dissabte, 28 de desembre del 2013

Els torrons

Parlàvem en entrades anteriors de la gran qualitat humana de Ricardo Rodríguez i el dia 21 ens la va tornar a demostrar. En un gest sorgit d'ell mateix, l'entrenador va posar-se en contacte amb el nostre president per comunicar que desitjava acomiadar-se personalment dels membres de la Penya Immortal Girona. Una trentena de socis ens vam aplegar al Restaurant 106 per rebre'l com es mereixia, acompanyant-nos també altres gironistes com l'Effah (el popular "Siusplau") i un representant de l'equip tècnic amb el qual en Ricardo i en Miguel Ángel treballaven al Girona.
 
Tot gaudint d'unes delicioses tapes preparades per en Manolo, vam parlar dels factors que han conduit a la destitució i dels sentiments de Ricardo, que són els d'un gironista més que desitjava fer feliç a la seva afició. I això de gironista no ho diem de cara a la galeria, ja que va tenir paraules d'agraïment i record a la seva etapa anterior al club, la de l'ascens a Segona B aconseguit a Alcalá de Henares, i ens va recomanar sobre totes les coses a fer pinya amb el nou tècnic, Javi López. Li farem cas, la sort d'en Javi serà la del Girona i ens interessa que li vagi el millor possible.
L'endamà, curiosament, els immortals vam tornar a trobar-nos amb Ricardo Rodríguez. Des de la secció de futbol sala del Girona FC se'ns va demanar que anéssim a Pont Major a animar al cadet en el seu partit de Copa Catalunya contra el Sant Joan de Vilassar (7-1 pels gironistes). Resulta que el fill de l'entrenador juga en el conjunt blanc-i-vermell i al acabar el partit se li va fer un petit homenatge juntament amb la seva família, ja que els Rodríguez tornaran a terres asturianes en breu.
Avui tindrem una gran tarda a la nostra seu. Primer, com deien Tip i Coll "hablaremos del gobierno". A les 17:00 hores hi ha prevista l'Assemblea General Ordinària corresponent al 2013, en la que s'exposarà als socis de la Penya Immortal la situació social i econòmica de la nostra entitat. Un cop acabada la reunió, cap a les 19:00 hores, engegarem una activitat que esperem que esdevingui un autèntic clàssic de la penya durant els pròxims anys: la Quina de Nadal. Pernils, cava, dolços, marxandatge blanc-i-vermell... i un ambient immortal que no et pots perdre! Recorda portar la teva samarreta o bufanda del Girona per donar color: no hi ha millor amulet!
Entre el batibull institucional amb el canvi de president (desitgem la millor de les sorts a Francesc Rebled al capdavant del Girona) i d'entrenador, sembla que també hi ha hagut temps per recuperar velles essències. En l'habitual reunió bisetmanal de l'àrea social amb les penyes que va celebrar-se ahir a les oficines del club, se'ns va comunicar que s'ha decidit que els pantalons del primer uniforme del Girona FC tornin a ser blaus com ho han estat al llarg de la major part de la història del nostre equip. D'ençà de l'entrada de Nike com a proveïdor tècnic la temporada 2011/2012, i sense demanar l'opinió als aficionats, algú va decidir carregar-se dècades de tradició i posar-los vermells. Ni Luanvi ni Kedeké havien corregit l'error fins ara, però sembla que des de la directiva algú ha decidit recuperar la nostra identitat com a club i deixar de ser esclaus de les marques. Confiem que aquesta estima pel Girona de tota la vida marqui a partir d'ara les línies d'actuació dels qui manen a Montilivi.

dijous, 19 de desembre del 2013

Desembre agredolç

Amics, mai els èxits de la penya havien estat tan proporcionals a les decepcions rebudes per part del nostre Girona F.C. i és que els mals resultats de l'equip han vingut acompanyats de decissions que mai haguessim volgut viure. Per començar i com que en l'argot periodístic l'últim és el primer us hem de dir que nolts estareu d'acord en la destitució del cos tècnic, molts també en desacord però el que sí es ben cert és que s'ha acomiadat a unes persones meravelloses, treballadores i que de futbol en saben un niu. Potser necessitàvem un revulsiu o potser no s'ha valorat prou la seva feina i ens ha mancat una mica més de paciència, el temps donarà o treurà la rao als que opinen una cosa i als que opinen una altra, nosaltres l'únic que podem fer és agrair la seva feina i dessitjar-los molta sort.
El que també ha estat una gerra d'aigua freda és la sortida del club de la Joana Egea, 14 anys al club del seu cor avalen la seva vàlua profesional tot i que els que hem tingut el plaer de coneixer-la la valorem encara més com a persona. Des d'aquí volem donar-li les gràcies públicament per ser com és.
I ara anem per la part dolça, així us quedarà un bon regust de boca. Si hi ha una paraula estrella a la penya aquest mes podriem dir que és SOLIDARITAT, apart de participar en la recollida de joguines impulsada pel club, hem participat en el gran recapte pel Banc dels Aliments impulsat pel centre comercial Espai Gironés, aquest any amb la col.laboració del nostre club hem arribat a més de 195 quilos d'aliments, des d'aquí us donem les gràcies per fer posible que aquesta iniciativa hagi estat un gran èxit.
Com que la penya és una gran familia i ens alegrem molt dels èxits de tots els nostres membres, avui destaquem La Fira del Click a Riudellots de la Selva el passat cap de setmana, el nostre vocal i amic David Fernández va ser l'organitzador i el comptar amb més de 1000 visitants en dos dies és per donar-li l'enhorabona.
Per acabar dir que diumenge passat vam estar convidats per la directiva de l'Uni Girona per a presenciar el seu partit de lliga, el resultat va ser horrible i cruel, d'anar guanyant de 24 punts al tercer temps vam perdre a la prórroga, però ho vam viure molt intensament, ens ho vam pasar de conya.
També en aquestes últimes dues setmanes hem tingut una de freda i una de calenta amb el B, una victòria davant el Llefià i un empat amb el Lloret, tots dos partits a Vilablareix, el poble on viu en Miguel Angel i l'estadi on el continuarem veient i aprenent dels seus comentaris futbolístics.
 
