dimarts, 28 de gener del 2020

Amb pena i amb Glòria

El 3 a 1 contra l'Extremadura ha sigut l'única alegria d'aquests dies de tempesta a Can Girona en tots els sentits. Eliminació de la Copa del Rei a part (era quelcom lògic contra un Primera, tot i que esperàvem una mica més de l'equip), causa neguit percebre com el calendari aviat començarà a agafar embranzida i la necessària bona ratxa de resultats que ens estabilitzi a la classificació no s'acaba de produir. O es fa servir amb cap aquesta finestra de fitxatges de gener o el futur pinta amb uns núvols tan negres com els de la borrasca amb nom de dona que ha descarregat litres i litres a tota la província. La vessant social del club també ha fet aigües, com veurem quan fem el repàs del dia del Villarreal. Els únics raigs de sol en clau blanc-i-vermella ens els han aportat l'activitat de la nostra penya, de la qual en farem crònica a continuació.


Per començar, el més recent. Ahir, 26 de gener, ens vam emportar una altra decepció a Montilivi. Fa uns anys, empatar amb l'Oviedo hauria estat una autèntica proesa, però quan et trobes en un any en el qual la superioritat econòmica sobre gairebé tots els rivals de la categoria fa que pujar (o com a mínim lluitar per fer-ho) sigui una obligació, aquesta "X" a mig gas satisfà a molt pocs dins la parròquia gironista. Tot i els últims mals tràngols, l'afició va posar de la seva part per intentar revifar el somni de l'ascens. En una jugada a tres bandes en la qual el Jovent Gironí va posar la creativitat i la mà d'obra i el club i la Federació de Penyes el finançament, va desplegar-se un enorme tifo al Gol Sud en el qual es podia llegir un bonic joc de paraules barrejant una hipotètica tornada a Primera amb la llegenda del Cul de la Lleona. El desplegament de l'espectacular pancarta i el 19è gol de Christian Stuani, que segueix el seu ritme golejador de rècord, van ser els únics apunts positius d'una jornada ben grisa.


Aquesta setmana també vam tenir Copa, concretament el 22 de gener. Quan el sorteig ens va deparar una eliminatòria a partit únic contra el Villarreal de seguida va venir-nos a la ment l'enfrontament contra els castellonencs a l'edició 2004/2005 del mateix torneig, saldat amb victòria gironista amb un gol d'un jove Eloi Amagat que debutava aquell dia al primer equip. Però en aquesta plujosa nit de dimecres l'únic que va coincidir amb aquella ocasió va ser el color de les samarretes. Això i la sensació d'amateurisme en l'organització, justificada fa 16 anys pel fet d'estar a Segona B, però decebedora ara que encara està recent el nostre pas per la millor lliga del món. La cosa ja va començar torta amb la venda d'entrades. Es va donar una data límit per confirmar l'assistència amb el carnet d'abonat a uns determinats preus. Vista la calamitosa xifra de vendes aconseguida, el club va optar per oferir un descompte als "abonats fidels" que encara no s'havien decidit a venir a través d'un codi pel web. Per fer servir aquesta contrasenya i fer efectiva la rebaixa no calia ni tan sols identificar-se amb l'ID i el PIN, així que a efectes pràctics no era ni molt menys quelcom exclusiu per a socis. La consegüent emprenyada dels mateixos va fer-se notar a les xarxes socials. La mateixa Federació de Penyes va fer arribar al club el malestar de molts abonats, que no es devia al fet d'haver pagat de més sinó a la presa de pèl. Per sort, a les plantes nobles a algú se li devia encendre la bombeta i va anunciar-se el retorn de la diferència. Sigui com sigui, el matx semblava gafat. Els efectes de la borrasca Glòria sobre la ciutat i les poblacions situades a la vora del Ter van fer perillar fins a l'últim segon la seva celebració. Al final van primar els interessos econòmics i de calendari de la RFEF, organitzadora de la competició, sobre les recomanacions de suspensió de les autoritats. Cal dir, però, que el principal perill era el desplaçament dels aficionats de les zones afectades fins a l'estadi (finalment no va ploure més que durant altres partits amb mal temps que hàgim viscut a Montilivi) i això ja ho va resoldre el club de manera més que correcta anunciant que es tornarien els diners a tots els aficionats que, havent comprat l'entrada, no poguessin assistir al xoc. No acaben aquí les desventures d'aquests trenta-dosens de final. Quan gran part dels 928 valents que van decidir-se a veure'ls en directe intentaven accedir a les graderies, van trobar-se que els seus abonaments no estaven correctament activats i no podien franquejar els torns. La situació va provocar una llarga cua a les taquilles per resoldre la incidència, incrementant així la insatisfacció que ja portaven de casa els socis. Moltes queixes i mal humor, fins i tot algun va perdre les formes amb els treballadors del club, comportament que censurem, ja que per molt enfadat que un estigui ha de procurar sempre mantenir el respecte pels qui donen la cara. En aquest cas, a més, no eren els culpables directes de la mala gestió. Un cop començat el partit, la decisió d'oferir la possibilitat de reubicar-se als aficionats de Gol Nord a Tribuna i als de Gol Sud a Preferent va provocar crítiques per part dels seguidors que havien pagat entrada a les zones més cares per no mullar-se i veien com algú que havia pagat 6 euros podia accedir al mateix lloc que un que se n'havia deixat 24. Un despropòsit total, com el que va veure's sobre la gespa. Sense haver d'insistir gaire, el Villarreal va passar per sobre del Girona i golejar-lo per 0-3. Donats els últims resultats, els pocs immortals que van desafiar el temporal per apropar-se a Montilivi tampoc esperaven miracles, però sí que aquesta gimcana viscuda per poder gaudir del partit tingués com a recompensa, com a mínim, una mica d'actitud per part dels homes de Pep Lluís Martí. Haurà de vigilar el club amb fer les coses amb tan poc encert organitzativa i esportivament parlant, ja que el gironisme, que havia començat responent molt bé pel que fa a assistència, comença a destrempar. Nosaltres seguirem sempre al seu costat i animarem a fer que la gent segueixi el mateix camí, però des de l'entitat han de posar de la seva part perquè no sigui tan difícil.


