dissabte, 28 de desembre del 2019

Ara ens entenem

En l'anterior entrada vam comentar que tots els immortals hem valorat positivament la instal·lació d'una fan zone amb bar i activitats pels gironistes més menuts al pàrquing de Gol Nord abans dels partits a Montilivi. Igual que critiquem allò que es fa malament, no ens costa reconèixer els encerts en la gestió del club. És més, és per a nosaltres una immensa satisfacció constatar que aquesta línia d'actuació es manté i acabarem l'any amb una altra bona notícia: la fi dels problemes de visibilitat dels abonats situats al bloc que ocupem la majoria de socis de la Penya al Gol Sud


Com recordareu, el passat mes d'agost, just quan el present Campionat de Lliga donava les seves primeres passes, vam protestar públicament per les dificultats per veure la totalitat del terreny de joc des de les esmentades localitats. La presència dels components del Jovent Gironí al bloc immediatament anterior, drets i amb banderes de grans dimensions, n'eren la causa. Les queixes a la graderia i la xarxa van arribar fins i tot a la premsa. Després de dos anys patint el problema, amb un canvi majoritari dels nostres abonaments al nou Gol Sud Superior a la 2018/2019 com a única alternativa, vam esclatar. El club, en adonar-se que després de tot aquest temps d'inacció (havíem avisat amb moltes setmanes d'antelació del retorn del problema amb la desaparició de la nova graderia) hi havia enrenou, va provar diverses solucions, com ara una petita lona, a més de l'existent a les files inferiors del nostre bloc, en les localitats situades al costat d'on es posa el Jovent, per permetre veure quelcom als abonats d'aquells seients. També, després de la insistència de la Federació de Penyes, hi va haver personal del club recollint les opinions dels socis de la zona afectada en un partit. Passada la mala maror dels primers dies, tot es va anar refredant. El club seguia estancat en dir que no podia fer gaire més (no hi havia prou localitats per canviar de lloc al grup d'animació) i no va canviar res. L'únic avanç ens el vam haver de buscar nosaltres mateixos millorant la nostra entesa amb el Jovent. Tot i que la nostra visió del camp encara no és 100% òptima, sobretot quan les jugades s'apropen a la línia de fons, hem percebut que en aquests mesos la presència de gent sobre els seients ha sigut molt puntual, gairebé nul·la, i s'ha sigut una mica més respectuós amb el tema de les banderes (només una mica, diumenge passat contra el Mirandés van tornar a entorpir l'apreciació d'alguna jugada).


Ja pensàvem que a la planta noble de Montilivi n'havien tingut prou amb aguantar el xàfec unes setmanes quan, de sobte, en un d'aquells miracles que només el Nadal ens porta, el nostre president Pepe Sierra va rebre una trucada del Girona FC en la qual se'ns informava que s'havia trobat la solució definitiva al conflicte. Després de molts mesos de feina meticulosa i difícil, el club ha pogut reubicar un nombre suficient d'abonats de tribuna com per recol·locar en aquesta graderia a tots els immortals del bloc de Gol Sud que pateix la incidència. Encara que ho pugui semblar, no és una situació desconeguda per a la nostra Penya, ja que a principis de segle, quan Antonio Escudero presidia l'entitat gironista i als partits hi venien unes 500 persones, ja havíem estat a tribuna. De moment, només sabem que les localitats que podrem ocupar seran les situades just a sota de la llotja. Els detalls del procediment a seguir per canviar els carnets i poder estrenar aquesta nova ubicació els coneixerem en els pròxims dies a través d'un correu electrònic que serà enviat a cadascun dels interessats. L'objectiu és poder estrenar plegats la nova posició a la graderia en el proper matx a casa, el 16 de gener contra l'Extremadura.

    
La veritat és que no entrava en els nostres plans canviar-nos de lloc, però davant aquest gest de generositat sense precedents ens sentim molt i molt agraïts. Intuïm que l'esforç econòmic que deu haver fet el club per compensar als abonats de les localitats que ara ocuparem ha estat potent, així que donarem les gràcies de la manera que millor ho sabem fer: animant als nostres jugadors incondicionalment. A més d'animar la tribuna amb els nostres càntics, ja hem encarregat dues enormes banderes (aproximadament com les que es fan moure davant de preferent, sobre la gespa, abans dels partits) per donar color a la graderia. Al muntatge que hem fet podeu fer-vos una idea de com lluiran quan les onegem des dels nous seients. Que hi hagi caliu és sempre el més important!   

dimarts, 17 de desembre del 2019

Canvi climàtic?

