El renaixement

La necessitat de punts després de 6 derrotes consecutives va encendre els senyals d'alerta del gironisme davant del partit contra el Sevilla. Tots vam entendre que no es tractava d'un partit més. El resultat podia determinar la sort d'Eusebio, el que és el mateix que dir la del Girona en aquesta lluita final per evitar el descens. Això va fer que afició i club es posessin les piles per aconseguir el millor dels ambients a Montilivi abans i durant el matx. Una rebuda multitudinària a l'autobús de l'equip, 12.000 banderetes de plàstic, una arrossada... des de la Penya Immortal també vam voler aportar el nostre gra de sorra i com uns Leonardo da Vinci de l'animació vam anar pensant en alternatives per donar color al nostre sector de la graderia. Per desgràcia no vam tenir la mateixa sort que aquest geni del renaixement italià i a mesura que les proposàvem ens les anaven descartant per raons de seguretat: la bandera gegant no va poder entrar per no ser ignífuga, el llençol blanc-i-vermell amb la inscripció "Immortal Girona" va tenir el mateix problema i els 500 globus comprats pel nostre vocal Franc Pascual també ens els van rebutjar per normativa de la Lliga. Com no pot ser d'altra manera, el nostre compromís amb la seguretat és irrenunciable, així que per animar aquest ressorgiment del Girona vam haver de conformar-nos amb les banderes de mida estàndard i les nostres veus, que no és poc.

Les converses prèvies al partit coincidien en el fet que seria un dia d'extrems. En els últims anys, poques vegades com aquesta setmana hi havia hagut tantes crítiques a l'entrenador i fins i tot contra el director esportiu. Si el Sevilla marcava primer, la mala maror estava garantida. Era molt probable que es contagiés a la gespa i els visitants, amb fam de Champions, en traguessin profit. Però lluny d'això, i de manera inesperada donada la mala ratxa de resultats i joc en la que estava atrapat, el Girona va fer un partit molt seriós, en el qual va mirar de tu a tu a un rival molt superior sobre el paper. El públic va contagiar-se i establir una connexió amb els nostres futbolistes que feia moltes jornades que no veiem. El gol de Portu va ser una autèntica catarsi, feia temps que no ens veiem per sobre al marcador i amb possibilitats de victòria a casa. I, a sobre, amb suspens per les comprovacions del VAR. Al nostre bloc no va fallar gairebé ningú, les banderes van onejar amb orgull i els càntics van engrescar a la gent com en les grans ocasions. Un dia feliç, que ja tocava.

El diumenge va tenir als immortals ocupats en diversos fronts. Uns quants vam assistir a la trobada organitzada per la Penya Saltenca amb la Peña Sevillista "A 1000 km de Nervión" de Barcelona. La recepció va dur-se a terme a la seva seu, el Restaurant Saltapes i va aplegar un bon grapat de penyistes d'ambdós conjunts que van gaudir d'uns aperitius i unes cerveses, gentilesa de l'entitat amfitriona. Un altre grup d'immortals, liderat pels germans Fernández, va estar pels voltants de Montilivi des de primera hora del matí, confraternitzant amb aficionats sevillistes i formant part dels centenars de seguidors blanc-i-vermells que van donar ànims a la plantilla quan el seu autocar va arribar a l'estadi. Un cop l'àrbitre va donar per acabat el partit, n'hi va haver uns quants que encara teníem ganes de festa i xerinola i vam optar per dinar plegats a la nostra seu. Immortals a tot arreu, però sempre amb el Girona.

Abans d'aquest cap de setmana que ha deixat al Girona dos punts per sobre de les posicions de descens, hi va haver dues cites en les quals vam seguir a l'equip per televisió. Eren els partits contra Celta i Valladolid dels dies 21 i 23 d'abril. Dos rivals directes contra els quals no vam poder sumar cap punt. El balanç d'aquests dos partits va ser de quatre espurnes de qualitat comptades i molts, molts dubtes. Per primer cop des de l'ascens a la màxima categoria vam acabar en posicions de descens. L'immortal tipus, quan està trist, intenta millorar el seu ànim amb bon menjar i bon beure. Bé, quan està trist i quan està feliç. Per això vam endolcir el mal tràngol de la derrota a Balaídos assaborint les truites de patates i les morcillas que ens va portar el nostre amic Ángel. Deixant de banda partits i àpats, un altre esdeveniment de referència per al gironisme, aquest dut a terme aquest passat cap de setmana, va ser l'exposició de samarretes històriques del Girona duta a terme pel nostre soci Albert Martínez a la Fira Comercial de Primavera de Campllong. En la sala habilitada per a la mostra, els visitants van poder admirar equipacions del club de diverses dècades, així com pilotes i altres elements clàssics i moderns relacionats amb el món del futbol.

Acabem l'article de la setmana amb un altre gest del gironisme amb el petit Gerard de Sarrià. El nostre soci José Cano segueix cercant mostres d'ànims que treguin un somriure al nostre amic. El passat dia de Sant Jordi, el nostre president, Pepe Sierra i el president de la Federació de Penyes del Girona FC, Joaquim Alegret van acompanyar a en Cano a l'estand que Televisió de Girona tenia a la Plaça Catalunya. Allà, en Francesc Sánchez Carcassés, presentador de Tot Rodó, va entregar-li la samarreta del Girona que sortejava el programa per fer-li arribat al vailet. Francesc Aday, que estava a la paradeta del club, va accedir amablement a signar-la i enviar un missatge motivador per aquest valent que ben aviat guanyarà la seva batalla. Molta força, Gerard!