dijous, 23 de juny del 2016

Incansables

Foto: Karris

Amics, us fem arribar avui un petit resum d'aquestes dues intensíssimes setmanes en les quals hem viscut la quarta promoció d'ascens a Primera de la història del Girona FC després de les de 1936, 2013 i 2015. Segur que ens deixem alguna cosa en el tinter, però no és menys cert que han sigut 15 dies màgics i frenètics que han tigut al gironisme somiant no amb ser gran, que ja ho és al cor de tots els que el vivim més enllà de les ocasions especials, sinó en estar entre els grans. Però bé, comencem pel principi: la primera eliminatòria contra el Córdoba.


Jugar entre setmana no ajuda a fer desplaçaments, però si a sobre la directiva rival posa les entrades per a visitants a ni més ni menys que a 40 €, llavors la cosa es transforma en missió impossible. Tot i que els nostres amics de les penyes del Córdoba van fer tot el possible per fer recapacitar als seus dirigents, des del club blanc-i-verd es va mantenir ferma aquesta irresponsable decisió, que va obligar al Girona a posar les entrades als aficionats andalusos per a la tornada al mateix preu per no semblar ximples. Com sempre, els més perjudicats, els seguidors. Nosaltres vam optar per veure el partit al 106, que es va emplenar com sempre en les grans cites. Després de 20 minuts inicials per oblidar en els que el Girona va rebre dos gols, els de Machín van passar a dominar el matx, Cristian Herrera va fer un gol i va faltar ben poc per l'empat. La sensació dels gironistes que sortien de la nostra seu després del partit era que tot estava obert i els blanc-i-vermells tenien a les seves mans la remuntada.


Per escalfar l'ambient mentre arribava el diumenge, vam engegar el concurs "#ColorsGFC", en el que els gironistes havien de compartir la seva fotografia amb la samarreta del Girona posada a través de les xarxes socials. La idea era aconseguir que a tota la província es veiés gent orgullosa del seu sentiment blanc-i-vermell i es pot dir que ho vam aconseguir. 31 participants ens van fer arribar les seves instantànies (fins i tot n'hi va haver un que va vestir al gat!), sent el guanyador Alfred Bota Velasco, que va emportar-se una bandera del Girona i una ampolla de cava. Una altra activitat amb la qual vam voler fer arribar tot el nostre suport a la plantilla va ser anar a rebre l'autobús a Montilivi en la seva arribada des de Córdoba. El nostre granet de sorra hi va ser.
   
Foto: LFP

A la tornada Montilivi no va fallar als seus jugadors i va ajudar-los a sobreposar-se al gol dels contrincants que va obrir el marcador. Algun immortal semblava dubtar de la seva fe, el Córdoba era molt Córdoba, però el Girona va demostrar que sabia el que es feia i l'empat de Borja va encendre la graderia al crit de "Sí se puede". A deu minuts del final, Aday forçava la pròrroga amb el conseqüent deliri del poble gironista, que encara hauria de patir els trenta minuts extres culminats amb el 3-1 aconseguit per Herrera. La porta del somni seguia oberta, l'últim obstacle: l'Osasuna.


Sense temps gairebé per pair la victòria, va tocar enfilar el camí de Pamplona. 10 afortunats immortals a qui les seves obligacions els hi van permetre desplaçar-se a la capital navarresa un dimecres van formar part de l'expedició de 450 gironistes que van fer costat a l'onze blanc-i-vermell al Sadar. Va ser un dia inoblidable per a tots, les dues hores prèvies al partit que vam poder viure als voltants de l'estadi van ser una gran dosi del millor del futbol, petant la xerrada amb els aficionats locals (molt simpàtics i amables tots ells) i prenent quelcom als bars de la zona, un concepte que hauríem d'importar a Montilivi. Llàstima que el gran esforç vocal en suport del Girona realitzat per tots els mobilitzats no acabés amb la recompensa d'un resultat positiu, ja que quan millor jugava el Girona després d'aconseguir empatar el primer gol rojillo, va arribar el 2 a 1 que reflectiria l'electrònic al final dels 90 minuts. Però amb un sol gol podia valdre'ns a la tornada, així que l'optimisme als busos de tornada era, com a mínim, moderat. 