Per cert, no podem acabar aquest article sense donar la benvinguda al nostre nou entrenador Javi López qui des d'aquest moment te el nostre recolzament incondicional.

dimecres, 11 de desembre del 2013

Líders en solidaritat

Aquest any la Penya Immortal Girona torna a col·laborar amb el BANC DELS ALIMENTS DE L'ESPAI GIRONÈS, una iniciativa que vol aconseguir 40 tones de menjar pels col·lectius més necessitats de la nostra província. El Girona FC s'ha sumat també a la causa. Ajudem a que torni a ser Nadal per a tothom!
 
L'any passat ja vam participar en aquesta campanya solidària del centre comercial gironí, que donarà tots el menjar rebut al Banc del Aliments de les Comarques de Girona, que a la vegada els repartirà entre les 112 entitats de la província que atenen als col·lectius que més ho necessiten. Ja hem començat a rebre les primeres donacions a la nostra seu, uneix-te a la solidaritat gironista!

Per cada donació el club entregarà UNA ENTRADA DE FRANC vàlida pel partit contra el Recreativo o pel de la Ponferradina.

Punts de recollida:
- Restaurant 106 (Av. Sant Narcís, 106)
- Oficines del Girona FC (Estadi de Montilivi, 10:00-20:00 h.)
- Estadi de Montilivi (abans del partit contra el Recre d'aquest dissabte)

dijous, 5 de desembre del 2013

Contra el refredat, "aspirina copera"

Amics, la casualitat ha volgut que abans de les eliminatòries coperes el nostre equip hagi patit un "refredat" en el seu caminar per aquesta temporada, sembla que no es confii prou en aquest equip i quan apareix un refredat tots ens espantem i creiem que és molt més greu del que és. De moment, a les dues anteriors ocasions, amb una "aspirina" copera ens hem ensortit. Esperem que aquesta vegada, l'eliminatòria davant del Geta també serveixi d'analgèsic.
Potser creureu que amb aquest article volem escapar de tots els comentaris que escoltem pel carrer, ni molt menys, és veritat que la situació de l'equip no és per llençar coets, però tampoc ho és la situació institucional del nostre club,  no ens oblidem que l'any passat, passat està, l'any passat els aficionats viatjaven en Ave de franc i aquest any els jugadors han tornat amb autobús en molt desplaçaments, també l'any passat vam començar la partida d'escacs amb totes les peces, aquest any estem jugant sense tres peces que havien de ser importants i que no es van poder fitxar a última hora, si jugues sense la reina, amb només una torre i un cavall, per molt bons que siguin els peons et costarà tirar endavant la partida.
No hem d'oblidar que som un club humil i a més en concurs de creditors, per tant, no estaría malament valorar en el context actual la feina que estan fent tant el cos tècnic com els nostres jugadors. Hem d'estar units i creure en ells, com diu el nostre himne, tots junts ho podem fer i per això aquest dissabte, totes les penyes estarem juntes a la zona de preferent per animar aplegades als nostres jugadors.

