dissabte, 28 de febrer del 2009

Tres punts

Si hi ha una persona que es mereix que el nostre Girona sigui a Segona i ens enmirallem vers amb ell com a seguidor aquest és en Martí, quan el gol nord, una vegada més, ha vist el gol de l'empat, tot Montilivi reflectia el seu somriure.
Te molt de merit aquest empat, potser al pitjor partit de la temporada a casa i sense guanyar, els nostres jugadors han fet que els gairebé 6.000 aficionats que avui ens hem aplegat a l'estadi tornesim a casa amb un somriure d'orella a orella. Començava la segona part i amb la Pepi, mare del nostre jugador en Jose comentàvem que no ens estava agradant "com pixava la burra", res, gol i a cinc punts d'ells quan tots els que hem anat a Montilivi ja els veiem a onze, el gol a l'últim minut ens ha deixat a vuit, de vegades al futbol les matemàtiques és una ciència exacta, avui ens hi jugàvem 6 punts i hem assolit 3.
Un partit dura 90 minuts, tota la setmana els nostres jugadors treballen per a que el seu esforç es reflexi en aquests minuts. Amics, aquesta temporada tots juguem ja que la segona no depèn només de l'éxit esportiu, durant la setmana també hem de treballar tots per aconseguir que el 3 milions d'euros, que s'escriu molt aviat, sigui una realitat el més aviat possible. No us demanem que compreu accions com hem fet els directius de la penyes, una i a plaços la majoria, per cert, tant el cap del BBVA a Girona com el seu comercial de zona ens han tractat a l'oficina que hem anat meravellosament, tan sols us demanem que engresqueu a tots els coneguts que la seva situació econòmica ho permeti per a que participi a que l'objectiu pel que els nostres jugadors treballen des de la gespa també s'assoleixi des de la graderia.
Per acabar felicitar a l'Hiroshi, un jugador molt estimat i que es fa estimar, el seu debut amb la samarreta del primer equip està molt proper, i com diu en David Cañas, és un jugador molt difícil d'aturar, tècnica, humilitat i personalitat no li manquen.



dijous, 26 de febrer del 2009

Un cap de setmana trepidant

Amics, aquest cap de setmana és el primer dels molts que viurem amb molta intensitat fins a passada la Setmana Santa ja que no només viurem personalment tots els partits del nostre equip sinó que també, aquests, estaran envoltats de moltes emocions per als que formem part de la nostra penya.
Primer de tot fer un petit comentari sobre el partit de dissabte, la posició del nostre equip a la classificació i el seu nivell de joc ens fa ser com l'home del temps de la tele a l'estiu, sempre diem el mateix, però hem d'estar atents ja que un fort aiguat, en aquest cas un resultat negatiu a qualsevol partit a casa, ens podria fer molt de mal. Per la qual cosa us demanem, com sempre, que continueu amb el mateix entusiasme que demostreu cada partit a Montilivi.
Us dèiem que els partits estarien envoltats d'emocions ja que aquest divendres mateix tindrem el plaer d'acompanyar a en David, president de la Penya Ibusuki Hiroshi, a l'acte de presentació de la seva penya, no només això, sinó que el principal d'aquest esdeveniment és que és per a celebrar l'aniversari del nostre jove jugador. Segur que serà una gran festa, no us podeu imaginar l'entusiasme que ha posat en David per a que tot surti bé, suposem que no s'emprenyarà si diem que en Jose Antonio de la Penya Miki Albert li ha ajudat molt, com ens ajuda a totes les penyes, per a que així surti.
Un altre esdeveniment que creiem és molt important serà el que farem dissabte al matí les quatre penyes, la Miki Albert, l'Hiroshi, la Curta i la nostra, el fet de cantar als quatre vents que anem a comprar accions no l'heu d'entendre com un acte per a donar més importància als nostres fets sobre els que podeu fer de manera individual molts de vosaltres, tan sols és una forma de dir a molts que encara no estan segurs de comprar una acció que endavant que s'engresquin que no estan sols que som molta gent la que creiem que aconseguirem aquesta fita històrica no només per al club sinó per a la província.
A partir d'aquest cap de setmana tots els nostres socis i simpatitzants ja es podran passar per la nostra seu al Bar Bon Ibèric per a omplir el full d'inscripcions per al desplaçament a Anoeta. Gràcies als nostres amics de Girotransfer i a en Mariano Portolés, pare de l'ex jugador del nostre club l'Ivan i responsable de grups de l'agència de viatges Paretours, hem aconseguit uns preus molt acurats, 100 euros per als socis de la penya i 110 per als simpatitzants, s'inclou viatge amb autocar, una nit d'hotel, l'esmorzar i l'entrada al camp. Sortirem el divendres dia 20-3-09 a les 23'45 hores de la Pl. Poeta Marquina de Girona, ja hem parlat amb els amics de la Penya Altza de l'Erreala i ens han dit que quasi segur que es jugarà dissabte, si és així tornarem el diumenge un cop hem esmorzat, si juguessin diumenge tornaríem, òbviament, tot just acabi el partit. Ja hem fet una reserva d'hotel però hem de confirmar el nombre d'habitacions abans del 10 de març per la qual cosa hem posat com a data límit per a les inscripcions aquest dia. Per acabar agrair a les penyes Miki Albert, Hiroshi i Curta la seva col·laboració i participació de forma logística a l'organització del viatge.




