dijous, 27 de juny del 2019

Punt i seguit

Entre altes, baixes i rumors de fitxatges, la temporada immortal arribarà al seu final de manera oficial un cop s'acabi aquest diumenge el Congrés Nacional de Penyes que Aficiones Unidas celebra aquest cap de setmana a Madrid. De manera oficiosa, però, vam tancar-la amb un dinar de germanor a Cassà de la Selva. Vist l'ambient viscut abans, durant i després de l'àpat, no hi ha millor manera de descriure'l que amb aquesta paraula, "germanor".


El dissabte 22 va ser la data escollida per reunir-nos a Can Bargalló per cloure la temporada. La gran resposta a la crida feta per a assistir a aquest dinar evidencia la salut de ferro de la penya i les moltes ganes que tenen els nostres socis de reunir-se i passar-ho bé a la mínima que tenen ocasió. Un total de 28 penyistes vam asseure'ns vora una taula on no van faltar bons embotits, deliciosos calamars a l'andalusa, suculentes croquetes i una completa graellada de carn per cap. Sota la nostra bandera, que coronava el menjador, el nostre president Pepe Sierra va manifestar la seva satisfacció per l'èxit de convocatòria i per l'excel·lent ànim que es respirava. En Pepe va destacar que malgrat els defectes que cadascú de nosaltres pugui tenir, a l'hora de fer pinya i donar el millor que cadascú pot aportar a la gran família que tots formem, pocs ens poden igualar. Els càntics en honor a cada assistent que vam entonar a l'hora de les ratafies i els licors d'herbes van acabar de donar-li la raó.

Estant a la seu dels nostres amics de la Penya Cassanenca, no podíem deixar de visitar el seu local, un autèntic temple per a tots els que estimem el Girona. Un dels nostres racons favorits és el que han dedicat a les penyes blanc-i-vermelles, amb bufandes de diverses de les agrupacions gironistes i la nostra bandera. El xiclet de la festa va estirar-se encara unes hores més, traslladant-se al 106. Allà vam viure un moment molt emotiu quan entre tots vam tornar a col·locar al lloc on es mereix l'estendard amb el que ens va obsequiar fa uns anys Aficiones Unidas - AFEPE. Abans de l'existència de la Federació de Penyes del Girona FC, la Penya Immortal era qui representava a l'afició gironista en aquesta organització, i aquest quadre amb el seu logotip fet en ceràmica n'acreditava la nostra pertinença a l'associació que coordina a les penyes del futbol espanyol. En un cop de mala sort, la peça de l'escut va desenganxar-se del suport fa uns mesos i va caure a terra, trencant-se. En Felipe Sanz, vicepresident d'AFEPE i gran amic de la nostra penya, va aprofitar la seva visita a la recent assemblea general de la Federació de Penyes del Girona per portar-nos una nova rèplica. Trobant-nos un bon grapat d'immortals reunits a la seu, no hi podia haver millor ocasió per retornar-la a la seva posició preferent en una de les parets del 106. Al fil musical sonava "Amigos para siempre", un tema al qual vam seguir fent honor l'endemà, quan una dotzena de socis va tornar-se a aplegar per celebrar amb bon humor, bona teca i millor beure, al més pur estil immortal, la revetlla de Sant Joan.


Ja que parlem de festes, no podem oblidar la que van celebrar ahir dijous 27 els amics de la Penya Saltenca. Es tractava de la cerimònia d'entrega del seu Trofeu del Nino, que reconeix al jugador blanc-i-vermell més destacat de la temporada segons les votacions dels seus socis. El futbolista guardonat enguany, una edició difícil, sense cap mena de dubte, va ser Pere Pons. L'acte va celebrar-se a la seva seu, el Bar Saltapes, i també va servir com a homenatge a l'equip de la Liga Genuine del Girona FC. El trident format pel nostre president Pepe, el tresorer Javi Rina i el secretari Fran Lara no va voler perdre l'ocasió de representar a la Penya Immortal. Van poder intercanviar unes paraules amb en Pere, que ens va comentar que encara desconeix quin serà el seu futur (la premsa especula amb la seva marxa a l'Alavés). La seva possible sortida no ha agradat a molts immortals, que el veuen com un emblema del gironisme que hauria de liderar l'intent de tornar a Primera. D'altres, però, entenen que la vida professional d'un esportista és curta i és normal que es busqui progressar. I més si deixa 2 milions d'euros a caixa. Cadascú té la seva manera de veure-ho. El que sí que ens uneix a tots és el reconeixement, decideixi el que decideixi finalment, a la tasca d'un jugador que s'ha format des de petit a la pedrera del Girona i ho ha donat tot defensant aquest escut.


