dimarts, 27 de desembre del 2016

Amistat internacional


Fa poques hores que els gironistes hem rebut amb alegria la notícia del retorn de Pablo Maffeo a Montilivi, així com la incorporació del defensa Angeliño. Tots dos arriben cedits gràcies a aquest pacte de col·laboració entre el Girona FC i el Manchester City que tan bons resultats ens està donant. Anar de la mà d'un club tan potent en l'àmbit europeu, seriós candidat al títol en una de les lligues més importants del planeta, només ens pot portar coses bones. Més enllà del que és purament esportiu, els citizens són un gran exemple del que aprendre en el camí que ens ha de portar a consolidar-nos com una entitat seriosa, professional i respectada dins del futbol espanyol.

En aquest sentit, l'àrea social del club no ha volgut deixar de banda l'afició blanc-i-vermella, que està cridada ser la força del Girona en aquest procés de creixement. La idea que ens va transmetre Delfí Geli a la darrera reunió de penyes celebrada a Can Vicens (tot demanant discreció fins que tot fos tancat) és que les penyes, punta de llança de la comunitat de seguidors del conjunt gironí, puguem aprendre de l'elevat nivell d'organització dels seguidors del City mitjançant unes jornades de convivència.

El Manchester City Supporters Club és una associació creada l'any 1949 i que agrupa a un total de 8.000 associats dividits en 160 branches locals a Gran Bretanya i la resta del món. Una estructura gegantina que trobaria cert paral·lelisme amb les federacions de penyes del nostre país, si bé a anys llum de la que intentem constituir a Girona amb 10 penyes que potser no arriben als 600 socis entre totes. L'objectiu és que els penyistes gironins podem veure en directe com treballa el MCSC en un dia de partit, coordinant els desplaçaments de les diferents branques a l'estadi, els punts de trobada, les activitats, la venda del seu propi marxandatge, els seus canals de comunicació...

La data escollida serà un dels caps de setmana marcats en vermell en el calendari dels sky blues: el del 26 de febrer, dia en el qual rebran a l'etern rival, el Manchester United, al derbi de Manchester. A més, coincideix amb que el Girona juga a fora contra el Mirandés en una de les dates en les quals no tenim previst fer desplaçament. L'aerolínia Etihad, patrocinadora del City i que dóna nom al seu estadi, s'ha ofert amablement a col·laborar aquesta trobada d'enfortiment de llaços entre persones de ben lluny, quelcom que enllaça amb els valors que vol transmetre. L'empresa  ha ofert 90 places a 25 € als penyistes blanc-i-vermells, incloent-hi vol Barcelona-Manchester, entrada pel City-United i dues nits d'hotel en aquesta localitat de l'oest d'Anglaterra. Ja s'ha acordat que 60 d'elles es repartiran entre les 10 penyes oficials de manera proporcional al seu nombre d'afiliats i 30 es deixaran a disposició de la resta de socis i simpatitzants del Girona. Anirem informant a través de les xarxes socials, però també podeu preguntar sobre els detalls a les seus de les penyes i a les oficines de Montilivi.

A més de les reunions per compartir informació i coneixements, també hi haurà temps, com no podia ser d'una altra manera, per a la gresca i la xerinola, amb visites guiades per Manchester, ruta pels pubs més emblemàtics de la ciutat i un gran dinar esmorzar popular entre el MCSC i les penyes del Girona el matí abans del partit. El nostre vocal Josep Garolera ja té preparades un parell de garrafes de 5 litres de ratafia de Santa Coloma per ensenyar als britànics com ens les gastem els gironins. Potser no ens les deixen pujar a l'avió... però això ja és una altra història!           

dimarts, 6 de desembre del 2016

Sense por a les altures

El nostre desig és que tots els desplaçaments que fem siguin com el del dia 27 a Huesca. Bona part de culpa de passar una jornada tan divertida i memorable la tenen els nostres amfitrions de la Peña Fenómenos Oscenses. En Fernando, en Tomás i companyia són uns autèntics experts en l'art de passar-ho bé i ens van preparar un dia d'aquells en els quals, encara que el resultat no hagués estat tan bo pels interessos del nostre Girona com finalment va ser, marxes a casa amb un somriure d'orella a orella.

135 gironistes van conformar l'expedició blanc-i-vermella a l'Alcoraz, entre els de l'autocar organitzat per les penyes i els qui es van desplaçar en cotxes particulars. A les 6 del matí un enorme bus de dos pisos de la companyia Calella sortia de Montilivi carregat d'il·lusió i bon humor. Tot sigui dit: encara que la part de dalt donés la sensació de ser més estreta, la veritat és que era força còmode i s'hi podia viatjar sense problemes. El que es diu viatjar amb classe.


El trajecte va ser molt complet. El sorteig del pernil va ser tot un èxit i estem mot agraïts a tota l'expedició per la seva col·laboració. La petita recaptació que es fa ens ajuda a eixugar possibles pèrdues i és sempre ben rebuda. Un altre fet remarcable va produir-se en l'aturada que vam fer per esmorzar. Durant la setmana prèvia al partit dos dels immortals més estimats van fer anys, així que va ser el moment ideal per fer-los-hi una sorpresa i celebrar-ho amb ells. En Pepe i en Sierra van tenir pastís, cançó i dos bonics jerseis oficials de la Penya Immortal marca Erreà com a regal. ¡Muchas felicidades, chicos!    


Com sempre que estàs en bona companyia. el temps passa volant, i en un tres i no res vam arribar a Huesca, on els amics de la Peña Fenómenos Oscenses ens van rebre amb una emotiva abraçada només de baixar de l'autocar. Són molts anys de passar-ho bé plegats i ja som gairebé com de la família. Tot seguit ens van portar al Bar Rigones (el nom ja prometia) per fer un brunch hipercalòric que ens va permetre aguantar amb forces tot el dia. Aquest contundent esmorzar-dinar estava format per un plat d'ous ferrats, patates fregides, dues varietats de morcilla, botifarra, chistorra i cansalada, no cal dir més. La sobredosi de calories, el bon vi amb el qual les vam regar i les nostres ganes de gresca van fer la resta. El moment de l'intercanvi d'obsequis, en el qual vam fer entrega als amics blaugranes d'una bandera amb els escuts dels nostres clubs i vam rebre la bufanda dels Fenómenos per penjar a la seu, va ser un esclat d'eufòria, amb més d'un centenar de persones cantant plegades i vivint a tot drap la cara més maca del futbol. La Penya Saltenca també va portar una original samarreta com a present.   


