dissabte, 29 de novembre del 2008

Responsabilitat

Avui ha sigut el dia que hem sortit de l'estadi més contents, pensareu que com podem dir això quan la majoria dels que hem estat allà no ens ha agradat el partit, molt senzill, aquests son els partits que marquen una temporada i l'equip s'ho ha agafat així, com dèiem a l'article anterior avui era una final i ja sabeu que a les finals el més important és el resultat i és molt difícil que un equip llueixi tot el que te a dins perquè els nervis dels jugadors davant d'aquesta gran responsabilitat és un pes massa gran. El fet de que els nostres jugadors hagin sortit a la gespa amb aquesta responsabilitat davant del cuer de la categoria ens ompla d'orgull perquè diu molt de la fortalesa del grup humà que tenim al vestidor i és la clau de l'èxit que ens espera. Una mostra de la qualitat humana dels nostres jugadors és que a la sortida de Montilivi hem hagut de donar ànims a en Jito que tot i ser peça fonamental de la victòria d'avui, no ha sortit gaire content del seu partit, la veritat és que els aficionats no el valorem el que es mereix perquè no coneixem la seva gran tasca a dins del vestidor, no volem jugar a "pitonisos", però estem segurs que un cop acabi la temporada, la d'en Jito, ens farà recordar a la d'en Pinilla a l'any de l'ascens del Nàstic a primera.
Dissabte que ve ens anem a Jerez, com podeu veure a la fotografia uns membres de la nostra penya ja han passat per les oficines del club per apuntar-se al viatge que organitza el nostre Girona F.C.. Per primera vegada a la temporada, gràcies al resultat d'avui, tant aficionats com jugadors podrem anar a un partit per gaudir del mateix sense l'angoixa del resultat, davant del lider i amb els deures fets podrem gaudir de tot el futbol que porten els nostres jugadors a dins. Un partit com el de dissabte anirà molt be per descarregar tota la tensió acumulada fins ara i serà com una mena de càrrega de bateries per continuar lluitant al 200 per cent a cada partit com ho hem estat fent fins ara.

No volíem acabar aquest article sense mostrar-vos el que algú ja l'ha batejat com el fill de l'autocar del Girona, un Seat 600 vestit del Girona F.C., un cotxe històric per a un club històric.



dimecres, 26 de novembre del 2008

Dissabte, una final

Quan t'enfrontes a l'últim classificat diem que tenim molt a perdre i poc a guanyar, aquest cop és diferent, com una autèntica final, la derrota ens suposaria una forta relliscada al nostre ferm caminar per la segona divisió, però l'esperada victòria, a part de deixar pràcticament K.O. a la competició a un del nostres principals rivals per la lluita pel descens, farà que el nostre equip agafi l'aire suficient per encarar els propers tres partits abans d'acabar l'any amb l'optimisme necessari per aconseguir tot un seguit de victòries, sobretot les de Montilivi contra Castelló i Elx, que ens portarien al més alt de la classificació. Per tant podem dir que dissabte tenim molt a perdre però també molt a guanyar.
Tot i que el partit serà televisat segur que Montilivi presentarà un impressionant aspecte i tots els seguidors empaitarem l'equip cap a un altre triomf.
D'altra banda, volem fer esment que al cap de setmana passat no va ser tot males noticies, gràcies al nostre jove amic Brian, que per cert, acaba d'entrar a l'escola de futbol de la UD Las Palmas i molt aviat tindrem un nou crack a la lliga espanyola, ens vam assabentar que des de l'important partit que van disputar contra el Tenerife dissabte passat, al nou estadi Gran Canaria oneja la bandera del nostre club.

Només dir que la victòria de dissabte farà que el nostre equip s'enlairi a la classificació com s'enlaira la nostra senyera sota el cel gran canari.



diumenge, 23 de novembre del 2008

La maledicció dels equips petits

La gran campanya que està fent el nostre Girona F.C.. ens permet estar fregant la ratlla de convertir-nos en un gran club, els partits del Múrcia i el d'avui fan que els resultats ens posin allà a on som encara, si us fixeu, quan un equip petit guanya a un gran, al proper partit mai guanya, i tant a Múrcia com avui a Vitòria hem seguit la norma. És una llàstima que el salt de qualitat que podem donar a la classificació que es mereix el treball i la qualitat tècnica de la plantilla i el cos tècnic no hagi arribat avui, en un partit que ni els mateixos seguidors de l'Alavés han sortit contents pel joc del seu equip, però estem segurs que si continuem treballant amb l'entusiasme que ho estem fent fins ara arribarà el moment de passar aquesta ratlla.
Una vintena de seguidors gironins ens hem aplegat al cantó de la radio a la nostra seu per seguir les incidències del partit comentades per en "Papi" Guardiola i la veritat és que no hem pogut viure cap moment d'emoció del partit, però això ja està oblidat i uns quants seguidors de la nostra penya ja hem quedat pel divendres que be per anar a Montilivi a apuntar-nos al viatge que organitza el club per acompanyar els nostres jugadors al camp del Jerez.

