripció pels que vulguin venir amb nosaltres. Tenim previst un dinar de germanor amb l'Agrupació de Penyes del Villarreal, que valdrà 10 € i cobrarem el mateix dia del desplaçament a l'autobús. El dia i l'hora encara no estan confirmats ja que la Lliga de Futbol Professional troba excessiu programar-los amb més d'una setmana d'antelació, suposem que pel perill de fer alguna cosa bé. Us mantindrem informats pels canals habituals. Animeu-vos a fer història amb el Girona!