Aquí no va acabar la festa. Tot just començava: fora del Rigones ens esperava una xaranga que va acompanyar ambdues aficions en una rua pels carrers de Huesca fins a arribar a la seva part més cèntrica, on vam visitar tot un seguit de bars bevent i fent un mos. En algun fins i tot hi va haver barra lliure de cervesa. Com voleu que no estimem aquesta ciutat i la seva gent? El fart de cantar, ballar i somriure no ens el treu ningú. Tenim gent per la qual va ser el seu primer viatge amb la Penya Immortal i després d'aquesta increïble jornada ens han confessat que ja esperen amb impaciència el pròxim (a Zaragoza, que també promet).


Del partit podem explicar poca cosa que no hagin dit ja els mitjans. El Girona s'està mostrant ferm com pocs equips de Segona, sobreposant-se fins i tot a inesperats entrebancs com el gol que va avançar en el marcador als aragonesos. Abans del descans ja s'havia aconseguit la remuntada amb gols de Portu i Borja i durant la resta del partit va gestionar-se l'avantatge a la perfecció. Fins i tot podria haver-se ampliat si Longo hagués estat fi en un u contra u, però és agosarat demanar més quan aquesta plantilla va ser capaç d'emportar-se els tres punts d'un dels camps més complicats de la categoria (no en va, va ser on ens van eliminar de la Copa del Rei). A la graderia va costar arrencar amb l'animació, però els darrers quinze minuts, quan el Girona més necessitava a la seva gent per donar-ho tot i assegurar el triomf, l'afició blanc-i-vermella va estar de 10. De Primera Divisió. Les afonies del dilluns ho confirmen. Amb l'alegria de la victòria vam tornar a casa, no sense abans felicitar als jugadors per la bona feina i acomiadar-nos del Fenómenos i donar-los-hi les gràcies per aquest, mai millor dit, fenomenal dia. Si voleu tornar-ho a reviure, no us perdeu el vídeo amb les millors instantànies del viatge que va emetre al seu programa "Tot Rodó" de Televisió de Girona el nostre amic Francesc Sànchez Carcassés, sempre en contacte amb el cor de l'afició gironista.


La setmana passada també va ser molt intensa. Vam començar-la amb una bona nova, com sempre ho és quan s'inaugura una nova penya per recolzar al nostre Girona. Una petita representació immortal va ser present al Bar Pencil en l'acte amb el qual la Penya Pablo Machine va fer la seva presentació en societat. En ell es va homenatjar com mereix al nostre entrenador, en presència del seu cos tècnic, l'Eloi i en Cifu i molts altres amics, com ara l'Enrique Martín. Potser us sona per estar al capdavant de l'Osasuna que ens va treure l'ascens l'any passat, però a part de ser el primer que va donar una oportunitat al futbol professional a en Pablo, vam poder descobrir que és un gran conversador i un malalt del futbol com nosaltres. Per si això fos poc, també vam tenir l'ocasió de xerrar amb altres noms propis del gironisme com en Xavi Agustí, el president Delfí Geli, en Francesc Rebled o l'Albert Mateos, cap de l'àrea social. Des de la Penya Immortal vam voler oferir tot el nostre suport i aquests gairebé 25 anys d'experiència als integrants d'aquesta nova associació, així com convidar-los a assistir als actes i trobades que organitzem.


El partit del Levante era un dels més esperats, prova d'això és que ni la pluja va evitar que més de 6.000 gironistes signessin la millor entrada de la temporada a Montilivi. El líder era una prova de foc per demostrar de quina fusta està feta la plantilla blanc-i-vermella. Vam guanyar i convèncer, donant un clar avís a la resta d'equips: que ningú es pensi que fer-nos caure serà fàcil. A més de l'alegria dels gols de Samuele Longo i Jonas Ramalho, el partit va tenir molta més història. O històric, més ben dit. Un dels jugadors amb més qualitat que hem vist amb la samarreta del Girona, Jandro Castro, va rebre un merescut homenatge i fer la sacada d'honor abans del xiulet inicial del partit contra els valencians. Els immortals no ens vam poder estar de cridar uns "Jandro, Jandro" i aplaudir algú que ens ha fet gaudir tant del futbol, així com d'anar a saludar-lo un cop acabat el matx. Com a curiositat de la jornada, al descans un noi de Bielorússia ens va demanar fer-se una foto amb nosaltres. La nostra fama traspassa fronteres!


Ja va sent tradició que després dels partits matinals del Girona, un bon grapat de socis de la penya ens reunim per dinar en algun restaurant de la ciutat. En aquesta ocasió, donada la bona experiència del dinar de Fires, vam decidir repetir al Tot Brasa i va ser tot un encert. Una trentena d'immortals ens vam degustar un menú com Déu mana per recuperar forces després d'haver-nos mullat pels nostres colors. Si el Girona té la mateixa fam de triomfs que nosaltres a taula, que es preparin l'any que ve a la Liga Santander, que ja venim! 

diumenge, 20 de novembre del 2016

Mans a l'obra


Amics, avui fem un petit incís en l'actualitat directa de la penya per a explicar-vos la molt productiva jornada de treball que va celebrar ahir Aficiones Unidas a Madrid i que va comptar amb l'assistència del nostre president Pepe Sierra en representació de les penyes gironines. Creiem que per la importància dels temes tractats calia fer un article exclusiu i així ho fem.


Va encetar la jornada el president de l'associació qui va presentar els grups de treball a on participaren totes les federacions i que sens dubte serviran perquè totes agafem una velocitat de creuer digna de la magnitud que està assolint el nostre futbol. Com va destacar José Mateo, és molt important que totes les federacions assoleixin aquest ritme en el seu funcionament perquè no passi com a l'escola, on els més endarrerits fan alentir el ritme de tota la classe. Cal remarcar també la creació d'un grup dirigit pel nou directiu de l'associació, en Joaquín Garrido d'Albacete, que es preoucuparà dels clubs que tenen la desgràcia en caure al pou de la Segona B i fins i tot a Tercera.

La delegació de Granada va presentar el Congrés de Penyes que se celebrarà a la seva ciutat el cap de setmana del 23, 24 i 25 de juny. A partir del gener ja us podreu apuntar. Als preus del full explicatiu s'haurà d'afegir el del bus, l'import del qual dependrà de la gent que estigui apuntada, però us garantim que des de ja estem treballant amb el club perquè aquest any també puguem desplaçar-nos amb l'autocar dels jugadors a bon preu, com vam fer l'any passat a Zaragoza.


