dijous, 27 de desembre del 2018

Podria haver estat "top"

Prop de 27 anys al costat del Girona fa que a la Penya Immortal Girona sapiguem molt bé qui és qui dins del gironisme i coneguem molts dels protagonistes de la història recent del club, sigui en primera línia o treballant a l'ombra pel bé de la institució. Això fa que de tant en tant tinguem accés a històries oblidades com la que va arribar a les nostres orelles fa uns dies i que volem compartir avui amb vosaltres, ja que ens ha semblat molt curiosa.

Foto: CRDI - Fons Diari de Girona - Tavi Nonó

Poc abans de l'inici de les festes nadalenques, Miquel Jordán va entrar per casualitat una tarda al 106 per fer un cafè, sense saber que es tractava de la seu de la Penya Immortal. Jordán va ser una de les figures més rellevants del futbol base gironí al llarg dels anys 90. És molt recordat per la seva etapa com a coordinador dels equips de la Penya Bons Aires, així com per ser un dels impulsors de la recuperació de les categories inferiors del Girona FC sota la presidència de Carles Teixidor. La seva filosofia era tractar el futbol com una activitat formativa amb la qual els nens ho havien de passar bé per sobre de tot. En veure una de les fotografies que tenim penjades a les parets del local, amb els integrants d'un equip infantil del Girona celebrant la consecució d'un títol de lliga, en Miquel no va poder evitar recordar amb nostàlgia aquella etapa, de la qual va estar conversant animadament amb el nostre president Pepe Sierra, que casualment també es trobava en aquells moments al local. 

  Foto: 20 minutos

Entre noms i anècdotes conegudes per tots dos i unes quantes rialles, en Miquel va comentar un episodi ben curiós que fins ara s'havia mantingut gairebé en secret i que farà les delícies de la premsa rosa si algun dels seus reporters mai arriba a visitar aquest blog. És "vox populi" entre els aficionats al món de la faràndula que el fill de la cantant Isabel Pantoja, Kiko Rivera, conegut també com a Paquirrín, va arribar a jugar uns quants torneigs amistosos amb els alevins del Real Madrid. La seva familia tenia forta influència en l'òrbita dels qui gestionaven la pedrera del club blanc, i malgrat que el fill del malaurat Paquirri no destacava per la seva habilitat amb la pilota, va aconseguir que fer realitat el somni de defensar la samarreta d'un gran encara que fos només durant uns quants partits. Doncs bé, segons explica en Miquel, resulta que, a l'agost de l'any 94, la Pantoja i el seu fill van passar uns dies de relax a la Costa Brava. Una d'aquestes jornades la van emprar en visitar Girona.


Al nano encara li havia quedat mono de futbol i, segons li va dir la seva mare a en Miquel, va emocionar-se molt quan, després de visitar els galls dindi de la Devesa, va veure com hi havia un bon grapat de nens preparat per fer les proves per entrar al Girona FC a l'Estadi Fèlix Farró. Aquell any, gràcies en bona part a la feina de gent com en Miquel Jordán, el club va tornar a apostar per la pedrera després d'anys en els quals aquesta feina s'havia deixat en mans de la Penya Bons Aires, amb un acord de filiació que va allargar-se durant tretze temporades. Durant aquest temps només algunes campanyes s'havia tirat endavant algun equip juvenil amb els colors gironistes. Era una època difícil pel Girona. En Paquirrín va demostrar tanta il·lusió per participar en la selecció que la seva progenitora va veure's empesa a parlar amb en Miquel, que encara amb la sorpresa d'haver-se trobat a la cantant en un lloc tan inesperat, no va veure's en cor de dir-li que no a la criatura. I dit i fet, va donar-li un uniforme i unes botes i el va posar a jugar el partidet amb la resta de nens. En aquest punt del relat en Pepe va mostrar-se una mica incrèdul, però en Miquel va assegurar que disposava d'un document gràfic que provava que era cert, ja que un dels paparazzis que seguia a la Pantoja durant les seves vacances havia estudiat amb ell i li va fer arribar una còpia d'una de les fotos que va fer. Tractant-se d'un menor d'edat, va optar per no difondre-la i conservar-la només com a record, quedant extraviada durant anys en un calaix. Però ara que l'infant ja està més que criat, no hi va haver problema i dies després de la seva visita al 106 ens la va enviar per Whatsapp.