El cap de setmana abans, el del 19 de gener, la Lliga va portar als nostres futbolistes a Santa Cruz de Tenerife, on un bon grapat de penyistes els va acompanyar i animar tot i la nova ensopegada patida. Fins i tot hi va haver algun immortal d'incògnit, com vam poder comprovar en veure la nostra bandera penjada a l'Heliodoro Rodríguez López a la retransmissió televisiva. Una emissió que vam veure majoritàriament al 106 després d'una nova jornada plena d'esport i diversió protagonitzada per l'equip de futbol de la penya. En el partit número 14 de la nostra història vam enfrontar-nos al FC Celtics, conjunt format per membres de la comunitat hondurenya de la ciutat reunits al voltant del Centro Elim, una església cristiana evangèlica. El matx va disputar-se al Camp Municipal de Futbol de Germans Sàbat. La principal peculiaritat del mateix va ser que va ser el primer cop des d'aquell partit inaugural a Madrid contra l'equip de la Federación de Peñas del Rayo Vallecano que vam jugar onze contra onze i quaranta-cinc minuts per part, és a dir, futbol com cal. Teníem seriosos dubtes de poder resistir amb dignitat tanta estona, però vam aguantar heroicament. Només hi va haver una mica de relaxació en el tram final, en el qual ja estàvem pensant més en la barbacoa que venia a continuació que en fer gols. El resultat, 10 a 3 pel Celtics, pot reflectir diferències de qualitat entre tots dos equips, però no l'agradable estona que vam passar intentant emular als nostres ídols sobre la gespa. I si a algú li va saber amarga la derrota, de ben segur que ho va veure tot d'una altra manera després de tastar la carn a la brasa marinada, les tortillas de blat, les verdures en vinagre i la resta de teca típica del centre d'Amèrica que ens van preparar els nostres amics.


Abans d'això, el matí del mateix dia 19, la Penya Immortal va estar representada a Olot en la celebració del V Aniversari de la Peña Bética Girona-Olot "Emilio Luna". Com ja hem comentat en més d'una ocasió, els lligams entre les dues associacions es remunten a 2015, quan vam aconsellar-los sobre els passos a seguir per a la seva fundació. És una satisfacció veure com un projecte que entenia la passió per uns colors amb la mateixa filosofia que la nostra ha aconseguit consolidar-se sense importar els molts quilòmetres que els separen del Benito Villamarín. L'acte va celebrar-se a la seu dels verd-i-blancs, el Bar Rivier, on es va servir un deliciós aperitiu precedit dels parlaments protocol·laris, durant els quals el nostre president Pepe Sierra va aprofitar per fer-los entrega d'un obsequi commemoratiu. ¡Felicidades, amigos béticos! Esperamos poder seguir celebrando muchos más aniversarios juntos y que pronto nuestros equipos se puedan ver las caras en la máxima categoría.

