dijous, 20 de juny del 2013

Somriures i llàgrimes (I)

Ens hem pres uns dies de descans per acabar de pair l'hemorràgia d'esdeveniments de les darreres setmanes. Molta felicitat i satisfacció tot i la no consecució del somni de l'ascens. Ni els entrebancs amb els que ens vam trobar poden frenar l'alegria per la que ha estat, amb permís de la 35/36, la millor temporada de la història del Girona FC. Com vam fer en l'entrada anterior, repassarem, en dues entregues, cadascun dels fets destacables d'aquests dies màgics en forma de breus.
ALCORCÓN - GIRONA: ELS IMMORTALS, A SANTO DOMINGO I A FONTAJAU
El gruix dels que no vam poder viatjar a Alcorcón per seguir el partit d'anada vam viure'l a la pantalla que Sharing Football va instal·lar al Pavelló Municipal de Fontajau. L'esdeveniment va ser tot un èxit, amb més de 700 persones en un dels fons que vam cantar i sentir-nos com si haguéssim estat a terres madrilenyes. Un orgull per a la nostra penya col·laborar amb l'organització del punt que més gironistes va reunir per seguir el partit a la nostra ciutat i una pena que la falta d'enteniment amb l'Ajuntament i el club no permetés repetir per al partit de tornada de la segona ronda a Almería. No es va entendre l'esforç econòmic que suposa un acte d'aquestes característiques per a una empresa que està començant com és Sharing.
Uns quants afortunats si que van poder animar in situ als nostres jugadors gràcies a l'AVE i els autobusos organitzats pel Girona, en una expedició que va reunir més de 500 gironistes, xifra que no està malament per tractar-se d'un dia feiner. Immortals com la nostra vicepresidenta Margarita, el seu marit Isi, en Garru, en Toni Muñoz o l'Helena van deixar en bon lloc el nom de la nostra penya i fer que la nostra pancarta tingués una posició d'honor en una de les graderies en les que es van ubicar els seguidors blanc-i-vermells. Els quilòmetres van ser premiats amb un gran partit en el que el Girona va plantar cara en un camp molt difícil, avançat-se en el marcador amb gol de Moisés Hurtado i aguantant en una dura segona part amb una destacada actuació d'Isaac Becerra sota els pals, que va evitar que els  alfareros aconseguissin quelcom més que l'1 a 1 final.
ASCENS DEL GIRONA B A PRIMERA CATALANA I GIRONA - ALCORCÓN
L'ambient d'il·lusió de cara al partit de tornada va ser enorme a tota la ciutat i bona part de la província. Per obrir boca vam decidir desplaçar-nos a Torres de Palau per veure el partit de tornada de l'eliminatòria d'ascens a Primera Catalana entre el Girona B i El Catllar. Hi havien ganes de revenja esportiva després de la derrota a terres tarragonines que vam presenciar en directe, i tot i la nombrosa presència de seguidors visitants (força silenciosos) amb l'ajuda d'alguns membres de Gerunda Sud i la Penya Miki Albert ens vam fer sentir i vam donar ales al filial. Al final, després d'un matí ple d'humor en el que fins i tot va visitar la nostra ubicació al camp el president Joaquim Boades, els nostres joves van acabar alçant-se amb la victòria amb dos gols a les acaballes del matx i aconseguint el preuat ascens. Enhorabona nois!  