dimecres, 25 de febrer del 2009

Dissabte les penyes comprarem accions, ens hi acompanyaràs?

Aquest dissabte a les 10 del matí a la oficina del BBVA les Penyes Miki Albert, Immortal, Ibusuki Hiroshi i Curta anirem a comprar accions del Girona Futbol Club a la oficina del BBVA situada al carrer Emili Grahit de Girona.Recordeu que les accions es venen a un preu de 500 € i que es poden finançar a 6 o 12 mesos sense cap cost adicional i sense interessos. Sabem que són temps dificils però parlem de pagar 40 € al mes. Recordeu que cal portar el DNi i les dues darreres nómines.Si o aconseguim cobrir el capital mínim, el club no podrà seguir al futbol professional i tots els esforços i ilusions no hauran servit per res.Esperem que més que tots els socis del Girona F.C que visiteu les webs de les Penyes us animeu a acompanyar-nos.Tots els socis que comprin 1 acció tindran 100 € de descompte en el carnet de l'any vinent, és a dir que per exemple, els socis dels gols no hauran de pagar.Si cada soci adquirís una acció, el club estaria salvat. Gironí, gironina, vindràs dissabte?Ah! I contra el Córdova Montilivi a reventar :)
Publicado por Penya Miki Albert - Girona F.C

diumenge, 22 de febrer del 2009

Amb un parell de....gols

El mata gegants de la categoria ha demostrat una vegada més el perquè és l'equip revelació de la segona, ho comentàvem ahir a la nostra seu, aquest partit ens recordava més al del Xerez que al del Tenerife, era un partit que ningú comptava amb els punts però quan més difícil és la situació el nostre Girona F.C. treu el millor que porta a dins per a donar-nos un motiu més per a estar orgullosos de ser gironins. Quan en Felipe ha marcat a terres dels seus pares i en Chechu a la segona part, tots pensàvem que només una nefasta actuació arbitral, d'aquestes que fan més mal a un equip ja que no et xiulen un penal en contra ni t'anulen un gol legal però que et van desquiciant poc a poc, et podia privar de la victòria, l'expulsió d'en Serra a 10 minuts del final ha estat determinant i així amb un jugador menys ha arribat el gol de l'empat del Salamanca a manca de quatre minuts del final.