Valladolid va ser designada seu del Congrés pel 2018, la qualitat del seu projecte va fer que altres possibles candidatures desistissin en el seu intent i per aclamació popular van rebre l'encàrrec d'organitzar aquest esdeveniment tan important. ¡Enhorabuena chicos, el trabajo bien hecho tiene su recompensa!

Potser un dels punts febles d'Aficiones Unidas ha estat la comunicació, tota la gran tasca feta durant els seus gairebé vint anys d'història no ha estat coneguda per la gran majoria de seguidors i per això ens hem posat en mans d'en José Ángel Torralba per crear un diari digital. Torralba ens va presentar aquest ambiciós projecte a on tindrem a disposició de les penyes quatre periodistes que editaran puntualment les notícies que els hi facilitem.


Va tancar la jornada Jorge Pérez, exsecretari general de la Reial Federació Espanyola de Futbol i precandidat a la presidència de la mateixa. La veritat és que és una persona que transmet confiança i pel seu tarannà tranquil i serè cau molt bé, sap escoltar i per això sap dir el que vols escoltar. Es va comprometre a signar un document amb les propostes fetes per nosaltres i que ell vegi viables perquè sigui un compromís real. Òbviament, no tancarem portes i vam decidir presentar les propostes als altres candidats i axí poder decidir a qui donarem el nostre suport en funció de la seva voluntat de col·laboració amb la nostra associació.

En resum, una molt productiva sessió de treball que pot marcar un abans i un després a Aficiones Unidas.

dimarts, 15 de novembre del 2016

Ens fem valer

Una setmaneta d'absència al blog ens ha donat per veure com el nostre Girona sumava 4 punts més, que el situen en una somiada tercera posició per darrere de Levante y Sevilla Atlético. És a dir, en posicions d'ascens directe. Més d'un i més de dos aficionats blanc-i-vermells coincidiran en què no ha estat un inici de competició impecable pel nostre equip, amb mancances i detalls que s'han hagut d'anar superant i polint. Amb molt d'esforç, quelcom que sempre valorem en els homes de Pablo Machín i que els deus del futbol han recompensat amb aquest lloc momentani a la taula. Ja ens freguem les mans pensant en què serem capaços d'assolir quan totes les peces de l'engranatge gironista estiguin ben collades i sincronitzades a la perfecció. 


Abans d'entrar en matèria, un recordatori. Un altre dels equips que ocupa les places nobles d'aquesta Liga 1|2|3 és el sorprenent Huesca, que ja ens va donar un disgust fa res al eliminar-nos de la Copa del Rei. Amb l'objectiu d'ajudar a fer que no es repeteixi la història en el partit que jugarem a l'Alcoraz el pròxim 27 de novembre, des de la Penya Immortal Girona i la resta de penyes del club organitzem un desplaçament per animar de valent al nostre equip. El pla de viatge per aquest dia és sortir de bon matí des de Montilivi per arribar pels volts de les onze del matí a aquesta ciutat del nord de l'Aragó. Allà ens trobarem amb els amics de la Peña Fenómenos Oscenses per fer el vermut i després dinar al club de tenis situat al cantó de l'estadi. Qui recordi altres viatges amb la mateixa destinació i el gran tracte dispensat pels aficionats locals sabrà que Huesca sempre ofereix més del que hom podria esperar en un principi. Sense anar més lluny, la temporada passada ens van rebre amb una xaranga amb la qual vam fer un autèntic cercavila pels carrers de la localitat. Vols unir-te a la festa? Per 40 (penyistes) o 45 € pots inscriure't i tenir autobús i entrada pel matx. Pots apuntar-te ja a la nostra seu, el Bar 106, situat, com ja sabeu, al número 106 de l'avinguda de Sant Narcís de Girona.


"Ens fem valer", titulem avui, i no només fem referència a com el Girona ha rendibilitzat al màxim la seva bona feina. Nosaltres també vam fer valer al màxim la nostra fama d'amfitrions hospitalaris el dia del partit contra el Tenerife. Un grup d'aficionats de la Peña Zoneros de l'equip tinerfeny va volar des de Santa Cruz fins a casa nostra per acompanyar a la seva plantilla, alguns d'ells amb ganes de reviure aquella inoblidable experiència del 2009 (Montilivi va ser l'escenari del seu darrer ascens a Primera Divisió dels chicharreros). En els anys que ambdós clubs han coincidit, hem tingut contacte amb diversos col·lectius de seguidors blanc-i-blaus, així que no ens va ser difícil esbrinar que aquesta penya venia a Girona. Unes trucades i tot preparat per passar-ho bé amb un dinar d'allò més amè a la nostra seu. Tot un plaer conèixer a gent com en Nando i família o la parella de tinerfenys residents a Barcelona que no es perden cap gran cita del seu equip a la península. Però per a història curiosa i plena de passió pel futbol, la d'en Thomas i la Niki, un matrimoni format per un austríac i una anglesa absolutament bojos pel seu Tenerife que comparteixen els seus somriures allà on van. Com a mostra d'aquest sentiment, només cal dir que la Niki és avui dia la propietària de l'única botiga de productes de marxandatge del "Tete" més enllà de l'oficial del club.


Per si això fos poc, ens vam sentir una mica com els mediadors internacionals en els conflictes entre bàndols irreconciliables: vam aconseguir asseure a la mateixa taula a seguidors de Tenerife i Las Palmas. L'Óscar, la Mari i en Brian, grans amics de la penya, van venir directament des de Gran Canaria a terres gironines a passar el cap de setmana i no van trigar a afegir-se a la festa. Tot s'ha de dir, amb gent que viu tan sanament el futbol com els companys dels dos històrics del futbol canari que ens van acompanyar, la nostra "missió de pau" no era gaire complicada.   


