diumenge, 21 d’octubre del 2012

Visitants

És una llàstima no emportar-te la victòria d'un partit en el que aconsegueixes posar-te 0 a 1 en el minut 83, però així de difícil és la Segona. Amb els números com a visitant que ha fet el Girona des de l'ascens, puntets com el de Huesca o l'aconseguit ahir a Miranda de Ebro perden el seu diminutiu. La línia d'esforç i seriositat no s'abandona i això és positiu. Els equips modestos no abaixen els braços com ho podrien fer davant un dels grans de la categoria, ens tracten de tu a tu i lluiten fins al final i per això és normal que succeeixin coses com les dels darrers minuts del matx d'ahir. Mirem endavant i treballem perquè ben aviat aquesta consideració. La setmana vinent contra el Numancia tindrem una bona oportunitat per aconseguir-ho.
Tot i no poder ser presents físicament a l'estadi d'Anduva per celebrar el gol de Javi Acuña i animar al conjunt blanc-i-vermell, sí que hi vam estar en esperit. En Roberto Santiago, redactor de la revista CDM que s'entrega en cada partit al camp del Mirandés, es va posar en contacte amb nosaltres per que participéssim en la secció "La opinión del rival", en la que pregunten a l'afició visitant com veuen la marxa del seu equip, les seves possibilitats de victòria davant els burgalesos i que els parlin una mica de les seves penyes. Gustosament vam accedir a col·laborar i el nostre secretari li va fer arribar un escrit. A través de la foto que ens va enviar el twittero gironista David Aurich (al que donem des d'aquí les gràcies) des de la seva localitat a la graderia de l'estadi castellà, l'hem pogut veure publicat. Muchas gracias a Roberto y a la revista CDM por esta oportunidad. Nos enorgullece poder ser, de alguna manera, embajadores de nuestra afición allá donde el Girona va.
La visita del Girona al Mirandés no va ser l'única del dia. A la nostra seu, on un grapat d'immortals ens vam agrupar per escoltar la transmissió del partit per la ràdio, vam comptar amb la d'una de les figures més rellevants de l'actualitat gironista en els darrers dies: Dani Alonso, un dels caps visibles del grup d'empresaris gironins que està ultimant la compra del club a la societat liderada per Josep Delgado.  
En Jordi, un comercial del club coneixedor de que el millor lloc per seguir el partit entre seguidors del Girona és el Bon Ibèric, el va portar a passar la tarda amb nosaltres. Vam fer un bon berenar, al nivell que l'ocasió exigia, i vam vibrar quan el nostre davanter paraguaià favorit ens deixava els tres punts a tocar. La decepció del gol del Mirandés no ens va fer perdre la moral per la bona marxa de l'equip i per les positives impressions que vam extreure de la xerrada amb el que està cridat a ser un dels homes forts de la institució en els propers temps. En Dani ens va confirmar que la compra està tancada a falta d'alguns petits tràmits i que no hi ha lloc per a la preocupació. Confiarem en la seva paraula.
Aquesta darrera imatge, que capta el moment en que estàvem celebrant el gol d'ahir, destil·la essència immortal i gironista pels quatre cantons, com també ho fan les que ens han començat a arribar ja pel Concurs Fotogràfic del 20è Aniversari. Fins el dia 29 d'octubre ets a temps d'enviar-nos la teva foto relacionada amb el Girona FC amb el seu corresponent títol a immortalgirona@gmail.com. Ja en tenim exposades unes quantes a l'àlbum virtual de la nostra pàgina de Facebook. Anima't a participar, hi han en joc una pilota signada per la primera plantilla i altres premis relacionats amb el nostre equip!    

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Quin regal!


