divendres, 30 de març del 2012

Més que mai, dia històric

Complicadíssim duel el que afronta el nostre equip aquest dissabte davant el líder de la categoria a Montilivi. Ja no és que ens haguem d'enfrontar al primer classificat mentre nosaltres estem en descens i amb l'entrenador acabat de canviar, és que arriba el Deportivo de la Coruña. Un dels 9 equips que han aconseguit guanyar la lliga espanyola des de la creació del campionat a finals dels anys 20. Semifinalista de la Copa d'Europa i campió dues vegades de la Copa del Rei. No calen més presentacions.

Contràriament al que podria semblar, aquest no és només un d'aquells partits que agraden a l'aficionat, sinó també al Girona, com a mínim des de que vam tornar a Segona el 2008. Mai oblidarem tardes de glòria com les viscudes davant el Zaragoza, la Real Sociedad, el Tenerife... equips acostumats a l'elit que venien a Montilivi com a favorits i van acabar sortint escaldats. La Penya Immortal Girona i creiem que tota l'afició blanc-i-vermella en general tractarem de donar tot el suport que els nostres homes necessiten en aquesta doble cita amb la història i la salvació. Els problemes més enllà de l'esport que han sacsejat l'actualitat gironista d'aquests dies han de quedar en segon pla. Aprofitem el que tenim: a entrenador nou...

Un equipàs com el de La Coruña no podia viatjar sol a la ciutat dels quatre rius, i es preveu que centenars de seguidors blanc-i-blau donin color a la graderia visitant del municipal gironí. Com a ambaixadors del Girona i de Girona, rebrem amb satisfacció a la Peña Deportivista de Barcelona com ja és tradició amb els equips visitants que porten aficionats fins a casa nostra. La jornada començarà cap a les 12:30-13:00 hores amb una recepció/aperitiu al Bon Ibèric i seguirà amb un dinar al Restaurant 106 de Sant Narcís. Esperem que sigui una gran festa, com sempre, i que duri fins al final del partit amb una victòria gironista.

En un altre ordre de coses, dir que al matí uns quants immortals intentarem repetir l'èxit de la nostra samarreta gegant fent un "tifo" per l'estil , un xic més senzill, amb les inicials i l'any de fundació del nostre club (GFC 1930) sobre fons vermell, tornant a fer servir les tires de plàstic. Qualsevol que vulgui ajudar a confeccionar aquesta mostra de suport incondicional als nostres colors pot passar-se per Montilivi pels volts de les 9:30 del matí de demà.

