dijous, 31 d’octubre del 2019

#FootballPeople

Després d'un intent frustrat per raons alienes a nosaltres fa uns anys, la Penya Immortal Girona tindrà l'oportunitat de participar en les jornades internacionals "Football People" de 2019. Aquestes jornades, en paraules dels seus impulsors, busquen unir a seguidors, clubs, jugadors, minories i comunitats afectades per la discriminació en accions que promoguin la igualtat i la inclusió. En aquest article us explicarem fil per randa l'activitat amb la qual ens sumarem enguany a aquestes setmanes de conscienciació. No patiu per la crònica de les vivències immortals d'aquest últim diumenge en el qual el Girona va enfrontar-se a l'Alcorcón ni per altres temes d'actualitat del gironisme com ara la contractació de Pep Lluís Martí com a entrenador, en la pròxima entrada ho analitzarem tot en profunditat.


FARE (Football Against Racism in Europe) és una xarxa que agrupa més de 150 entitats del vell continent dedicades a lluitar contra la intolerància a l'esport rei i a explotar la seva capacitat d'unir a les persones més enllà de races, religions, ideologies, orientació sexual... Per posar un parell d'exemples de la seva tasca, podem destacar l'elaboració d'informes sobre incidents i simbologia racista en partits de futbol de tota Europa (a l'antic Bloc de l'Est ha esdevingut un problema de primera magnitud) i el desenvolupament de programes d'integració de grups ètnics en situació d'exclusió social a través de la pràctica esportiva. La seva activitat insígnia, però, és sens dubte l'organització anual de les jornades "Football People" a més de 40 països europeus i un grapat de la resta del món com Argentina, Uganda o Tailàndia. Sota aquest paraigua s'agrupen més de 250 esdeveniments organitzats per clubs de futbol, associacions de seguidors, ONGs i altres institucions amb l'objectiu de treballar per posar fi a tota mena de discriminacions al nostre esport preferit i la societat en general. Entre ells hi trobem xerrades informatives en escoles, competicions involucrant a col·lectius en risc de marginalitat, campanyes a les xarxes socials per a augmentar la rellevància de la dona en el futbol o exposicions contra l'antisemitisme que per desgràcia encara és present en algunes graderies (i fora d'elles). 


L'esdeveniment que hem dissenyat per participar-hi és el I Trofeu de l'Amistat. Abans d'explicar-lo ens posarem en situació: la província de Girona és la vuitena província d'Espanya amb més població estrangera, amb un 19% dels seus habitants nascuts fora de les nostres fronteres (dades de l'Institut Nacional d'Estadística a 1 de gener de 2018). Aquest fet converteix l'aposta per enfortir els llaços entre les diferents comunitats i la convivència en una necessitat evident a casa nostra. I és precisament aquest esperit el que inspira el nostre trofeu, en el qual un equip format per socis de la Penya Immortal Girona s'enfrontarà a un altre que defensarà els colors d'un grup d'aficionats d'un dels grans equips del futbol sud-americà, el Club Nacional de Football uruguaià. Es tracta de la Filial Catalunya d'aquest club de Montevideo, a la qual vam conèixer l'any passat al Torneig Internacional de Penyes que vam jugar a la Vila Olímpica de Barcelona. Tot i que en aquella ocasió vam caure golejats, el comportament dels charrúas va ser senyorial, valorant l'esforç i entusiasme dels nostres jugadors malgrat les seves palpables limitacions pel que fa a tècnica i estat físic, així com l'entrega dels qui fora del camp no deixàvem d'animar en un to festiu. Xerrant amb ells vam descobrir que tenien la seva seu a Blanes, així que els vam prendre la matrícula per a organitzar quelcom plegats. I aquí estem, a punt de jugar un matx que pretén unir persones d'orígens ben diversos a través del seu comú amor per la pilota.