Després d'unes setmanes amb molta acció, en va venir una de més tranquil·la en clau gironista i immortal. Més enllà de la interessada polèmica creada per alguns mitjans arran del tema de l'hospital i el jugador del Tenerife (n'hi ha que saben que tota notícia vestida amb un vernís polític omple espais i et fa ser llegit), vam viure el tret de sortida de les inscripcions pel viatge a Huesca i veure augmentar amb els dies les ganes de comprovar les evolucions de l'equip sobre la gespa de la Condomina contra l'UCAM. Un gol de Longo després d'una gran pilota col·locada a l'àrea petita per Borja García ens va donar una altra victòria fora de casa, que converteix els quatre punts aconseguits en la doble sessió de Montilivi en una ratxa de tres partits sense conèixer la derrota que ens ha disparat com un coet en aquesta Liga 1|2|3. El 0 a 1 signat per l'italià va ser molt celebrat al 106, qui sap si gràcies a la sobredosi de sucre que ens va aportar la coca de ratafia amb la qual el nostre vocal Josep Garolera ens va voler traslladar un bocí de la fira d'aquest licor que va celebrar-se la setmana passada al seu poble, Santa Coloma de Farners.


I de parlar d'un vocal, passem a cloure l'article parlant d'un antic membre de la junta directiva de la Penya Immortal. En David Fernández, gran aficionat al món Playmobil i president de l'associació d'aficionats a aquestes joguines de Riudellots de la Selva, Riudeclicks, va voler unir les seves dues passions en la recent mostra que va celebrar-se a la Fira de Girona: els clicks i el Girona FC. Amb molt d'esforç i gràcies a la col·laboració d'algunes entitats, va reproduir fidelment amb les seves figures un dels moments més transcendents de la història del nostre club, el partit contra el Ceuta que ens va obrir les portes de Segona Divisió mig segle després. La nostra penya va col·laborar amb un donatiu de 20 €. I és que no hi faltava cap detall, fins i tot hi havia la nostra pancarta al Gol Sud!

divendres, 4 de novembre del 2016

Tres pels Sisos

Dies especials per tots els gironins, les Fires il·luminen la Devesa i l'omplen de colors, de música i d'olor a castanya i a xurro... uf, aquesta última part sona molt malament. Millor direm que la ciutat viu unes jornades que conviden a sortir de casa i gaudir de tot el que ens té preparat. Els immortals ens estimem molt Girona, gairebé tant com al Girona, i per això no hem volgut perdre l'ocasió d'homenatjar al nostre sant patró com a ell li agradaria, tots plegats com a bons germans.


Just després del dia gran de les nostres festes, que enguany va ser el segon del programa d'actes, el Girona rebia a casa al Numancia en sessió matinal. Al llarg de tota la setmana els membres de la penya van acordar fer reviure la que fa uns anys era una de les nostres tradicions més nostrades, el llançament de confeti casolà coincidint amb la sortida dels jugadors a la gespa. Com podem veure a la foto que molt amablement ens va fer el nostre soci Loren, l'efecte, combinat amb l'onejar de les banderes i els raigs de sol d'un diumenge amb molt bon temps, va ser preciós. Del partit ens quedem amb la sortida en tromba i el 3 a 0 al final dels primers 45 minuts, amb la manera de menjar-se als defenses de Portu i l'enorme partit de Fran Sandaza fins al cop de mala sort d'una lesió de la qual esperem es recuperi aviat. Retrobar-nos amb la victòria i amb els gols va ser una bona manera d'homenatjar a tots els Narcisos, encara que fos amb un dia de retard.


Qui també mereixia un homenatge i el va tenir va ser l'entrenador Pablo Machín. Com ja vam comentar la setmana passada, el tècnic sorià va perdre recentment al seu pare. Un tràngol trist i difícil que ningú supera amb facilitat. Com que des de les penyes del Girona entenem que el club és una família i precisament és això el que el fa tan gran als nostres ulls, no vam voler perdre l'ocasió d'esperar a en Pablo a la seva sortida de l'estadi per expressar-li tot el nostre suport i estimació, gest que va agrair amb emoció i elegància. Estem segurs que des d'allà on sigui, el seu pare podrà sentir-se orgullós de la qualitat humana i professional del seu fill. ¡Fuerza Pablo!


"Me gusta el fútbol, los domingos por la tarde es la mayor... de mis aficiones" deia la popular cançó, i si bé el matx ens havia obligat a vèncer la ressaca de les barraques començant a les 12 del matí, una vegada posats vam estirar el tercer temps tant com vam poder. Després de fer costat al míster, va ser el torn de la teca. Recuperant un vell costum dels primers anys del retorn a Segona, vam organitzar un dinar de Fires. Llavors era sopar, ens fem vells. El nostre vocal Óscar l'havia estat coordinant al llarg de les setmanes prèvies a la cita en col·laboració amb els responsables del Restaurant Tot Brasa, i la veritat és que no va decebre a cap dels 25 immortals presents. Una variada selecció de primers (inclosa una fideuà de p*tísima madre, com bé anunciava el cartell) i la més gustosa carn a l'estil de la graella sud-americana ens van fer la boca aigua. Com a cloenda de la jornada, i abans d'una sessió de digestius, vam felicitar a la nostra sòcia i amiga Maria Mascort pel seu aniversari. Moltes felicitats!

Dimarts també va ser un dia mogut. El Girona va tenir la deferència de deixar-nos ser al seu estand a la Fira de Mostres, on vam comentar les nostres activitats amb els visitants, donar un cop de mà en el repartiment de pòsters i postals i, com no podia ser d'altra manera, vendre loteria. La nostra vicepresidenta Margarita va repartir molta sort al matí en forma de participacions pel número 64352 del Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional. Si encara no tens la teva, ja trigues en anar al 106, que només són 5 eurets! A la tarda la cosa ja estava més calmada, tant a l'estand com a la Fira en general (era l'últim dia del Certamen), però tot i així vam poder gaudir de la companyia de Juanpe i Pablo Marí, així com de Pablo Machín. Curiositat: de les paradetes de la zona de les atraccions del parc de la Devesa, ens quedem amb la dels xuts, on entre els colors del Real Madrid i la cara de Messi hi vam veure una filera de bufandes del Girona com a possible premi pels guanyadors. Emoció total per a qualsevol gironista: durant dècades ha sigut territori d'articles dels grans equips del futbol nacional i mundial. Fins i tot alguna bufanda del Nàstic hi hem vist. Però, fins ara, mai una del club de la ciutat. Senyal que cada cop se'ns respecta més.

     
Ens direu que ens hem emocionat com vailets per un detall tan banal com aquest, però no va d'això el futbol, dels sentiments que el rodegen i que es viuen amb la intensitat de quan un és nen o adolescent? L'Aniol, soci immortal i guanyador del concurs fotogràfic "Aquí hi viu un del Girona" que vam organitzar a finals de la temporada passada, va fer recentment un creuer per la Mediterrània i al seu equipatge no hi va faltar una bandera del Girona signada pels jugadors. Sense cap complex i amb molt d'orgull va passejar-la per tot el sud d'Europa, com veiem en aquesta instantània davant de l'autocar del Gènova de la Sèrie A italiana. Gent com aquest vidrerenc ens mereix el més gran dels respectes. Són el futur d'aquesta penya, d'aquesta passió i del Girona.

dissabte, 29 d’octubre del 2016

Llamp de llamp!