Quan vam bufar les espelmes del pastís d'aniversari vam demanar una victòria, però el Girona sap que 20 anys no se celebren cada dia i va acompanyar-la d'un autèntic recital ofensiu que ens va fer vibrar a tots i ens situa quarts a la classificació de la Liga Adelante. El Recre va ser esborrat del camp per un equip en estat de gràcia, amb el 2n millor atac de la categoria, una mitja molt atrevida i una defensa ferma. L'equip encara ara la visita a Miranda de Ebro amb la possibilitat de sumar 20 punts que en la temporada 2011/2012 ens van costar sang, suor i llàgrimes d'aconseguir. Rubi està fent bona feina i no passa desapercebut ni pels grans (es rumorejava que l'Espanyol podria estar interessat en que ocupés la banqueta perica).

TV Girona, assabentada de l'acte que havia tingut entre setmana, ens van entrevistar en diversos moments del partit i els moments posterior per al programa "Tot Rodó" que presenta Francesc Sànchez Carcassés. Ens van filmar cantant, socis de la penya com l'Álvaro, l'Óscar i en Jota van dir la seva, va parlar el president Pepe Sierra i fins i tot la vicepresidenta Margarita va protagonitzar la frase del dia. Ha estat un aniversari mediàtic, sens dubte. 
Ni més ni menys que 5 gols (per tercer cop aquesta temporada) va aconseguir el conjunt blanc-i-vermell. L'ambient, tot i l'habitual fredor de Montilivi durant molts minuts, va ser un dels millors de la temporada. L'assistència, que esperem que segueixi creixent a l'estadi gironista, va ser d'uns 4.200 espectadors, el que certament va ajudar a que la nostra insistència en fer la onada tingués èxit i que alguns dels nostres càntics estiguessin més acompanyats del que és habitual. Ens sorprèn que amb un inici de lliga tan bo a la gent li costi expressar la seva alegria: havent patit de la manera que vam patir durant el campionat passat, cada partit guanyat amb aquesta solvència ha de ser una festa. S'ha de viure el moment, com en els darrers minuts del matx de diumenge!
ATENCIÓ: CANVI DE TEMÀTICA DE L'EXPOSICIÓ A PETICIÓ DE L'ARTISTA, DISCULPEU LES MOLÈSTIES.
Seguint amb el 20è aniversari al que fèiem referència al començar, recordem que per Fires tindrem dues activitats relacionades amb ell: el ja esmentat Concurs de Fotografia (pel qual us animem a enviar les vostres fotografies amb un títol a immortalgirona@gmail.com abans del 29 d'octubre) que decidirà el seu guanyador el dia 2 de novembre, i una exposició artística a càrrec del nostre amic fotògraf Antoni Carrera, Karris, i Dani Verdaguer que tindrà lloc al Bon Ibèric del 26 d'octubre al 9 de novembre. Aquesta mostra en principi estava previst que fos de temàtica futbolística i es titulés "D10S", però finalment a petició dels artistes l'hem canviat per la mostra "Ull de turc", una visió de Turquia mitjançant una interessant fusió de la fotografia convencional i l'art digital, també anomenat "DgArt", del qual en Toni n'és un dels màxims exponents.

Ens omple de satisfacció sentir-nos partícips de les festes de Sant Narcís, de la vida de la ciutat que ha vist passar aquests anys de victòries i derrotes plenes d'essència immortal. Per això ens fa especial il·lusió aparèixer al programa de Fires editat per l'Ajuntament i serà repartit a les bústies dels gironins. Trobareu les nostres activitats a les pàgines 34 i 46.       