Com a primera presa de contacte abans del dia clau, fa un parell de setmanes vam gaudir, com vau poder llegir a l'anterior entrada d'aquest blog, d'un dinar amb un parell de membres de la Filial i l'exjugador Rubén Sosa, una autèntica llegenda del futbol mundial que va sumar-se a la iniciativa obrint-se a tothom sense importar els colors. Tot un luxe. La citada jornada principal d'aquest esdeveniment tindrà lloc demà 1 de novembre a partir de les 13 hores a les instal·lacions esportives del Càmping La Masia de Blanes. En aquest racó de la Costa Brava disputarem el partit, que estarà precedit de la lectura per part dels capitans d'ambdós equips d'un manifest que destacarà el paper del futbol com a eina d'unió entre gent de procedències ben diferents. Com en els grans campionats com la Champions League o la Libertadores, tindrem copa per al guanyador, però indubtablement el triomf més gran serà compartir una esplèndida tarda entre els membres de les dues penyes. Després de l'esforç dels nostres atletes vindrà la recompensa, els xefs de la Filial Catalunya del Club Nacional ens prepararan uns deliciosos xoriços criollos, especialitat del seu país. També hi haurà hamburgueses pels qui les prefereixin, que sobre gustos no hi ha res escrit. Hem de donar les gràcies als nostres amics bolsos, en especial en Sebastián, per la seva total implicació en l'organització del Trofeu, amb total disposició per trobar el lloc ideal per disputar-lo i ocupar-se de l'apartat gastronòmic. L'autèntic esperit d'unió que esperem que faci d'aquest dia un capítol inoblidable de la història d'ambdues associacions.       

divendres, 25 d’octubre del 2019

Cursa de relleus

Si hem de comparar la Segona Divisió amb una prova atlètica, segurament triaríem una cursa d'obstacles, per la gran competència entre els principals candidats a l'ascens. Amb el recent acomiadament de Juan Carlos Unzué, però, la present Liga Smartbank es transforma pel Girona en una cursa de relleus en la que qui agafi el testimoni a la banqueta de Montilivi haurà de garantir, si es vol aspirar a pujar, ser capaç de millorar aquest inici de campionat amb sis derrotes que llastren les possibilitats d'escalar llocs a la classificació. Masses errades dels qui manen a Can Girona en una temporada en la qual es volia enterrar en milions les que ja es van cometre durant la passada. Quique Cárcel, sempre sol davant el perill, ha sortit a assumir les culpes que segurament tingui. Esperar quelcom similar de més amunt ja és més complicat. Sigui com sigui, des de la Penya agraïm, deixant de banda el seu escàs fruit, la feina duta a terme per Euse... Unzué en aquests partits.   


Iniciem la repassada a l'activitat d'aquests darrers dies amb el partit del 12 d'octubre contra l'Elche com a locals. Els nostres amics de la Federación de Peñas del Elche CF van organitzar un desplaçament express, que al viatjar conjuntament amb l'expedició dels jugadors il·licitans va haver d'abandonar la nostra ciutat a correcuita després del partit. Tot i les escasses hores que van passar a Girona, des de la Federació de Penyes del Girona va poder muntar una petita recepció a la comitiva franjiverde. El Restaurant Da Vinci, seu de la Penya Nord-Àlex Granell, va ser l'escenari d'aquest esmorzar de benvinguda al qual van assistir uns pocs dels nostres socis, encapçalats per la Pili Balastegui (que celebrava el seu sant) i en Carlos Solozano. En Cristóbal Sánchez (a qui enviem tots una forta abraçada, ell ja sap el perquè), president de la Federació, va fer de mestre de cerimònies. Moments alegres que van tallar-se amb l'arribada del partit, al qual el Girona va aterrar de manera desastrosa. Quan va recompondre's i tornar a agafar les regnes del matx, els pals i la feblesa al centre del camp van impedir treure quelcom més positiu que el 0-2 final, resultat que va suposar la primera derrota de la temporada a casa. Una llàstima que Felipe Sanchón i Jandro Castro, dos mites de la història recent del Girona FC, no poguessin veure a l'equip guanyar en la seva visita a l'estadi que va ser (i per a ells sempre ho serà) casa seva.