Després del hat-trick de Christian Stuani contra el Lugo, els gironistes començàvem a pensar que el nostre equip estava, com diuen els anglesos, on fire. Però un cop acabat el matx de Los Pajaritos ens vam quedar una mica freds. Gairebé tant com els jugadors durant els 90 minuts sobre la gespa soriana. La bona ratxa des de l'arribada de Josep Lluís Martí va trencar-se. No podia ser eterna, ho sabem, però esperem poder tancar l'any amb una victòria contra el Mirandés que ens faci recuperar el clima d'optimisme en el qual ens havíem instal·lat. A més de les vicissituds del Girona, en aquesta entrada tractarem, com sempre, l'actualitat de la Penya, que té com a plat fort la nostra participació al torneig de futbol 7 amb el qual es commemorava el X Aniversari de la Peña Cordobesista Sangre Blanquiverde. En el joc vam posar la mateixa vehemència que posa la Greta Thunberg quan intenta convèncer al món d'una imminent apocalipsi, però pel que fa a resultats vam tenir si fa no fa el mateix èxit que ella a l'hora d'aconseguir que els polítics i experts reunits a la cimera de Madrid fessin quelcom més que passar quinze dies de luxe a la capital. Això sí, com no podia ser d'una altra manera havent-hi els immortals involucrats, respecte a passar-ho bé vam golejar.


Futbolísticament parlant el més brillant dels dos partits que ens ocupen, pels interessos del Girona, va ser el que ens va enfrontar al Lugo el passat 8 de desembre. Tot i que no es pot dir que existeixi una forta rivalitat, sempre hi ha un puntet més de ganes de superar als gallecs, protagonistes d'un dels dies més tristos de la nostra història recent. En aquesta edició del duel la balança la va desequilibrar el jugador que sense cap mena de dubte marca la diferència a la plantilla gironista, Stuani, el charrúa incansable, que amb tres gols va emportar-se la pilota a casa i una ovació com poques vegades es recorda a Montilivi. L'estadi gironista té un nou ídol i prova d'això són banderes com la que es va poder veure a la nostra zona cada cop que el davanter uruguaià enviava una pilota al fons de la xarxa. El triomf i el bon temps, amb un sol que feia goig i una temperatura agradable per estar en ple hivern, va afavorir que es visqués una jornada ben agradable. A la prèvia hi va haver immortals que van aprofitar per fer-se una foto amb l'enorme arbre de Nadal decorat amb boles blanc-i-vermelles que el club munta a la fan zone que s'instal·la al pàrquing de Gol Nord en la majoria de partits disputats a casa. És un encert el fet de comptar amb un punt de reunió per fer petar la xerrada i prendre una cervesa abans i després del futbol. Feia temps que es trobava faltar quelcom així, que ajudés al gironisme a socialitzar i fer comunitat. Quan les coses es fan bé també s'ha de dir. Del viscut a la graderia, destacar que després de força temps d'absència, va tornar-se a sentir a la graderia l'irrintzi del Girona que el nostre amic Iñaki interpreta amb la seva potent veu.