       
Foto: Código Nuevo

Com és lògic, les mateixes raons que l'havien apartat de Chamartín el van allunyar de Montilivi. Altres nois tenien molt millor tècnica i fons físic que en Kiko i no va poder entrar a formar part de l'aleví blanc-i-vermell. En Miquel va apuntar que, a part d'això, no tenia ni idea de com pretenia la folklòrica que, en cas d'haver sigut triat per formar part de l'equip, el petit assistís als entrenaments i partits si vivia a l'altra punta d'Espanya. Tot i això, també va recordar que la Isabel no va perdre detall del partit, aplaudint orgullosa cada cop que el seu descendent tocava, amb poc èxit, la pilota. Qui sap, si la història hagués estat diferent i les seves virtuts futbolístiques haguessin estat notables, què hauria passat? Hauria arribat a debutar amb el primer equip? Animaria als companys de vestuari a ritme del seu èxit musical Quítate el top? Això, per sort o per desgràcia, mai no ho sabrem.   

dilluns, 24 de desembre del 2018

2018 ja s'ha fos

La frenètica activitat d'aquests dies serveix de perfecte resum de com ha sigut el 2018 per a la Penya Immortal Girona: un any en el qual hem tornat a demostrar que estem més vius i plens d'energia que mai. En poc més d'una setmana hem tingut temps per ser solidaris, visitar a bons companys, divertir-nos fent pinya i, com no podia ser d'una altra manera, animar al nostre estimat Girona. En voleu tots els detalls? A llegir s'ha dit!


Ho vam passar tan bé que serà que li hem de donar el lloc d'honor. La Quina de Nadal de la Penya Immortal va tornar a ser un èxit rotund, amb el 106 ple de socis i simpatitzants impacients per marcar números, guanyar premis i, per sobre de tot, gaudir d'una agradable vetllada en companyia de molts amics. Pernils, embotits, ratafia, vi, torrons, banderes, un dinar per a dues persones al Restaurant Chaplin... tot de coses d'aquelles que fan aquestes festes més dolces són les que van emportar-se els afortunats que van completar abans que ningú les seves línies i quines. La junta directiva de la penya vol agrair un cop més a tots els presents la seva assistència i col·laboració. Els cartrons venuts i els beneficis de la Loteria ens permetran seguir col·leccionant dates memorables al llarg del pròxim any.


Si la tarda-nit va ser moment per a reunir a la família blanc-i-vermella, el matí de dissabte va tocar passar-lo amb bons amics. Com ja sabeu, en Manuel Vázquez, regidor de l'Ajuntament de Girona, és a la vegada soci nostre i directiu de la Peña Bética Girona-Olot "Emilio Luna", amb la qual estem agermanats des del seu naixement, i ens va convidar a la celebració del quart aniversari de la seva associació. I dit i fet: un bon grapat d'immortals, entre ells el regidor de cooperació del consistori gironí, Cristóbal Sánchez, van desplaçar-se a la capital garrotxina per acompanyar als nostres amics verd-i-blancs en aquest acte. A més de degustar un suculent aperitiu, vam veure per televisió el partit matinal del Betis al Villamarín contra l'Eibar i el nostre president Pepe Sierra va aprofitar per fer entrega d'un obsequi als seguidors del conjunt sevillà en la persona del seu president, Diego Sánchez. Abans del partit de Lliga disputat a Montilivi entre els nostres dos equips, al jugar-se entre setmana, no hi va haver gaire temps per fer una trobada com Déu mana, però amb aquestes hores transcorregudes en el millor ambient futbolero, ho vam compensar amb escreix.