dissabte, 30 de novembre del 2013

Per nosaltres és molt gran


Ho vam prometre i encara que força tard, aquí la tenim: la crònica del nostre desplaçament a terres aragoneses. Ens feia il·lusió tornar a La Romareda, una de les visites marcades en vermell al calendari per distància i entitat del rival, i així ho corroboren els prop de 40 immortals i amics desplaçats al nostre autobús i els 13 als que vam aconseguir entrada a través del conveni de la LFP i Aficiones Unidas - AFEPE i van anar-hi pel seu compte. Si tenim en compte que tot i no ser car, en aquests temps que corren un viatge així no deixa de ser un luxe/sacrifici pels colors, és una molt bona xifra. 
El temps a la carretera, com sempre que la nostra penya viatja, no va tenir desperdici. En una de les parades de la ruta vam aprofitar per sorprendre al nostre soci i amic Javier Rina, àlies "Pollo", celebrant el seu aniversari amb cançoneta, pastís, espelmes i fins i tot uns regals molt gironistes (un curiós nino de corda amb els colors del club) i immortals (una gerra amb una llauna d'un litre de cervesa dins). En Javi és un dels que forma part del nucli dur de la Penya Immortal i tots valorem la seva simpatia i ganes de fer un cop de mà quan cal. ¡Feliz cumpleaños, Pollo!
Al Girona FC som com una família, ens coneixem gairebé tots i amb alguns la relació és immillorable. A nosaltres ens passa amb bona part de la premsa gràfica que cobreix l'actualitat de l'equip, com per exemple amb els fotògrafs de CatPress liderats pel nostre amic Toni Carrera "Karris", que fa poc ens van obsequiar amb la seva armilla oficial de la LFP de la temporada passada. El passat diumenge ens van acompanyar a Zaragoza amb el nostre autobús i a més van tenir la sort d'emportar-se el pernil en un divertit sorteig que semblava que mai acabaria. El número guanyador es va fer esperar!
Com que una visita a la capital maña mai és completa sense passar-se per la Basílica del Pilar, aquest va ser la nostra primera parada un cop arribats. Un volt pel temple, unes tapes per la zona, comprar records... només vam tenir una hora per fer turisme però molt intensa. Sense dubtes un valor afegit a una sortida per animar a l'equip que portem al cor.
Un cop feta la "peregrinació" va ser l'hora de reunir-nos amb l'afició local, de la que guadàvem un gran record dels matxs de la temporada 2008/2009, la darrera en la que Girona i Real Zaragoza van coincidir a Segona. Ens vam aplegar tots en un restaurant molt a prop de La Romareda i vam compartir un agradable dinar ple de càntics i germanor amb la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo i representants de la Federación de Peñas del Real Zaragoza. Abans de marxar cap a l'estadi vam fer entrega d'un petit present molt gironí, una ampolla de ratafia de l'Empordà, a la que ens van correspondre amb una bonica bufanda d'aquesta penya amiga que acaba de fer 5 anys
Com no podia ser d'altra manera, no va faltar la foto de grup amb seguidors d'un i altre equip. Tot un orgull per a nosaltres tenir tan bona relació amb una afició acostumada a seguir al seu equip en la part noble de la Primera Divisió i en molts compromisos europeus. I una mostra més de que el futbol pot unir a la gent més diversa i fer amics a centenars de quilòmetres. Certament, ser rebut amb tanta hospitalitat per gent que el viu amb la mateixa passió que tu et fa gaudir plenament de l'experiència de ser aficionat a aquest esport.
Això sí, l'amistat i la bona sintonia no evita que durant els 90 minuts cadascú animi amb tota la força del món als seus jugadors. Mostra d'això és com ens vam deixar la veu donant suport als homes de Ricardo Rodríguez al llarg de tot el partit, tot i que aquest fos ben pobre per part d'ambdós conjunts i el Girona es mostrés incapaç de crear perill i aprofitar el crispat ambient que l'afició saragossana vivia per la complicada situació institucional de l'entitat blanquilla. El sector més cridaner dels desplaçats va trobar a faltar una mica més d'efusivitat en la salutació final, en la que només Migue va donar-nos les gràcies per l'esforç (tal i com nosaltres feiem amb l'equip). Entenem la frustació de la derrota, però mai s'ha de deixar de banda la comunió entre equip i afició. L'orgull de ser gironista no es perd per perdre per 1 ni per 50, és molt més que un resultat i per això demà tornarem a estar amb els onze que saltin a Montilivi vestits de blanc-i-vermell, lluitant al seu costat, deixant-nos la veu. Endavant Girona!