Ja sabeu que a part de fer un breu comentari del partit, els mitjans de comunicació de la ciutat ja s'encarreguen de fer un exhaust anàlisi molt més professional que el que podem aportar nosaltres, fem esment de la vida social del nostre club, dijous passat vam tenir el plaer de compartir una agradable estona amb el juvenil B de la nostra entitat, ens van agafar per sorpresa, l'Isaac i en Jordi, màxims responsables de l'equip, vam preparar un sopar, aprofitant que aquest cap de setmana havia jornada de descans, al Bar Bon Ibèric, un lloc que, modèstia a part, s'està convertint en un lloc de referència al món del futbol, no només gironí sinó d'arreu, veure les paraules d'agraiment que veiem als fòrums d'equips tan importants com el Zaragoa, Real Sociedad, Celta o Las Palmas, corroboren el que diem.
Dissabte vam tenir una nova reunió les quatre de l'Ibèric, la Penya Miki Albert, la Penya Ibusuki Hiroshi, la Penya Curta i la nostra, moltes són les novetats que us anirem anunciant al llarg d'aquesta setmana però la més important és que el proper dissabte dia 28 hem quedat tots els directius i socis que es vulguin afegir per a fer una compra conjunta d'accions de l'entitat, ens trobarem a les 10 del matí davant del parking del carrer Emili Grahit per anar tots plegats a l'oficina del BBVA situada al mateix carrer. Sabem que no és el millor moment per a fer una despesa però heu de pensar que si estàs veient un partit per la tele i s'espatlla a l'endemà vas a comprar un nou televisor sense pensar si aquesta despesa és de primera necessitat o no, aquest any estem veient l'equip de la nostra provincia a segona i si el volem continuar veient ens haurem de "comprar una tele nova". Tot i així, ningú serà més del Girona que altre pel fet de que tingui o no una acció ja que ser del Girona és un sentiment no una qüestió de diners, ara, si esteu amb el dubte de comprar o no una acció, des d'aquí us animem a que continueu tenint veu i vot a la nostra entitat, acompanyeu-nos dissabte.



dimecres, 18 de febrer del 2009

A Salamanca va néixer una penya del Girona

El 27 de juny del 1992 sortia de bon matí un autocar organitzat per la Penya Gironina cap a Salamanca amb uns trenta aficionats del nostre club, tots disposats a celebrar l'ascens a segona, la Concep, la Conxita, l'Oriol, en Francesc, en Pepe i el nostre recordat Antolín als que veieu a aquesta fotografia d'un desplaçament posterior, formaven part d'aquesta expedició. Va ser un viatge llarg, vam passar tot el dia en carretera però quan vam arribar ja de nit a Salamanca encara ens van quedar forces per a passar una gran vetllada fins a la matinada. Durant el trajecte els nous amics parlàvem de la gran tasca que estava fent la Penya Gironina, sense ser socis de la penya sempre anàvem als seus viatges ja que a part de ser gent encantadora els organitzava de forma excel·lent i també coincidíem que els diumenges a l'estadi ens situàvem sempre al gol a on atacava el nostre equip. Va ser desprès de sopar tot un seguit de tapes pels bars de la ciutat quan se'ns va ocórrer fer una penya amb la mateixa filosofia que la Gironina però situada als gols.

Dit i fet, quan a la matinada ens vam trobar a en Raul Ruiz, en Pep Boada i al capità de l'equip en Joan Sagué que van sortir aquella nit ja que estaven injustament sancionats i no podien jugar, els hi vam anunciar que independentment del resultat del partit, formaríem una nova penya. Va arribar el diumenge i a la ciutat cada cop s'anaven sumant més seguidors gironins, recordem que en Lluís Bosch, actualment un dels directius del nostre club, va arribar carregat de samarretes del Girona al seu cotxe després d'estar conduint tota la nit, el periodista Xavi Monsó va arribar de Madrid després de seguir la final de la copa del rei, molts.

Gràcies a l'hemeroteca del Mundo Deportivo hem pogut tornar a reviure les incidències d'aquell partit a on el gol d'en Jordi Oliveras no va ser suficient per a assolir l'ascens. La tornada ja us la podeu imaginar, a l'autocar tot eren llàgrimes, però va succeir un fet que sempre ens quedarà gravat, vam parar a un restaurant i tota l'expedició gironina vam sopar junts, aficionats, directius de la junta gestora, tècnics i jugadors, vam acabar el sopar tots cantant Girona, Girona, Campions, Campions. Dilluns a la tarda ja vam quedar els nous amics que fins dissabte érem tan sols coneguts per a formar la Penya Immortal Girona.
A la primera volta també vam fer esment d'aquesta promoció i potser us assemblem una mica reiteratius però és que estem segurs que de la mateixa manera que els que vam viure aquella experiència recordem amb orgull aquell equip 17 anys després, molts de vosaltres que no la vareu viure, recordareu al 2025 l'equip present.
Bé, fem esment del present ja que si no us semblarà que esteu al magnífic bloc dels nostres amics de la Penya Curta. Primer de tot donar la benvinguda a en Gerard, arriba amb molta fam de futbol i amb molta humilitat, només heu d'escoltar el que deia el 23-9-2008 a una entrevista a El Larguero de la Cadena Ser amb l'Ismael Urzaiz, aquest cap de setmana potser ja va convocat, encara que no jugui és un desplaçament que li anirà molt bé per a integrar-se més ràpidament al grup, encara que coneixen als nostres jugadors segur que ja ho està.



