divendres, 26 de juliol del 2019

Pont aeri

No, no ens hem posat makineros de cop. Més que amb el nom de la popular discoteca, el títol d'aquesta entrada té a veure amb que si en l'anterior vam relatar les nostres vivències al Congrés Nacional de Penyes celebrat a Madrid, ara parlarem del gran dia viscut a Barcelona amb motiu del partit amistós disputat entre Bournemouth i Girona a l'Estadi Olímpic. Un canvi d'escenari de 630 km al més pur estil del que fa la connexió aeroportuària diària entre les dues ciutats més importants del nostre país.


Quan es va anunciar que es jugaria un amistós amb un equip britànic a Montjuïc a tots ens va estranyar, però ben aviat vam veure que era l'ocasió perfecta per passar una fantàstica jornada a la Ciutat Comtal. El motiu de la celebració d'aquest matx a la capital catalana va ser  que el Bournemouth estava fent el seu stage de pretemporada allà i, com que el Girona havia de volar des del Prat a Manchester per fer el mateix, era una última parada ideal pels d'Unzué. El nostre bus va sortir de Montilivi el dissabte 20 al matí, ocupat per gairebé 40 immortals amb moltes ganes de veure en acció al seu equip. Com sempre, volem agrair als nostres socis i simpatitzants la seva massiva resposta a una nova activitat organitzada per la penya i les ganes de col·laborar per fer-la cada dia més gran. La participació en el sorteig del pernil que vam fer en ruta, per exemple, va ser formidable. Felicitem la guanyadora de la rifa, la Mari Solozano, i esperem que gaudeixi de valent del premi. En poc més d'una hora vam ser a Barcelona. La nostra primera parada va ser el Centre Comercial La Maquinista. La calor que feia va fer que el recorregut per les botigues fos més ràpid del que hauria estat en altres circumstàncies, ja que el gruix de l'expedició va optar per refrescar-se al 100 Montaditos. El cas era passar-ho bé plegats fent el vermut. Aquestes ganes de gresca semblen contagioses i així ho vam comprovar en aquest local, en el qual vam poder assistir a una de les "proves" que van posar a la núvia d'un comiat de soltera (va acabar ballant sobre una taula) i a la celebració d'un aniversari (amb tot el bar cantant el Cumpleaños feliz). La festa ens persegueix. I de l'aperitiu al dinar, lògicament. El Restaurant T3 va ser el lloc triat per dir adéu a la gana i carregar les piles pel partit. Un establiment molt proper a La Maquinista i 100% recomanable per la qualitat dels seus plats i l'amabilitat del seu servei.


L'autobús de Plenacosta, altre cop conduït per en Jordi, el xòfer que ens va portar a Madrid i amb el qual tanta amistat vam fer, va deixar-nos tot seguit a Futbolmaníala botiga dedicada al futbol més gran de tota Espanya. La raó de ser d'aquesta visita rau en el fet que el nou marxandatge de la penya, de la firma Asioka, ha estat adquirit a través de Futbolmanía, que ens va oferir una sèrie de descomptes molt atractius pels nostres socis. Més endavant en aquest mateix article ho explicarem tot amb pèls i senyals, però ara ja us avancem que en una oferta exclusiva només per aquell dia, els immortals desplaçats a Barcelona van poder adquirir la nova samarreta Puma del Girona FC amb un 25% de descompte (56,25 en comptes dels 75 € que val a la botiga del club i altres comerços). Futbolmanía, situada al número 25 de la Ronda Sant Pau, és un autèntic temple de l'esport rei, amb una àmplia selecció de samarretes i articles oficials d'una gran quantitat d'equips de tot el món, així com pilotes i botes de totes les marques. Destacar que disposen d'una notable varietat de productes del Girona: xandalls, la bossa, samarretes de totes les talles... Fins i tot si no es vol comprar res, la col·lecció de samarretes signades pels grans astres de la història del futbol, les rèpliques de trofeus (en Garru fins i tot va donar-se el gust d'aixecar la Copa d'Europa vestit de blanc-i-vermell) i l'ambientació general del local fan que valgui la pena entrar-hi.