dilluns, 25 de novembre del 2013

VI Seminari Nacional de l'AFEPE

Aquest cap de semana l'afició del Girona ha estat representada en dos indrets diferents de la geografía espanyola, un a la Romareda i un altre a Madrid. Com sabeu, els immortals vam fer un autocar per anar a la Romareda, un rotund éxit, deixant de banda el resultat final, però com que el cap d'expedició va ser el nostre secretari Fran deixarem a ell que faci un article per a que expliqui amb tot detall el viatge.
Jo vaig estar a l'altre indret, al seminari anual d'Aficiones Unidas, una federació on estan representades les aficions dels clubs de primera, de segona i alguns de segona B que havien estat a primera o segona com el Nàstic, Cartagena o Cádiz.
Ara us faré una mica de resum del que van estar aquestes jornades de treball.
Per començar hem de felicitar per la gran organització a tota la junta directiva de l'AFEPE i molt especialment al seu secretari general Pepe Hidalgo qui va agafar el timó del seminari per l'absència del president Pepin Braña que es trova recuperant-se d'una lesió al turmell, des d'aquí li desitgen una molt rápida recuperació.
La primera sessió va ser  a la llotja d'honor del Santiago Brnabeu, el president de la LFP Javier Tebas que a les 5 de la matinada tornava d'un viatge a la Xina, arribava a les 9 del matí puntualment a la cita amb tots nosaltres.
Vam tenir l'oportunitat de preguntar-li i exposar-li totes les nostres inquietuts, Del repartiment dels diners de les televisions va declarar que fa pocs anys la diferencia entre el que cobrava més i el que menys estava d'1 a 13 i ara està d'1 a 6,5 i per l'any que ve estarà d'1 a 4,5. Dels horaris va dir que havien intentat definir els del mes de gener però sense saber qui passarà a les diferents rondes de la copa del Rei és imposible. I al tema dels equips en llei concursal va dir que mantindran la mà dura a l'hora de no deixar fitxar si no ho veuen viable, va dir que amb aquest sistema d'austeritat ja s'ha aconseguit reduir el deute en 300 milions d'euros, 120 per rebaixa de sous dels jugadors i 180 per ingresos per la venda de jugadors, en aquestes dades no inclou ni el Madrid ni el Barça i espera que d'aquí 4 anys els clubs ja comencin a sortir del pou per d'aquí 8 anys tenir tot el futbol espanyol totalment sanejat. Un cop acabada la seva xerrada li vaig preguntar personalment com veía la situació del nostre club i em va respondre que la veía bé, no és tan preocupant com la d'altres clubs.
Al descans vam saludar als companys de la Federación de Peñas del Real Zaragoza, en Vicente i en Paco entre rialles no paraven d'intentar "pactar" amb mi un 1 a 0 a favor del seu equip, potser era premonitori, inclús si mireu les cares de la foto pot semblar que era feta després del partit. Més tard vam tenir la xerrada de diversos responsables de la LFP com Javier de la Chica qui es mostrava molt satisfet per l'éxit del Paquet King per rebaixar el preu de les entrades a la Liga Adelante i està barallant-se amb els clubs de primera per implantar-ho a la Liga BBVA, exceptuant els partits del Barça i el Madrid.
També ens van explicar que és molt important per una associació que sigui visible a tots els sistemes de comunicació i des de LFP estan treballant per a facilitar a les penyes del futbol espanyol totes les eines per aconseguir-ho com aplicacions per a móbils personalitzades o figurar en el web de la LFP.
A la tarda, el responsable de la cadena d'hotels Melia-Tryp Luis M. Jiménez ens va explicar l'acord que s'havia arribat amb l'AFEPE per a que tots els penyistes tinguem un descompte adicional a la tarifa més barata trobada per internet de fins un 20%. Si esteu interessats ens ho comuniqueu i us facilitarem un codi per accedir al seu web per fer la reserva més barata.
Després vam tenir un intercanvi d'inquietuts tots els penyistes i hem de resaltar que a nivell general la relació penyes amb directiva dels club és molt bona, només l'Antonio de Granada ens va fer saber tot el que està fent la seva directiva, la veritat és que no ens atrevim a repetir-ho però fins i tot la Delegació de Penyes del Llevant van brindar el seu departament jurídic per estudiar si és viable un procés judicial. Des d'aquí donem tot el nostre suport a l'Antonio i esperem que per l'any que ve, com ha passat aquest any amb la Lola de Córdoba, es normalitzi la relació.
A primera hora de diumenge vam tenir la visita dels responsables policials de l'Oficina Nacional del Deporte, l'inspector jefe Daniel Sánchez i Jorge Rosal ens van explicar que periòdicament mantenen reunions amb els coordinadors de seguretat de tots els camps, aquestes reunions han de servir per unificar criteris a l'hora de permetre l'entrada als estadis de tambors, banderes i tots els objectes d'animació però com que en aquest sentit la llei deixa molt de marge d'interpretació que és un objecte perillós opten per deixar-ho a criteri del responsable de cada camp, un exemple que ens van posar és que si una familia normal va al camp amb paraigues perque sembla que plourà lògicament els deixaran pasar però si en aquest mateix partit apareixen 50, 100 o 500 ultres, tots amb un paraigues a la mà, el coordinador de seguretat els prohibirà l'entrada dels paraigues.
Resaltar que també ens van dir que a partir d'ara es miraran més els materials dels tifos ja que cada vegada son més grans i si no están fets d'un material inófugo no permetran la seva entrada als estadis per evitar un incendi.
L'últim acte va ser l'elecció de la seu del proper congrés nacional de penyes, després del gran éxit que va tenir el viscut a Pamplona amb l'assitència de més de 700 penyistes de tota Espanya per aquesta elecció s'havien presentat quatre candidatures. la votació va ser semblant a la dels Jocs Olimpics, es farien tres votacions i s'anirien eliminant les menys votades, cal dir que totes les candidatures van tenir temps per fer la seva presentació amb uns videos estraordinaris. La primera que va caure va ser Huelva, després Almeria i finalment, a l'ultima votació va haver un empat a tretze vots i un vot en blanc, es va repetir la votació a veure si el que havia votat en blanc canviava d'opinió però un cop fet el recompte de vots havia la mateixa distribució de butlletes, deprés de deliberar els candidats van decidir que fos la sort qui decidís qui organitzava la trobada al 2014 i qui al 2015 ja que es va proposar i aceptar que el segon classificat organitzaria la del 2015 i a partir d'ara cada any s'escollirà la seu a un any i mig vista i no a mig any com passa ara. La mà innocent va ser la filla petita del nostre amic Baldomero de la Federación de Peñas del Almeria, la primera butlleta en sortir va ser la de la Delegació de Penyes del Llevant i per tant al 2014 es farà a Valencia i al 2015 a Elx. Felicitem de tot cor a la Delegació de Penyes del Llevant i a l'Agrupació de Penyes Elx C.F..