On no hi va haver tant de caliu, parlant purament en termes relacionats amb la temperatura, va ser  a Montilivi en el matx de divendres 21 contra el Getafe. Molt de fred però moltes ganes de veure al Girona enfrontar-se als azulones, que arribaven al nostre estadi després d'haver fet una notable primera volta que els tenia en posicions europees. Va ser un enfrontament complicat, els madrilenys són un equip amb molt d'ofici que no regala res i l'empat aconseguit gràcies al gol de Bernardo l'hem de considerar molt positiu, ja que trenca la dinàmica negativa establerta per les derrotes a San Mamés i el Sánchez Pizjuán. Els immortals vam cantar tant com les nostres glaçades goles ens van permetre i  alguna fins i tot també va aprofitar per donar la benvinguda a la ciutat a l'ex gironista Jaime Mata, actualment al club del Coliseum Alfonso Pérez.


Seguim explicant cosetes cada cop més llunyanes en el temps (relativament, que no fa tants dies). Tot i que des de fa anys hem fet palès aportant el nostre gra de sorra en gran varietat de causes solidàries en qualsevol època de l'any, la proximitat del Nadal sempre fa aflorar els bons sentiments i les ganes d'ajudar als altres. Enguany aquesta ha estat variada. La recollida de llet organitzada a la nostra seu va tenir bona resposta per part dels nostres socis i amics, aconseguint-se un total de 150 litres amb els quals el Banc dels Aliments de les Comarques de Girona proveirà a entitats socials de suport a la gent més necessitada de la nostra província. Dijous 20 de desembre vam anar al magatzem d'aquesta institució a Vila-Roja i vam fer entrega dels brics al seu president Frederic Gómez. Una horeta abans, vam participar de manera conjunta amb la resta d'agrupacions que integren la Federació de Penyes del Girona en l'acte de donació de 150 pilotes per a la campanya de recollida de joguines de Creu Roja Joventut.


El particular calendari d'advent que anem obrint en aquesta entrada ens porta a la casella del 16 de desembre, un diumenge en el qual el nostre president Pepe i el tresorer Javi Rina van ser convidats a la més matinera de les quines blanc-i-vermelles, la de la Penya Pere Pons. El Pavelló d'Esports de Sant Joan de Mollet va acollir aquesta segona edició amb multitud de premis relacionats amb el Girona FC i botifarres per a tothom. A més, va recaptar-se una xifra superior als 1700 euros per a La Marató de TV3, enguany dedicada a la investigació contra el càncer. Els representants immortals a l'acte van sentir-se com a casa i a més van tenir l'ocasió de fotografiar-se amb tres generacions de la família Pons: la seva àvia, el seu pare i el mateix Pere. Nissaga gironista!


El 16 al matí també hi va haver moviment, tant a Girona com a Sevilla. Els homes d'Eusebio Sacristán jugaven a Nervión contra els jugadors dirigits per un entrenador que ja és història (i de la més brillant) del nostre club, Pablo Machín. Tot i fer una bona primera part, l'equip gironista va plegar-se a la superioritat dels locals i va acabar encaixant dos gols. Veient-ho al Pizjuán hi vam tenir uns quants immortals, com ara en Jorge, l'Albert o l'Ivan. Al 106, malgrat que la pluja convidava a deixar-se de vermuts i veure'l al sofà, el matx va ser seguit també per un bon nombre dels nostres socis, que van aprofitar per fer els últims donatius per a la campanya de recollida de llet.