De l'Eixample vam enfilar cap al símbol dels Jocs Olímpics del 92, l'històric coliseu de Montjuïc. Veure un recinte amb capacitat per a més de 60.000 espectadors amb només uns centenars de butaques ocupades, impressiona. Dintre de l'escassetat de públic, però, els gironistes érem majoria i ens vam fer notar. Bona culpa en tenen els més cridaners dels membres de la nostra penya desplaçats, que, malgrat la xafogor que regnava en l'ambient, no van deixar d'animar l'equip ni un moment. Del partit, poca cosa a dir, un matx de principis de pretemporada, amb moltes substitucions i que no va començar a animar-se fins ben entrada la segona part, on l'expulsió patida pels anglesos i tres gols (dos pel bàndol blanc-i-vermell, obra de Marc Gual i Juanpe) van aportar una mica d'emoció. Tantes ganes teníem de veure guanyar al Girona que fins i tot es va fer l'onada. No van faltar càntics que són veritables declaracions d'intencions per a la campanya que començarà a l'agost (Volveremos a Primera) i d'altres més reivindicatius com l'Stuani, quédate. Al final, triomf davant un equip de la Premier League. Sempre és una alegria vèncer a un conjunt de superior categoria. Amb aquest somriure, que esperem que sigui el primer dels molts que visquem durant la 2019/2020, vam tornar a Girona amb la satisfacció d'haver viscut una nova jornada de companyonia gràcies als colors que tant estimem i ens uneixen.


Durant el partit alguns dels nostres socis van estrenar peces del nou marxandatge de la penya del que parlàvem abans. Just el dia abans d'anar a Barcelona, el divendres 19, vam presentar a la nostra seu la gamma d'equipament que l'empresa valenciana Asioka ha preparat per a la Penya Immortal Girona. Aquesta companyia compta amb dècades d'experiència i vesteix a equips de multitud de clubs esportius d'arreu d'Espanya i gràcies a la bona feina d'en Diego Requena (representant de la firma a la nostra província i exporter del Girona FC) i Futbolmanía, ens ha fet una completa sèrie de peces de vestir de qualitat i disseny difícils de superar. L'acte va aplegar a la nostra seu prop de 40 persones, entre elles companys de les penyes SaltencaSom-hi Girona del Pla de l'EstanyGironina i Blanes. Uns improvitzats models van lluir la samarreta (12 €), el polo (14 €), la dessuadora (16 €), el xandall (26 €) i la parka (35 €), tots ells amb l'escut immortal brodat. Amb tan bona perxa i uns preus ultracompetitius és lògic que es produissin les primeres compres, però no patiu, encara tenim stock i el fantàstic servei de Futbolmanía ens permet demanar, si no en queda, la talla que necessiteu i tenir-la aquí en pocs dies. Per si no n'hi hagués prou, Futbolmanía també ens ha ofert un codi de descompte exclusiu per a socis de la Penya Immortal, tant a la seva botiga física com en compres en línia. No us perdeu tot el que tenen per vosaltres ells i els amics d'Asioka visitant els enllaços de la columna de la dreta del nostre blog. 


Un últim detall abans d'acomiadar-nos fins al pròxim article: ja som a Instagram! La xarxa social de moda compta amb la presència d'una nombrosa comunitat gironista i la Penya Immortal no hi podia faltar. En el nostre perfil (@immortalgirona) seguim la mateixa línia que a la resta de plataformes, compartim contingut relacionat amb l'actualitat de la nostra associació. A partir d'ara també intentarem avisar-vos a través d'aquest canal de cada entrada que publiquem al blog, que fa les funcions que abans feien els butlletins impresos i que tan útil és per conèixer les vivències i opinions dels immortals. Seguiu-nos!

dilluns, 8 de juliol del 2019

Quin capital!

Un nou Congrés Nacional de Penyes i una nova experiència per recordar. El principal responsable d'això va ser el capital, però no precisament aquell del que parlava Karl Marx al seu llibre del mateix títol, sinó del capital humà format per tots els penyistes del futbol espanyol que vam reunir-nos el passat cap de setmana a la Villa y Corte. Farien bé tots els clubs i estaments en donar la importància que mereix l'exemple donat per les diferents aficions presents a l'esdeveniment, les mateixes que setmana rere setmana demostren que la violència a l'esport rei del nostre país és cada cop un problema més propi del passat. Nosaltres n'estem orgullosos de formar-ne part i compartir aquest ideal. Visca el futbol!