dilluns, 26 de març del 2012

Equipatge lleuger

Més de 750 quilòmetres separen Girona i Cartagena, però 30 valents, entre ells una petita representació de la Penya Immortal, es van atrevir a fer-los en l'autobús organitzat pel club per tal d'animar a l'equip blanc-i-vermell. Un cop més agraïm a l'entitat, en especial a la seva àrea social, el gran esforç realitzat per aconseguir dur els aficionats allà on vagi el Girona. En els temps que corren no és gens fàcil ni barat.
L'expedició gironista va donar el tret de sortida cap a terres murcianes el divendres a la nit. El viatge va ser llarg i molts van aprofitar per aclucar l'ull i agafar forces per donar suport a l'equip, mentre que els menys dormilegues gaudien d'alguna que altra comèdia (amb més antiguitat que bona part dels presents) a la televisió per passar l'estona. De bon matí es va arribar a Cartagena, on el sempre cordial cap dels voluntaris del Girona, l'Alberto, ens va comunicar que teníem temps lliure fins a la trobada per fer l'entrega de les entrades.
Els immortals, acompanyats pels amics de la Penya Miki Albert i altres vells coneguts vam aprofitar per fer una mica de turisme per la ciutat. Hem de dir que ens va sorprendre la seva bellesa, desconeixíem tots els atractius que ofereix Cartagena: la zona de la Calle Mayor, l'edifici de l'Ajuntament, el port, el monument a Isaac Peral (inventor del submarí), el Teatre Romà... una perla del sud-est d'Espanya que recomanem visitar. A part d'això també hem de dir que el tracte rebut per la gent que ens trobàvem pels carrers era fantàstic, desitjant-nos sempre sort i una bona estança a la seva vila.
Una bona mostra d'aquesta hospitalitat ens la van donar els joves components de la penya Marea Albinegra que van estar intercanviant les seves impressions sobre el partit amb nosaltres poc abans d'entrar a l'estadi de Cartagonova. Aquests animosos seguidors blanc-i-negres van fer-se una fotografia de germanor amb bona part dels desplaçats des de Girona que guardarem sempre amb estima com a record d'un gran dia a la seva ciutat (tot i que esportivament no ho fos tant com hauríem volgut).
El matx va començar molt bé amb un gol de Coro al poc de començar que el Girona va saber aguantar durant més de mitja hora abans que els locals fessin l'empat. A partir d'aquí nervis, errors que podrien haver significat rebre algun gol més (fantàstica l'aturada de Mallo sobre la línia) i també un parell d'apropaments gironistes que amb més sort ens haurien donat la victòria. Al final, en van treure un punt que, com deia Nino Bravo, es ligero equipaje para tan largo viaje. Però en fi, millor 1 que 0. Abans de tancar la crònica, fer una menció especial a l'incombustible "Juanito" de la Peña La Atalaya del Cartagena, un home que del minut 1 al 90 no va parar de picar el seu bombo tot tocant dues trompetes a la vegada, sense descans i amb independència del resultat. Tota una mostra de fidelitat i dedicació a uns colors. Hem de fitxar un crack d'aquests per a Montilivi.
Acabem amb la nota desagradable del cap de setmana, que va ser la destitució de Josu Uribe aquest diumenge. Hi ha opinions de tot tipus a la nostra penya, com bé va dir en Pepe a l'entrada anterior sobre els seus SMS amb en Javi Salamero (que substituirà a l'asturià a la banqueta blanc-i-vermella), però en el que tots coincidim que mai ve de gust haver d'enfrontar-se a un canvi d'entrenador, entre d'altres coses perquè significa que la marxa de l'equip no és satisfactòria. Podem entrar en debats en llocs de discussió gironista com aquest bloc o en les converses al carrer, però un cop a l'estadi de poc ens servirà la divisió d'opinions: allà sí que haurem de ser tots una sola veu de suport al Girona FC.
La Penya Immortal Girona vol agrair de tot cor la seva dedicació a l'equip a Josu Uribe, així com el seu tracte cavallerós amb els aficionats en tot moment. Li desitgem tota la sort del món allà on vagi, així com també al seu recanvi, Javi Salamero, l'escollit per a mantenir-nos a Segona i amb el que estarem a mort fins al final, com és el nostre deure.

GRACIAS POR TODO JOSU. MUCHA SUERTE Y HASTA PRONTO.
MOLTA FORÇA JAVI, TOTS JUNTS HO PODEM FER.
ENDAVANT GIRONA!

dissabte, 24 de març del 2012

No és un problema, és una oportunitat

"No sé si t'he de donar l'enhorabona, quin marrón, ets l'unic capaç de salvar-nos". Quan ha acabat el partit és el missatge que he enviat a en Javi. La veritat és que en aquest article parlo en primera persona perquè l'opinió que es pot despendre no reflexa l'opinió de tots els immortals. "Vosaltres salvareu el Girona. No deixeu de creure, FORÇA GIRONA!", m'ha contestat. Així és en Javi. També el titular és obra d'ell.