El final a Palau va ser feliç, però ni de bon tros esperàvem que a la tarda contra l'Alcorcón ho fos tant. Confiàvem en la victòria, però tot i saber del gran potencial del Girona no crèiem que ens obsequiaria amb un partidàs així contra un rival de tant nivell i en una cita tant important. L'exhibició de joc dels homes de Rubi (3-1) ens va classificar per la ronda final de la promoció d'ascens. Una experiència única pel gironisme, però ja no només per l'espectacle ofert per l'equip, sinó pel fantàstic espectacle que entre tots vam crear, futbol en estat pur a gespa i graderies. El mar de banderes blanc-i-vermelles que van onejar a l'estadi durant molts moments del matx és una d'aquelles imatges que quedarà per sempre en la retina dels bons aficionats del Girona.
L'ENRENOU DEL GIRONA - ALMERÍA
Davant l'estat d'eufòria generalitzada calia una mica de calma a l'hora de canalitzar tot aquests sentiments desbordat. En un moment així el club ha de respondre, primer de tot, als que no l'han deixat sol quan més ho necessitava, als que el mantenen en vida, els seus socis, però va pecar d'inexperiència o desconeixement i no ho va fer. No calia ser un visionari per predir l'enrenou arran de les decisions i rectificacions fetes en el procés de venda d'entrades, que va convertir-se en un autèntic campi qui pugui. Les xarxes socials i les protestes a les oficines van ser continuades i l'ambient, enrarit, no va ser ni molt menys el del diumenge anterior. Sí és cert que gran part de l'estadi va animar tant com va poder, però els canvis d'ubicació, l'escridassada prèvia al president... no era la festa del dia del Alcorcón. Les converses al descans eren els problemes que cadascú havia tingut per entrar, no el partit. Un Almería disciplinat, amb una defensa molt sòlida, i la mala sort en el penal errat per Felipe van fer la resta. 0-1 i les coses molt difícils per a la tornada, tot i que la majoria dels aficionats van conservar la fe en les possibilitats del nostre equip
Dintre de totes les complicacions per aconseguir els nostres seients (més d'un immortal va acabar lluny del nostre bloc de la graderia), encara vam tenir temps per seguir ondejant la bandera de l'amistat en el futbol, ensenya que ens identifica ja gairebé tant com la blanc-i-vermella. Membres de la Federación de Peñas de la UD Almería van dinar amb nosaltres el migdia anterior al matx al Restaurant 106, repetint-se així la sensacional trobada de fa dos anys en el mateix escenari. Una hospitalitat que, com veurem en la propera entrada, va ser corresposta amb escreix en la visita a la seva ciutat.      

