El viatge somiat

Trenta seguidors gironins ens vam citar a les quatre de la tarda del dissabte passat, igual que els nostres jugadors, per a anar a viure el partit que ens ha tornat la tranquil·litat i que pràcticament ens assegura la continuïtat una temporada més a la segona divisió.

El fet de sortir a la mateixa hora que els jugadors ens va permetre saludar i donar ànims al nostre equip a la parada que vam fer a Tarragona. Com ens deia en Javi Salamero tots anàvem "a por ellos".

Durant el trajecte vam sortejar un viatge a Osca que serà el proper desplaçament que farà la penya, li va tocar a en David Fernández de la Penya Hiroshi, i una pilota signada pels jugadors que li va correspondre a en Xavi Canals.

Sobre dos quarts de nou vam arribar a l'Hotel Gran Duque de Marina d'Or, us hem de dir que aquest hotel inaugurat al 2007 és magnífic i el tracte rebut pels seus empleats ha estat exquisit.

Al menjador de l'hotel teníem reservades tres fileres de taules per a que tots els integrants de l'expedició poguéssim estar junts.

Després de sopar vam fer el primer ball amb música en directe a la cafeteria de l'hotel, una part femenina de l'expedició gironina va demostrar que a part d'animar també saben ballar molt bé.

Un cop vam acabar la primera copa gran part de l'expedició vam fer una visita a la ciutat, ens va sorprendre a tots el poc ambient que hi havia pels carrers, capitanejats pel nostre "Caravaca power" vam trobar un local que al ser petit el vam omplir nosaltres, allà vam viure una gran festa, una música excel·lent i uns xupitos de la casa que tenia el color d'anticongelant ens va fer passar una nit inoblidable rematada amb una cançó que ens va dedicar el dj del pub.

Diumenge ens vam despertar convençuts de que aquest viatge havia de tenir un final feliç, al matí alguns van aprofitar l'spa de l'hotel per a relaxar-se a la piscina climatitzada, d'altres van fer un tomb per la platja que teníem molt a prop, algú amb l'eufòria del moment es va atrevir a banyar-se al mar, amb el mòbil al banyador i tot.

Després de dinar vam sortir cap a Castelló, només arribar a l'estadi el cap de seguretat de l'equip local ens va trucar per a oferir-nos tot l'ajut que necessitéssim. Una vegada més hem d'agrair el tracte que ens dispensen tots els clubs per a on anem.

Us hem de dir que esperàvem trobar-nos més gent de Girona, entre la nostra expedició i els que van anar individualment érem mig centenar, tot i així ens vam fer notar de debò, com vam dir fa unes setmanes aquests últims partits els hem de viure com una promoció d'ascens i així va estar ahir.

A la primera part, tot i que vam disposar de les millors ocasions del partit, tant el joc com el resultat no ens feien ser gaire optimistes. A la represa amb l'entrada d'en Gerard i la milloria al joc va permetre donar la volta al marcador amb els dos gols d'en Gerard qui va demostrar el perquè ha estar un dels cracks del futbol estatal. El partit només va tenir una nota negativa, la greu lesió d'en Bernaus a qui li desitgem una rapida recuperació.

Els últims minuts de l'encontre van ser d'un patir constant, més que pel joc que oferia el Castelló, vam controlar molt bé al rival i no creava perill, per la maledicció que hem estat patint aquesta temporada dels gols als minuts finals.

A la tornada tots veníem molt cansats a l'autocar per les emocions viscudes però encara vam tenir temps de comentar la gran jornada a Tarragona amb les empleades i directius del club que també van parar per a fer l'última queixalada del dia.