No volíem que la lògica emprenyada per no sumar cap punt ens aixafés el dia festiu, així que després del xiulet final vam planejar un dinar grupal, ja que las penas con pan, son menos. Una dotzena d'immortals, acompanyats per en Rodri i la Fina de la Penya Saltenca i en Javi de la Sant Narcís, vam gaudir d'un bon àpat al Tir Olímpic amb un convidat d'excepció: Rubén Sosa, un dels grans del futbol uruguaià dels 80, 90 i principis del segle XXI. El seu passat a Nacional de Montevideo (i present, actualment treballa amb la base del conjunt bolso) ha permès que els amics de la Filial Catalunya del Decano, amb seu a Blanes, el poguessin portar a passar uns dies a la Costa Brava per permetre als seus socis conèixer en persona a una de les figures destacades de la història tricolor. En Sebastián, president del col·lectiu de seguidors de l'equip charrúa, i un altre company de la filial també ens van acompanyar en la degustació del gran tiberi que ens va preparar el nostre soci i amic Quim Oliu, qui gestiona el restaurant de la instal·lació esportiva. Va ser una estona fantàstica. Lluny de tenir fums d'estrella, aquest exjugador de Real Zaragoza, Lazio, Inter, Borussia Dortmund, Logroñés i Nacional, entre altres, va descobrir-se com una persona d'una qualitat humana excepcional, proper i alegre com pocs. Fins i tot va accedir a gravar una salutació en vídeo pels nostres amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo, pels quals és un ídol des de petits. Va ser també un plaer poder comptar amb ell com a padrí de l'acció amb la qual participarem en les setmanes d'acció contra la discriminació al futbol europeu "Football People", organitzades per l'entitat FARE (Football Against Racism in Europe). Ben aviat us en donarem tots els detalls en un article exclusiu sobre el tema. Les seves paraules d'agraïment a tots per la divertida estona compartida i de record de la seva etapa com a jugador al nostre país (en paraules seves "va fer-se un home a Espanya") van ser la cloenda perfecta a una tarda que va fer les delícies de tots els que gaudeixen de l'esport rei i els astres de la pilota.


Del 12 passem al 6 d'octubre, data de la jornada precedent a l'enfrontament contra l'equip del Martínez Valero. El calendari va voler que el Girona visités terres càntabres en aquest dia. No va estar sol, un grapat de penyistes blanc-i-vermells (fonamentalment dels Paparres i la Gironina i alguns habituals del partit fora de casa com l'Albert Juanola, que és soci nostre) va ser animant a les graderies del Sardinero i gaudint d'un cap de setmana excepcional en una ciutat tan maca com Santander. El gruix dels immortals vam seguir el partit per televisió des de Girona i, a més de veure per fi d'una victòria lluny de casa, vam gaudir d'una vesprada d'allò més deliciosa. Ens vam treure de la mà una Jamonada, en la qual en Raimundo Abarca va compartir amb tots els presents el pernil del viatge a Huesca i un orujo blanc casolà dels que rasquen a la gola. Gràcies a l'habilitat d'en Carlos, el tallador oficial de la vetllada, vam assaborir el deliciós embotit de la millor manera, en finíssimes i gustoses llesques.


