dimecres, 30 d’agost del 2017

Primeres vegades

Sí, ho sabem. Vam prometre que la pròxima entrada seria dedicada al Congrés Nacional de Penyes de Granada (que ja seria hora) i no és així. Amb la voluntat de no assemblar-nos als mals polítics, que tenen sempre excuses per no dur a terme el seu programa, garantim que aprofitarem aquesta primera aturada de la competició pels partits de seleccions per publicar-la. L'allau de primeres vegades d'aquestes setmanes, aquelles que recordarem tota la vida, mana. De moment, anem amb la primera victòria a Primera Divisió. 


Si en temporades anteriors ens agradava viure cada partit del Girona FC com una festa, ara que vivim l'experiència única d'estar a la Liga Santander, encara més. De fet, ja portem dues prèvies de dues possibles amb les aficions visitants. En aquesta ocasió vam ser amfitrions de la recepció oficial i el posterior dinar de germanor organitzats per la Federació de Penyes del Girona FC per rebre a la Federación de Peñas del Málaga CF. La del 106 no va ser aquesta l'única trobada entre aficionats d'ambdós equips, ja que la Penya Gironina va rebre al Frankfurt Cross a integrants de la Peña Malagusita "Los 300" de Barcelona. Ens agrada veure com l'esperit de concòrdia entre seguidors, independentment dels colors de cadascú, va essent cada cop més generalitzat.


La federació de penyes del conjunt boquerón va estar representada pel seu president, Miguel Molina, i el vicepresident, Arturo Caracuel (amb el que alguns immortals havien compartit taula al Congrés de Zaragoza del 2016). La resta de l'expedició malaguenya la va completar un grup de membres de la Peña Malacitana de Blanes, associació de seguidors del conjunt blanc-i-blau a la nostra província que s'ha reactivat amb l'ascens del Girona i la possibilitat de veure al seu equip a prop de casa. Per part gironista, a més de quasi una vintena de membres de la Penya Immortal Girona, vam comptar amb la presència d'alguns amics de la Penya Paparres Gironins. Un ambient envejable, com es veu reflectit a la instantània que corona aquestes línies.


Un dels punts de connexió entre ambdós bàndols va ser l'existència de lligams familiars amb Málaga d'alguns dels socis de la nostra penya. L'exemple més clar és la Sandra, que sempre ha fet gala del seu amor per la terra dels seus orígens (qui no l'ha sentit alguna vegada cridar allò de Viva Málaga?) i que va viure una jornada molt especial. Amb el cor dividit, no va poder resistir la temptació de lluir la samarreta del Málaga, si bé ja ens ha deixat clar que al partit de la segona volta té decidit anar a La Rosaleda amb la del Girona. I ni falta que fa que ens demostri el seu sentiment blanc-i-vermell, la Sandra és de les que ja anava a Montilivi a Tercera Divisió i porta un bon grapat de quilòmetres a l'esquena seguint al nostre club. 


El matx va jugar-se amb una xafogor desesperant que per sort no va descentrar als homes de Machín. Els jugadors blanc-i-vermells van fer un partit molt complet, esforçant-se al màxim i deixant espurnes de qualitat per les que sembla que la factura del canvi de Segona a Primera està pagant-se amb elevades dosis de valentia. El millor d'aquest equip és que no es fixa límits. Ara venen dues setmanes en les quals, tret dels internacionals (sí, sí, ara en tenim més d'un!), tots els nostres futbolistes podran carregar piles per estar al 100% al nou San Mamés. Nosaltres serem allà per oferir-los-hi tot el nostre suport. I per si no n'hi hagués prou, ja estem preparant la festassa que viurem amb la visita del Sevilla al nostre estadi. Seguiu atents!

dimarts, 22 d’agost del 2017

Sense trucar a la porta

Portem una mica de retard amb la repassada del final de la temporada passada, cosa per altra part comprensible donada la gran quantitat d'esdeveniments que el van omplir acompanyant l'ascens. Abans d'acabar amb l'últim d'ells, el viatge a Granada, comencem ja amb l'acció de la temporada 2017/2018. La setmana del nostre debut a la Liga Santander va tenir molt de suc, així que us animem a no perdre detall de l'article que us oferim a continuació.


Americanos, os recibimos con alegría... cantaven els habitants de Villar del Río al clàssic Bienvenido Mister Marshall. Aquí a Girona canviem el americanos per británicos o emiratíes, donada la recent adquisició d'un ampli paquet d'accions del club per part del City Football Group, el hòlding empresarial dels Emirats Àrabs que controla el Manchester City i un seguit d'equips amb els quals l'entitat anglesa manté relacions preferents en l'àmbit esportiu. En tot cas, tot sembla molt més seriós que a la pel·lícula a la qual fèiem referència, així que dubtem que els nouvinguts passin de llarg com van fer al film de Berlanga. La primera prova la vam tenir en el Trofeu Costa Brava, que va enfrontar als nostres jugadors contra el poderós conjunt entrenat per Pep Guardiola en un Montilivi que va estrenar l'ampliació del Gol Nord acollint a més de 10.000 espectadors. Com han canviat les pretemporades des dels enyorats partits estiuencs a l'Escala o Peralada! I a sobre amb victòries de prestigi com la que vam aconseguir gràcies al gol de Portu.