Pepe Sierra

dilluns, 19 de març del 2012

Que la foscor no ens atrapi

Després de 90 minuts en els que el Girona va lluitar amb més voluntat que encert, en els que el Huesca va saber aprofitar bé les seves ocasions, a la sector gironista de la graderia es van veure cares abatudes per la crueltat de la derrota davant un rival directe i el cop que suposa per a la lluita per la salvació. Però la tristesa no ens acabava d'envair del tot: sabíem que havíem animat de valent i que havíem emplenat la maleta de records que ens acompanyaran allà on siguem la pròxima temporada.
Des de bon matí, quan els 223 aficionats blanc-i-vermells desplaçats ens vam reunir a Montilivi per emprendre el camí de l'Alcoraz, l'ambient era d'optimisme i ganes de passar-ho bé. L'autobús en el que viatjàvem els prop de 40 immortals va ser una festa amb música i l'habitual bon humor del sector més animat. En Paco López es va emportar una bona alegria, ja que va ser el guanyador del sorteig del pernil. Era només un preludi del que ens esperava al arribar.
Els amics de la Peña Fenómenos Oscenses es van superar un cop més i ens van rebre amb els braços oberts. A només un parell minuts de l'estadi, on ens va deixar el nostre bus, ens tenien preparada una de bona. El restaurant es trobava al cantó d'un supermercat i ens va permetre fer el vermut en una carpa instal·lada a l'exterior, aprofitant el magnífic dia que feia i degustant un suculent i abundant aperitiu amb patates braves, costelles, botifarra, sardines, musclos... una entrada de nivell. Mentre menjàvem i els coneguts d'un i altre equip s'anaven saludant amb afecte després d'un any sense veure's, en una altra carpa s'anaven preparant dues paelles gegants amb marisc, amb les que no vam perdre l'ocasió de fer-nos una gran fotografia de germanor.
Ja al saló del restaurant, els prop de 70 comensals (entre locals i visitants) vam fulminar el deliciós arròs i encara vam fer-li un lloc a l'estómac a l'exquisit pollastre al chilindrón que hi havia de segon i a les postres. Pocs cops hem menjat tant i tan bé de preu en els nostres desplaçaments. Acabat l'àpat, va ser l'hora dels discursos, en el que el president de la penya aragonesa ens va recordar l'amistat que hem llaurat al llarg dels quatre darrers anys i ens va desitjar tota la sort del món al crit de "el año que viene nos vemos otra vez". També ens va fer entrega, amb motiu del nostre 20è aniversari, d'un plat de ceràmica de la SD Huesca i d'una caixa de vi de la seva província. A més, també va tenir unes paraules de record pel nostre soci (i pare del nostre president) José Sierra en aquests difícils moments pels que passa. Un detall que ens va emocionar a tots. Com no podia ser d'una altra manera, la part immortal va correspondre als obsequis, fent entrega d'uns mocadors de les Fires de Sant Narcís i unes samarretes del Girona amb el dibuix d'una simpàtica mosca. Al final de l'acte vam comptar amb la companyia d'una representació de la directiva del Girona FC formada per Carles Palomares, Joaquim Boadas, Mauricio Novach i Mario Barrera, als que donem les gràcies per aquest gest. Muchísimas gracias a todos los miembros de la Peña Fenómenos Oscenses por tratarnos como si fuéramos de la familia. Gestos como los del sábado no se olvidan fácilmente y llegan al corazón. Esperamos que nuestro grito de hermandad se cumpla y podamos volvernos a ver el año que viene ambas aficiones en Segunda División.
A la graderia hi va haver temps per tot. Per a la preocupació amb els gols contraris, per a l'esperança amb l'empat de Tortolero, per donar color amb la nostra samarreta gegant i també per als ànims mutus entre jugadors i afició. Cal destacar el detall de Dani Mallo i Yago, que es van apropar a la nostra posició al final del partit i van donar al públic el seus guants i la seva samarreta, respectivament. Pels que critiquen que hi hagués un pique entre aficions en un moment puntual del partit, dir que més valdria que es fixessin en el bon comportament que l'expedició gironista va tenir al llarg de tot el dia, fent amistat amb els aficionats blaugranes (fins i tot intercanviant bufandes), en comptes de en una situació produïda per la tensió del moment. En el futbol es produeixen fets d'aquests cada jornada i no tenen més transcendència. Quan xiula l'àrbitre el final, tan amics tots. Que els hi diguin als Fenómenos, que al acabar el matx semblaven encara més tocats que nosaltres pel fet que el progrés del seu equip hagi hagut de ser en perjudici nostre.
Hem perdut una batalla, però no la guerra. Una victòria a Cartagena pot fer oblidar el mal tràngol de Huesca i posar-nos a to per al gran partit de la temporada, contra el Deportivo. Passi el que passi, els jugadors ens tindran al seu costat. Perquè seguim creiem i el dia que ja no puguem fer-ho seguirem amb ells perquè som del Girona. No hi ha més.