Ni l'inseparable company d'aventures den Tintín, el Capità Haddock, hauria pogut copsar amb un dels seus renecs mariners el greu que ens va saber a tots els aficionats del Girona que vam ser aquest cap de setmana a Madrid no poder acabar d'arrodonir-lo presenciant una victòria dels nostres a Vallecas. Procedim a relatar les nostres vivències, que bé podríem titular, al més pur estil Hergé, "Los inmortales en el país de los pichis".


Les primeres vinyetes de l'expedició gironista a la capital d'Espanya ens deixen estampes molt turístiques. La nit del divendres un autocar amb una cinquantena de seguidors blanc-i-vermells sortia de Montilivi en direcció a la Villa y Corte. El viatge va anar com una seda (el cansament de tota la setmana va fer que més d'un quasi ni se n'adonés del trajecte) i abans de les 8 del matí l'autobús ja ens estava deixat a l'estació d'Atocha. Madrid ens va rebre amb unes gotes de pluja, però amb una compra massiva de paraigües econòmics va estar tot resolt. La Puerta del Sol, la Plaza Mayor, el Retiro, el Congrés dels Diputats... un autèntic tour amanit amb tastets de la variada oferta gastronòmica madrilenya. Curiosament un dels llocs més visitats va ser l'administració de loteria de Doña Manolita, a la que us recordem que fem la competència amb les participacions del 64.352 que venem al 106.

  
Trobar un lloc per dinar en grup en una ciutat que no és la teva sense haver reservat sempre és anar una mica a l'aventura, però qui té amics de futbol mai està sol. Casualment, la Peña Fenómenos Oscenses també era a Madrid per veure al seu Huesca contra el Getafe, així que una trucada i ja vam ser gaudint d'unes cerveses amb en Fernando, en José María i la resta de companys d'aquest grup de seguidors tan estimats per la Penya Immortal. Per si fos poc, el local on ells dinaven era prou gran (i bo, la gent de vida sempre té bon ull) per entrar-hi tots. Una gran trobada que ens fa venir encara més ganes de visitar l'Alcoraz el mes vinent.


Una prova més de com de bé va tenir bones relacions amb les altres aficions la tenim amb la rebuda que ens va dispensar la Federación de Peñas del Rayo Vallecano en els instants previs al matx. En Gelo, en Javi i companyia ens van preparar un gran berenar al Mesón Alberto, a pocs metres de l'estadi. Begudes, un assortiment de tapes de luxe... tot el necessari per carregar encara més les piles de cara al partit que érem a punt de presenciar. Per cloure aquests moments de confraternització va haver-hi un intercanvi d'obsequis (un bonic banderí per part madrilenya i bandera, ratafia i galetes per la gironina) i el nostre desig de poder rebre a la parròquia vallecana que vingui a Montilivi amb tanta amabilitat com la demostrada per ells en aquesta trobada.


Durant els 90 minuts, l'espectacle va ser més a la graderia que sobre la gespa. Per part gironista vam intentar fer-nos sentir, però no és fàcil en camps com aquest, on quan les tres graderies es posen d'acord... s'hi posen de valent. Ens queda la satisfacció que els pocs que vam cantar no vam deixar de fer-ho ni un minut. Pel que fa al futbol, direm que n'hi va haver poc. El del gol del Rayo va ser gairebé l'única acció de perill veritable d'ambdós equips, el que el converteix en just guanyador. Estem segurs que la cara que oferirà el Girona en aquests dos partits seguits que venen a casa serà molt millor. Les coses en defensa han millorat i ja només queda afinar la punteria de cara a porta.


Després del partit a l'hotel, uns a descansar i altres a començar la que va ser una llarga nit abans del llarg camí a casa. Una llàstima no poder fer-ho amb tres punts que l'haurien fet molt més agradable. Malgrat això mai perdem la fe, i menys en dies tan especials per a tots els gironins com aquests, en els que vivim les Fires de Sant Narcís. Per això ja tenim preparat per demà diumenge un bon dinar al Restaurant Tot Brasa per celebrar les fires... i la victòria davant el Numancia! Tots a Montilivi a animar fort! 

dijous, 20 d’octubre del 2016

Com nous

Han passat més de 10 dies des de la nostra cita amb el gironisme que segueix aquest blog, i un cop més han estat molt intensos i plens de notícies que val la pena comentar amb més detalls dels que us oferim a la resta de les nostres xarxes socials. Només us avançarem que hi han moltes "novetats" en el sentit estricte de la paraula i que en aquesta entrada tornem a repassar els esdeveniments en ordre cronològic perquè... perquè ens rota, serem clars. Let's go!


Fa dos diumenges (ja veureu que amb tant de moviment sembla que hagin passat dos mesos en comptes de dues setmanes) el Girona visitava una ciutat molt estimada pels immortals, Cádiz, la Tacita de Plata. Fa uns mesos, la federació de penyes del club de futbol que porta el nom d'aquesta localitat andalusa ens va fer entrega del premi "Gesto Deportivo" en reconeixement a la nostra manera d'entendre l'esport rei i viure'l amb les altres aficions. Aquest cop cap dels nostres penyistes va poder estar al Carranza, però sí en un 106 ple de gom a gom per veure als blanc-i-vermells per televisió, cosa que per fortuna ja fa temps que ha deixat de ser una "novetat". Al final dels 90 minuts la majoria de la parròquia gironista reunida a la nostra seu va coincidir en donar per bo el punt obtingut (0-0) en un camp històric, on la gent apreta de valent i no val a badar mai.


Per a "novetat" grossa una de la que tots n'haureu sentit a parlar i que va encapçalar la premsa esportiva gironina: la inauguració de la Penya Pere Pons, la nova incorporació a la família de les penyes oficials del Girona FC. L'associació, amb seu a Sant Joan de Mollet (molt a prop de Sant Martí Vell, d'on és en Pere), va celebrar un acte el passat dia 11 al que va assistir el més granat del gironisme: directius, jugadors, periodistes... i com no representants de la resta de penyes del club. La delegació immortal desplaçada va tenir l'ocasió de compartir una bona estona amb en Pere, en Granell i l'Eloi, així com amb el tècnic Pablo Machín, al que volem fer arribar el nostre condol per la recent pèrdua del seu pare. Un altre que missatge que ens agradaria transmetre des d'aquí és un de suport cap a en Raimon i la resta de valents d'aquesta penya que acaba de néixer. El camí serà dur, però si hi posen el mateix esperit, ganes i amor pel Girona que en Pere en la seva carrera esportiva, també els hi donarà moltes satisfaccions.


