divendres, 3 de juliol del 2020

Hola, Francisco; adéu, Pep Lluís

El retorn a la competició del Girona després del confinament no podia haver estat més accidentat. El camí del gol ha estat difícil de trobar per a l'equip, que només ha vist porteria contra el Numancia i ha perdut dos partits que fan perillar la seva presència a les posicions que donen accés a la promoció d'ascens. Això, sumat als rumors (qui sap si interessats) de mala maror del vestuari amb el cos tècnic i fins i tot entre els mateixos jugadors, ha fet que des de la planta noble del club s'hagi apostat per una solució d'urgència, l'arribada de Francisco a la banqueta per aquests últims partits amb la missió d'aconseguir com a mínim la sisena plaça. El balear Josep Lluís Martí, que dirigia el conjunt blanc-i-vermell des de finals del mes d'octubre, no ha renovat el seu contracte que finalitzava el 30 de juny i abandona la disciplina de l'entitat de Montilivi.

Fotos: Girona FC

De Pep Lluís Martí, a més de les 9 victòries aconseguides, en recordarem la seva gran qualitat humana. En els moments més durs del confinament va tenir un detall molt bonic amb la Penya Immortal, fent-nos arribar, com vam explicar a l'entrada anterior, un vídeo de suport desitjant que ens poguéssim veure de nou a l'Estadi com més aviat millor. La sort esportiva no l'ha acompanyat i no es podrà fer realitat aquest desig, però ja ens hem encarregat de fer-li saber que a la nostra seu sempre hi trobarà casa seva a Girona. A Francisco Rodríguez, que es diu que sempre va ser la primera opció de Quique Cárcel, li desitgem la millor de les sorts al capdavant de la nau gironista. No queda altra opció que tècnics i plantilla apretin les dents i donin el que estem segurs que són capaços de donar de sí. Un altre entrenador al qual volem dedicar unes paraules en aquest article és Juan Carlos Unzué, el tècnic amb el qual vam començar la temporada. Recentment ha fet públic que se li ha diagnosticat esclerosi lateral amiotròfica, una greu malaltia degenerativa davant la qual li volem fer saber que tindrà tot el suport de l'afició del Girona FC.


Que la pilota torni a rodar pels camps d'Espanya, no significa que els aficionats hagin tornat a la graderia. Per motius sanitaris s'ha preferit posposar la presència de públic als recintes. I les mesures de seguretat que s'hauran de prendre quan per fi hi puguem comparèixer, com a mínim al principi, convertiran assistir als partits en una experiència no gaire engrescadora. Sembla que fins que aquest maleït virus no estigui totalment sota control i existeixi una vacuna, ens haurem d'acostumar a un futbol que sigui, malauradament, un espectacle només televisiu. Per estar preparats per quan això arribi i mantenir el caliu blanc-i-vermell, els immortals seguim veiem plegats els partits, això sí, intentant reduir els riscos en la mesura del possible mitjançant el manteniment de distàncies, l'ús de mascaretes i el gel hidroalcohòlic que la San i en You posen al nostre abast al 106. El joc del Girona no va ha estat gens engrescador aquestes setmanes: contra Las Palmas i Racing gairebé no es van tenir ocasions i al Martínez Valero, tot i que es va atacar molt arran del gol de l'Elche, tampoc es va poder celebrar cap gol. Només el 24 de juny contra el Numancia va semblar redreçar-se el rumb gràcies a Samu Saiz i, és clar, Stuani, però només va ser un miratge abans de la nova decepció viscuda amb el 2-0 a Málaga, detonant del fet que no s'allargués el contracte a Martí. Per donar una mica de sabor a aquests insípids partits, vam intentar fer-los més especials compartint racions de pernil curosament llescades pel nostre especialista Carlos Solozano i coca de Sant Joan i fins i tot fent una porra. Més satisfaccions a nivell personal que esportiu, però per això tenim la Penya, per fer realitat allò de las penas con pan, son menos.


Com a cloenda de l'entrega d'aquesta setmana, acabem amb dues notes de color. Les mascaretes amb l'escut de la Penya Immortal que vam demanar a Publilocura ja poden recollir-se al 106. Diversos socis ja tenen les seves unitats per protegir-se sense renunciar als nostres colors. No voldríem pecar de presumits però han quedat molt i molt bé i permetran identificar-nos amb orgull com a gironistes i immortals. Una mostra més de com ens adaptem a les noves condicions imposades per la pandèmia per seguir fent costat al Girona (encara que sigui simbòlicament) i pinya entre nosaltres. Una d'aquestes conseqüències de la Covid-19 ha sigut la dura patacada que ha suposat pel turisme a escala global. Aquest any tocarà fer una empenta a les destinacions nacionals per evitar la fallida de tantes i tantes empreses que en depenen. Immortals com en Garru i en Berna ho saben i han aprofitat que tenien uns dies lliures per visitar La Coruña i lluir bufandes i banderes de la Penya a llocs emblemàtics de la ciutat com la Torre de Hércules, la Plaza de María Pita, la platja de Riazor o el proper estadi amb el mateix nom on juga els seus partits el Deportivo. En Carlitos Bargalló, amb família gallega i que sol estiuejar a la zona, s'hi ha unit per gaudir de banys i mariscades, en una nova mostra de com el millor del futbol són les amistats que es generen al seu voltant.