dimarts, 11 de juny del 2013

Molt a dir

L'enorme quantitat de coses que han succeït en l'entorn de la Penya Immortal i del Girona en les dues darreres setmanes ens ha superat per complet. Com que ens devem als lectors i simpatitzants d'aquest bloc, procedirem a fer un breu resum de totes elles:
ELS MILLORS! 
la nostra afició ha estat guardonada com la millor de la present temporada a la Liga Adelante a través del premi "Jugador nº12" que entreguen conjuntament la LFP i Aficiones Unidas - AFEPE, l'associació que agrupa les penyes del futbol espanyol i de la qual la Penya Immortal Girona en forma part. Aquesta distinció ens fa veure com la gent valora quan les coses es fan bé i que com a afició podem arribar encara molt més lluny. Des d'aquests organismes s'han destacat les bones relacions que sempre hem volgut tenir amb les altres aficions i la nostra manera d'entendre el futbol com una festa. En aquesta tasca és en la que els immortals hem intentat sempre col·laborar i ens enorgulleix pensar que part de la "culpa" d'aquest honor per als que sentim el Girona ha sigut nostra. Per nosaltres va ser un honor rebre a la nostra seu a Rogeli Serra, d'AFEPE i a Javier de la Chica, de la Lliga, i que el nostre president Pepe i la vicepresidenta Margarita recollissin el guardó sobre la gespa de Montilvi abans del Girona FC - Real Madrid Castilla.
NO PAREM AMB ELS PREMIS!
AquesT sí que va ser un guardó 100% per la penya, si bé el nostre objectiu sempre és deixar el Girona i la seva afició el més alt possible. Once+1, el punt de trobada d'Aficiones Unidas - AFEPE a la xarxa social Google +, va organitzar un concurs amb l'objectiu de premiar a la millor pàgina de federacions de penyes i penyes de la xarxa. Després d'unes setmanes de feina per fer el més complet possible el nostre perfil, el jurat del concurs (compost per personalitats relacionades amb el futbol i la comunicació com el periodista de Gol TV Axel Torres) va decidir que la Penya Immortal mereixia el tercer premi, només per darrera de l'Agrupació de Penyes Valencianistes i la Federación de Peñas Sportinguistas. L'obsequi per haver aconseguit aquesta tercera posició han estat 100 samarretes personalitzades amb l'escut i el nom de tots els socis de la penya. Les rebrem en breu. No deixeu de visitar la nostra pàgina de Google +, val la pena: www.tinyurl.com/ImmortalGironaGooglePlus
LA WATCH PARTY DE L'ALMERÍA - GIRONA
Vam difondre-la tant com vam poder i al final va ser un èxit. Unes 70 persones van omplir de gom a gom el Bon Ibèric, en una aglomeració de gironistes que va suscitar fins i tot l'interès de la premsa local (veure l'extens article de Jordi Ferrer al Punt). Sens dubte va ser el punt que més va vibrar pels homes de Rubi en tota la ciutat. La celebració de l'empat d'Acuña va ser emocionant, les possibilitats d'ascens directe en la darrera jornada eren reals, però no pot comparar-se a nivell de decibels amb l'emprenyada col·lectiva pel claríssim penal comés sobre el paraguaià que l'àrbitre no va xiular. La seva falta de vista ens va costar punts i una de les estrelles de l'equip fora de combat per l'anada de la promoció. Com que tenir opcions de ser segons fins a la jornada 41 ja és un èxit enorme pel Girona, els que van quedar-se un cop acabat el matx van poder celebrar-ho amb el pernil de la Nerea i el berenar que va compartir el nostre secretari Fran pel seu aniversari.  
APERITIU DE GERMANOR AMB LA PEÑA MADRIDISTA GIRONA
Aprofitant la visita del Real Madrid Castilla a Montilivi i que el Girona ja no és jugava més que les bones sensacions de cara a la promoció, el matí de dissabte vam fer una petita trobada entre els immortals i els amics de la Peña Madridista Girona a la seu de la mateixa. L'aperitiu va ser molt complet, fins i tot hi van haver callos a la madrileña, i vam comptar amb representació del club blanc: Antonio Ruiz, campió d'Europa amb el mític equip de Di Stéfano, Puskas, Gento... a finals dels 50. L'ambient va ser envejable, amb els seguidors merengues desitjant que l'any vinent el Girona pugui rebre a la primera plantilla del club de Concha Espina al seu estadi.
AMB EL GIRONA FEMENÍ I EL GIRONA B
El cap de setmana va ser ben complet, amb molt de futbol i suport als nostres colors. Com que amb totes les emocions de dissabte no n'havíem fet prou, diumenge vam fer costat a l'equip femení en el seu partit matinal de promoció d'ascens a la Superlliga davant el Torrejón, disputat al camp de l'Àtletic Sant Ponç, i tot seguit vam marxar a El Catllar (Tarragona) amb l'expedició organitzada pel club per animar als nois del filial en la seva eliminatòria per pujar a Primera Catalana. No era el nostre dia i tot el gran esforç d'ambdós conjunts gironistes, tots dos van perdre. Tot i això, confiem en les seves possibilitats de remuntada i ens satisfà molt que els seus integrants ens hagin felicitat per la nostra fidelitat i animació. També hem de destacar que a El Catllar vam rebre la visita dels nostres amics de la Federació de Penyes del Nàstic, Dolors Vargas (actual presidenta) i Ricardo Pacheco (antic president i actualment membre del consell d'administració del club tarragoní). Hi ha amistats que no entenen de categories!
PANTALLA GEGANT A FONTAJAU
Juntament amb l'empresa d'esdeveniments esportius Sharing Football, l'Ajuntament de Girona i el propi club, la Penya Immortal ha col·laborat en la instal·lació d'una pantalla gegant al Pavelló de Fontajau per tal que tots els seguidors que no hem pogut desplaçar-nos a Alcorcón seguim per televisió, i en el millor ambient, aquest històric partit d'anada de la primera ronda de la promoció d'ascens a Primera. La festa començarà a partir de les 19:00 hores amb l'obertura de portes i l'entrada és de franc. Hi haurà una fanzone per fer encara més divertida la tarda, així com servei de bar i l'emissió del programa especial del partit de La Xarxa Freqüència Girona des del propi pavelló. No t'ho perdis, DES DE LLUNY TAMBÉ ANIMEM AL GIRONA. ÉS LA NOSTRA!