Déu ens ha beneït amb un talent futbolístic menor al d'Stuani, com vam poder comprovar amb l'actuació de l'equip de la Penya al torneig dels nostres amics de Sangre Blanquiverde. La competició va celebrar-se el 6 de desembre al camp de futbol de Torre Romeu, a Sabadell, i va comptar amb la participació, a més dels amfitrions i de nosaltres, de la Peña Cadista Per Sempre Cádiz, la Peña Sevillistas en Barcelona (reforçada amb integrants de la Peña Sevillista La Giralda de Sant Andreu de la Barca), la Peña del Granada CF en Barcelona i la Peña Culturalistas en Barcelona. A primera hora del matí un autocar tripulat per una vintena de valents immortals, entre jugadors i espectadors, van enfilar el camí de terres vallesanes. En David Tena va erigir-se com a entrenador-jugador de l'equip, liderant a la nostra plantilla en un escalfament previ on algun que altre, a més de fer una exhibició de coordinació, ja va acabar un xic cansat. El primer partit va ser contra els amics del Córdoba, que l'amistat la van deixar per la part exterior del terreny de joc, ja que ens van golejar sense pietat per 8 a 2. Es va fer el que es va poder. Més igualat va ser el nostre segon i últim matx contra els representants de la Cultural Leonesa. Quan estàvem només un gol per sota al marcador, un penal fallat ens va privar d'empatar. Hauria estat una autèntica efemèride en el nostre historial de partits, però no va poder ser i una errada en la recta final va fer que el partit acabés 3-1. Malgrat això, i deixant les bromes de banda, expressar des d'aquí el nostre agraïment generalitzat dels socis a tots els jugadors que van defensar l'escut de la Penya Immortal, ja que el compromís i l'esforç van ser màxims fins i tot en aquells casos en els quals la tècnica o el físic no acompanyaven. El pavelló blanc-i-vermell va ser defensat amb dignitat. Molt digne va ser també l'organització, amb àrbitrestandes de penals per evitar empats en el goal-average (en vam marcar algun!) i una bonica cerimònia d'entrega de trofeus i records. La final va enfontar en un interessantíssim partit a Sangre Blanquiverde contra els sevillistes, decidint-se el títol després dels llançaments des dels 11 metres. La copa de campió va quedar-se a casa, però totes les delegacions vam rebre uns bonics obsequis molt elaborats, com ara un diploma donant-los les gràcies per ser part de l'esdeveniment en el qual a part dels escuts de la penya local i la que rebia el regal, s'hi podia observar una imatge de la ciutat del club d'aquesta darrera. Hi va haver fotos de la Tacita de Plata, l'Alhambra... i en el nostre cas la típica imatge de Girona des del Pont de Pedra amb les cases de l'Onyar i les catedrals de fons. Compartides unes begudes i molt de bon humor amb tots els presents, vam menjar uns entrepans al bar del camp abans d'emprendre el viatge de tornada a casa, trajecte durant el qual vam assaborir les restes de les llaminadures Haribo que en Xavi Grabolosa ens havia regalat per compartir al llarg del dia amb els assistents al torneig. Llaminadures dolces com la sensació que un té després d'haver passat un dia rodejat de gent que viu el futbol amb la mateixa filosofia que tu: fer d'ell una festa per a tothom. ¡Muchas felicidades por vuestro aniversario y gracias por este maravilloso día, amigos de Sangre Blanquiverde!


L'altre partit que va disputar-se durant l'abast temporal d'aquesta crònica de l'actualitat blanc-i-vermella va ser el del 13 de desembre contra el Numancia a Soria. Jugant-se en divendres 13, el partit només podia anar de pel·lícula... de terror. Un grapat d'immortals va reunir-se al 106 per veure per televisió la que desgraciadament va ser la fi de la condició d'invicte del nou entrenador. El mejor escribano echa un borrón, que diu la dita, així que no perdem l'entusiasme. Qui tampoc volem que el  perdi és la María, una petita futbolista del CF Calvarrasa, a Salamanca, a la qual ha afectat una malaltia que l'obliga a estar-se en una habitació d'hospital, lluny de la seva passió: l'esport rei. La Federació de Penyes del Girona FC va sumar-se recentment a la campanya per donar-li ànims en la qual participen figures destacades del futbol espanyol i de l'esport i la vida pública en general. A través de Pere Cabañas, amic de la família, se li va fer entrega d'una pilota, una gorra i una samarreta del Girona signada pel primer equip amb l'objectiu d'ajudar-la a agafar forces per estar ben aviat corrent sobre la gespa dels camps de joc. Si ja pel simple fet de defensar els nostres colors és un orgull ser part de la Federació, amb iniciatives com aquestes ens sentim plenament realitzats: entre tots aconseguim que el gironisme mostri la seva cara més solidària.


Tanquem amb l'article amb una notícia que ens agradaria no haver de comentar. 2019 està acabant de manera trista, amb el traspàs de membres molt estimats de la comunitat penyista. Dilluns 17 va deixar-nos en Quim Alegretexpresident de la Federació de Penyes del Girona FC i que actualment encapçalava la junta directiva de la Penya Saltenca. Perdem un gran gironista en els dos sentits del terme: en el de fidel aficionat del club de la seva vida i en el d'habitant enamorat de la seva ciutatDescansi en pau.    

dijous, 5 de desembre del 2019

Els pilars de l'èxit

Ho vam dir després de l'empat a Ponferrada i ho tornem a dir després del de dissabte a La Romareda. No són victòries, són dos punts en comptes de sis, però tenen moltíssim valor. És cert que posar-te 0 a 2 de visitant en menys de mitja hora de joc t'hauria de servir, en principi, per guanyar, però a ningú se li escapa que el Real Zaragoza, a més d'estar fent un campionat prou bo (27 punts, només un menys que el Girona), té aquesta aura d'històric del futbol espanyol que el fa molt difícil de batre. Treure forces per igualar el marcador després del cop moral de deixar escapar un avantatge tan sucós és quelcom difícil de fer i que agrairem molt a final de temporada. Els "dies tontos" en els que aconsegueixes treure alguna cosa positiva són els que marquen la diferència. Si a més comptes amb una afició entregada com l'expedició gironista que va ser a terres mañas, tot és més senzill.