Tanquem aquest any donant les gràcies a tots els que setmana a setmana participeu en les activitats de la penya i feu possible que sigui una de les associacions amb més empenta del panorama penyístic gironí i gairebé podríem dir que nacional. La Penya Immortal sense la seva gent, també tots aquells que llegiu el blog, no seria més que un cos buit, sense ànima, incapaç d'aguantar-se. Us desitgem que passeu unes molt bones festes de Nadal en companyia dels vostres familiars i amics i que l'any 2019 ens porti moltes alegries a tots plegats. Nosaltres, al contrari que es fa a les plantilles del futbol professional, multarem a qui no torni d'aquests dies amb uns quilos de més. Així que ja sabeu: a gaudir!

dijous, 13 de desembre del 2018

Bona i mala llet

La sort de vegades t'acompanya i de vegades no ho fa. I d'altres és fruit de la bona feina feta. Els últims partits del Girona en són una bona mostra. El ying i yang potser van ser el fet de passar per fi una ronda de Copa del Rei després de superar l'Alavés i la pèrdua de la condició d'invicte fora de casa després de la dolorosa (i polèmica) derrota a l'últim minut contra l'Athletic al Nuevo San Mamés. A més dels dos partits esmentats, en les següents línies repassarem el més destacat de l'actualitat gironista i immortal d'aquests dies.


Comencem amb el més recent, el partit del dilluns a Bilbao. Gorka Iraizoz va fer un partidàs davant els seus antics companys, desactivant totes les ocasions de perill dels leones. Hi ha quelcom, però que no sabem si qualificar de "mala sort" o potser seria més escaient fer servir l'expressió "mala llet": mentre el VAR va entrar d'ofici al gol d'Stuani per anul·lar-lo per una mà que podria discutir-se si era voluntària o no, en el decisiu penal a favor dels locals en el temps afegit, va brillar per la seva absència. I mira que era dubtós. Coses, si més no, curioses. Ens queda molt per aprendre a la Primera Divisió. Del que si no n'hem d'aprendre, com a mínim a la Penya Immortal, és de gaudir els partits. Malgrat que un cop més el senyor Roures i Gol TV van enviar el nostre partit a un fred dilluns de desembre, una desena de valents ens vam animar a deixar el sofà per viure aquest Athletic-Girona al 106, acompanyats per un parell d'amics de la Penya Som-hi Girona del Pla de l'Estany. Volem felicitar a aquesta associació blanc-i-vermella banyolina pel seu recent reconeixement com a penya oficial per part del club. Enhorabona nois!


Del tràngol amarg, al més dolç. Després de massa temporades de no aguantar més d'una ronda a la Copa del Rei, el Girona va poder amb el Deportivo Alavés en el partit disputat el dimecres 5 de desembre. A l'anada, a Mendizorroza, amb un equip amb molts suplents i jugadors del filial per cobrir lesions, es va aconseguir un valuós empat a l'últim minut que va esdevenir decisiu per a la definició de l'eliminatòria. El matx de Montilivi va ser força ensopit fins que els vitorians van avançar-se al marcador, fet que va esperonar al Girona que amb l'entrada de jugadors amb fam d'oferir bons minuts com Portu va acabar remuntant i imposant-se per 2 a 1. Al nostre zona hi faltaven alguns dels socis més sorollosos, però en la recta final, engrescats per l'empenta dels d'Eusebio, ens vam fer sentir dintre de les nostres possibilitats. Cal destacar que, sense cap mena de dubtes, qui més va gaudir del triomf i la classificació pels vuitens de final va ser el nostre amic Domingo, que per primer cop ens va acompanyar al nostre sector de la graderia. En Domingo és un noi de Blanes que fa dues temporades va coincidir amb els immortals desplaçats a un partit de Copa Catalunya a Badalona, establint des de llavors una gran amistat amb el nostre president Pepe Sierra. Com veiem a la foto, el seu és l'autèntic i més pur orgull gironí.


Seguim saltant en el calendari, aquest cop cap al punt més distant dels tractats en aquesta entrada, el diumenge 2 de desembre i la diada de festa que es va viure al nostre estadi (on van aplegar-se més de 12.000 espectadors) per veure al Girona enfrontar-se a l'Atlético de Madrid del Cholo Simeone. El tercer pressupost de la Liga Santander les va passar magres sobre la gespa gironina, obtenint només un empat. I encara va haver de ser gràcies a una desafortunada jugada de Ramalho en la que el central blanc-i-vermell va tallar treure bé la pilota al davanter colchonero, però amb tanta mala sort que el rebuig va acabar dins de la seva pròpia porteria. Abans del matx, en el qual l'ordre i el bon joc dels nostres van fer les delícies de tots, va haver-hi temps per dur una recepció a l'afició atlètica a la seu de la Penya Gironina, amb nombrosa presència d'immortals i la companyia de la Peña Bendita Locura i la Peña Atlética de Vidreres, ambdues amigues de les penyes gironistes des de les trobades organitzades la temporada passada.


