dijous, 30 d’octubre del 2008

Tres mil globus






Estem de festa i creiem que a cap festa hi poden faltar els globus, per aquest motiu pel partit més esperat d'aquest començament de temporada la nostra penya ha decidit rebre als jugadors a la seva sortida al terreny de joc amb un mosaic format per tres mil globus al gol sud. Uns quants membres de la penya els repartiran mitja hora abans del començament del partit. Esperem que la climatologia no espatlli el que amb tan d'entusiasme hem preparat.


Fins ahir el ritme de venda d'entrades potser no era l'esperat però us podem assegurar que avui a l'estadi tant al matí com a la tarda, les llargues cues de socis que retiraven la seva entrada sí que fa preveure que hi haurà l'ambient que mereix aquest partit.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Sant Narcís Blanc-i-vermell

Hem viscut una gran jornada, els èxits d'una temporada no només es deuen a la qualitat tècnica dels jugadors que formen una plantilla, qualitat que dels nostres jugadors està totalment contrastada, dies com els d'avui explicaran a final de temporada el perquè el nostre Girona F.C. haurà assolit una gran campanya.
Quan anàvem cap a l'estadi dubtàvem si aquesta iniciativa promoguda pels jugadors i cos tècnic tindria l'èxit que es mereixia més si teníem en compte la pluja i la fred que feia. La veritat és que veure més de 300 persones a Montilivi a les 11 del matí d'un dia de fires ha sigut un plaer per a molts que durant molt de temps hem vist aquest número d'espectadors als partits oficials de lliga al nostre estadi.
No hem de donar valor només al nombre d'assitents a la jornada de portes obertes, potser el més important es la cara de felicitat que teníem tots els que érem al camp i quan diem tots també ens referim a jugadors, cos tècnic, empleats i directius que no han tingut un no per resposta a l'hora de signar autògrafs i fer-se fotos amb tot aquell que ho demanava.
Per completar el dia, a la tarda, passejant per la Fira de Mostres podíem tornar a saludar els nostres jugadors, aquesta vegada vestits de gala, però amb el mateix somriure del matí i responent amb el mateix afecte que el seguidor gironí els hi oferia.


diumenge, 26 d’octubre del 2008

Las Palmas molt a prop


2 a 2, després de potser la pitjor primera part de tota la temporada el nostre Girona F.C. es va refer a la segona i no només va empatar el partit sinó que va estar a punt de guanyar amb un xut al travesser d'en Chechu a l'últim minut.
Quan hem titulat l'article Las Palmas molt a prop és perquè realment aquest partit l'hem viscut molt a prop gràcies a l'Oscar Duarte que durant tota la setmana ens ha estat informant puntualment de totes les incidències de l'enfrontament. Ja divendres va anar a l'Hotel Melià de Las Palmas per saludar els nostres jugadors que el van rebre molt cordialment.
Dissabte al matí va estar esmorzant amb el vice-president del nostre club en Jordi Miró qui li va fer entrega d'uns pins de l'entitat i una samarreta de l'equip. Per la seva part el Frente Insular va entregar una placa per a la nostra penya.


A la nostra seu també vam viure el partit amb molta emoció amb la radio com a protagonista, teníem un comentarista d'excepció ja que quan havia una variació al marcador ens trucàvem per telefon amb l'Oscar.

Per acabar aquest article volem donar les gràcies al Frente Insular i al nostre vice-president en Jordi Miró ja que gràcies a ells vam viure una jornada inoblidable.



Regal de Fires

A la seva arribada a Barcelona aquest migdia, el vice-president del nostre club en Jordi Miró ens anunciava una iniciativa de l'entitat que creiem és un autèntic regal de fires per a tots els aficionats gironins. El dimecres 29 dia de Sant Narcís, l'entrenament de l'equip que farà a les 10'30 hores del matí serà de portes obertes i tots els seguidors que vulguin podran fer-se una foto amb els seus ídols a peu de gespa un cop acabat l'entrenament.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Serà un partit molt especial