Ara passem a un apartat que podríem anomenar "miscel·lània" per la varietat de temes tractats. Si el fet de perdre contra l'Elche a Montilivi va clavar el penúltim clau al taüt esportiu d'Unzué, el cop de gràcia a l'estada del tècnic pamplonès com a far i guia de la plantilla blanc-i-vermella va ser la derrota al Carlos Tartiere. Ni més ni menys que quatre gols ens va fer un Real Oviedo que començava la jornada només un punt per sobre de la zona de descens, dos d'ells obra de l'ex gironista Alfredo Cartucho Ortuño. L'expulsió d'Àlex Granell, que definitivament no està en el seu millor moment, i la feblesa de la defensa van fer que els gols d'Stuani i Gual fossin innocus. Transcendents o no, el 106 va omplir-se de gom a gom per celebrar-los. La fidelitat dels immortals no entén de resultats. Més: la setmana vinent disputarem el I Trofeu de l'Amistat amb els amics de la Filial Catalunya del Nacional de Montevideo (no patiu que ho explicarem tot fil per randa), però aquesta no serà l'única aparició de l'equip de futbol de la Penya Immortal Girona. El pròxim 6 de desembre, aprofitant la festivitat del Dia de la Constitució, tindrem ocasió d'engrandir encara més el nostre gloriós historial desplaçant-nos a Sabadell per disputar el torneig amb el qual els nostres amics de la Peña Cordobesista Sangre Blanquiverde celebraran el seu 10è aniversari. Serà tota una festa de l'esport rei, en la qual tindrem l'honor d'acompanyar, a més dels amfitrions, als potents conjunts formats pels socis de la Peña "Culturalistas en Barcelona", la Peña Cadista "Per Sempre Cádiz", la Peña "Sevillistas en Barcelona" i la Peña del Granada CF de Barcelona. Futbol de qualitat no sabem si n'hi haurà gaire, però que donarem l'espectacle, segur. Seguim amb més actualitat: la setmana passada vam ser convidats per la Penya Eloi Amagat a la seva assemblea general, celebrada al Restaurant Can Marcos de Vilablareix, la seva seu. La presència del nostre president Pepe, el tresorer Javi i el secretari Fran va permetre oferir la nostra ajuda a aquesta associació amiga en el tema del registre al nou web de l'LFP i Aficiones Unidas per a comprar entrades pels partits que el Girona jugui com a visitant. Precisament aquest va ser un dels afers tractats en la darrera assemblea de la Federació de Penyes del Girona, duta a terme en la nova seu de l'organització, el Centre Cívic de Palau-Sacosta. A la reunió, en Cristóbal va presentar la seva junta directiva, a la qual desitgem la millor de les sorts al capdavant de la nau de les penyes blanc-i-vermelles. Sort precisament és el que esperem que tingui el Girona en el partit de diumenge contra l'Alcorcón, en el qual Juan Carlos Moreno dirigirà a la plantilla de manera interina (de moment). Sigui com sigui nosaltres, intentarem gaudir del dia amb el dinar que estem organitzant per commemorar les Festes de Sant Narcís que ara comencen, dates assenyalades per a tots els gironins. Bones fires a tothom! 

divendres, 4 d’octubre del 2019

Doctor Jekyll i Míster Unzué

Tenim una plantilla formada per 25 futbolistes i un cos tècnic encapçalat per l'entrenador Juan Carlos Unzué i completat per 5 especialistes més. Total: 31 professionals defensant els interessos del Girona FC. Vist el rendiment des de principi de temporada, sembla que en tinguem 62. L'equip que aconsegueix, amb moments de més o menys brillantor, tirar endavant els partits a Montilivi, es transforma quan juga com a visitant, perd el nord i compta els seus partits per derrotes. Dues cares per un mateix conjunt. Pel bé de les nostres aspiracions, esperem que el perfil que s'acabi imposant sigui el que veiem a casa. Els qui no canviem, estiguem on estiguem, som els immortals en particular i els penyistes blanc-i-vermells en general, que ens ho passem bé a tot arreu. Vegem-ho.


Dissabte 28 de setembre tocava un dels desplaçaments que tenim marcats en vermell al calendari des de que se sortegen les jornades del Campionat Nacional de Lliga: Huesca. L'autobús organitzat per la Federació de Penyes del Girona FC va transportar a terres aragoneses a 49 penyistes, 29 d'ells immortals. Les bones experiències d'anteriors visites a aquesta ciutat va fer que els gironistes s'animessin en massa a anar-hi, ajuntant-nos a l'Alcoraz més de 200 aficionats entre els de l'expedició federativa i els arribats des de Girona per altres mitjans. Durant el viatge, a l'autobús van sortejar-se un fantàstic pernil que va guanyar el nostre soci Raimundo Abarca, així com dos pollastres a l'ast gentilesa de Plats Cuinats Joan Vicens, una bufanda de la Penya Gironina i una bandera de la Penya Immortal. Com podeu veure, vam arribar ben equipats.