Ens movem de dia (cap al 7 de desembre) però no de lloc (el Restaurant D. O. de la Plaça Independència) per seguir amb l'actualitat gironista, encetant ara el vessant més social. La Penya Gironina va organitzar un sopar solidari amb La Marató de TV3, que enguany dedica els seus fons a la investigació contra el càncer. Un grapat d'immortals no va voler perdre's la possibilitat d'acompanyar als nostres amics en aquest esdeveniment que va aconseguir recaptar més de 500 euros per a la causa. Bon ambient, bon menjar i bon beure en una vetllada que per alguns va acabar pels carrers del Barri Vell a altes hores de la matinada.


Dos dies després, el diumenge 9, vam acompanyar a uns altres amics en el seu gran dia. La Filial River Plate Barcelona vivia la cita més important de la història del seu club, el partit decisiu de la Copa Libertadores contra el seu etern rival, Boca Juniors. Degut a les raons que tots sabem, la Conmebol va portar el partit al Santiago Bernabéu de Madrid, el que va fer que molts membres de la filial es desplacessin al coliseu merengue per presenciar la final. Tot i això, els tres representants immortals desplaçats a la festa en la qual la Filial va reunir-se al pub Dixi 724 per veure el partit van sentir-se com a casa. Bona part de culpa la va tenir en Yayo, membre de l'staff de l'agrupació millonaria de la Ciutat Comtal que ens va donar la benvinguda i fins i tot convidar a empanades al final del matx. L'atomosfera generada pels aficionats no ens va decebre i va fer, juntament amb el consum d'alguna beguda refrescant a base de civada, que acabéssim sumant-nos als càntics i cridant els gols com si haguéssim nascut al mateix barri de Núñez de Buenos Aires. Ens unim a la satisfacció dels nostres amics per haver-se proclamat campions d'Amèrica per quarta vegada en els seus 117 anys d'existència. ¡Felicidades, compañeros riverplatenes! Señores, yo soy del gallineroooo... 



Acabem amb una altra nota solidària. Fa pocs dies la Federació de Penyes del Girona FC va fer entrega d'un palet de brics de llet al Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. Des de la Penya Immortal, com a membres de la Federació, ja hi hem col·laborat, però, en la nostra línia de tenir cada any com a associació un gest amb els qui treballen per evitar que els més necessitats no passin gana a la nostra província, hem decidit sumar-hi les aportacions individuals que facin els nostres socis i simpatitzants. De moment ja hem recollit més de 100 litres. Recordeu que podeu portar el vostre donatiu lacti a la nostra seu (Bar 106, Avinguda Sant Narcís, 106, Girona) fins aquest diumenge. Animeu-vos!

dissabte, 1 de desembre del 2018

"Torazo en rodeo ajeno"

Feia anys que l'Argentina, com a mínim en l'àmbit futbolístic, no estava tant d'actualitat com ho ha estat en les últimes setmanes arran de la gran final de la Copa Libertadores entre River Plate i Boca Juniors i l'atac a l'autocar xeneize poc abans del partit de tornada que va haver de ser reprogramat pel 9 de desembre al Santiago Bernabéu. Precisament del llibre més popular de la literatura d'aquest país sud-americà, El Gaucho Martín Fierro (amb una importància similar a la del Quijote té per a Espanya), és una de les frases de capçalera d'un dels jugadors de més qualitat que ha arribat al nostre futbol procedent de l'antic virregnat del Río de la Plata, l'ex de Real Madrid i Espanyol Alfredo Di Stéfano"Yo soy toro en mi rodeo y torazo en rodeo ajeno". Unes paraules que semblen a mida per descriure la situació que viu el Girona en la present edició de la Liga Santander, en la qual encara no coneix la derrota lluny de Montilivi i ha aconseguit puntuar o fins i tot guanyar en camps tan complicats com el Camp Nou, Mestalla o Cornellà.