La nostra aventura a la gran reunió d'Aficiones Unidas celebrada a Madrid entre el 28 i el 30 de juny va començar el passat divendres de bon matí al 106. Allà ens vam reunir tots els membres de l'expedició que representava a la Federació de Penyes del Girona FC que vam optar per l'autobús com a mitjà de transport per a desplaçar-nos fins allà: els vint-i-dos immortals, dos paparres, dos blanencs i un cassanenc. El bon funcionament de l'aire condicionat del vehicle de Plenacosta que ens va transportar va fer més suportable l'onada de calor que va viure Espanya durant tot el cap de setmana. Durant la ruta vam tenir temps d'equipar-nos amb les samarretes commemoratives de la nostra presència a la 16a edició de la trobada general d'AFEPE. Fins i tot en Jordi, el conductor amb el qual vam fer molta amistat aquests dies, va tenir-ne una. A poc més d'una hora d'arribar, vam fer l'última parada del trajecte, aprofitant per dinar al restaurant de l'Área 103, situada a Almadrones, a la província de Guadalajara. Us la recomanem si mai aneu per carretera a Madrid, el seu complet menú del dia va satisfer els nostres exigents estómacs i el tracte dels seus empleats, immillorable.


Una horeta després de les postres vam arribar a l'Hotel Meliá Castilla, on vam instal·lar-nos en unes habitacions d'autèntic luxe abans de marxar en els autobusos que els organitzadors van preparar per portar-nos al còctel de benvinguda que va celebrar-se al Palacio de Telecomunicaciones, molt pròxim a Cibeles. El transport va ser un dels punts forts d'aquesta edició, ja que moure més de 1.100 persones per tot Madrid no és gens fàcil i els nostres amfitrions ho van fer a la perfecció. L'acte inaugural va comptar amb parlaments del president d'AFEPEJosé Manuel Mateos, i d'un representant del consistori de la capital que en va donar la benvinguda a la ciutat. L'amistat i la germanor va regnar al recinte, on els immortals, entre cerveses i algun aperitiu, van poder retrobar-se amb molts dels companys que durant tants anys hem fet pels diferents camps d'Espanya que hem visitat. La nit és jove, així que després de gaudir de les rumbes del concert que ens van oferir a la part final del còctel, alguns dels nostres penyistes encara van trobar forces per donar-ho tot en un dels pubs de davant de l'hotel que tenien conveni amb el Congrés.


L'endemà al matí, després d'un esmorzar bufet als salons de l'hotel, ens van traslladar al Teatre Gran Vía per l'acte principal. Durant el mateix va haver-hi reconeixements als millors estadis i àrbitres de les categories professionals, com ja és tradicional als congressos d'Aficiones Unidas. També hi va haver temps per parlar de la temporada de la Quinipeña, el concurs d'apostes esportives que aquesta temporada ha fet competir a totes les federacions de penyes. Per a la 2019/2020 hi hauran canvis en el format de competició i hi podran participar també totes les penyes federades i optar a aconseguir un dels nombrosos premis que estaran en joc. Un altre punt també clàssic és el discurs del president de l'LFPJavier Tebas, que va fer una repassada a l'actualitat del futbol espanyol i va assenyalar la futura reforma de les competicions europees amb places fixes pels equips més grans com un dels reptes més importants per a totes les lligues del vell continent. Com a cloenda, es va fer l'intercanvi de banderes al més pur estil olímpic entre les federacions madrilenyes organitzadores del Congrés d'enguany i la de la Unión Deportiva Las Palmas, que s'encarregarà de la del 2020.


La segona parada del dia, després d'alguna cervesa d'aperitiu mentre venien els autobusos, va ser el Pabellón de Cristal de la Casa de Campo. Tocava el dinar de gala, que va unir-nos a tots al voltant de gairebé un centenar de taules preparades per servir un exquisit menú. Tot estava preparat fins a l'últim detall: cada taula estava presidida per una làmina que reproduïa alguna pàgina del diari Marca que recordava les grans fites dels equips de cada federació. En el nostre cas hi teníem la de la crònica de l'ascens a Primera, temps feliços. L'ambient va ser 100% futbolero. No van faltar els tovallons onejant com les bufandes a la graderia i les parets decorades com si es tractés d'un estadi, amb les banderes de les diferents aficions penjades.