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Per uns altres 20

La de dijous va ser una nit màgica, una d'aquelles en les que vam tornar a viure el millor d'aquesta penya i la manera que ha tingut de viure el futbol. A part d'una nombrosa representació dels nostres fidels socis, molts companys d'aficions d'altres equips van voler fer-nos costat en l'acte que commemoràvem que han passat ja 20 anys des que un grapat de gironistes decidissin seguir al Girona a verdes i madures. Unes 45 persones vam gaudir d'un deliciós sopar al Restaurant El Cabrit de la Carretera Barcelona.
Entre els assistents vam comptar amb representació del Girona FC (el president Joaquim Boadas, la responsable de l'àrea social Joana Egea i els jugadors de la primera plantilla Dani Mallo i Chus Herrero), de l'Ajuntament de Girona (el regidor de seguretat, mobilitat i via pública, Joan Alcalá), de la Penya Guíxols - Costa Brava, de la Peña Madridista Girona, de la Peña Cadista "Los Condenaos" de Pineda de Mar i de la Penya Blanc-i-Blava de Girona. Molts altres companys es van excusar per no poder assistir per motius laborals i familiars, però ens van expressar les seves felicitacions cordials per aquestes dues dècades d'existència.
Quan vam acabar l'àpat (deliciosa com sempre la carn a la brasa del Cabrit), inclòs un pastís d'aniversari caracteritzat per l'ocasió, va arribar l'hora dels parlaments i reconeixements. El nostre president, Pepe Sierra, va agrair als presents la seva assistència i va subratllar que mantenir viva i amb empenta una associació d'aquest tipus durant tant de temps és quelcom poc freqüent en el futbol espanyol i fins i tot a nivell mundial, i que si s'ha pogut fer és gràcies a tots els amics i amigues que n'han format part des del 1992. Seguidament es va procedir a l'entrega d'un petit present a les penyes que ens van acompanyar (que van ser amablement corresposts) i als representants del consistori gironí i del club. 
Joan Alcalá va destacar la gran tasca de cohesió social d'entitats com la nostra, unint a gent que defensa diferents colors per sol fet de compartir una afició. El president gironista, per la seva part, va assegurar que el seu avi Albert de Quintana, un dels fundadors del Girona FC, de ben segur que estaria orgullós de saber que aquella petita institució que va fundar el 1930 amb uns amics arribaria a tenir un grup de seguidors que arribés a complir 20 anys de vida. El capità Dani Mallo, en representació dels seus companys d'equip, va expressar el seu agraïment pel suport que els membres de la Penya Immortal donem a l'equip tant a casa com en els desplaçaments als que assisteixen i ens va instar a seguir així i no defallir.   
Un dels moments més emotius ens el va brindar un dels socis més participatius de la Penya Immortal, un d'aquells que no se'n perd cap i sempre que pot està disposat a donar un cop de mà: Josep Garolera, el nostre amic de Santa Coloma de Farners. En Josep va encarregar dues plaques d'homenatge per entregar per sorpresa als dos presidents que hem tingut els immortals al llarg de la nostra història, la Margarita (que la nostra vicepresidenta va rebre amb molta emoció) i en Pepe. En les paraules prèvies a l'entrega, el secretari de la penya va voler destacar la gran feina del nostre actual president, que porta a la penya des de la seva fundació i ha lluitat com ningú per mantenir-la amb vida, "encomanant" el gironisme entre els seus amics com era el cas de molts dels que aquella nit érem allà.
D'aquesta manera, amb abraçades fraternals i brindis plens d'emoció per la bona marxa del Girona i per poder viure, com a mínim, uns altres 20 anys de Penya Immortal, es va donar per tancada l'agradable vetllada, desitjant que a mode de regal d'aniversari el Girona ens doni aquest diumenge el que més feliços ens fa: una victòria seva. Tots a Montilivi a animar en el partit contra el Recreativo!      

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Els entrebancs no ens van espatllar el dia