dimecres, 20 de novembre del 2013

Presents


Fa cinc anys neixia una nova penya del Real Zaragoza, un grup d'internautes quedaven a través d'un fórum per animar el seu equip a totes les ciutats que podien anar, les alegries i decepcions viscudes junts els va unir molt i així van decidir crear una penya. Aquesta penya és Presentes x el Escudo i aquest dissabte celebra la seva gran festa d'aniversari. Segurament la nit será llarga però no volen perdre l'oportunitat de reviure els moments tan divertits que vam pasar junts tant a Girona com a Zaragoza, és per això que ens han preparat pel diumenge una gran rebuda als 50 immortals que ens desplacem fins la capital manya, amb un dinar de germanor a un rstaurant situat al cantó de la Romareda.
Des d'aquest bloc volem donar les gràcies a l'AFEPE i a la LFP per la facilitat donada en la gestió de la compra de les entrades, demà dijous ja les tindrem a Girona.
També volem agrair al Real Zaragoza el fet de mantenir el preu de les entrades a 15€ a les guixetes de l'estadi per a tots els aficionats gironins que vulguin acompanyar l'equip diumenge.
Us hem de dir que encara tenim places al bus si algú al final s'anima, cobrem 30€ als socis de la penya i 35€ als no socis per seient, l'entrada no entra en aquest preu.
El pla de viatge és el següent:
7 mati sortida des de Montilivi
12 hores visita Basílica del Pilar
13 hores anar cap a l'estadi a on ens rebran els membres de la penya Presentes x el Escudo per celebrar dinar de germanor en restaurant proper al camp (el preu del menú encara no el tenim confirmat però será d'entre 10 i 15 euros)
17 hores partit
20 hores tornada cap a Girona, si abans tots som a l'autocar, abans sortirem.
Dir que en aquest desplaçament ens acompanyaran els amics de Catpress, precisament ells van ser la nota positiva d'un cap de semana per oblidar esportivament parlant i és que quan va acabar el partit contra el Barça en Toni Carrera ens va regalar el seu peto de la  temporada passada, la millor temporada del nostre club, com a mostra d'agraiment i amistat cap a la nostra penya. Moltíssimes gràcies amics.

dimarts, 12 de novembre del 2013

Ganes de tornar a veure Montilivi així! vosaltres no??

L'Eloi Amagat és tot un crack, tant a dins com a fora del camp, si cercàvem un anunci per engrescar a la gent per venir a l'estadi en aquest important partit de dissabte, el seu tuit on mostrava aquesta foto i piulava el títol d'aquest article és genial.
Res més a dir, l'equip està demostrant que tot i les adversitats és un equip guanyador i està molt per sobre de les espectatives de molt entesos. Qui de moment no estem a l'alçada de l'equip som nosaltres, l'afició i no ho diem perque els que anem al camp no ho donem tot,  ho diem perque aquests que hem continuat sent fidels al nostre club no hem engrescat a més amics o familiars per poder tornar a veure Montilivi ple. Si l'equip s'ha crescut devant les adversitats, en aquest partit que és jornada econòmica, l'afició també ens hem de créixer i demostrar que aquest equip és viable esportiva, social i econòmicament.
Repassant el cap de semana de la penya us direm que va començar molt malament amb la trista noticia de la mort de l'Adrià, des d'aquest bloc volem donar una forta abraçada als seus familiars, amics i companys de l'E.F. Gironès-Sàbat.
Però tot va canviar diumenge, al matí el B va tenir prou amb una primera part espectacular per deixar sentenciat el seu partit contra el Vilassar, 2 a 0 i contra 10 era una renda prou important com per poder relaxar-se una mica a la segona part.
I a la tarda el nostre company i amic Josep Garolera, aprofitant que és de Santa Coloma i es celebrava allà la fira de la ratafía, va portar a la seu dues ampolles de les millors ratafies i una boníssima coca. Una degustació excel.lent acompanyada d'una gran victòria del nostre equip a Miranda va fer una tarda rodona.