Optimistes o no, com sí que estàvem tots els immortals era molt nerviosos abans del gran partit, el que podia ser l'històric moment de l'ascens a Primera Divisió per primer cop en la història del Girona FC. Per passar el neguit vam optar per mantenir-nos ocupats tot el dia. Al matí vam respondre a la crida del programa "El Suplement" de Catalunya Ràdio, que s'emetia en directe des de la Plaça del Vi i ens va demanar que hi anéssim per entonar uns quants càntics i entrevistar al nostre secretari Fran. Un fotògraf que estava per allà ens va proposar passar-nos pel Mercat del Lleó a fer un volt. El recinte feia goig, decorat amb banderes blanc-i-vermelles i amb tots els responsables de les parades vestits amb samarretes del Girona. Quina satisfacció veure a la ciutat bategant pel seu equip! Seguidament va tocar anar al 106, on la Laura Brugués i els seus companys de TV3 van anar a copsar els ànims de la parròquia gironista abans del transcendental partit. Molts dels nostres socis van optar per compartir el dinar plegats i d'altres van anar a cercar provisions per la prèvia que vam organitzar a l'aparcament proper a l'Institut Montilivi. Entre copa i copa es respirava l'emoció i la il·lusió dels presents, que per damunt de tot sentien l'orgull d'haver estat fidels al Girona també en els mals moments.

 Foto: Diari de Girona

I bé, qui més qui menys ja coneix la història. El camp ple a vessar després de les acampades a les taquilles per aconseguir una entrada (ai si vingués tanta gent al desembre!), les nostres banderes onejant al Gol Sud... El primer temps ens va oferir un Girona dominador que convidava a l'esperança, però un mal inici de la segona part ens va enterrar. Després d'això molts nervis malgrat que no es va parar d'intentar-ho. Quan Lejeune va caure en les provocacions de Nauzet i va ser expulsat, els immortals vam decidir cantar encara més fort amb el fil de veu que ens quedava. I és que aquest Girona s'ho ha guanyat. Gràcies, nois, per remuntar el vol en una segona volta excel·lent. Gràcies per fer somiar a tots els que setmana a setmana no ens oblidem de l'equip i li fem costat. Gràcies per fer-nos sentir, una vegada més, orgullosos de ser gironistes.

Fotos: Girona FC/FPRZ

Una vegada més ens hem quedat a les portes de participar en un dels millors campionats de futbol del món i visitar els temples del futbol nacional, però no defallim. En l'ADN del gironisme està no rendir-se mai. Ens va costar 49 anys tornar a Segona, però ho vam fer. Trigar un parell d'anys per arribar a Primera no ens fa por. Per això seguirem lluint amb satisfacció els nostres colors per allà on anem. Per a la propera ocasió per fer-ho no caldrà esperar gaire, ja que demà comença a Zaragoza el XIII Congrés Nacional de Penyes de Futbol d'Aficiones Unidas, l'associació que agrupa a les federacions de penyes dels clubs de tota Espanya. Hi haurà representació blanc-i-vermella, amb 26 assistents desplaçats des de la nostra ciutat, 25 d'ells socis i simpatitzants de la Penya Immortal Girona. Hem de donar les gràcies al Girona FC pel gran detall que ha tingut amb els seus penyistes de cara a l'assistència a aquest congrés. Tal com fan altres clubs, com per exemple el Gimnàstic de Tarragona, l'entitat de Montilivi ha decidit cedir l'autobús del primer equip per tal de fer el desplaçament a la ciutat maña. A més, assumirà el 50% de la despesa del mateix, fent que el cost del transport quedi només en 30 € per cap. Una gran ajuda per a les nostres economies que els integrants de les penyes oficials del Girona FC no oblidarem i procurarem retornar deixant el pavelló ben alt a la cita organitzada per la gent d'AFEPE i la Federación de Peñas del Real Zaragoza.
  

Com a cloenda a aquest article/traca final de la temporada, acabem amb dues notícies agredolces d'aquest mateix matí. Twitter ens ha fet saber que dos dels pilars del fantàstic Girona d'aquesta temporada no jugaran de blanc-i-vermell la temporada vinent. Isaac Becerra, Trofeu Zamora de la Segona Divisió, canvia la porteria de Montilivi per la de Zorrilla, i tot indica que el nostre Matador Jaime Mata l'acompanyarà en la seva aventura per terres castellanes. No ens queda altra cosa a fer que agrair-los tot el seu esforç defensant el nostre escut i desitjar-los-hi molta sort en aquesta nova etapa (sempre que no s'enfrontin al nostre Girona! jeje). ¡Gracias y hasta siempre, chicos! 