Saltem d'una inauguració a una altra, però també amb molt sabor blanc-i-vermell, concretament el de les especialitats culinàries del nostre amic Joan Vicens. En Joan és un històric de la nostra afició que ja rondava per Montilivi en temps de la Penya Gironina, el desaparegut grup de seguidors en el qual arrelen els orígens de la Penya Immortal. Dijous 13 obria un restaurant a l'Avellaneda i uns quants dels nostres socis van voler acompanyar-lo. Li desitgem molts d'èxits amb una bona guarnició de victòries del Girona!     


Quelcom que no és nou però del que també parlarem és de la nostra bona sintonia amb els seguidors dels equips que ens visiten. Enguany la Peña Oviedista de Barcelona anava amb el temps més just i va optar per un dinar només amb els seus socis al centre de Girona, però igualment hi va haver temps per trobar-nos i fer-los-hi entrega de la nostra famosa bandera, un petit gest de germanor que va tenir una notable repercussió a La Nueva España, el diari de més tirada d'Astúries, que li va dedicar una nota amb fotografia tant a l'edició en paper com a la digital. Del partit del passat diumenge podem quedar-nos amb el puntet i amb 90 minuts més sense encaixar gols. Malgrat la impaciència dels qui van dedicar incomprensibles xiulets a l'equip, anem resolent els problemes d'un en un, i la defensa ha guanyat una fermesa que deixa la gran quantitat de gols rebuts en els primers partits de la temporada en un simple mal record. Oblidem molt aviat qui som i d'on venim, en comptes de gaudir del que fa només 5 anys ens hauria semblat un somni. O menys, que al 2013 ens vam salvar en l'últim matx del campionat. No perdem la perspectiva.

   
I d'uns amics a uns altres. Bé, ja després de tants anys i tant de contacte (presencial i a distància), més que amics són com de la família. Ens referim a l'Óscar, la María i en Brian de Las Palmas, als que com ja sabeu coneixem des de fa molts anys i amb els que hem viscut de manera molt especial els partits entre els nostres dos equips. Al petit Brian l'hem vist créixer sense abandonar mai la seva passió pel futbol i sempre que el Girona ha visitat l'estadi de Gran Canaria s'ha fotografiat amb l'onze inicial del nostre equip. En el seu cor canarión hi té un raconet blanc-i-vermell, i per això el vam voler obsequiar amb una samarreta de la nova segona equipació. La Margarita i l'Isi, que no van poder estar al partit contra l'Oviedo per trobar-se de vacances a l'arxipèlag, van aprofitar per seguir fent gironisme i van reunir-se amb ell i els seus pares per entregar-li aquesta peça de roba amb l'escut que tant estimem.


Parlarem ara, més que d'una novetat, d'una nouvinguda, concretament de la Júlia, la néta de la Mari i l'Antonio que acaba d'arribar a aquest món. Per celebrar-ho i compartir la seva alegria amb tots nosaltres, van organitzar un bon tiberi a la nostra seu després del partit contra el Real Oviedo. A la festa s'hi va unir una de les nostres sòcies més actives, la Maite, una d'aquelles persones que contagia la seva passió pels colors als seus i els apropa a la penya. Felicitats a tots!


Una "bona nova" més. En Martí Palahí, que com sabeu va patir un greu accident que el té hospitalitzat, no deixa de millorar a cada dia que passa. Aquesta setmana en Pepe i el nostre tresorer Javi Rina, Pollo pels amics, van anar a visitar-lo a la Clínica Salus de Banyoles i van comprovar que es troba molt animat i desitjant tornar a celebrar els gols del Girona des del seu bar del Gol Sud de Montilivi. La bandera de la Penya Immortal l'acompanyarà en el camí de la seva recuperació. Ja ho tens, Martí!


Per acabar, una dosi d'impaciència. Així, impacients, és com estem els prop de 30 immortals (del total de 55 aficionats que conformaran l'expedició) que acompanyarem al Girona a Vallecas en el seu partit contra el Rayo. Ja comptem les hores que falten per sortir cap a Madrid a viure un d'aquells caps de setmana de futbol per recordar. El tracte dels locals ja està sent de luxe abans de començar, avui els periodistes de "Rayo Total" han entrevistat en directe al nostre president Pepe Sierra i la Federación de Peñas del Rayo Vallecano ens ha comunicat que ens convida a tots a un berenar-prèvia de germanor per anar cap al camp "con unas buenas viandas en el cuerpo", que diuen ells. Sobre la gespa, els nostres jugadors intentaran aprofitar les turbulències que es viuen al club franjirrojo per sumar els tres punts (es rumoreja que Sandoval es juga el càrrec dissabte). Això promet!  

divendres, 7 d’octubre del 2016

On sigui, però amb tu

L'actualitat obliga i l'entrada d'aquesta setmana al blog (farem cas a l'Institut d'Estudis Catalans i en direm així a partir d'ara, en comptes de "bloc") en ve carregada. El que no farem serà explicar-la en ordre cronològic, ja que els temes que ens han portat i ens portaran a fer gironisme a casa i a fora tenen diferents graus d'urgència.


Comencem pel pròxim desplaçament que estem preparant per animar al Girona. Amb el gran record dels dos últims viatges que vam fer a Vallecas (un de reduït i un altre d'unes 30 persones) estem organitzant una expedició a Madrid per veure el partit que el Girona jugarà contra el Rayo el 22 d'octubre a les 20 hores. La sortida serà el divendres 21 a les 12 de la nit des de Montilivi per poder arribar a la capital d'Espanya al matí i aprofitar el dia. Ens allotjarem a l'Hotel Ibis Budget del mateix barri de Vallecas, a només 4 km de l'estadi. Ja estem contactant amb els amics de la Federación de Peñas del Rayo Vallecano per preparar actes de germanor i dinar plegats abans del partit. El diumenge el dedicarem al viatge de tornada, esperem que ben feliços per comptar amb tres nous punts. El preu d'aquesta experiència futbolística? Només 90 € pels socis de les penyes oficials del Girona FC i 95 per la resta de l'afició. En aquest preu hi entren el viatge en autobús, l'entrada pel matx i la nit d'hotel amb esmorzar. El suplement per aquells aficionats que desitgin habitació individual és de 20 €. Més barat, a Andorra. Esperem les vostres inscripcions en massa a la nostra seu, el Bar 106 (Avinguda Sant Narcís, 106). Teniu temps fins al 10 d'octubre, chulapos!