Toca parlar del Congrés. Avui comença a la capital d'Espanya l'esdeveniment que reuneix a les federacions de penyes de tot el país per passar un cap de setmana reforçant vincles i demostrant que les aficions del futbol espanyol estan ben vives. Més de 1.100 aficionats han confirmat la seva presència a la cita, organitzada conjuntament per les federacions de Real Madrid, Atlético de Madrid, Getafe, Leganés, Rayo i Alcorcón. Aquesta edició és molt especial, ja que coincideix amb el 20è aniversari de la fundació d'Aficiones Unidas. Serà la sisena presència de la Penya Immortal Girona en un Congrés Nacional de Penyes. En les tres primeres, com ja hem comentat, ho va fer en nom seu i les tres últimes ja sota el paraigua de la Federació de Penyes del Girona FC. Dels 8 pioners que van anar a València el 2014 hem passat als 38 inscrits en l'expedició blanc-i-vermella d'enguany, tot un èxit. D'ells, 22 són socis i amics de la nostra penya, el que confirma la gran acceptació que aquesta multitudinària reunió té dins de la família immortal. Avui mateix el nostre autocar (hi ha una part del grup que farà el trajecte en AVE) ens conduirà a l'Hotel Meliá Castilla, la nostra base pel fantàstic cap de setmana que ens espera a Madrid, amb grans àpats, concerts, visites turístiques, l'habitual discurs del president de la Lliga, un torneig de futbolí... Intentarem, com sempre, ser els millors ambaixadors dels nostres colors

dimecres, 19 de juny del 2019

Els diumenges al sol

Ens hem quedat sense el nostre passatemps favorit dels caps de setmana (quan la televisió i els clubs ho permeten) durant uns mesos, però no sense Girona. Aquest club i els que el vivim a flor de pell no s'aturen en aquests mesos de calor per molt que de moment no es disputin partits. Tenim molta actualitat sobre el gironisme i el mateix club, així que posem en marxa de seguida l'article. Tots a bord!

Fotos superior esquerra i inferior esquerra: Girona FC
Foto inferior dreta: CF Peralada

Comencem per les nostres impressions sobre el present del Girona FC. Ja sabem qui comandarà la nau blanc-i-vermella la propera temporada: Juan Carlos Unzué. La rebuda de la notícia per part de la família immortal, i creiem que la de la majoria de l'afició, ha estat, com deia el nostre president Pepe Sierra en el reportatge que va fer el Diari de Girona, "sense eufòria ni il·lusió". El perfil del nou tècnic recorda molt al d'Eusebio, i això potser frena una mica l'optimisme de la gent. Això sí, malgrat els diferents graus de satisfacció, tots coincidim en el fet que cal deixar-lo treballar i demostrar el futbol que vol que l'equip faci abans de qualsevol crítica. La seva sort serà la nostra i res ens faria més contents que veure'l triomfar a la banqueta gironista. Qui no tindrà Unzué a les seves ordres serà Portu, que s'uneix a la llista de baixes. El davanter murcià marxa a la Real Sociedad per continuar la seva lògica progressió. No podem fer altra cosa que donar-li les gràcies per l'esforç, talent i els gols aportats al llarg d'aquestes tres temporades defensant el nostre escut. A més, deixa a caixa 10 milions d'euros molt útils per a noves incorporacions. Buena, bonita y barata pot ser la de Pablo Maffeo, que segons la premsa podria tornar al Girona cedit per l'Stuttgart amb opció de compra. Seria una gran notícia, l'empremta que va deixar aquí va ser la d'un jugador de gran nivell. Un altre tema: Peralada. Un cop perduda la promoció a Tercera per part del Girona C, el club va informar de manera oficial de la finalització del contracte de filiació amb els empordanesos. La poc clara jugada de pujar el C a Tercera i deixar el Peralada a Primera Catalana no podrà produir-se (tot i que ja vam dir que anava contra el reglament de la RFEF, era el que es tenia pensat), però s'ha decidit tirar endavant amb l'acabament del conveni amb els xampanyers. A canvi se'ls hi retorna el que és seu (explotació de suports publicitaris i equipació), se'ls hi ofereix una opció preferent per a futbolistes del futbol formatiu gironista, un parell d'amistosos de pretemporada i, com a almoina, algunes entrades per a Montilivi per a la seva base. El moviment, que deixa al Girona amb el seu primer filial en una categoria amateur, serà desastrós si no s'aconsegueix convèncer a algun equip gironí de Segona B de signar un pacte semblant, cosa que, amb aquest precedent, sembla una mica complicada. Per acabar, el cas Oikos. L'actitud adoptada pel club amb peticions com la de la Lliga de 21 equips, semblant a la d'un alumne amb un 4'5 que va a plorar-li al professor per un aprovat, no ens ha afavorit gaire ni a nivell d'imatge ni en el propi cas. El jutge encarregat de la causa ja ens ha desestimat com a possible part demandant, així, que cal seguir fent la nostra pel que fa a la preparació de la pròxima campanya i restar a l'espera de la resolució de tot aquest embolic sense obsessionar-nos-hi. 