dissabte, 14 de febrer del 2009

Nacho, avui Tots hem sigut el 12

Primer de tot dir que el titular de l'article és per a retre un petit homenatge a molts de vosaltres que tot i no compartir la política de la nostra penya seguiu el nostre blog.
Poca gent i gran ambient, avui el punt ens ha deixat al lloc que el nostre equip es mereix, ni érem un equip per a pujar si haguéssim guanyat a Alacant ni ens mereixíem el descens si haguéssim perdut avui. Ja ho sabeu, nosaltres no donem lliçons de res, quan acabi la temporada un equip estarà per damunt o per sota de l'altre per un punt i el d'avui, quan escoltes les trucades d'en Jose del Zaragoza quan havíem empatat i demanava un altre gol i de l'Oscar de Las Palmas després del partit comentant el positiu d'aquest punt, és un pas més, esportivament parlant, cap a la salvació.
Quan ha marcat l'Albacete l'un a tres a manca de quinze minuts ja hi havia gent que marxava de l'estadi, però gràcies a persones com en Nacho i molts seguidors del gol nord, de tribuna, del gol sud i sobretot dels nostres jugadors hem demostrat una vegada més que Montilivi és un camp difícil.
A part dels partits, entre setmana, treballem per a que socialment el nostre Girona sigui cada dia més gran, avui ja us podem anunciar que molt aviat tornarem a escoltar el nostre himne a l'estadi. Les quatre de l'Ibèric, la Penya Miki Albert, la Penya Hiroshi, la Penya Curta i la nostra ja fa uns mesos que vam parlar que havíem de recuperar el nostre himne, en Carles Teixidor, quan era president del Girona, va ser la penúltima persona que va tenir la partitura de l'himne del Girona a les seves mans, diem la penúltima perquè la partitura original està en mans d'algú. Ens vam adreçar a ell perquè ens vam enrecordar que quan es va perdre l'única cassette que havia gravada de l'himne, es va trobar amb la partitura i un gran gironí li va gravar amb un orgue, gravació que algun cop hem escoltat a Montilivi, ens va prometre que miraria si per casa tenia la fotocopia que va fer per a que el seu amic granés l'himne i si la trobava ens trucaria. Això va ser un dimecres i el dimarts de la setmana següent ja teníem la fotocopia de la partitura a les nostres mans. Ja sabeu com funcionem els gironins, som una mica mal pensats, i per això li vam preguntar si podíem dir el nom de la persona que ha recuperat l'himne del nostre club i va respondre que com que no te res a amagar ho podíem dir.