I del futur al passat més immediat. A dimecres, concretament. Quan es va anunciar que els 1/4 de final de la Copa Catalunya ens enfrontarien al Prat, a un petit grup d'immortals que ja havia estat present a la final del 2015 contra l'Europa se'ls hi va encendre la bombeta i van decidir que havien d'estar al Sagnier fent costat als nostres. Entre setmana, a més de dues hores de camí comptant el trànsit, un rival amb poc cartell... tot i que en Pepe, el nostre president, recordava encara el primer partit d'una lliga en aquell mateix camp en el qual al Girona li van clavar cinc gols en una temporada que va acabar amb un feliç ascens. El tracte que vam rebre en aquesta localitat barcelonina va ser excel·lent. Només d'entrar a l'estadi, la primera. Les entrades valien 15 €, però sent dels pocs aficionats visitants, els encarregats de taquilles de l'AE Prat van tenir el gran detall de deixar-nos-les a 10. Després de sentir-nos animar sense defallit tot i ser poquets, molts aficionats es van acostar a nosaltres per felicitar-nos per tanta energia i fidelitat a uns colors, desitjant-nos una molt bona temporada. A la segona part ens va acompanyar a la nostra zona un amic de la Peña Osasunista Clarete de Barcelona que va compartir taula amb nosaltres al 106 quan ens van visitar. Una alegria a la qual va unir-se el regal que li va fer un membre del personal de seguretat del recinte al nostre tresorer Javi: uns quants pins de diferents equips de futbol que va afegir a la col·lecció que llueix al seu popular barret vermell. Per part gironista també es va reconèixer el nostre suport vocal. Primer el delegat Javi Galiano va apropar-se a mig partit per donar-nos les gràcies per anar-hi. Després, en un córner proper a la nostra posició al llarg de la segona part, l'Àlex Granell ens va dir unes paraules que ens van quedar gravades: "Sou els millors". No cal dir res més. Bé, sí, que al final d'un partit en el qual el Girona va saber ser efectiu tot i la insistència i esforç dels potablava (0-3), els jugadors van aplaudir-nos, en especial els més joves. Un orgull.

      
Toca parlar de la "Festa del Soci" que va organitzar el club, amb molt d'encert, abans del Girona-Reus del diumenge passat. Va ser una ocasió per convertir les hores prèvies al partit precisament en això, en una festa del gironisme. Una de les coses que es troben a faltar al nostre estadi és l'ambient de futbol que hi ha en aquells camps que tenen carrers amb bars on els aficionats es reuneixen per fer petar la xerrada abans d'entrar a animar al seu equip, el que les cròniques ens expliquen que sí que tenia Vistalegre. La botifarra i la beguda de franc per a cada soci hi va ajudar, però les gairebé 2.000 persones que es van apropar al pàrquing del Gol Nord de Montilivi van deixar una mostra del que es podria aconseguir amb una mica de voluntat. Els immortals vam esprémer la festa a més no poder, gaudint de les diferents activitats, de la companyia de molts altres aficionats blanc-i-vermells i escalfant la gola amb càntics i cerveses. Una manera ideal de fer temps abans d'un partit que prometia molt i no ens va decebre. El Reus ha aterrat a Segona com un coet i va vendre la seva pell molt cara, però el Girona va demostrar que a Getafe va recuperar el camí de la victòria i no està disposat a abandonar-lo tan fàcilment. 


Per cloure aquest recull de vivències, parlarem dels convidats d'excepció a la festa de diumenge a Montilivi: els aficionats del Reus Deportiu. Un parell d'autocars de seguidors roig-i-negres van venir a la nostra ciutat per animar al seu equip. Entre ells es trobava la Penya Baix Camp, amb la que ens vam trobar en els instants previs al xiulet inicial. Hi va haver temps per a les fotos de germanor i fins i tot per l'intercanvi de records. Aquesta agrupació de seguidors reusencs ens va entregar una samarreta del seu club amb el nom de la seva penya a l'esquena, a la que vam correspondre amb la bandera que ja hem repartit entre aficions de tot el país. La germanor va seguir a la graderia, tant per part del mateix Reus com de la Penya Baix Camp hem rebut missatges dient-nos que van sentir-se molt ben tractats i fins i tot han circulat vídeos en el que es veu al famós "Siusplau" confraternitzant amb els seguidors visitants. Esperem que la nostra expedició pel partit de tornada tingui un resultat tan feliç com el seu. Bé, no esportivament, ja que ens agradaria veure'l guanyar com volem que ho faci diumenge contra el Cádiz al Carranza. Una fita complicada però no impossible, vine a veure com es fa realitat al 106!      

dijous, 29 de setembre del 2016

Els bons plats requereixen paciència

Companys gironistes, la setmana passada vam ajornar la sortida a la llum d'aquest article per considerar que podria tenir poc suc, però els darrers quatre dies ens han demostrat que només es tractava de la calma que precedeix a la tempesta. Més que tempesta va ser una tromba d'esdeveniments en els quals vam fer penya i gaudir del futbol amb l'esperit que més ens identifica.


Començarem la crònica amb el desafortunat Mallorca-Girona que vam seguir plegats al 106. Va ser un partit d'aquells que deixen a la parròquia immortal amb mal cos, ja que a més de perdre, l'equip va tenir moltes dificultats per arribar a porteria, ens vam fer un gol en pròpia porteria i el rival va tenir-ne prou amb un xut i mig per emportar-se els tres punts. Malgrat tot, la proximitat de la jornada intersetmanal ens va fer tornar a casa confiats de veure una reacció dels jugadors gironistes.