divendres, 21 de novembre del 2008

La crueltat del futbol



Teníem pensat presentar aquest article amb imatges d'una de les fites més importants mai assolides per un dels equips més modestos del futbol estatal, com va ser aquella final de la Uefa del 16 de maig del 2001, un desconegut per l'Europa futbolística com l'Alavés va plantar cara al tot poderós Liverpol i va ser a tres minuts del final de la prorroga que un gol en pròpia porta del nostre gironí Delfí Geli va donar el títol a l'equip anglès. Segur que per a en Delfí es barregen dos sentiments, positiu per haver format part d'una fita històrica per aquest club, sentint-se molt estimat per la seva afició i negatiu recordant imatges del partit, i la veritat que per respecte vers la seva persona hem preferit no posar cap fotografia del partit. Si fem esment d'aquell partit és per valorar el respecte que ens mereix aquest club ara que està visquent la mateixa crueltat del futbol que li va donar aquell dia.

Diumenge nosaltres serem l'Alavés, almenys amb aquesta il·lusió estem vivint aquesta temporada, i a l'Alavés l'hem de veure com el Liverpol, si el nostre Girona F.C. ens fa xalar com va fer l'Alavés a tots els amants del futbol aquell dia, recordarem aquest partit per molt de temps.

diumenge, 16 de novembre del 2008

Visca el futbol

Davant del millor equip de la categoria, així ho ha demostrat avui a Montilivi, els nostres jugadors han fet un dels millors encontres que recordem. Com diu en Raul Agné, jugant al cent per cent és molt difícil que ens guanyi ningú.
Quan el divendres dèiem que seria maco que el mosaic de globus fos el preludi d'una gran tarda de futbol, somiàvem amb el que ha sigut el dia d'avui, vosaltres heu aconseguit que el mosaic hagi estat un gran èxit, així han fet esment en directe per la radio, i tant el nostre Girona F.C. com l'Hércules ens han ofert una gran tarda de futbol. Als gairebé setanta articles que portem publicats a aquest bloc donem les gràcies a algú i és que de veritat que no tenim paraules per agrair-vos el recolzament que ens doneu tots els aficionats gironins.

Brindem pel nostre Girona F.C. com ho hem fet a la nostra seu un cop acabat el partit i us esperem a tots el proper diumenge a les 5 per viure una altra festa, seguint el partit, aquest cop per la radio.


divendres, 14 de novembre del 2008

El promès és deute

Fa quinze dies us anunciàvem pel partit contra el Real Zaragoza un mosaic de 3.000 globus al gol sud, com ja vam dir el vam aplaçar per a no interferir en el que organitzava el Diari de Girona. Ara ha arribat el moment i al proper partit contra l'Hércules complirem la nostra promesa, mitja hora abans de l'encontre un grup de nou penyistes repartiran els globus per rebre els nostres jugadors a la seva sortida al terreny de joc.
Hem d'agrair al nostre amic de la fotografia l'Emili Busquets, conegut empresari gironí i seguidor del nostre Girona F.C. des de fa moltíssims anys, que des del primer moment que li vam exposar l'iideia es va involucrar totalment i a part d'aconseguir-nos els globus també ha assumit una part del seu cost.
Esperem que aquest humil acte sigui el preludi d'una gran tarda de futbol i que serveixi per esperonar els nostres jugadors per aconseguir una gran victòria davant d'un equip que encara no ha perdut cap partit aquesta temporada.

diumenge, 9 de novembre del 2008

Decepció

Hi han dies que és millor quedar-te al llit, quan una cosa comença malament acaba malament, això pensàvem tots els aficionats que ahir vam seguir el partit a la nostra seu, si una imatge val més que mil paraules la cara d'aquest noi que ens va acompanyar ahir resumeix molt be l'estat d'ànim que ens va quedar quan l'àrbitre va xiular el final del partit.
A un quart de set de la tarda ja teníem la nostra seu plena de gom a gom, tots ens fèiem la mateixa pregunta, el podrem veure?, rebíem trucades d'amics que des de casa seva ens deien que pel teletext de Tv3 encara anunciaven el partit i ningú va perdre l'esperança de veure'l fins que el Canal 33 en comptes de connectar amb la Nueva Condomina va fer-ho amb el camp del Llevant. Vam buscar-ho per internet però quan triàvem el nostre partit també sortia el del Llevant. Tots ens vam resignar a seguir les incidències del partit per la radio però quan el Murcia va fer el primer gol al minut 21 tots ja vam pensar que el d'ahir no seria el nostre dia.
El joc del nostre equip al segon temps feia que renaixessin les esperances d'aconseguir quelcom de positiu a Murcia però com dèiem quan no pot ser no pot ser i a més és que no pot ser, el segon gol dels locals al minut 88 va ser l'últim gerro d'aigua freda que ens va caure a sobre ahir.
La jornada d'ahir ja la podem oblidar i esperar el proper partit a Montilivi contra un dels aspirants a pujar de categoria com és l'Hércules.