dimarts, 5 de novembre del 2013

Desplaçament a La Romareda

Amics, el proper 24 de novembre visitem un dels estadis històrics de l'estat, La Romareda i per aquest motiu la penya organitza un desplaçament per als seus membres i simpatitzants. Aprofitem aquest viatge per presentar-vos l'acord signat entre la LFP, BURGUER KING i l'AFEPE de la que som membres.
Aquest acord consisteix en que les penyes del club visitant poden disposar de fins a 200 entrades a un preu de 15 € i un menú de regal al BURGUER KING, aquest regal es pot fer servir el dia que es vulgui fins a un mes després del viatge, "PAQUETE KING" es diu l'acord.
Per tant el preu del viatge és de 45 € pels socis de la penya i de 50 pels no socis, el preu inclou el paquet King i l'autocar.
Com que estem per donar servei a tots els gironistes, aquells que només vulguin l'entrada sense autocar també podran accedir a aquest paquet de 15 €, això sí, com sempre fem als nostres desplaçaments, controlarem a qui donem les entrades ja que som els responsables d'aquestes.
Les inscripcions es poden fer a la nostra seu el Restaurant 106 situat a l'Avinguda de Sant Narcís número 106 de Girona o a les oficines del club. Per apuntar-se hi ha com a data límit dimarts 19-11-2013 ja que dimecres hem de fer la transferència de l'import de les entrades per tenir-les divendres a Girona. En el moment de l'inscripció s'haurà d'abonar solament l'import del paquet, 15 € i a l'autocar els restants 30 o 35 € segons siguis o no siguis soci de la penya. 
Més endevant us informarem de l'hora difinitiva de sortida, segurament les set del matí i del dinar de germanor amb l'afició local

dilluns, 4 de novembre del 2013

Emocions

Ha estat un cap de semana molt intens i ple d'emocions, l'encetàvem divendres a les 20,30 hores al Restaurant 106, en Jordi Barris amb el seu relat "Tardes a Montilivi", en Sergi Castro amb la seva "Dansa d'emocions", la Mireia amb "Emociones" i en Nando Castro amb "La Festa" estaven impacients per saber qui havia guanyat el concurs literari que la penya havia organitzat. Finalment el primer premi va ser per en Nando Castro, la Mireia va ser segona, en Sergi tercer i en Jordi quart.
El relat guanyador és tot un homenatge a en Nil, semblava que ho haviem calculat matemàticament, el final de la lectura del relat va coincidir amb el començament del minut de silenci que es va fer al Camp Nou per en Nil. Us hem de dir que l'altre protagonista del relat, en Biel, és real i quan es trobi bé assistirà amb nosaltres a un partit a Montilivi.
Dissabte al matí uns quants membres de la penya van quedar per confeccionar la pancarta que després a la tarda presidiria l'ofrena de flors en l'homenatge al nostre Nil.
També vam tenir temps per fer una altra pancarta que vam posar al cantó de la nostra senyera per recordar a la Rosa i en Jorge. En Jorge era jugador dels alevins del Villarreal i dimarts el seu pare li va treure la vida.
Aquest gest de la penya ha estat molt agraït pels seguidors groguets.
Després de l'empat viscut a Montilivi, empat que l'hem de veure en positiu, aquest equip té poder de reacció i això vol dir que mentalment som un equip guanyador, tots estem d'acord que la plantilla va quedar coixa quan a última hora no es van poder fer els tres fixatges esperats, però tot i això, és un equip molt difícil de guanyar, vam anar a sopar a la nostra seu, més de trenta persones vam riure, cantar i brindar pel nostre Girona. En Josep Garolera encara li tenia guardada una emocionant sorpresa al nostre presi, una samarreta amb l'escut de la penya i una inscripció molt maca.
Al dia següent a les 9,30 hores del matí haviem quedat per anar a la presentació dels equips de la secció de Futbol Sala, alguns com l'Óscar o l'Álvaro es van presentar sense haver dormit, però havien de cumplir i allà hi eren.
Dues coses, felicitar a en Jaume i a tots els que fan posible que aquesta secció ja tingui més de 90 esportitstes i que de ben segur d'aquí no gaire temps tingui moltíssims més i donar les gràcies de tot cor a tots els assistents al pavelló del Pont Major ja que l'estima i admiració que ens van dedicar va ser d'allò més emocionant.
Per acabar, felicitar al Montcada per demostrar com es comporta un club senyor i també felicitar als nostres joves del B que van aconseguir la victòria després d'una semana tan difícil.
 

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Concurs, partit, sopar i presentació

Ben atapait d'esdeveniments es presenta el proper cap de semana amics, comencem el divendres a les 20,30 hores a la nostra seu amb l'entrega dels premis als guanyadors del concurs literari que la penya ha convocat a través de diferents mitjans de comunicació de la ciutat. Petits relats amb el nostre Girona com a protagonista.
Seguirem dissabte amb el partit de Montilivi i l'emotiu homenatge a en Nil.
I després del partit EL SOPAR DE FIRES. El farem a la nostra seu, el Restaurant 106, un cop acabi el partit, el preu del menú és de 12 euros, tots el que volgueu venir truqueu al presi, al telf., 677 77 51 42.
Molts ja han fet plans per allargar la nit al màxim a barraques però hem de pensar que diumenge tenim concentració a les 9,30 hores del matí per assistir a la presentació dels equips de la secció de futbol sala de la nostra entitat que es farà al pavelló de Pont Major. El responsable de la secció, en Jaume, ens va trucar molt il.lusionat per a que els fem costat en un dia tan especial i a una secció que ja mou més de 90 esportitstes no li podem fallar.
Ens quedem amb les ganes d'anar a Montcada diumenge a les 12 per donar suport al nostres jugadors del B però sabem que entendran que és important satisfer els compromísos anteriorment adquirits i també saben que encara que sigui des del Pont Major els estarem empenyent cap a la victòria