Quan diumenge passat acabàvem la conversa mantinguda amb l'Oscar Duarte, un dels responsables del Frente Insular, afirmàvem que el proper partit seria molt especial per a les dues aficions i la veritat és que ja ho està essent.
Ahir els nostres amics canaris estrenaven web http://www.frenteinsular.tk/ i la seva primera noticia ha estat dedicada a la nostra penya. Un article molt emocionant per a nosaltres com creiem també us pot emocionar a vosaltres aquesta fotografia d'en Brian de quatre anys amb el seu cosí de 6, en Carlos, lluint la bufanda del nostre Girona F.C. durant l'últim partit disputat a l'estadi Insular contra el Sevilla At..
Segons ens ha comentat l'Oscar esperen donar al nostre equip una extraordinària benvinguda per la qual cosa podem dir que sigui que sigui el resultat, les dues aficions ja han aconseguit una gran victòria, potser la més important, i és la de crear un clima de concòrdia i amistat entre dos pobles tan llunyans, cosa difícil de veure en aquests temps que corren.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Un dia molt intens

0-0, un altre partit en el que ens queda la sensació d'haver deixat escapar 2 punts més però una vegada més contents pel joc realitzat pels nostres jugadors que es van buidar sobre el terreny de joc i sota una pluja intensa.

El de ahir va ser un dia viscut intensament per la nostra penya. De bon matí vam rebre la visita dels responsables de la Penya Miki Albert amb el seu president en Jose Antonio Muñoz al capdavant. Van tenir un esmorzar molt agradable i creiem molt profitós per a les dues penyes.

Ja al migdia ens van visitar els responsables de la Penya Altza de Sant Sebastià. El seu president en Paco Montesinos, que ha estat empleat de la Real durant més de 35 anys, era acompanyat per en Joseba i les seves respectives senyores. Vam fer un dinar de germanor a la nostra seu i la veritat és que ens ho vam passar d'allò més bé. També la Penya de la Real de Vic es va afegir a la festa i van poder brindar amb el nostre cava.

Després de dinar ens vam acostar fins a l'Hotel Melià a on eren els jugadors de la Real. Ens van atendre meravellosament i tots els jugadors ens permetien fer fotos amb ells.

Finalment una altra sorpresa, quan arribàvem a l'estadi ens trobàvem amb en Patxi Hernandez un grandíssim porter que va coincidir amb en Raul Agné com a jugador del Girona a la temporada 94-95.





divendres, 17 d’octubre del 2008

12



Si fa tres anys a Elda quan tornàvem del viatge ens haguessin dit que a dia d'avui ens enfrontaríem en partit oficial de lliga amb la Real hauríem pensat que això era una quimera. Doncs ja ha arribat, i a més, no només esperant veure a la Real sinó esperant veure la segona victòria del nostre equip a Montilivi. Arriba en un gran moment, els punts de demà no són els que comptem per salvar la categoria però si que poden servir per marcar els nostres objectius al llarg de la temporada. Per a la Real sí que son importants, un equip que està fet per pujar, amb un gran entrenador però qüestionat pot donar la de gran sorra que a principi de temporada donen els grans equips. Quan hem titulat 12 és perquè demà esperem tenir 3 punts més i a més GIRONA serà el jugador número 12.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Ens hem deixat dos punts

23 persones vam ser les que finalment vam sortir de Girona per animar els nostres jugadors en aquest partit. La majoria de nosaltres hauríem signat l'empat abans de l'inici de l'encontre però un cop vista la gran superioritat dels nostres ens va quedar un regust una mica amarg, de totes formes el gol d'en Chechu, tot i que no feia justícia ja que el Girona F.C. mereixia la victòria, sí que va servir per almenys tornar cap a casa contents, tant per l'importantíssim punt assolit al camp d'un ex primera com pel joc ofert pel nostre equip.
La veritat és que vam passar un dia magnífic, tant els aficionats que formàvem part de l'expedició gironina com els conductors de l'autocar vam contribuir a que així fos. A la fotografia podeu veure com gaudiem de la paella que el Restaurant Casa Clemencia ens va preparar.

Fer esment especial de la gran amabilitat de la Penya Açí Hi Ha Granotes Torrefiel que després de dinar ens van venir a buscar a l'estadi per anar a visitar la seva seu, allà ens havien preparat unes pastes i vam brindar amb cava de la seva terra mentre intercanviàvem tot un seguit de regals, a la nostra seu podreu veure un mocador amb l'escut del Llevant. Cal dir que ja hem quedat per a fer una paella de germanor quan vinguin a Girona.