La sortida en direcció a Huesca, prevista per les 8 del matí de dissabte des de Montilivi va començar amb un primer contratemps: un petit error va fer que l'autobús que ens van portar fos només de 20 places quan érem un total de 34 persones apuntades al viatge. Els companys de Girotransfer van reaccionar ràpidament i ens en van portar un de 55 des de la seva central de Riudellots. Mentre l'esperàvem vam aprofitar per anar arrencant el que seria un dia ple de bon humor amb les primeres fotografies de grup, acudits...
Quan portàvem menys d'una hora de camí, nou obstacle: embús monumental a l'autopista a causa d'un accident. Vam estar gairebé 40 minuts sense moure'ns, però esperem que valgués la pena per evitar que els ocupants del cotxe afectat prenguessin més mal gràcies a la resposta de la policia, els serveis mèdics i els bombers. Un cop de nou en ruta, vam procedir a realitzar el ja clàssic sorteig d'un pernil entre tots els assistents que van voler participar, resultant guanyador en Laureano Buger, que ens acompanyava per primer cop en un viatge organitzat per la penya i segur que guardarà un gran record de la seva estrena.
En arribar al nostre destí, vam ser rebuts amb els braços oberts pels nostres amics de la Peña Fenómenos Oscenses. La bona relació sorgida entre ambdós grups de seguidors és forta tot i la distància, i bona culpa en tenen el seu president Fernando i la resta dels seus membres, que en aquests cinc anys de trobades han donat una lliçó del que significa viure el futbol i el que l'envolta. El dinar de germanor es va celebrar en un club de tenis situat a escassos metres de l'Alcoraz. Vam tornar a viure un petit entrebanc en la bona marxa general del dia amb el primer plat, que es va quedar curt per a tants com érem. Per sort, els nostres amfitrions van demostrar ser gent amb recursos i tothom va poder disposar d'una alternativa i completar l'àpat. No va faltar la clàssica cerimònia de l'Ascendere, un brindis molt peculiar que ja és tradició cada cop que ens reunim blaugranes i blanc-i-vermells, ni tampoc la visita de reperesentants del club a l'hora dels cafès. En aquest cas van tenir el detall d'apropar-se a interessar-se per la marxa del viatge el president Joaquim Boades i Dani Alonso, un dels caps visibles del nou grup empresarial que aquesta setmana es farà amb el control del paquet majoritari de les accions del Girona FC. Des d'aquí volem desitjar la millor de les sorts als nous propietaris i agrair a Josep Delgado i companyia (que no marxaran del tot) la seva tasca durant aquest temps al capdavant de la institució.
Del club de tenis vam anar a fer l'última a la reformada "Terraza del Alcoraz" un bar amb records del club aragonès per fer la prèvia que ja ens agradaria tenir a Montilivi. L'ambient que s'hi respirava era futbolero al 100%, molt recomanable per tothom que no hi hagi estat. Un cop comprada l'entrada vam entrar al sector destinat als visitants i vam tenir la sort de ser immortalitzats per la premsa i sortir, segons ens han dit, diversos cops per televisió. Però del que estem més orgullosos és del suport que tant nosaltres com la resta de gironistes desplaçats en cotxes particulars no vam deixar sol a l'equip i el vam animar fins a quedar amb un prim fil de veu.
Del partit, doncs res que no se sàpiga ja, el penal fallat ens va pesar molt i el Huesca, tot i estar amb 10, comptava amb l'empenta de la seva afició i no ho va posar gens fàcil. Tot i això els homes de Rubi van tenir minuts de futbol-control magnífics i homes com Benja, Jandro o Felipe ens van regalar fantàstiques individualitats. Al final un puntet més, que hem de procurar que contra el Recre es transformi en una ratxa de 7 dels darrers 9 possibles.
Aviat tindreu més fotografies del viatge al nostre Facebook. Passant ja a l'acció d'aquesta setmana, us recordem que la Penya Immortal Girona celebrarà aquest dijous dia 11 d'octubre al Restaurant El Cabrit de la Carretera Barcelona el sopar commemoratiu del seu 20è aniversari. Esperem comptar amb l'assistència del president i membres de la directiva del club, algun jugador del primer equip, representants de les penyes amb les que hem fet amistat al llarg d'aquestes dues dècades i, com no, amb tots els immortals que ens vulguin acompanyar, ja que ells han estat els autèntics protagonistes de la historia de la nostra entitat. L'emotiu acte tindrà lloc a partir de les 22 hores (recordem que divendres 12 és festa, així que no hem de patir per si es fa tard) i el cobert tindrà un preu de 20 €. Us esperem a tots en la nostra festa d'aniversari!