L'exitós desplaçament organitzat per la Federació de Penyes va aconseguir omplir un autobús de dos pisos amb un total de 81 penyistes, la meitat d'ells immortals. La comitiva blanc-i-vermella va enfilar el camí de la capital aragonesa el 30 de novembre al matí des de Montilivi. Durant el trajecte no ens vam avorrir. En Grabo de Banyoles va endolcir el viatge repartint llaminadures Haribo entre els passatgers, També hi va haver temps pel sorteig de fantàstics premis. Va ser el dia de sort de la María Jesús, que va guanyar el pernil i la bufanda de la Federació. Per la seva part, la Dolors va aconseguir el dinar per a dues persones al Restaurant Chaplin. No ens en vam adonar que ja érem a l'Hotel Boston Eurostars Zaragoza, on vam deixar l'equipatge a l'espera de fer el check-in amb més calma un cop dinats, que la gana començava a fer-se notar.


El lloc escollit per a l'àpat, en el qual ens van acompanyar un bon grapat de membres de la Federación de Peñas del Real Zaragoza, va ser el Restaurant El Seminario. Nom molt adequat, ja que a més d'haver-hi algun representant del clergat dinant, el menjar era tan bo que ens va provar divinament. Ambdues aficions van confraternitzar de valent. Es va dur a terme el clàssic intercanvi d'obsequis, en el qual, com no podia ser d'altra manera, hi va participar el nostre vocal Josep Garolera fent entrega de la ratafia i les galetes de Santa Coloma. Per acabar-ho d'adobar, en Jorge Berna va fer honor a les seves arrels aragoneses interpretant una jota inspirada en l'amistat i el bon rotllo entre els seguidors de tots dos equips.



Un cop instal·lats a les habitacions, ens vam traslladar als voltants de La Romareda per fer la prèvia. La falta de temps va impedir que ens poguéssim veure amb els nostres amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo, però ja us avancem que pel partit de la segona volta a Girona ja probablement la fem grossa aprofitant que la Peña Zaragocista de Lloret de Mar celebrarà el seu aniversari. Tot i això, encara vam tenir uns instants per fer una cervesa al bar d'una plaça propera a l'estadi on els penyistes locals han establert el seu punt de trobada. Una idea interessant per importar a casa nostra. Un cop iniciat el partit, els 300 gironistes situats a la zona visitant vam deixar-nos la veu animant. Poques vegades hem vist als jugadors agrair tant la nostra presència al final del partit com en aquesta ocasió. L'incombustible Siusplau no va parar ni un segon de picar el seu bombo i d'engrescar a la resta de la parròquia blanc-i-vermella, que més enllà del resultat, va poder gaudir d'un espectacle futbolístic de primera magnitud. Llàstima de l'errada defensiva que va facilitar l'1 a 2 poc abans del descans, que va donar ales als blanquillos. Per sort, Pep Lluís Martí ha aconseguit imprimir un fort caràcter a l'equip i els seus no van rendir-se, acabant per aconseguir l'empat a 3 gràcies al penal transformat per Stuani al minut 87.


Després del matx, qui més qui menys va buscar-se la vida per sopar quelcom abans de gaudir dels encants de la nit saragossana o d'un merescut descans al llit. Diumenge al matí era imperatiu fer una mica de turisme, amb l'obligada visita a la basílica del Pilar i a altres temples, els de la zona del Tubo, dedicats al pecat gastronòmic. Torreznosmigaspernil de la veïna Teruel... Un dels grans avantatges de tots aquests anys seguint al Girona pels diferents camps d'Espanya ha estat, sens dubte, conèixer a fons multitud de ciutats i especialitats culinàries que d'altra manera ens hauria sigut difícil descobrir. Amb la panxa plena, la satisfacció d'haver passat un cap de setmana ben entretingut i un puntet al sarró, vam pujar a l'autobús per tornar a la Ciutat dels Quatre Rius.


No tot van ser bones notícies. La setmana passada va deixar-nos en Mateo Fernández, membre d'una de les famílies més implicades en la vida de la Penya Immortal Girona. Una pèrdua molt sentida per tots els nostres socis i els habitants del barri de Sant Narcís, així com pels seus éssers estimats, als qui enviem una forta abraçada des d'aquí. De fet, l'Álvaro ens havia d'acompanyar a Zaragoza, però no va poder, òbviament. Com a homenatge al seu pare, a ell i a tots els Fernández-Rovira, a l'autobús del desplaçament vam fer un emocionat minut d'aplaudimentsDescansa en paz, Mateo.