dimarts, 2 de juny del 2015

El tresor arriba diumenge

Amics, diumenge viurem el dia més important de la història del Girona F.C., el dia en què el somni de tots els gironistes es pot fer realitat, estem a un pas de fer el cim i tots plegats hem d'empènyer els nostres jugadors perquè la nostra bandera blanc-i-vermella onegi al cel de la primera divisió.
Serà un dia que tots podrem viure intensament des de molt d'hora, ja que el club ha preparat una FanZona a l'aparcament de terra que hi ha passada la pujada de Preferent  de l'estadi, hi haurà música, begudes i barbacoa a preus populars a partir de mig matí.
Aquest cop hem d'agrair a la directiva que hagi respectat al soci i no l'hagi fet anar a buscar una entrada per poder veure el partit, això ha fet que molta gent que no és abonada no podrà entrar a l'estadi, per això, a l'espera de confirmació de si l'Ajuntament posarà pantalla gegant a un indret de la ciutat, nosaltres us oferim la nostra seu per a presenciar el partit amb els familiars i amics immortals que no són abonats. Si no teniu entrada, veniu a la festa del 106 a partir de les 5 de la tarda!
I diumenge passat vam viure el preludi del gran acte. Uns quants immortals ens vam desplaçar fins a Mallorca, la petita expedició apuntada a Hacón Viajes era formada per tres immortals, un parell de ganxons, un parell de jandristes i el periodista Raul Muxach, un coctail explosiu que va fer possible un viatge sense parar de riure des del primer fins a l'últim minut.
Un cop arribats a l'illa vam fer turisme per la ciutat amb parades obligades per anar carregant el diposit de benzina, els brindis pel nostre Girona es barrejaven amb les salutacions dels illencs.
El nostre hotel estava situat davant mateix del dels nostres jugadors, així abans de dinar vam poder saludar a en Jota i a en Javi Galiano.
L'hotel no era gaire luxós però el servei i el dinar era excel·lent, La Juana és una cuinera de primera i en Juan i la Lina ens van tractar de meravella al menjador, quan vam acabar el dinar els hi vam donar les gràcies i ells molt contents es van fer una foto amb nosaltres.
Sortíem de l'hotel per anar a Son Moix quasi a la mateixa hora que l'equip, en Pablo Machín va accedir que en Toni, en representació de tots nosaltres pugés al seu autobús per a desitjar-los molta sort i fer una foto. la veritat és que la tensió del partit es notava en la cara dels jugadors per això té molt més mèrit el gest d'en Pablo.
A l'Estadi vam saludar al gruix de l'expedició gironina, cap a un centenar, també abans d'entrar vam poder compartir una estona amb els nostres amics mallorquins en Tolo i en Joan que ens havien visitat a la primera volta.
Després de presenciar l'intens partit a on el gol d'en Fran ens ha obert la porta de l'ascens, vam tornar cap a l'hotel, allà vam rebre els jugadors com uns autèntics herois.
Abans d'anar a dormir vam sopar unes tapes a un bar a on ens vam trobar amb la colla de castellers d'Esplugues "Els Cargolins", ells també es van afegir als nostres crits de "Girona és de primera" i el carrer es va convertir en una autèntica festa.
Festa com la que es va viure a la nostra seu, els decibels dels crits d'ànims als nostres jugadors seran recordats per tot el barri durant molt de temps, més de cent persones vam xalar de valent.
Les càmeres de Tv3 i Deportes Cuatro van ser testimonis de la disbauxa viscuda mentre que les ampolles de cava de la penya calmaven les goles resseques dels gironistes que no van deixar d'animar ni un segon.