Iniciem el nostre repàs a l'activitat de la penya en les passades setmanes amb el cap de setmana rodó que vam viure el 3 i el 4 de novembre a València. Per segon cop en la nostra història a Primera Divisió tocava visitar el famós Camp de Mestalla i no van ser pocs els gironistes que van animar-se a seguir a l'equip en un escenari tan notable i un rival tan complicat. A més de la gent desplaçada pels seus propis mitjans, 45 aficionats van integrar l'expedició organitzada per la Federació de Penyes del Girona, més d'una vintena d'ells, immortals. Entre els socis de la nostra penya que van anar-hi vam comptar amb alguns no habituals per raons de feina o estudis que van gaudir de valent a la capital del Túria i que de ben segur tornaran a incorporar-se als viatges per acompanyar a l'equip quan les seves obligacions els hi tornin a permetre. L'aventura valenciana de l'afició gironina va començar sortint el dissabte de bon matí en autobús des de Montilivi. Les autopistes mediterrànies van portar-nos directament a les portes del coliseu che i, després de l'obligada foto de família, no ens vam poder estar de visitar, com vam fer l'any passat, un dels temples de l'afició del futbol espanyol, el Bar "Tu Museo Deportivo" que regenta en Manolo el del Bombo, el seguidor més famós de l'equip nacional. De nou, en Manolo ens va atendre a la perfecció, xerrant amb nosaltres i fent-se totes les fotos que li vam demanar mentre ens servia l'aperitiu.


Acabat el vermut vam anar a dinar plegats a un restaurant situat als voltants de l'estadi, on vam gaudir d'un complet i suculent menú i passar una mica de fred, ja que el migdia llevantí va registrar temperatures força baixes. Completat l'àpat, fins a l'hora del partit cadascú va invertir el temps com millor va saber: uns van optar per seguir els altres partits de la jornada per televisió i altres van tornar al bar d'en Manolo a confraternitzar amb l'afició valencianista. Ja durant el matx, la graderia visitant va fer goig, plena de gom a gom i fent arribar el seu caliu als homes d'Eusebio malgrat l'elevada ubicació de la mateixa en l'estructura de Mestalla. Allà ens vam trobar amb els amics de "la Banda del Juanola", de la qual en formen part, com ja sabeu, alguns immortals com en Garru, en Berna o l'Albert de Besalú, que van optar per desplaçar-se plegats en cotxe com fan en tants partits que el Girona juga fora de casa. Del partit ja s'ha escrit tot: els nostres van estar perfectes, amb un Bono sensacional sota pals que va fer bo el solitari gol que va fer pujar al marcador en Pere Pons. S'aconseguia així treure per primer cop els tres punts d'un dels camps amb més tradició de la Lliga. Ja us podeu imaginar l'estat d'eufòria que ens va envair a tots un cop l'àrbitre va xiular el final i les llargues històries de festa i altres aventures nocturnes succeïdes abans d'acabar descansant a l'hotel, de les quals segurament els protagonistes us en facin cinc cèntims al 106 tot prenent una cervesa.