dimarts, 7 de juny del 2016

Amb el cap ben alt

Amics, estem vivint, potser, una de les setmanes més alegres del gironisme, si el futbol són sensacions, les d'enguany res tenen a veure amb les de l'any passat, arribem un any més a la promoció d'ascens, un terme molt més maco que l'anglicisme que hom utilitza, en estat de gràcia i amb eufòria, ingredients que encara que no és sinònim d'èxit i menys al futbol, sí que ens fan somiar en aconseguir allò que el futbol ens deu.
Els qui ens vam desplaçar a Ponferrada vam viure l'altra cara de la moneda amb els seguidors castellans, una gran afició i una gran gent, ens vam abraçar abans i després del partit, era emocionant veure com seguidors gironins consolaven als locals que sortien del camp plorant mentre els mateixos seguidors locals ens deien que la seva derrota servís de quelcom i que ens volien veure a primera.
La Mari Carmen, presidenta de la Federacio de Penyes de la Ponferradina i el seu marit Miguel, animador oficial de les seves festes, ens van tractar de 10, un ^"botillo" espectacular, plat típic de la terra va fer les delícies dels qui es van afegir al dinar de germanor organitzat durant la setmana entre les dues aficions.
La Deportiva ha baixat, però amb el cap ben alt i estem segurs que ben aviat recuperaran el lloc que la seva gent mereix.
Els qui no van viure aquesta part amarga de la jornada van ser els qui es van quedar al 106, gran ambient i esclat d'eufòria quan vam segellar l'entrada a la promoció per la porta gran, un 106 que el volem tornar a veure ple de gom a gom aquest dijous a les 8.
I és que som un equip, afició, penyes, jugadors, empleats i directiva, tots estem treballant i gaudint units perquè el somni d'una vegada per totes es compleixi i així dilluns, uns quants voluntaris de les diferents penyes, amb el somriure d'orella a orella es trobaven a Montilivi per plegar els ja mítics aplaudidors que repartirem diumenge a l'estadi.

dimecres, 1 de juny del 2016

Mil paraules

Amics, el temps vola i el munt d'actes a on estem presents encara fa que corri més de pressa, per això, avui farem un article força gràfic per explicar tot el que hem viscut en els darrers dies i és que una imatge val més que mil paraules.
Cronològicament us havíem deixat amb el desplaçament a Elx, per tant, ara reprenem explicant-vos que el divendres 20 de maig vam assistir al merescut homenatge que la Penya Saltenca va retre a en Joan Cabratosa, una persona reconeguda amb la medalla al mèrit esportiu a proposta de la pròpia Penya Saltenca. En Joan va explicar moltes anècdotes de la seva etapa al capdavant de la Penya Bons Aires. Representants de la Penya Barbero Bailongo tampoc es van voler perdre aquest bonic acte.
L'endemà ens enfrontàvem al Mallorca i vam contactar amb la seva Federació de Penyes, com que venien amb el temps just pel partit vam decidir organitzar un "tercer temps" a la nostra seu.
Tot i que el resultat va ser desfavorable als illencs, els nostres convidats no van fallar a la cita i vam passar una estona molt divertida.
La cap de protocol de l'entitat vermella i l'Albert Mateos, cap de l'àrea social del nostre club es van afegir a la festa.
I diumenge encara teníem festa, com que som una gran família, uns quants immortals vam celebrar l'aniversari del més petit del 106, en Yuxian, els seus pares miraven feliços com apagava l'espelma que commemorava els seus 5 anyets.
I dos dies després més celebracions, després del partit contra el Valladolid, en Joan Brunet celebrava el seu 65è aniversari i la seva jubilació.
Vam tenir cinc dies per descansar però diumenge passat al matí ja estàvem donant guerra a Sant Ponç, la sort no va acompanyar als jugadors del B i la derrota els deixa a l'espera dels ascensos i descensos compensats per a mantenir la categoria.
A la tarda ja va ser una altra cosa i a Montilvi es va tornar a veure un partit d'aquells que fan somiar als gironins amb l'ascens.
Bé,  ja ens hem posat al dia, més endavant comentarem al clàssic somriures i llàgrimes de cada temporada com ens ha afectat els descensos i ascensos dels nostres amics, deixeu-nos fer un avançament per fer una forta abraçada als nostres amics de la U.E. Llagostera. En Cuqui i companyia segur que ben aviat tornaran a somriure amb les alegries del seu equip.
Per acabar, dir que una dotzena d'immortals hi serem a Ponferrada a on la presidenta de la seva federació de penyes ens prepararà un "botillo" i els qui es quedin a Girona ompliran el 106.
Si queden forces, diumenge al matí anirem a les 10,45 a Quart a veure els benjamins del Girona Escola Futbol Sala a on el besnét del mític Domènec Balmanya jugarà la fase final de la Copa de Girona.