Ho hem aconseguit. La treballada victòria davant l'honrat filial groc ha fet que matemàticament tinguem plaça assegurada a la Liga Adelante per la temporada vinent. A part de continuar la celebració que va començar ahir a la graderia (i la gespa) de Montilivi, poca cosa podem fer més que reconèixer a tots els que dins i fora del camp han ajudat a fer que el nostre Girona segueixi sent de plata. Donem les gràcies...
- als que no van deixar de creure que era possible ni quan estàvem a 8 punts.
- als jugadors, que han demostrat la seva professionalitat i en cap moment han abaixat els braços. Menció especial per a Coro i els seus 18 gols (de moment) i a Jandro... per ser com és.
- a en Javi Salamero, que ha demostrat una connexió brutal amb els seus futbolistes i ser un motivador nat.
- a en Josu Uribe i en Raúl Agné, ja que, sigués millor o pitjor el seu balanç final al capdavant de l'equip, van aconseguir uns punts sense els quals no ens podríem haver quedat a la categoria.
- a en Ramon Vilaró, per estimar al Girona i fer el que creia convenient. Sabem que un dels més feliços per la permanència és ell.
- als qui posen els calers perquè tot això funcioni. Hi ha hagut moltes polèmiques al seu voltant al llarg de la temporada. Masses i tot. Però la única cosa que sabem del cert és que a dia d'avui sense ells no hi hauria Girona Futbol Club.
- als empleats del club per la seva tasca diària per evitar que la institució es mori. Cal destacar a la nostra amiga i responsable de l'àrea social Joana Egea per la seva constant col·laboració amb les penyes.
- als que es deixen la veu cada setmana a Montilivi i on calgui per animar al Girona. Som pocs però hi som.
- a la gent de la percussió per tirar de nosaltres en els moments més fluixos en quant a animació.
- als socis de la Penya Immortal. Sense la seva aportació ens seria impossible finançar cap dels muntatges que fem al nostre bloc per donar color i ambient a l'estadi.
- als companys de les penyes Guíxols-Costa Brava i Miki Albert, per col·laborar en fer el Girona i la seva afició una mica més grans.
- als que sempre que els és possible es queden fent costat a l'equip fins que l'àrbitre xiula el final, anem guanyant, perdent, plogui, faci vent, nevi... passi el que passi.
- als que saben que un crit d'ànim sempre és més útil que la crítica destructiva i constant, que acaba enfonsant al jugador que passa una mala ratxa en comptes d'encoratjar-lo a seguir lluitant.
- als que s'han menjat hores i hores d'autobús per seguir al Girona on fos necessari, deixant-se-hi la salut i buidant-se una butxaca que, en els temps que corren, tampoc és que fos gaire plena.
- als aficionats visitants amb els que ens hem anat trobant, per fer-nos més agradable una dura temporada com aquesta. Ja hem rebut felicitacions des de San Sebastián, Huesca, Las Palmas, Zaragoza, Barcelona (aficionats de Celta i Dépor), Sabadell, Tarragona...
- a en Falcao i en Tamudo, per... bé, ja ho sabem tots perquè.
Potser ens deixem a algú. Si és així demanem comprensió. L'alegria del moment és el que té, de vegades fa perdre la perspectiva. Si no, no s'entén com aquests tres socis de la penya van apropar-se a Plaça Catalunya a celebrar el triomf quan era previsible que un dimarts laborable aquesta fos deserta. En fi, una altra anècdota que demostra que n'hi ha que tenim un ADN 100% immortal...
MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS.
ENDAVANT GIRONA!
SEMPRE IMMORTALS!