dimecres, 11 de febrer del 2009

Ens la juguem

Fa uns mesos, amb la campanya "ens la juguem" vam fer realitat el somni de molts gironins i gràcies al recolzament de tots vam assolir l'ascens. Avui encetem unes setmanes que han de ser vitals per a consolidar el nostre club a l'elit del futbol estatal. A nivell institucional, l'assemblea de socis donarà la sortida a la transformació de la nostra entitat en una SAE, és un moment històric, comparable al que va representar al seu dia la inauguració de l'estadi de Montilivi, per això és molt important l'assistència d'un gran nombre de socis a aquesta assemblea ja que això indicarà que existeix un gran entusiasme per a que aquest procés acabi amb èxit.
A nivell esportiu també ens la juguem, sobretot amb els dos propers partits de casa ja que dues victòries davant dos rivals directes, independentment del que es fes a Salamanca, ens deixarien en una situació immillorable per a veure amb optimisme el que resta de la segona volta. Ara, si deixem escapar algun punt de Montilivi podríem entrar a una dinàmica negativa que faria aflorar els nervis tant als seguidors com als propis jugadors i podria tenir també repercussió a l'apartat institucional ja que per a la venda d'accions requereix que els possibles compradors vegin el futur esportiu del club amb optimisme.
El nostre primer rival és l'Albacete que arriba amb la novetat de l'ex davanter de l'Espanyol en Jonathan Soriano. Abans de fer aquests articles ens agrada visitar el web i els fòrums dels equips rivals per a tenir una major informació, la veritat és que aquesta setmana hem quedat sorpresos de l'ambient tan enrarit que envolta aquest històric club, aquesta mateixa setmana, uns dels seus principals accionistes ha dimitit com a membre del consell d'administració i la sensació que ens ha quedat és que existeix una fractura total entre tots els estaments del club. Creiem que aquest partit arriba en el millor moment per als nostres interessos ja que quan hi ha inestabilitat a un club al final es reflecteix sobre la gespa. Però no ens podem confiar i Montilivi és un camp difícil no només per la gran tasca dels jugadors sinó també pel gran recolzament que tots els seguidors gironins oferim a l'equip cada jornada per la qual cosa només podem demanar-vos que continuem siguen el jugador número dotze i dissabte amb més força que mai.

diumenge, 8 de febrer del 2009

Un punt just

Ja celebràvem la victòria a la nostra seu quan al minut 94 ha arribat el gol de l'empat. Sap greu perdre 2 punts als minuts de descompte però hem de tenir en compte que a part del gol d'en Serra al minut 36 no hem tingut gaires oportunitats més i en Rafa Ponzo ens ha salvat varis gols per la qual cosa podem estar contents amb aquest empat.
Avui al migdia ens hem afegit per telefon al dinar de germanor que han organitzat els nostres amics de la penya Fenómenos Oscenses i la Federació de Penyes del Nàstic, més d'un centenar de persones s'han aplegat per a fer més gran el futbol abans del gran partit vist a Osca que ha acabat amb una victòria local in extremis.

Ahir també vam tenir el gran plaer de saludar a un dels jugadors gironins més estimats per nosaltres, vam rebre la trucada d'en Pitu quan estava preparat la seva sortida cap a Elx a l'aeroport de Las Palmas. Estava molt content ja que tot feia preveure que per fi avui debutaria amb el seu equip, l'expulsió d'un jugador canari no ha permès el seu debut però podem donar fe que és una persona molt estimada a les illes.



dijous, 5 de febrer del 2009

Diumenge a Alacant, una victòria per l'Oscar

La setmana no va començar bé, els presagis de la gravetat de la lesió del nostre gran jugador Oscar Alvarez es van confirmar i ens hem quedat pel que resta de temporada sense l'ajut de la seva experiència i el seu gran futbol. Ha estat un gran pal per a tots però com diu ell, quan t'aixeques després de rebre un cop et fa ser més fort.
Des d'aquí li volem donar molts d'ànims i dessitjar-li que es recuperi el més aviat possible per a que la temporada que bé la pugui començar amb més forces que mai defensant la nostra samarreta. Diumenge que ve, els seus companys de vestidor tindran una gran oportunitat per a dedicar-li el triomf.
No serà fàcil però, l'Alacant ja no te marge per a cap ensopegada, penseu que per a salvar-se hauria de sumar 35 punts fins al final, aquests punts no els han sumat en tota la primera volta ni el Tenerife ni l'Hercules que ara ocupen places d'ascens, per la qual cosa diumenge es jugaran les últimes esperances que els hi queden a un jugadors que per la seva qualitat estan molt per sota del que s'esperava d'ells.
Volem acabar aquest article acomiadant-nos d'una persona que ens ha demostrat que és tot un senyor, tant a dins com a fora del camp, en Santi Asensio, després de portar-nos fins a la segona, ha passat uns mesos molt difícils, però veure'l a l'estadi un cop finalitzaven els partits com un company més de la plantilla i amb la seva amabilitat vers els seguidors i directius del club ens fa dessitjar-li el que es mereix que no és una altra cosa que molta sort tant al seu nou club l'Hospi com a la seva vida.