divendres, 7 de novembre del 2008

La guerra de les futbolàxies



Avui no us podem dir que estem esperant el partit amb impaciència per veure una altra victòria del nostre equip, la victòria segur que arriba, però no estem a l'espera, ja que ja hem començat una llarga jornada de feina per intentar que tots els nostres socis i simpatitzants puguin veure el partit a la nostra seu. A hores d'ara la graella de programació del Canal 33 anuncia el partit però com ja coneixeu tenen problemes per entrar les seves càmeres. Hem estat veient la graella de programació de 7RM, la televisió autonòmica murciana, i sembla que el donarà sense cap problema, per tant hem obert una opció B en cas de que no es pugui veure pel Canal 33 i és la d'aprofitar la pantalla gegant que tenim per connectar un ordinador per seguir el partit a través d'internet, hem de dir que ja hem localitzat un web a on també anuncien el nostre partit.
Hem arribat a un punt de que no es pot culpabilitzar a ningú del que passa perquè tots som culpables, el que genera la massa social de qualsevol club sense les televisions no donen per tancar cap balanç econòmic i per tant les televisions s'han convertit gairebé en la font principal d'ingresos, això fa que els clubs semblin uns titelles en les seves mans, tots estem d'acord de que no podem renunciar a aquests ingressos i també hem d'estar d'acord en que cada grup de televisions defensin els seus interessos, això sí, ja és hora de que la guerra aquesta acabi ja que ens podem trobar amb això que es diu, entre tots la van matar i ella sola es va morir, ja que per exemple avui ens podem trobar que molts aficionats tot i que finalment es televisi pel Canal 33 donat que no era gaire segura la transmissió del partit, hagin optat per fer altres plans amb la família.

dissabte, 1 de novembre del 2008

Del cel a la terra

Si fem la crònica del partit es pot resumir amb el que hem estat veient fins ara, un Girona molt superior, però aquesta vegada plasmat al marcador. Quan al migdia comentàvem el que seria el partit amb els seguidors del Zaragoza els hi dèiem que el Girona juga molt be al futbol, ells ens tenien molta por però confiaven en la punteta de sort que tenen els equips grans per endur-se´n els tres punts, quan la Kristina els hi deia d'un empat no signava ningú. Avui el nostre Girona sense fer més que el dia del Rayo o la Real a tret els tres punts davant d'un altre gran equip, quan diem sense fer més no volem desvirtuar la victòria d'avui sinó valorar el joc fet fins ara. La setmana que ve tenim un dels partits més importants, tal com dèiem el dia de l'Alacant, aquests partits marquen la trajectòria del pressent i poden marcar el futur del club al final de la temporada.
Aquest migdia us parlàvem que els Cracks del Zaragoza ens havien rebut de meravella, a la tarda, el seu president ens ha rebut amb el mateix entusiasme.

Hem passat un dia genial amb els seguidors del Real Zaragoza de l'Hospitalet i de Castelló de la Plana, és un orgull per a la nostra penya el poder exposar una bufanda del Zaragoza donada per un dels seus seguidors més fidels.


A la nostra seu hem cantat i ballat a ritme de sardanes i jotes, també hem cridat molt, en un ambient de germanor tant s'hi podia sentir GIRONAAAA, con ZARAGOZAAAA, en resum, una altra jornada que els seguidors gironins mai oblidarem.
Per acabar dir que el títol de l'article servia per a una possible derrota del nostre equip, segur que si així hagués estat no l'haguesim titulat així, però com comentàvem amb en Migue un cop acabat el partit, hem de baixar del cel per tenir els peus sobre la terra.




El gran perill

Aquest matí hem estat amb els jugadors del Real Zaragoza i la veritat és que ens han rebut com uns autentics cracks no com estrelles, l'amabilitat del màxim perill de l'equip rival és una mostra.
Avui no farem el mosaic promés, el Diari de Girona que sempre s'ha portat meravellosament amb la nostra penya ha preparat un mosaic amb cartolines vermelles per la qual cosa no ens podem permetre el luxe de trepitjar les seves iniciatives, els globus ja estan a punt pel dia de l'Hércules.