El que també va ser de luxe va ser la trobada que vam tenir amb un parell d'aficionats de Manchester que van venir a veure el partit des de la Gran Bretanya. En Robert Carlin, que havia estat frare en la seva joventut a Navarra i acostuma a estiuejar a les platges de la nostra província, i el seu cunyat John, gran seguidor del Manchester City, es van posar en contacte amb la nostra penya per fer la prèvia i ja el dia abans del matx vam estar fent petar la xerrada amb ells al 106 fins a altes hores, en companyia d'en Rodri i la Fina de la Penya Saltenca. En John ens va explicar que l'arribada de la multimilionària nova propietat al seu club no ha suposat perjudicis pels aficionats de tota la vida gràcies al fet que han sabut anar tots a una i explotar al màxim les ganes de mantenir la bona reputació dels amos. En Robert, aficionat del Manchester United de tota la vida, va canviar-se al FC United of Manchester (un club propietat al 100% dels seus socis) amb l'arribada de la família Glazer al club d'Old Trafford i la seva manca d'empatia amb la gent que sempre havia estat al costat de l'equip. Experiències molt enriquidores que ens va encantar compartir.


L'endemà, aprofitant el dia festiu, vam continuar aquesta trobada internacional a Can Marcos, seu de la Penya Eloi Amagat de Vilablareix, que ens va rebre amb els braços oberts. Allà vam dinar paella i la gastronomia típica de la zona que els nostres convidats desitjaven tastar, mentre seguia regnant un fantàstic ambient de futbol. Fins i tot el diari francès L'Indépendant, de Perpinyà, va recollir-lo en l'article redactat pel periodista Fabien Palem, que també va unir-se a l'àpat de germanor (podeu llegir la notícia aquí). Després de les postres vam fer un intercanvi d'obsequis, en el qual vam entregar-los un parell de bufandes de la penya que van lluir amb orgull a l'estadi durant el partit, mentre que en John ens va regalar una bandera del City i en Robert una samarreta del seu FCUM.


La resta de la setmana que va precedir a l'estrena del Girona a la màxima categoria del futbol espanyol va continuar amb moltes novetats, d'aquelles que fan il·lusió quan un les ha viscut com a aficionat d'aquest esport des de petit. Una d'elles va ser veure per primera vegada de manera completa al Girona en l'àlbum de cromos de la Lliga, a sobre amb la satisfacció de veure una foto de la penya en l'apartat dedicat a l'afició blanc-i-vermella de la doble pàgina dedicada al club de Montilivi. Com demostra el nét de la Mari Solozano, ens han ben guanyat com a clients. Una altra cita va ser l'arribada de les estrelles de l'Atlético de Madrid a Girona, amb el nostre soci Franc Pascual en primera línia per fer-se una foto amb cracks com Griezmann o Koke. Per ell els seus favorits sempre seran els jugadors gironistes, però qui el pot culpar per gaudir de prop del somni de veure a aquestes figures mundials a casa nostra per primer cop?


La tarda de dissabte era de les destinades a entrar en lletres d'or al llibre d'història del Girona. Com no podia ser d'una altra manera, la vam omplir amb una de les activitats que ens caracteritza com a penya, una trobada amb l'afició rival. En aquesta ocasió va ser el torn de l'afició colchonera, representada per un fidel grup de seguidors gironins que senten passió per l'entitat del nou Wanda Metropolitano, la Peña Atlética de Vidreres, una associació molt activa que fins i tot té una escola de futbol per a infants. A més de prendre unes cerveses amb ells i rebre una televisiva visita de la qual ara en parlarem, vam fer temps fins que va ser l'hora d'agafar el fantàstic servei de bus fins a l'estadi organitzat per la Federació de Penyes del Girona FC, que va portar (i després recollir) a més de 300 penyistes fins a just al cantó de les portes d'entrada a les graderies.


El programa El Día Después, que s'emet al canal #0 de la plataforma Movistar +, va apropar-se al 106 per viure aquests instants precedents al debut a Primera. Els hi va quedar un simpàtic reportatge en el qual van parlar de la nostra penya i la seva seu, però sobretot del nostre president Pepe Sierra i els seus records i anècdotes amb Raúl Ruiz, col·laborador del programa i jugador del Girona FC que va jugar la promoció d'ascens a Segona Divsió l'any 1992, l'origen de la nostra penya. Tot un honor arrencar uns somriures a l'audiència a un programa que ha acompanyat als aficionats al futbol durant gairebé tres dècades.


Del partit volem destacar el gran paper dels homes de Pablo Machín, que van fer el que van voler amb tot un equip de Champions durant 80 minuts. Els dos gols aconseguits per Stuani a la primera part ens van fer pessigar per comprovar si el que estavem vivint era real. Només el lògic cansament va fer que la qualitat del conjunt madrileny (i alguna errada) anivellessin el marcador tot i estar amb un jugador menys. Tot i això, de no ser per dues aturades estratosfèriques d'Oblak avui estaríem parlant d'una estrena amb victòria. 11.500 gironistes van apropar-se a un Montilivi amb llargues cues per aquesta primera jornada en la qual s'estrenava l'ampliació de preferent, acabada la mateixa tarda de partit. Entre ells, la nostra penya i el mosaic ideat per l'Óscar i el seu nebot David, amb el que vam recordar que independentment de la categoria, nosaltres sempre hi som. I hi serem.


Com a cloenda, volem tenir un record per tots els afectats pels recents atemptats de Barcelona i Cambrils i les seves famílies. Els immortals hem volgut expressar el nostre rebuig al fanatisme i la violència amb petits detalls com els crespons que van lluir les banderes gironistes de la balconada de la casa del nostre soci Joan Casermeiro a Quart o la pancarta que va portar al camp en Jorge Berna. Descansin en pau totes les víctimes. No podran amb nosaltres.