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Reprenem el fil

Si ja era difícil rependre l'activitat del bloc després de tants de dies,  ara mateix és encara molt més complicat, però la vida segueix i des del cel en Nil ens encoratja per a continuar endavant.
Primer de tot volem demanar-vos disculpes pel temps que hem estat sense actualitzar el bloc, però és que les obligacions laborals del nostre secre i combinat a que de vegades no es te un estat d'ànim adient per a escriure ha fet que després de molts anys hagi deixat per uns dies d'escriure al bloc, des d'aquí li volem transmetre tots els nostres ànims per poder tornar a gaudir dels seus escrits ben aviat.
Esportivament parlant hem tingut de tot, derrota a Múrcia, empats amb l'Alabés a la copa i l'Alcorcon en lliga i victoria davant l'Sporting. Bé, aquesta temporada hem demostrat que podem guanyar a tothom, però també podem perdre, potser aquest any será molt més igualat i si bé entrar a la promoció d'ascens costarà menys punts, la salvació será més cara. Els resultats tant a la lliga com a la copa han fet que les nostres il.lusions continuin intactes.
A nivell de penya el més destacat ha estat la nostra nova amistat, la Peña Sportinguista Enrique Castro Quini.
El mateix dia del partit ens vam coneixer a l'hotel de concentració de l'Sporting, allà, a part de fer-nos unes fotos amb el "brujo" Quini, una persona humil i encantadora, vam quedar amb els membres de la seva penya per compartir un aperitiu a la nostra seu, l'ambient va ser tan bo que l'aperitiu el vam convertir en dinar i gairebé en berenar ja que vam estar junts fins a una hora abans del partit.
També a nivell de penya hem de destacar el gran esmorzar que vam fer al Restaurant el Cabrit de la Ctra Barcelona el dia que el nostre Girona B s'enfrontava a la tarda amb el Banyoles i que va acabar amb victoria local, espectacular el dia, sense cap mena de dubte el repetirem un altre dia aprofitant que l'hora dels partits dels nostres joves cracks és a les 12 del migdia.
I és que amics, sempre que poguem us anirem a veure per a donar-vos tots els nostres ànims, com segur que en Nil des del cel us donarà.



dissabte, 26 d’octubre del 2013

Nil

El gran porter que ets no ha pogut aturar aquest desgraciat gol que ens ha fet la vida, però desde la teva portería del cel escoltem els teus crits d'ànim, com feies aquí, per a que remuntem aquesta adversitat rebuda en el partit de la vida.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