dilluns, 12 de març del 2012

Creure és poder

La fe mou muntanyes, diu la dita popular, i en el cas del Girona no podia ser més cert. El cop patit a Las Palmas va ser duríssim, però afició i equip hem demostrat que la nova dinàmica del Girona, arriscada però amb gol, no s'aturarà fàcilment. De fet, ahir vam ser 5.112 espectadors a Montilivi, una xifra a la que no estem acostumats darrerament i que demostra que cada cop som més els que creiem fermament en les possibilitats que té aquesta plantilla de salvar la categoria.

El xoc amb el Xerez va ser molt intens, treballat fins a l'últim minut del temps afegit, molt més que el que els 5 gols a favor del Girona indiquen. El Xerez té gent de molta qualitat al davant, com ara tot un ex del Milan com José Mari, i ho vam patir. A la que aconseguim que l'ansietat per la victòria no ens posi tant nerviosos darrera, podem veure autèntiques exhibicions, ja que com ja vam advertir a Gran Canaria, els blanc-i-vermells estan ara convertint totes aquelles oportunitats que en passades jornades semblaven negar-se a entrar, i això s'està traduint en importantíssimes victòries. Menció especial per Jandro, que no es pot dir que hagi tornat perquè mai se n'ha anat. Un autèntic partidàs el del migcampista de Mieres, cosa que ens fa tant feliços com la retrobada amb el gol de Ferran Corominas o la confirmació de que Acuña és l'home important que tots vam somiar abans de la seva lesió a l'estiu.Podríem allargar-nos més explicant l'alegria que ens vam emportar gràcies a la golejada o en el fet que hàgim retallat dos punts al nostre objectiu, però preferim gaudir-la amb calma tal i com fa Josu Uribe amb els seus famosos chuletones i, sobretot, començar ja a pensar en el transcendental viatge a Huesca. Un rival directe, una possibilitat de fer costat a l'equip i encadenar una bona ratxa de resultats tot passant un dia inoblidable. No us ho penseu més i veniu a fer la vostra inscripció al Bar Bon Ibèric (C/Pamplona, 3) tots aquells socis i simpatitzants de la Penya Immortal per anar plegats a animar al nostre equip. Al llarg de la setmana es comunicarà l'hora de sortida i el programa de viatge.

TOTS A HUESCA AMB EL GIRONA!

Última hora: confirmat que el preu del dinar amb la Peña Fenómenos Oscenses serà de 10 euros. També sabem que s'haurà d'estar a les 7:30 a Montilivi per sortir a les 8 cap a Huesca.

divendres, 9 de març del 2012

Som la seva força: tots a Huesca!

Xerez, Huesca i Villarreal B són tres compromisos de vital importància per a les nostres esperances de cara a la recta final de la temporada i en tots tres l'afició, els gironistes de cor, hi tenim molt a dir. L'any passat el Girona, gràcies a la coincidència de diversos desplaçaments massius en un curt període de temps, va ser capaç de treure endavant partits complicadíssims i encadenar 5 victòries consecutives que ens van fer somiar amb les eliminatòries d'ascens. Serem capaços de repetir-ho?

Després del trascendental enfrontament amb el Xerez, els blanc-i-vermells viatgen a terres aragoneses, on la temporada passada vam guanyar amb el recordat gol de Jandro a l'últim minut. Els 300 gironins que es van apropar a l'Alcoraz en van tenir bona part de la culpa i, a més, van xalar com mai amb el seu equip. Per aquesta raó, el club ha decidit organitzar novament un desplaçament a Huesca per només 20 €, incloent en el preu el viatge en autobús i l'entrada per al partit. Una nova important de fer pinya i demostrar com n'és d'important l'afició per a aquest equip. Hem d'aconseguir mobilitzar el gironisme per fer que tots els que en formem part ens en sentim orgullosos.

Els socis i simpatitzants de la Penya Immortal Girona, amb l'objectiu d'anar plegats en el mateix autobús i passar-ho d'allò més bé amb els de sempre, ja poden anar a emplenar els seus impresos d'inscripció al viatge i fer efectiu l'import.