  
Com a fi de festa d'aquest article farem una cascada de breus, quatre flaixos d'activitats en les quals ha participat la penya. Amb una d'elles hem començat el partit, el triomf contra l'Extremadura del 16 de gener, l'últim cop i únic en aquest 2020 (si no comptem el dia del Cartagena a la Copa) en el qual hem anat a dormir contents per l'actuació del nostre equip. Molta gent va fallar per la mala ratxa, el fred i ser dia laborable. Tornem a reiterar que, malgrat que el joc i els resultats no estiguin acompanyant, és un moment crucial de la temporada en el que cal que el suport de la graderia substitueixi, en la mesura que sigui possible, les mancances de l'equip. Següent notícia: la donació de pilotes de la Federació de Penyes del Girona FC va continuar el passat dilluns 13 de gener amb l'entrega de les que corresponien a les escoles de Font de la Pólvora i Vila-roja. Els nostres socis Javier RinaMary Pell i Fran Lara van acompanyar a Cristóbal Sánchez, president federatiu, i Joan Vicens directiu de la Penya Gironina, en el moment del repartiment. I com a cloenda, el nostre tresorer Javi va fer doblet representant als immortals en el dinar d'homenatge a Benjamí Colomer, expresident del Girona FC que aquest 2020 fa noranta anys. L'acte va celebrar-se el 24 de gener al Restaurant Siloc i va comptar amb la presència de nombrosos veterans de l'entitat blanc-i-vermella, entre ells alguns tan mítics com el tècnic Xavi Agustí. Un dels qui millor s'ho va passar va ser un altre amic de la penya, en Rodri de la Penya Saltenca, que va criar-se ben a prop de l'antic Estadi de Vistalegre i va gaudir de valent recordant vells temps amb les estrelles de la seva infantesa i joventut.        

dissabte, 11 de gener del 2020

Qüestió de principis

El final de 2019, un any amb moments brillants i d'altres de molt foscos pel Girona, va deixar al gironisme amb un mal regust. Quan semblava que amb la incorporació de Pep Lluís Martí s'havia endevinat la tecla i s'anava pel camí de la regularitat necessària, dues derrotes (una d'elles, la del Mirandés, especialment ruboritzant per la passivitat demostrada per l'equip) van començar a crear seriosos dubtes. El començament de 2020 no ha estat gaire millor, marxant sense gols ni punts de Vallecas. Un mal principi no sempre és sinònim d'un mal final, sobretot si es prenen les mesures necessàries per redreçar el rumb. El mercat d'hivern és una bona ocasió per reforçar línies amb problemes com la defensa i el mig del camp. Siguin quins siguin els resultats, qui no renunciarà mai als seus principis de fidelitat al Girona, aportar el seu granet de sorra per ajudar a qui ho necessita i passar-ho bé és la Penya Immortal, com hem demostrat al llarg d'aquests dies de Nadal.


Començem la repassada a l'actualitat blanc-i-vermella amb els partits de Soria contra el Numancia i de Montilivi contra el Mirandés. El divendres 13 de desembre va fer honor al seu nom de película de terror pel Girona. A Los Pajaritos, l'equip va rebre dues punyalades en forma de gol de les quals no va poder fugir tot i tenir fases de joc acceptable, recordant a la típica protagonista d'aquest tipus de films que sempre ensopega amb una branca quan l'assassí la persegueix pel bosc. Alguns valents penyistes d'altres agrupacions gironistes van ser a terres castellanes, desafiant les gèlides temperatures de la zona. Encara que caigués en divendres, entre els immortals hi havia qui encara treballava o ho faria l'endemà, fet que va provocar que a la nostra seu fossim bastants menys que quan els partits es juguen en cap de setmana. Així i tot sempre és un gust poder veure el matx en companyia d'altres aficionats del Girona. Ja ens hauria agradat poder ser una quinzena o fins i tot menys per seguir el Linares-Girona de la primera ronda de la Copa del Rei jugat el dijous 19 de desembre, però el canal DAZN, propietari dels drets d'aquestes eliminatòries inicials, va estimar oportú retransmetre només alguns partits i el que vam guanyar amb doblet de Marc Gual no va estar entre els escollits. Ni tan sols hi va haver una cadena de ràdio (captable des de la nostra ciutat) que s'encarregués d'emetre'l. Misèries del pobre. I per pobre, l'actuació dels nostres futbolistes contra els seus homòlegs burgalesos el diumenge 22, jornada que servia per cloure l'any. Un Girona inoperant va veure com el Mirandés es passejava pel seu estadi i il·lumiava el marcador gairebé més del que ho estava l'arbre de Nadal de la fan zone: 0 a 3. Tot i que a la nostra penya som partidaris d'animar fins al final, entenem els xiulets que van tornar a sentir-se a la graderia, donat el fet que un exercici que semblava estar destinat a l'assoliment del més gran dels objectius va complicant-se cada cop més. Cal reaccionar. Malgrat la golejada, vam tenir la recompensa de veure com, a més de per donar suport a la plantilla, la nostra assistència al coliseu gironista va servir per fer el bé. Després de l'animat dinar que vam compartir amb en Nil i en Germán, que van tornar a visitar-nos des de les Balears, molts dels presents al 106 van anar a comprar joguines per participar en la campanya solidària de Creu Roja Joventut, que com cada any tenia com a finalitat aconseguir que cap nen es quedés sense regals en aquestes dates tan assenyalades. Instants abans del partit vam entregar-les a la parada que aquesta organització havia muntat al pàrquing de Gol Nord. Hauríem marxat igual de feliços pel simple fet de col·laborar, però el funcionament de la iniciativa preveia l'obsequi d'entrades pel dia de l'Extremadura. En vam rebre un total de 7 per les quals donem les gràcies des d'aquí a la Creu Roja, així com per la seva excepcional tasca en aquest i altres àmbits.