El partit contra el Mirandés va ser d'aquells en els que les obligacions laborals dels aficionats blanc-i-vermells ens fan estar en família a Montilivi. Va tallar-se la ratxa creixent de bones entrades amb només 3.500 fidels a la graderia, si bé no és comparable la comoditat d'assistir a un partit en cap de setmana amb els entrebancs que presenta un dia feiner. Tenint en compte les xifres d'assistència de l'any passat, 3.500 està molt bé. La nostra penya no va fallar i un bon grapat d'immortals vam veure com en una única badada defensiva volava la possibilitat de sumar un nou triomf, com ja havia passat en altres partits. Com a mínim el Girona va afegir minuts de "xup-xup" a aquesta nova recepta de Pablo Machín, que de ben segur acabarà fent les delícies de tots els seguidors. De mica en mica i sense perdre la fe.


Hem comentat que el Girona-Mirandés el vam viure en família... i molt familiar va ser l'ambient viscut dissabte a la nostra seu, on una vintena d'immortals va reunir-se per celebrar l'aniversari de ni més ni menys que quatre dels nostres socis: la Cristina, en Jordi, la Mari i l'Antonio. També ens van acompanyar tres membres de la Penya Saltenca, que són ja com germans nostres. La foto parla per sí sola, va ser una vetllada de bon menjar, millor beure i celebració d'aquesta passió per l'equip que ens ha convertit en amics. ¡Muchas felicidades a todos!


L'endemà d'aquest vespre d'espelmes i pastissos, tornàvem a tenir en acció al Girona, que visitava a un Getafe que, com passa amb molts equips que pateixen un descens, no s'està adaptant bé a la categoria. La Penya Immortal va tenir una petita representació al Coliseum Alfonso Pérez. Petita per molt gran a la vegada, ja que estava formada única i exclusivament pel nostre president Pepe Sierra, que donat que havia d'assistir dilluns i dimarts al Seminari Nacional de Seguretat i Integritat d'Aficiones Unidas i l'LFP a Madrid, va aprofitar per avançar el viatge i veure el matx. Ens agrada fer amics allà on anem i en Pepe és tot un especialista en això. Només d'arribar va contactar amb la Federación de Peñas del Getafe CF i els companys de la Peña Marea Azul per viure una gran tarda plegats. El van tractar de meravella, venint-lo a buscar a l'estació i portant-lo a dinar, a fer la prèvia i el tercer temps. A més, va poder seguir el partit amb el president de la federació de penyes local, José Carrascosa, que es va assegurar que la nostra bandera tingués una ubicació privilegiada. ¡Nuestro más sincero agradecimiento a la familia azulona por tantas atenciones!


En paral·lel a tant de gaudi, al 106 també n'hi va haver molt. Sembla que la gent tenia bones vibracions de cara a aquesta jornada i no enganyem a ningú si diem que érem prop de 50 gironistes seguint les jugades dels nostres futbolistes sobre la gespa a través de La Liga TV. La tarda va començar amb una explosió d'alegria amb el gol de Samuele Longo, demostrant altre cop la seva vàlua, i ja no va baixar el ritme. Expulsió d'un rival, gol anul·lat perquè la pilota havia sortit del terreny de joc, control del partit per part blanc-i-vermella, golàs d'Alcaraz per la sentència i fins i tot breus instants d'incertesa amb el penal xiulat a favor dels madrilenys que aquests van acabar errant. Tot el que no havia passat en els darrers partits del Girona va concentrar-se en aquest.

  
En el breu relat de les peripècies del nostre president a Getafe hem comentat que va assistir a començament de setmana al Seminari de Seguretat i Integritat d'Aficiones Unidas i la Lliga de Futbol Professional, que va comptar, com és habitual, amb la col·laboració del Cos Nacional de Policia. En aquesta reunió van tractar-se temes importants per les aficions del futbol espanyol, sobretot en els aspectes organitzatius que, com tots sabem, si es resolen bé ajuden a fer que l'experiència del seguidor a l'estadi sigui millor. Un d'ells va ser la necessitat d'instar als clubs a anunciar el preu de les entrades 10 dies abans del partit per facilitat la planificació dels desplaçaments. També es va parar atenció als drets i deures dels aficionats: l'obligatorietat de l'existència de fulls de reclamació als estadis i el compromís per part de penyes i federacions de comunicar al club local els elements d'animació que portem (banderes, pancartes, bombos...) als viatges fora de casa, entenent-se que en absència de resposta serà permesa la seva entrada al recinte. El Manual de l'Aficionat anirà més enllà amb la confecció d'una autèntica guia pràctica per a l'afició visitant, amb tots els detalls a tenir en compte sobre la ciutat i l'estadi on vagin. Amb aquest objectiu s'ha seleccionat a tres representants d'equips de Primera i tres de Segona per conformar un grup de treball. Ens omple d'orgull que un d'ells sigui Marc Adell, membre de la Policia Municipal de Girona encarregat de la coordinació del dispositiu d'aquest cos de seguretat els dies que hi ha partit a Montilivi. A part de la feina, també hi va haver temps per a seguir aprofundint els contactes amb la resta de federacions de penyes. En Pepe va aprofitar per fer entrega a l'enviat d'una obra del nostre amic i artista Toni Karris en homenatge a Johan Cruyff a l'enviat de la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona per aquestes jornades.


Aclaparats per tantes coses explicades? Qui escriu ja n'està una mica fart també, però es deu a aquesta penya a la qual tant estima encara que la seva vitalitat resulti, com en aquests dies, francament desbordant. Dilluns vam tenir doble sessió d'activitat, en Pepe a Madrid i en Javi, l'Óscar, l'Álvaro i en Raúl a Barcelona, on van acompanyar als amics de la nova Penya Mallorquinista Universitària en la seva inauguració. L'acte va tenir un escenari immillorable, l'antiga Fàbrica d'Estrella Damm, i va comptar amb l'assistència de directius i jugadors del RCD Mallorca i també de la seva federació de penyes. Els nostres delegats a l'acte van fer entrega d'una bandera de la penya a la nova associació de seguidors illencs a la Ciutat Comtal, que va correspondre amb unes ampolles de cervesa d'edició limitada. L'afició balear va valorar molt el nostre suport i així en va deixar constància a les xarxes socials.


Tranquils, que ja acabem. Aquest diumenge tenim encara més activitat en clau penya, i és que el gruix dels nostres membres assistirà a la Festa del Soci organitzada pel club com a prèvia al partit contra el Reus. Hi haurà botifarra i beguda de franc per a tots els abonats del Girona FC i a preus populars per a la resta, així com tot un seguit d'activitats per passar-ho bé i engrescar-se per animar amb força al nostre equip. Valorem molt aquest gest per part del club i intentarem estar a l'altura tant al pàrquing de Gol Nord com a la graderia. No hi falteu!