I es que de Huesca en tenim records magnífics de tots els cops que hi hem anat, tant de les vivències a la pròpia ciutat com les ocorregudes en els trajectes. El mèrit d'això resideix en gran part en els nostres amics de la Peña Fenómenos Oscenses, una agrupació que comparteix al 100% la nostra manera d'entendre el futbol i les ganes de diversió que tenim quan viatgem amb el nostre equip. Aquest any, com no podia ser d'una altra manera, tornarà a repetir-se la nostra trobada amb ells a l'hora de dinar, en un àpat al que tots els socis i simpatitzants de la Penya Immortal podran assistir per uns 10-15 euros. La novetat és que aquest any el restaurant escollit és més proper a l'estadi, així que no haurem de recórrer a cotxes particulars per anar-hi ni caminar tant.

Gironistes, només amb la nostra ajuda la plantilla podrà treure això endavant. Som la seva força. Tots a Huesca! Endavant Girona!

diumenge, 4 de març del 2012

Molt vius

Impossible negar que la sensació després del xiulet final de dissabte al Estadio de Gran Canaria era la d'haver perdut una oportunitat claríssima de sumar fora de casa. Ens vam avançar al marcador, vam estavellar dos xuts als pals i fins i tot vam tenir el rival amb un jugador menys al tram final del segon temps. Però no hi va haver manera i vam perdre de manera dolorosa, amb un gol al minut 93.

Amb que ens hem de quedar? Doncs amb que aquest Girona ja s'ha retrobat amb el gol i no té complexes a l'hora de foradar la xarxa rival (Asier Goiria ja s'ha estrenat amb la samarreta blanc-i-vermella) o plantar cara a equips superiors com la Unión Deportiva Las Palmas, que tot i les baixes, recordem que ha puntuat en 11 de 13 partits com a local (8 victòries) i no és un enemic precisament petit. Vam fer suar de valent els canaris i tot i les badades, com ara encaixar el 2-1 quan ells estaven amb 10, podíem haver guanyat perfectament si en la jugada que va precedir el tercer gol groc la gran acció de Nieto hagués tingut el premi del gol enlloc de ser rebutjada per la fusta del pal. Ho hem dit ja més d'un cop: dels equips que estan a baix, som el que ha preparat millor l'equip per aquesta lluita final i té més pinta de poder sortir del descens. Cap dels nostres rivals en aquesta cursa per la salvació va tenir tan a les mans aconseguir-la com el Girona. Es qüestió de sort i de fabricar-la si no ve sola. Trobem-la entre tots dissabte vinent a Montilivi contra el Xerez.

Com a anècdota ressenyar que els jugadors gironistes no van estar sols a l'illa: fidel a la seva cita, en Brian, fill del nostre amic Óscar de Las Palmas, va fotografiar-se amb l'onze inicial blanc-i-vermell amb la seva samarreta del Girona. Ja son tres anys i ens emplena de satisfacció mantenir aquesta gran amistat a tanta distància. Un gran abrazo para los amigos de la Peña El Recibimiento de la UD Las Palmas y ojalá nos podamos volver a encontrar la próxima temporada.Comentàvem en l'entrada anterior la presentació del 20è aniversari de la Penya Immortal Girona, acte que es va celebrar el dijous al Centre Cívic de Sant Narcís amb l'assistència d'uns 25 socis i amics de la nostra associació. El nostre president Pepe Sierra va anar desvetllant alguns dels actes que tenim previstos dur a terme, entre els que destaquen un torneig triangular de futbol base, un sopar de gala i una sèrie d'esmorzars-tertúlia amb figures rellevants del Girona FC i el seu entorn al llarg d'aquests 20 anys.
En l'acte, la pintora Susan Bataller va fer la simbòlica entrega del logotip que ha creat per al nostre aniversari. El nou símbol immortal (que podeu veure a la part superior dreta d'aquesta pàgina) ha tingut una molt bona acollida entre els nostres socis i ja s'ha acordat fer alguns articles commemoratius en els que figuri acompanyant al nostre tradicional escut. La presentació va acabar amb un pica-pica i un brindis per la bona marxa del Girona.