No ens obrim de cames

Tornem a donar vida al bloc després d'un parell de setmanes en el que les obligacions laborals ens han impedit tenir-lo al dia. Això no significa, però que en aquest període de temps no hi hagi hagut activitat a la Penya Immortal, ja que ha estat ple d'acció gironista. Els partits del nostre equip han estat els plats forts d'aquests dies, tot i que malauradament la sort no ens ha somrigut i únicament s'ha aconseguit un punt dels últims 9. Tot i això en els tres compromisos es va vendre cara la pell, creant ocasions que de no faltar-nos aquest reforç en atac tants cops comentat podrien haver-se traduït en molts més gols dels que hem marcat. Potser en la derrota a Córdoba, en la que vam estar gairebé tota la segona part amb 10, una mica menys, però davant Las Palmas i Sabadell es van fer els mateixos mèrits per guanyar que el rival, decidint-se el resultat final per petits detalls com l'efectivitat canària en dues contres a les acaballes del matx o el golàs que el jove Pere Pons va clavar a la xarxa arlequinada el passat diumenge.
I parlant de l'equip vallesà no podem deixar de banda l'agradable trobada que vam tenir abans del partit amb una petita representació de l'autocar que la Federació de Penyes del Sabadell va emplenar pel partit. La mateixa va ser encapçalada per l'Òscar de la Penya @rlekinats.com, una associació d'aficionats al conjunt sabadellenc nascuda d'un fòrum d'internet. Entre immortals i visitants érem cap a 30 persones que vam gaudir del deliciós aperitiu que ens va preparar en Manolo al Restaurant 106 i del posterior dinar de germanor, acabant per brindar amb cava de la penya i fer entrega als nostres amics d'una de les noves bufandes que hem fet per a aquesta temporada. Us recordem que encara en tenim a la venda, al preu de 6 € pels socis de la penya i 8 pels que no ho siguin.
Com a anècdota de la jornada ens quedem amb l'emocionant detall del veterà seguidor del centre de la fotografia, que en veure que els companys de la federació arlequinada no havien pogut portar cap obsequi, va oferir-nos la seva bufanda, una autèntica peça de museu que portava amb ell des de l'ascens del Sabadell a Segona Divisió de l'any 1984 a Binéfar. Naturalment, coneixent el valor sentimental que un record així té per a qualsevol veritable aficionat al futbol, no vam poder acceptar-la.  
El dia va ser complet i també vam tenir temps per a desplegar un petit tifo a la sortida dels jugadors al camp, inspirat en un famós superheroi i la nostra confiança en el poder d'aquest equip. Curiosament, quan durant el partit va començar a ploure, el mateix, ja força deteriorat, va servir d'aixopluc als immortals que no portaven paraigua. Una altra cosa a destacar de la jornada va ser la incorporació de manera oficial com a membres de la nostra gran família blanc-i-vermella de la Núria i la Sílvia, dues noies que fa temps que comparteixen amb nosaltres la seva passió pel Girona i que per fi s'han decidit a fer el pas i fer-se sòcies de la Penya Immortal Girona per només 20 €. Us animem a seguir les seves passes!          
El dia abans d'aquest diumenge tan intens, una petita expedició d'immortals va anar a passar-ho bé seguint al Girona B a Santa Coloma de Farners, vila natal del nostre amic i soci Josep Garolera, present al partit i al tercer temps. L'única pega de la tarda la vam trobar a l'entrada del camp, ja que tot i no ser habitual que es faci pagar entrada en els partits del Farners (hi ha una rifa opcional per recaptar fons), se'ns va dir que el Girona havia comunicat als locals que a la tornada haurien de passar per caixa a Vilablareix i la directiva colomenca havia decidit cobrar 10 € a tothom (5 € als que vam entrar amb el partit començat). Desconeixem la versió oficial blanc-i-vermella i ens hem posat en contacte amb el club per conèixer el seu parer, però de ser cert el que ens van explicar, considerem que és una actitud que no fa cap favor al futbol modest amb els temps que corren. Hi englobem també la "venjança preventiva" del Farners, que va perdre l'ocasió de tenir una despesa igual o superior al bar, ja que, evidentment, tot el que vam invertir en l'entrada ho vam restar del pressupost destinat a les cerveses i els bocates.
Més enllà d'aquest petit entrebanc, la tarda va ser molt productiva, animant als nois del filial en un matx en el qual van imposar-se per 0 a 2 i aconseguir tres punts que el fan ser segons del seu grup de Primera Catalana. Per celebrar la victòria en Josep ens va guiar a la Pizzeria Bar Lilu, el que sense cap tipus de dubte és el racó més blanc-i-vermell de la Selva. Regentat per un soci del Girona que s'asseu a la nostra zona, una bufanda, una samarreta i una bandera amb els nostres colors decoren les parets del local. Mentre bevíem i picàvem alguna cosa, l'amo va presentar-nos a Feliciano Vivolas, ex jugador del club i resident a Santa Coloma. Vivolas és història viva del gironisme: el 14 d'agost de 1970 va ser l'autor del primer gol del Girona FC a l'Estadi de Montilivi. Tot un honor haver-lo conegut.
Les nostres experiències amb el filial sempre són entretingudes (aquesta temporada també hem estat a altres partits com per exemple el que el va enfrontar amb el Vic a casa) i com que aquest cap de setmana no podrem acompanyar al primer equip in situ, hem decidit dedicar-li la jornada del diumenge al segon equip i, de passada, també als nostres estómacs. El pla per diumenge 13 d'octubre és quedar a les 10 del matí per gaudir d'un bon esmorzar de forquilla (embotits, guisat de carn, aigua, vi, pa i cafès per 10 €) al Restaurant El Cabrit de la Carretera Barcelona. La trobada està oberta a tots els socis i simpatitzants que ho desitgin, però es prega confirmació abans (contactant amb els directius de la penya o per e-mail a immortalgirona@gmail.com) per poder organitzar-ho tot. Un cop feta la digestió i carregades les piles, tornarem a reunir-nos per anar a Vilablareix i donar suport al Girona B en el seu important partit contra el Banyoles. Buscarem tornar-los-hi el 0 a 2 de l'any passat a Segona Catalana! Tots amb el Girona B!
Amb la força dels més joves ens acomiadem. Las Palmas ha sigut un dels rivals que ens ha derrotat en aquesta mala ratxa, però com ja vam dir la relació que ens uneix a la seva Peña El Recibimiento és molt intensa. Abans del partit els immortals vam brindar per ells, i després del mateix el nostre president Pepe Sierra va fer arribar una bufanda a en Brian a través d'un jugador del seu equip. Ell i el seu pare Óscar han volgut donar-nos les gràcies fent-li una foto amb la mateixa al modern Estadio Gran Canaria, on quan el petit acompanya al Girona a l'hora de fer-se la foto, sol ser talismà. Que duri!