Tot i que no érem gaires ens vam fer notar de debò i així ens ho van agrair els nostres jugadors un cop acabat el partit quan van venir a saludar-nos des del terreny de joc abans de marxar cap als vestidors.
Quan arribàvem a Girona a un quart de 3 de la matinada, tot i el cansament del viatge encara ens quedava un somriure a la cara per la satisfacció d'haver passat un magnífic dia.



dimecres, 8 d’octubre del 2008

Camí de València

Avui ja us podem presentar el programa de la sortida del proper diumenge cap a València, a hores d'ara ja som trenta persones les que hi anem però esperem omplir l'autocar ja que amb la proximitat del partit sempre s'anima molta més gent.

Bé, començarem per dir que hi ha hagut una petita variació a la sortida. Marxarem directament de la PL. POETA MARQUINA a les 8 del matí cap a València sense passar per la nostra seu com havíem anunciat. Te una explicació, els matins dels diumenges són els únics moments de festa setmanal que es donen els gerents del bar de la nostra seu i tot i que ja estaven disposats a obrir hem cregut que per 45 minuts que podíem estar esperant l'autocar, no valia la pena fer-los matinar.

Un cop arribem pararem un moment a l 'estadi Ciutat de València per si hi ha algú que prefereixi dinar a una altre restaurant diferent al que hem encarregat taula, pugui baixar. Qui prefereixi dinar en colla podrà gaudir d'una magnífica paella feta amb forn de llenya a un restaurant de molta anomenada i de pas obligat pels qui volen conèixer un dels símbols gastronòmics de la ciutat llevantina, el Restaurant Casa Clemencia. El preu del menú, 25 Euros creiem que s'ajusta al que ens pot costar un dinar normal d'un diumenge i penseu que si ja aquí a Girona és difícil trobar lloc per dinar una família el dia del Pilar, imagineu-vos trobar un restaurant a una altra ciutat per a 50 persones. Aquest restaurant tot i que es troba al mig de la ciutat està a 3 quilòmetres del camp per la qual cosa haurem d'anar amb l'autocar.

Després de dinar anirem tots cap al camp i un cop ja tothom tingui la seva entrada, el preu pel visitant major de 4 anys és de 25 Euros, si tenim temps, una comissió de l'expedició gironina anirem al local de la penya del Llevant Açí Hi Ha Granotes Torrefiel. Aquesta setmana hem estat parlant amb el seu president en Joan Antoni Merino i la veritat és que són unes persones molt amables, fins i tot ens van oferir el seu local per fer un dinar plegats però la manca d'espai del mateix no ens ho ha permès, de totes formes, volem correspondre a la seva invitació i si el temps ens ho permet volem passar un moment per la seva seu.

Després de veure la gran victòria del nostre equip tornarem cap a Girona i esperem ser aquí cap a les 2 de la matinada.

No ha pogut ser

Després d'una gran primera part del nostre equip a on ha dominat completament i a on Alberto Manga ha tingut la gran oportunitat de marcar al minut 21 quan amb un xut de falta ha estabellat la pilota al pal a quedat eliminat davant de l'Hércules per un gol a zero.
Ha sigut a la segona part quan una pilota controlada pel davanter alacantí Morán amb un xut amb l'esquerra ha assolit el gol que decidia l'eliminatòria.
Al minut 64, sis minuts després del gol, renaixien les esperances gironines amb l'expulsió del jugador local César per doble groga però davant d'una defensa molt ordenada el nostre Girona F.C. no ha tingut pràcticament ocasions.
La part positiva és que els nostres jugadors han tornat a donar la cara davant d'un gran equip que és el líder de la categoria i poden tornar a casa, amb el nou autobús, orgullosos de la seva actuació.

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Teresa Rivero, una gran senyora


Quan ens vam posar en contacte amb la Sra. Teresa Rivero teníem la mateixa imatge d'ella que podíeu tenir vosaltres i que els mitjans de comunicació donen, senzilla, amable i preocupada pels problemes dels demés i la veritat és que coneixent-la, aquesta imatge es multiplica a la milionèssima. Com us vam explicar a l'article d'ahir, vam quedar a les sis de la tarda a l'estadi i la nostra sorpresa ha sigut que a dos quarts de sis ens trucava personalment per dir-nos que el seu avió havia sortit amb una hora de retard i arribaria a l'estadi una mica més tard, és una simple anècdota, però resumeix i molt la seva extraordinària personalitat. El petit acte d'entrega d'una placa a les portes de l'estadi crec que ha servit no només per reconèixer la gran estimació vers la seva persona dels gironins sinó també per a omplir d'orgull a tots els socis de la nostra penya amb el carinyo amb el que ha respòs la Sra. Teresa Rivero.

