Socarrats

El passat diumenge 10 de març ens va visitar el Valencia, club que enguany celebra el seu centenari. Per commemorar aquest segle de vida, les penyes valencianistes oferiran, durant les Falles, una paella per a més de 1.100 persones als voltants de Mestalla. El partit del Girona pot comparar-se en certa manera amb aquest plat, senyera de la cuina espanyola a tot el món. Concretament amb el que hom coneix com a socarrat, aquell arròs que queda més fet i s'enganxa al recipient de cocció i que molt consideren una exquisidesa. Després d'encaixar i tornar molt bé els cops d'un equip que, no ho oblidem, ja és a la final de Copa i té un alt nivell, els homes d'Eusebio van voler anar per més, aconseguir el triomf, menjar-se aquest socarrat. Però en la cerca d'aquesta excel·lència vam descuidar la rereguarda i tot va acabar en no res. Per sort, nosaltres ho vam compensar assaborint un gran dia de futbol amb l'afició che desplaçada a la nostra ciutat i ho continuarem fent aquest cap de setmana a Lloret de Mar.

El matx estava programat a les 16:15 però l'acció va començar ja al migdia. 25 integrants de la Peña Valencianista Lo Rat Penat de Barcelona van unir-se a un bon grapat d'immortals per gaudir d'una prèvia de futbol com només pot fer-se al 106. Càntics, fotografies conjuntes i molt de color per part d'ambdós bàndols van convertir l'àpat en una festa. I parlant precisament de menjar, no podem obviar que els nostres amics no van quedar-se precisament amb gana, ja que la San i en You van tornar a elaborar un magnífic menú hipercalòric per donar forces a tothom per animar durant els 90 minuts. La cara d'estupefacció que van posar quan, després de tot el reguitzell de plats, encara ens van servir un deliciós pollastre va ser per emmarcar. Tal com ens agrada que passi quan viatgem lluny de Montilivi, el nostre desig és que els qui ens visiten marxin amb un somriure a la cara i l'estómac ben ple. Així és més fàcil que de vegades es deixin els tres punts a Girona...

    

Un cop fet un glopet de ratafia per fer-los assaborir un dels tresors etílics de la nostra província, va ser el moment dels parlaments. Tant el nostre president Pepe Sierra com en Cristóbal Sánchez, regidor de cooperació de l'Ajuntament de Girona, els hi van donar la benvinguda al municipi i van alegrar-se del fet que per primer cop es produís una trobada entre blanc-i-vermells i blanc-i-negres. En els partits que hem jugat a la capital del Túria només hi havia hagut contacte amb representants de l'Agrupació de Penyes Valencianistes, però més a nivell de directiva, mai s'havia fet cap dinar o acte multitudinari de manera conjunta. I era una autèntica pena, ja que al llarg de la història de la penya ens hem reunit amb altres aficions d'equips de la Comunitat Valenciana com Villarreal, Elche o Levante i ens faltava fer-ho amb la del que probablement compta amb més seguidors a la regió. Problema resolt. L'esdeveniment va tancar-se amb un intercanvi d'obsequis amb el president d'aquesta penya valencianista de la Ciutat Comtal. Pel que fa al joc que vam presenciar minuts després, gairebé res més a comentar que no haguem dit a l'inici de l'article: va ser una derrota d'aquelles que fan mal. La il·lusionant ratxa de punts va tallar-se en un partit en el qual el Girona va tenir moments brillants i ho va donar tot, i per l'aficionat (i suposem que també pel futbolista) sempre és més difícil de pair el fet de perdre quan es té a tocar la victòria. Tot i això, al diccionari immortal no hi figura el verb "rendir-se" i seguim sent optimistes de cara a la recta final del campionat. Llàstima del resultat, a la graderia ho vam passar pipa, animant de valent (després del 2 a 2 d'Stuani hi van haver moments màgics amb tot l'estadi bolcat en ajudar a l'equip a guanyar) i suant com si estiguéssim a l'estiu. 

Foto: Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Anna Maria Carreras)

Ara que fem referència a l'estiu, una de les localitats de la Costa Brava que sense cap tipus de dubte bull d'activitat quan comença a fer calor és Lloret de Mar. Aquest cap de setmana, tot i que les temperatures no seran tan elevades, tornarà a brillar gràcies a la celebració de la I Convenció de la Penya Immortal Girona que se celebrarà, com ja sabeu, a l'Hotel Guitart Gold Central Aqua Park Resort. Podem dir amb satisfacció que més de 100 gironistes homenatjarem aquest cap de setmana a l'equip de la temporada 1991/1992, del qual en tenim confirmada l'assistència de l'entrenador Xavi Agustí i jugadors com Raúl Ruiz, Planagumà, Corominas, Juli, Alonso, Napo, Darnés, Sagué, Boada, Quique Yagüe, Solà... així com altres personalitats lligades a la història del club com Waldo Ramos, entrenador del Girona a Tercera a mitjans dels 80. Serà una ocasió única de reviure el passat del nostre club i de veure com segueix fent història, ja que el primer punt del programa d'actes serà veure per televisió el partit que el primer equip jugarà a Leganés aquest dissabte. El Diari de Girona i l'Esportiu ja se n'han fet ressò. Estem segurs que la setmana vinent encara tindran més material per omplir les seves pàgines gràcies a les nostres aventures lloretenques.