Aparcat el bus al pàrquing del supermercat situat a prop de l'estadi, vam dirigir-nos al Restaurante El Cerro, on els amics de la Peña Fenómenos Oscenses ens tenien preparada una rebuda de categoria. Va ser un plaer retrobar-nos amb gent que, després de gairebé una dècada de trobades entre blaugranes i blanc-i-vermells, més que amics ja són gairebé com germans. Un altre plaer que vam poder gaudir va ser la formidable barrilada amb la qual ens van obsequiar. Els tiquets vàlids per cerveses de franc van fer que tothom pogués refrescar la gola abans del deliciós dinar que ens van servir. Fideuà i entrecot o dorada, tot un luxe pel que s'acostuma en aquest tipus d'esdeveniments. I, a sobre, a un preu més que competitiu. Si després de tantes bones estones al llarg dels anys ja ens veiem amb l'obligació moral de rebre'ls a cor què vols quan vinguin a Girona a la segona volta, després de tot això ens hem d'assegurar que la seva experiència a la nostra ciutat sigui cinc estrelles.


L'àpat, que va aplegar més d'un centenar de persones repartides en dos menjadors, va transcórrer entre cançons d'ambdós equips entonades de viva veu i molt bon humor. Com ja havia fet en anteriors ocasions, l'amic Tomás del Huesca va liderar el seu famós "achendere", el popular brindis que sempre provoca les rialles dels presents. Una altra anècdota va ser que durant el vermut ens va venir a veure un company de la Penya Alabèscat del Deportivo Alavés a Barcelona, que en una de les visites del conjunt vitorià a Girona en la que vam fer dinar de germanor va comentar-nos que tenia família vivint a Huesca a la qual visitava sovint. Tan bé ho va passar amb nosaltres que quan va saber que pararíem per allà no va dubtar en passar-se a saludar. Abans de passar als digestius, els directius de les penyes presents van fer un petit intercanvi d'obsequis. Els nostres amfitrions van regalar unes trenes de pasta de full típiques de la zona que vam repartir en el viatge de tornada, així com una preciosa placa amb una reproducció de la catedral de Huesca. Els nervis per la preparació del viatge van fer que des de la Federació com a tal no es pensés a portar res, però, com bé va dir el president Cristóbal Sánchez, "a Huesca no ens sentim com a convidats, ens sentim com a casa" i a casa un no porta regals. A la tornada tindran, amb total seguretat, un detall amb el qual recordar per sempre la jornada. 


Un nombrós grup de gironistes desplaçats, liderats pels membres del Jovent Gironí, van unir-se a la recta final de la festa, moments abans d'enfilar tots junts cap a l'Alcoraz. En els moments previs al partit encara hi va haver temps per seguir confraternitzant amb la parròquia local als voltants de l'estadi. Ja a la graderia visitant, l'organització va ser més aviat desorganització. Com sol passar en els partits fora de casa, ningú va fer cas a la ubicació que indica l'entrada i cadascú va seure on bonament  va poder. El Jovent, per exemple, va quedar situat en unes localitats des d'on dificultava la visibilitat de força aficionats, en lloc de les que tenien l'any passat en el partit disputat entre ambdós equips a Primera, quan van posar-se més a prop de l'entrada. La seguretat del Huesca i la Policia van intentar resoldre el problema, però l'única manera de resoldre'l era moure de lloc a gairebé tothom, així que la cosa va quedar tal qual. Es tracta d'una zona de l'estadi força petita per a la quantitat de desplaçats (s'estan fent obres d'ampliació del recinte) i fins i tot hi va haver un moment en el qual va haver de permetre's a alguns seguidors accedir a la graderia superior, que no estava gaire menys plena. Alguns dels nostres membres van veure's obligats a seure a les escales, quelcom no gaire segur. Va ser tot un xic caòtic, però en Cristóbal ja ens ha comunicat que tractarem entre tots de corregir aquestes situacions. De moment ja ha acordat amb el Girona que en futurs desplaçaments es desplaci amb nosaltres un empleat del club que ajudi a coordinar el tema de la col·locació dels aficionats a la graderia. Confiem que amb aquesta mesura i portant previst des de casa on seurem tots s'acabin les dificultats. Sigui com sigui, es va animar de valent i la graderia va tenir molt de color gràcies a les banderetes de plàstic cedides pel club. Per sort o per desgràcia, qui no va poder veure el terreny de joc completament tampoc va perdre's gaire res. El Girona va fer un partit lamentable, en el qual ni la discutible anul·lació d'un gol per part del VAR pot servir d'excusa. Sense cap punt al sarró vam enfilar cap a Girona, en un viatge amb algun moment tens fruit del disgust per la derrota, però sense més importància. Això sí, res ens va fer oblidar la gran jornada viscuda amb els meravellosos amics que ens permet conèixer aquest esport que tant ens agrada. Si ens hem de quedar una imatge que la simbolitzi, ens quedem amb l'aplaudiment mutu entre les aficions al final del partit.


