divendres, 12 d’abril de 2019

S'ha de reconstruir el fortí

Fa no tants anys, potser només cal remuntar-se als temps previs a l'era Machín, el Girona basava els seus èxits en els triomfs a Montilivi. Hi havia temporades en les quals l'equip a fora de casa semblava que, pels resultats aconseguits, anava més a fer turisme que a caçar punts. Ara la truita s'ha girat i fa algunes campanyes que el nostre conjunt és un dels més temuts com a visitant, aconseguint victòries i empats de prestigi als camps dels més grans. Confiem molt en els d'Eusebio i la seva capacitat de guanyar en camp aliè en aquesta recta final de la competició, però els gironistes ja les hem vist de tots colors i ens agrada anar sobre segur. És qüestió de posar-se les piles tots plegats i empènyer, a la graderia i sobre la gespa, per tornar a sortir amb un somriure d'orella a orella d'un partit jugat pel Girona al seu estadi.


I és que tornar a casa amb cara de pomes agres no és plat de bon gust per a ningú. Que ens ho diguin als immortals que vam assistir al matx del dissabte 6 d'abril contra l'Espanyol. Quan ja semblava que com a mínim sumaríem una nova X a la col·lecció, la patacada. Un xut llunyà i un rebot enverinat a l'esquena de Bono que acaba a la xarxa. Sort que el dia el vam començar amb bona teca i millor humor, coses que sempre fan que les penes passin millor. Com ja vam anunciar, vam tenir esmorzar de germanor amb uns quants membres de la Penya Blanc-i-Blava de Girona 2007 i altres amics de les penyes gironistes. Blanc-i-vermells i pericos vam compartir taula al Restaurant Chaplin i demostrar companyonia i esportivitat a l'exterior de Montilivi. Com és habitual en aquests casos, hi va haver intercanvi d'obsequis i bons desitjos pel que queda de temporada. Una llàstima que part de la premsa només es quedés amb els desafortunats incidents ocorreguts a l'arribada de l'autocar espanyolista. Trobem completament censurables les paraules pronunciades per l'empleat blanc-i-blau, si bé també ens agradaria que la rebuda hostil als rivals que va servir de caldo de cultiu a l'incident no es convertís en un fet habitual al nostre estadi. Als ultres visitants i els adhesius racistes no els dedicarem l'atenció que tant desitgen els brètols que per desgràcia encara queden al nostre futbol. La mereixen molt més els bons aficionats de l'Espanyol. A Can Girona sempre ens hem caracteritzat per no tenir enemics i per ser notícia, en el 99% dels casos, per motius que no tenen res a veure amb aquest lamentable episodi, com per exemple la trobada que hem esmentat i de la qual van fer-se ressò mitjans com La Vanguardia i Voz Perica.


Una altra mostra d'aquesta feliç manca d'odis és la invitació cursada per la Peña Zaragocista Carlos Cuartero de Lloret de Mar per assistir l'endemà a la seva festa anual. Aquesta agrupació de seguidors del conjunt aragonès és la segona més antiga de les que existeixen fora de la seva comunitat autònoma i hi havíem tingut contacte arran de les nombroses reunions que hem tingut amb altres penyes catalanes del Real Zaragoza i les arribades directament des de terres mañas. Es veu que els hi vam deixar empremta, ja que van convidar-nos a celebrar el seu 19è aniversari amb una deliciosa barbacoa amb tots els ets i uts que se li suposen a aquesta manera de cuinar la carn. Una desena d'immortals va apropar-se a una ciutat de la Costa Brava a la qual últimament hi anem tan sovint que ens hi haurem d'empadronar. ¡Muchas gracias por todo, amigos zaragocistas! Ojalá podamos repetirlo todo muy pronto en Primera División.


El dia abans del partit contra els inquilins de l'Estadi de Cornellà-El Prat, vam saber del naixement de dues noves penyes del Girona FC a l'Índia i als Emirats Àrabs (concretament al d'Abu Dhabi). Es tracta de les primeres agrupacions de seguidors del club a l'estranger, quelcom per felicitar-se quan fins ara no n'hi havia cap de fora de la província. Sabem que tot va encarat a expandir la marca a mercats amb un gran nombre de possibles clients i inversors, però no deixem de tenir l'esperança que grups d'aficionats blanc-i-vermells com aquests arrelin i aconsegueixin ser part activa de la Federació de Penyes del Girona FC. De moment, els hi donem la benvinguda amb els braços oberts. Volem fer del gironisme un sentiment global. On sí s'ha implantat ja, i amb molta força, ha estat en poblacions molt més properes a la capital del Gironès, com ara Sant Gregori. La Penya Gironina Vall de Llémena ja fa uns mesos que opera amb empenta i ahir dijous 11 va celebrar la seva inauguració social amb un acte al bar Can Quel, al qual van assistir en representació del club els jugadors Bono i Alcalá, el president Delfí Geli i el responsable de l'àrea social, Albert Mateos. Com no podia ser d'altra manera, el nostre president Pepe Sierra va fer entrega d'una bandera de la nostra penya als amfitrions. Aquesta nova associació fa mesos que organitza el seu propi autocar a Montilivi amb aficionats de totes les poblacions que hi ha a la vora de la riera que dóna nom a la vall, molts d'ells infants que ja tenen com a ídols als futbolistes de l'equip de prop de casa. Tenim pedrera!