El millor partit de la temporada

Avuí hem sortit eufòrics del nostre estadi, hem vist un gran Girona davant d'un gran equip, aquesta percepció i el grau d'entusiasme ens ho ha donat, a part del que personalment hem cregut veure sobre el terreny de joc, els comentaris de tots els aficionats que tornaven a casa seva satisfets de la gran tarda de futbol viscuda, els raonaments de pares de jugadors del nostre equip com els d'en Jose, un Jose que després del partit ha hagut de marxar urgentment a casa seva amb un atac d'angines impressionant i l'opinió de la Sra. Teresa Rivero que abans de tornar cap a Madrid ens ha destacat que la majoria de jugadors del Girona són nous a la categoria i estan fent un gran paper mentre que els seus jugadors la majoria no tan sols tenen experiència a la segona sinó a la primera i de moment, tot i que no els hi retreu manca d'aptitut, encara no marquen les diferències que en la teoria hauria d'haver sobre el camp.
Abans de fer aquest article, ens hem permès la llicència de fer una ullada pel web del Rayo Vallecano (visiteu-la, podreu gaudir d'unes fotos del partit molt maques, inclosa la foto de l'equip inicial del nostre Girona F.C.) i pel fòrum de Planeta Rayista i hem pogut constatar, objectivament parlant, que si algun equip es mereixia la victòria, aquest era el nostre Girona. Això sembla una obvietat pels seguidors gironins que hem estat al camp, però té més valor quan aquesta percepció no només l'hem rebuda nosaltres sinó també els seguidors del Rayo.
Parlant amb l'Oscar Duarte, seguidor incondicional del nostre bloc i membre del Frente Insular de Las Palmas, un cop acabat el partit valoràvem molt positivament aquest punt ja que a aquesta categoria tot el que sigui sumar és importantíssim, si hi han 42 jornades, si sumes a totes només has de guanyar 5 partits per salvar-te, tot el que no sigui sumar una jornada t'obliga a guanyar més partits.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Un altre partit

Primer la família, després la feina i després el futbol, tots els que formem part de la directiva de la nostra penya pensem així. Pensareu que té a veure això amb el partit tant important del nostre Girona amb el Rayo. Bé, ara ho expliquem. Diumenge passat comentavem a la nostra seu que si havia alguna persona que pensés com nosaltres, aquesta és la Sra. Teresa Rivero i no estaria malament reconeixer l'estimació vers la seva persona que despertarà el seu pas per Girona amb una placa. Des de diumenge vam posar fil a l'agulla i la primera ideia era de que recollís aquesta placa a la seu de la penya. Hem de dir que tant la Sra. Teresa Rivero com el seu cap de premsa en Fernando López s'han portat de meravella amb nosaltres però com que arribarà al voltant de les 17'30 hores a Girona hem cregut més convenient fer l'entrega a l'estadi a les 18'00 hores.
Molts podeu estar pensant, no diem res del partit, la veritat és que els mitjans de comunicació de la ciutat fan un seguiment esportiu excelent i a peu de la noticia, nosaltres només podem donar la nostra opinió com aficionat i aixó és molt més fàcil després del partit, però com diu el titol de l'article donem la crónica de l'altre partit.

Llevant-Girona, 18.30 diumenge 12


Hem esperat una mica fins a tenir l'horari i el dia confirmat per anunciar-ho, penseu que la mateixa dificultat que hem tingut nosaltres l'ha tingut el Girona. La veritat és que si tots pensessin amb les dificultats d'organitzar un viatge i ja no parlem de seguidors, sinó d'unes quarantes persones oficials que mou un equip estaria bé que hi hagués una reunió entre tots els directius de la segona per a que no semblés que juguem una partida de pocker. Sabem de les dificultats a l'hora de programar aquest viatge que ha tingut el nostre club i esperem que no caigui en el parany de pagar amb la mateixa moneda.
D'altra banda estem molt contents perque a hores d'ara ja ens han confirmat més de vint persones que viatgen amb nosaltres a València.