La jornada intersetmanal va fer que, gairebé sense temps de pair el viatge a Huesca, ens veiéssim immersos en tot el que comporta un nou partit del Girona. El 3 d'octubre ens visitava un Deportivo necessitat de punts que no va poder redreçar el seu rumb a Montilivi. Els d'Unzué van tornar a la seva versió bona, amb alguns dels minuts de millor joc de la present temporada. El gol dels corunyesos a la segona part, ja amb els de Borja i Marc Gual sumats al marcador, només van esperonar l'equip per tancar el matx. Samu Saiz va tornar a ser decisiu sortint des de la banqueta (juga quasi millor de suplent que de titular) i va assistir a Stuani per fer el 3-1, sisè gol de l'internacional uruguaià en aquesta Lliga. Abans d'aquesta victòria vam reeditar una altra trobada que gairebé mai falla quan blanc-i-vermells i blanc-i-blaus s'enfronten a la nostra ciutat, la que va portar al 106 a la Peña Deportivista de Barcelona. Una trentena de seguidors de l'equip de Riazor van compartir amb nosaltres una estoneta de prèvia amb berenar inclòs. Com mana el protocol, els hi vam regalar una de les nostres bufandes. Es dóna la circumstància que la bufanda dels deportivistes barcelonins va servir d'inspiració pel disseny de l'última tongada que nosaltres vam demanar a l'empresa Soricastel. La bona sintonia i l'hospitalitat oferida van ser recompensades amb l'obsequi d'una ampolla de licor casolà elaborada pel pare del cap de l'expedició de seguidors del club gallec, l'Agustín. El detall de l'etiqueta amb el cartellet amb el qual vam anunciar la trobada a les xarxes socials ens va encantar.


Com a cloenda de la present entrada, un apunt solidari. Durant l'inoblidable dia passat a l'Alt Aragó vam fer nombroses fotografies per captar per a la posteritat uns moments tan feliços. Algunes d'elles van ser enviades en nom de la Federació al concurs del programa "Tot Rodó" de Televisió de Girona. En ell es premia la millor foto de l'afició de cada jornada amb un lot de productes de Llet Nostra. Una de les instantànies va ser la guanyadora i es va decidir donar els productes al Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. A l'acte de lliurament van assistir-hi, en representació de l'ens federatiu, en Guillem dels Paparres Gironins i en Pepe i en Javier per part de la nostra associació. Amb la mateixa il·lusió que els hi va fer a ells col·laborar, encara que sigui modestament, en una bona causa, encarem tots el partit de diumenge contra el Racing al Sardinero, on veurem si les dues personalitats d'aquest Girona convergeixen en una millor i capaç de guanyar fora de casa. Nosaltres ho veurem a la nostra seu bevent-nos l'ampolla de licor a la salut dels amics de La Coruña i degustant el pernil que en Raimundo vol compartir amb tots els amics de la Penya.