El passat 2 de juny va celebrar-se, com ja vam anunciar, la primera edició del Torneig de Futbol 7 de la Federació de Penyes del Girona FC. El Camp Municipal de Futbol de Sant Gregori va ser l'escenari escollit per a la disputa d'aquesta competició en la qual van participar un total de 15 equips. L'astre rei picava de valent en un dia 100% estiuenc en el qual 14 valents van defensar la samarreta de la Penya Immortal Girona i van deixar, malgrat els resultats, el pavelló ben alt. Només ens va faltar tenir entrenador, el que va provocar alguns desajustaments en el repartiment dels temps sobre la gespa de cada jugador que intentarem solucionar per a futurs compromisos. El rendiment del nostre equip va anar de menys a més. El debut contra la Penya Barbero Bailongo ens va enxampar encara descol·locats, com demostra el 6 a 0 final. Res a dir. El segon partit ens va enfrontar a l'equip "A" de la Penya Jandrista (en presentava dos). Va notar-se que es jugava en un camp més petit i que abans d'arribar-hi vam avituallar-nos al bar, ja que vam fer una molt bona primera part en la qual fins i tot vam tenir alguna ocasió. Una llàstima el gol psicològic d'ells abans del descans, que va obrir la llauna i facilitar un 4 a 0 final que, si no arriba a ser pels pals, podria haver estat més ampli. La tercera jornada ens enfrontava als amics de la Saltenca, en el partit que decidia si tindríem alguna mínima possibilitat de classificació per a la següent ronda o ja quedavem fora del torneig. Ho vam donar tot, en una primera part que va recordar a la millor versió del Brasil del 70 amb Pelé, Rivelino i Tostao (tostaos vam quedar amb el sol que feia). Bona defensa i un atac que va generar bastants oportunitats de marcar, la més clara de les quals va ser un penal que el travesser va impedir que es transformés en el gol que ens posés per davant en el marcador. L'inici del segon període ens va agafar en fred i una errada de càlcul en una passada enrere va propiciar l'1 a 0 rival. Una llàstima, ja que malgrat que no amb la mateixa intensitat, vam seguir practicant un futbol força ofensiu. Que ofenia a la vista, s'entén. Però amb molta voluntat, que també compta. Al final, 2 a 0 i eliminats. En certa manera va ser una sort, ja que amb aquella calor probablement no hauríem sobreviscut a jugar les semifinals a les quatre de la tarda. Abans de donar per finalitzada la nostra participació calia jugar el quart i últim partit contra la Pablo Machine. Hom diria que podríem estar cansats després de tres partits, però el físic els va passar més factura a ells que a nosaltres: només van poder guanyar-nos per 3 a 1. El gol d'en David Tena que suposava el 2-1 el vam celebrar tant que se'n van assabentar fins i tot a l'altra punta de les instal·lacions. A il·lusió no ens va superar ningú. A més, l'esforç va tenir recompensa. Gràcies a aquest gol i a l'entrega de tots els jugadors i els qui els van anar a donar suport, vam aconseguir acabar en 14a posició. Un primer pas per a futures victòries!


En acabar el torneig la majoria dels integrants de l'equip van desplaçar-se al 106 per gaudir d'un autèntic "tercer temps". Una mostra de l'immillorable ambient que s'hi respirava la tenim en el moment en el qual el nostre tresorer Javi Rina va entrar amb el diploma amb el qual els organitzadors del torneig van obsequiar-nos per participar. Ni a Liverpool van rebre la seva recent Copa d'Europa amb tanta eufòria com nosaltres aquest "trofeu". De fet, en la recent redecoració de la nostra seu, duta a terme gràcies a la col·laboració de socis com en Raimundo Abarca, l'Antonio Portillo, la Mari Solozano, el nostre vocal Franc Pascual o els germans Fernández, ja li vam buscar un lloc preferent. En la festa posterior al torneig també hi va haver temps per brindar pel 31è aniversari del nostre secretari Fran Lara, que per si algú no recordava l'efemèride va passar-se tot el dia entonant el "Cumpleaños feliz" de Parchís, l'autèntica banda sonora de la jornada.


Per enllestir l'article, recordar-vos que la penya no s'atura i ja té diversos fronts oberts per als pròxims dies. El més immediat és el dinar de cloenda de la temporada que celebrarem a Can Bargalló, el restaurant de Cassà de la Selva on els amics de la Penya Cassanenca tenen la seva seu. Serà una trobada informal amb l'objectiu de retrobar-nos un cop digerit el descens de categoria, amb l'objectiu d'ofegar les penes amb bon menjar i millor beure i agafar forces de cara al nou exercici. Per altra banda, també hi haurà temps per comentar entre els assistents que estiguin inscrits, els detalls del Congrés Nacional de Penyes que se celebrarà a Madrid la setmana que ve. Els immortals, com ja és habitual en aquesta cita, serem majoria en l'expedició de la Federació de Penyes del Girona FC. L'objectiu és passar-ho d'allò més bé i representar com cal a l'afició gironista.