Un altre ens que ha treballat en favor de la Creu Roja i del qual en formem part, és la Federació de Penyes del Girona FC. Enguany s'ha decidit que la donació de pilotes que fa la Federació es reparteixi entre la seva campanya, altres associacions proposades per les penyes i escoles gironines. Les primeres 100 van ser entregades el 31 de desembre a la seu de la Creu Roja a Girona, al Carrer Bonastruc ça Porta, en un acte en el qual els representants de la Federació van ser els nostres directius Pepe Sierra, Javi Rina i Fran Lara, membres també de la junta federativa. Per part del club va assistir-hi Albert Mateos, cap de l'àrea social. Les següents 30 van entregar-se a l'Associació La Diana, que treballa amb nens en risc d'exclusió social i discapacitats de diferents poblacions de la província. La Mari Solozano, sòcia nostra i col·laboradora d'aquesta entitat, va posar-nos en contacte amb la mateixa ja al desembre, quan els hi vam fer entrega d'una de les paneres que cada Nadal ens regala l'expresident del Girona Antonio Escudero. La donació va realitzar-se el 2 de gener al Centre Cívic de Montilivi, on la delegació federativa (composta pels mateixos membres que en l'anterior ocasió, a més de la Mari i el seu marit Antonio) va poder conèixer de la mà d'en Jordi, responsable de l'associació, el seu fantàstic programa d'activitats dedicades als infants que encaren la vida amb més dificultats. En nom de la Penya Immortal vam entregar també uns peluixos aportats per una altra de les nostres sòcies, la Mary Pell. Els penyistes units som més forts, també a l'hora de ser solidaris.


Quan els Reis Mags ja preparaven la seva sortida des d'Orient per repartir joguines als nens de tot el món, va arribar el moment de celebrar la ja tradicional Quina de Nadal de la Penya Immortal. El 4 de gener cap a una setantena de persones van fer quedar-se petita la nostra seu. I no exagerem, aquesta va ser l'edició més multitudinària amb diferència de totes les que hem organitzat. En quatre de les cinc jugades de la jornada van esgotar-se tots els cartrons a la venda, el que ens pot fer sentir a tots particularment orgullosos del compromís i estima que demostrem envers la nostra penya. Pernils, fuets, caves i torrons van fer les delícies dels premiats. Per si no fos prou, també vam poder completar els regals de les línies i quines guanyadores amb les entrades pel Girona-Extremadura cedides per l'àrea social del club, dos dinars al Restaurant Chaplin, dos esmorzars al Tir Olímpic i unes galetes Trias i una ratafia de Santa Coloma gentilesa del nostre vocal Josep Garolera. El nostre agraïment al Girona, als citats establiments i a en Garru per fer encara més gran l'estupenda tarda que vam passar en família al 106. 


Abans d'acomiadar-nos, dos apunts més. La nostra no va ser l'única quina d'una penya de futbol a la ciutat, ni de bon tros. Els amics de la Peña Madridista Girona fa més de vint anys que organitzen la seva (de fet, va ser la que ens va inspirar a celebrar la nostra). Com cada any, van obrir les portes del seu local social a tots els immortals que volguessin provar sort. Prop d'una desena va respondre a la crida el passat 28 de desembre, gaudint d'una entretinguda estona amb els merengues gironins i emportant-se uns quants premis, inclosa alguna espatlla. El més recent de l'actualitat blanc-i-vermella passa pel partit de la setmana passada contra el Rayo Vallecano, perdut per 1 a 0 a Madrid i que va aprofundir l'estat d'incertesa que ja regnava entre els seguidors del nostre equip. Tres derrotes seguides, amb 0 gols a favor i 6 en contra són per començar a analitzar què falla. Així ho comentaven els immortals reunits per seguir el partit a la pantalla del 106. Serà la Copa del Rei el punt d'inflexió que ens retorni al per ara extraviada ruta de les victòries?