Després d'aquest brillant triomf, va ser el torn de tornar a vestir Montilivi de llarg. El 10 de novembre ens visitava un equip de característiques semblants a les nostres, petit però molt batallador: el Leganés. Per desgràcia i malgrat no disputar-se en mal horari, cap amic de la Federación de Peñas del Leganés va poder acompanyar-nos per dur a terme una trobada que queda pendent i ens agradaria molt dur a terme. Malgrat això, si una cosa sabem fer els immortals és passar-ho bé, així que l'ambient al nostre bloc de la nova graderia del gol sud superior va ser un dels millors de tota la temporada, fent-nos sentir de valent. Llàstima que aquell pal final del Choco Lozano no es transformés en el gol de la victòria. Després d'aquest partit va arribar una setmana d'aturada pels compromisos de seleccions, amb la Lliga de les Nacions de la UEFA decidint les últimes jornades de la seva primera fase. Van ser dies més relaxats però de cap manera buits. Dijous 22, el sempre afortunat soci Félix Sierra va guanyar un sorteig de Caixabank que li va permetre visitar les instal·lacions de La Vinya juntament amb el seu germà Pepe i en Javier Rina. Allà van poder xerrar amb els jugadors de la primera plantilla i que aquests els signessin pilotes i samarretes exclusives. L'endemà vam celebrar un altre acte que sí que va estar obert a tothom i que exemplifica molt bé l'esperit familiar de la nostra penya i la bona relació que guardem amb la Penya Cassanenca. En Carlitos va guanyar el sorteig del pernil que vam fer de camí al Torneig Internacional de Penyes de Barcelona, i va decidir convidar-nos a compartir-lo amb ell i la seva família a casa seva, el Restaurant Can Bargalló. Va ser un sopar deliciós, com sempre en aquest establiment, i, sobretot, desenvolupat en un ambient de germanor immillorable.


I per acabar, una altra exhibició en casa aliena, aquest cop a l'RCDE Stadium. La jornada del 25 de novembre enfrontava al Girona amb l'Espanyol i la Federació de Penyes va decidir organitzar dos autobusos per a major comoditat dels gironistes: un que sortia a les 10 del matí i un altre que ho feia a les 3 de la tarda. El gruix dels immortals va desplaçar-se en el més matiner per poder gaudir de més hores al centre comercial annex a la nova i moderna casa dels pericos. Canyes i tapes van amenitzar l'espera del gran moment del dia (si deixem de banda el partit), el dinar al Restaurant Brasayleña, que ens va satisfer a tots amb un bufet de carns a l'estil brasiler servides a taula. Molt recomanable. Els 90 minuts també ens van satisfer a tots, ja que el Girona va tornar a exhibir un altíssim nivell de joc, amb un inici fulgurant gràcies als dos gols d'Stuani en 7 minuts (com està el nostre uruguayo!) i la certificació de la victòria amb el primer de la temporada de Doumbia quan millor jugaven els blanc-i-blaus. Destacar un cop més la voluntat de concòrdia que distingeix a la nostra penya. Aquesta setmana han circulat per alguns dels digitals que informen sobre l'Espanyol rumors infundats sobre que tots els seguidors blanc-i-vermells haurien proferit insults contra el club barceloní i s'haurien negat a sumar-se al minut d'aplaudiments en homenatge a Dani Jarque. Aquesta va ser una generalització que ens va fer bastant mal, ja que si bé és impossible que en un grup de 300 persones o més el comportament de totes sigui exemplar, podem assegurar que aquestes actituds van ser causades per un sector molt minoritari dels gironistes desplaçats, d'aquells que a sobre no solen venir quasi mai i no tenen ni idea de com viure el futbol com el que és: una festa on el respecte n'ha de ser ingredient principal. L'abrumadora majoria del sector visitant va col·laborar en el record a l'etern 21 blanc-i-blau, i si no ho va fer des del primer segon, és perquè va coincidir amb l'acabament d'un càntic, però un cop vam adonar-nos del fet ens hi vam afegir amb la mateixa efusivitat que els seguidors locals. Així de clar ho va deixar el nostre soci Félix Sierra (que apareix citat per error com a vicepresident) en l'entrevista que li va fer el portal Voz Perica per aclarir els fets. I és que no volem que ningú enterboleixi les bones relacions que tenim des de fa anys amb la família espanyolista a través d'entitats com la Penya Blanc-i-Blava de Girona 2007 o la Federació Catalana de Penyes de l'Espanyol.