La tarda va estar dedicada a gaudir dels encants de Madrid participant en les diferents visites guiades que ens van preparar. Els immortals van repartir-se en diferents fronts. N'hi ha que van optar pel recorregut turístic pels racons més famosos de la capital a bord d'un autobús descapotable. Una altra de les opcions era el Tour del Bernabéu, una completa ruta pel coliseu blanc i la sala que recull tots els trofeus guanyats pels merengues en la seva història, entre ells les seves 13 Copes d'Europa. La tercera de les alternatives escollides pels nostres membres va ser l'itinerari a través de les cambres del Palacio Real, residència dels monarques espanyols fins al 1931 i avui reservat per actes i recepcions oficials.


La nit del dissabte va ser la més festiva de llarg. La vam començar amb un sopar fora de programa amb grups de seguidors amics (Tenerife, Eibar, Recreativo, Getafe, Nàstic, Albacete...) al Museo del Jamón. La cosa va acabar amb càntics de tots animant a cadascun dels nostres equips, així que ja us podeu fer una idea del bon rotllo que s'hi va respirar. La vida nocturna de Madrid va tornar a seduir a bona part de l'expedició, que va tornar a perdre's pels locals i discoteques de la zona més propera a l'hotel fins que va tornar a sortir el sol. Aquestes hores van donar per moltes anècdotes, com ara el fet de trobar-nos amb Edwin Congo, exjugador de futbol colombià que havia militat a Real Madrid, Valladolid i Levante entre altres equips. Ara comenta l'actualitat de l'esport rei al programa "El Chiringuito de Jugones" del canal Mega.  


L'endemà, ben esmorzats, vam emprendre tots el camí del Santiago Bernabéu per fer la foto de família del Congrés entre totes les aficions a la graderia baixa del fons sud de l'estadi. Un escenari cinc estrelles per acollir la gran marea multicolor que formem els penyistes de tota Espanya. La majoria van arribar al conegut recinte esportiu de la Castellana a bord dels autobusos oficials que els seus clubs els van cedir per assistir a l'esdeveniment. Almería, Cádiz, Albacete... l'Agrupació de Penyes Valencianistes fins i tot en va portar dos, el de l'equip masculí i el del femení. La Federació de Penyes del Girona, en canvi, va haver de conformar-se a contractar i pagar (cadascú la seva part) els serveis de l'empresa Plenacosta. Tot i que aquests van ser excel·lents, ens hauria agradat molt no ser l'excepció i que el Girona FC hagués tingut, com a mínim, el mateix gest que va tenir en el Congrés Nacional de Penyes celebrat a Zaragoza l'any 2016, quan vam poder fer servir l'autobús del primer equip abonant només el 50% del cost del viatge. Una llàstima que les gestions realitzades no arribessin a bon port.


El comiat del Congrés va tenir lloc al Paseo del Prado. Un partit d'homenatge als equips de la Liga Genuine, animació musical, un entrepà gegant de pernil com a dinar... un bon grapat d'activitats per dir adéu a la cita de la millor manera possible. Una d'elles va ser el torneig de futbolí, en el qual ens van representar en Javi Rina i en Fran Lara amb la mateixa habilitat que en el futbol real: 0. Tot sigui dit, els partits que van disputar just després de prendre una cervesa ben fresqueta van estar a punt de guanyar-los. Va ser quelcom semblant al que feia Popeye amb els espinacs, però en versió etílica. Abans de marxar, en Xavi Torres i l'Esteve Fernández, en representació de la junta de la Federació de Penyes del Girona, van participar en l'intercanvi d'obsequis amb AFEPE. En el viatge de tornada a Girona vam fer el ja tradicional sorteig del pernil dels viatges de la Penya Immortal per ajudar a sufragar costos. El guanyador va ser en Franc Pascual, que va tancar un cap de setmana excepcional de la manera més "salada". Enhorabona!