diumenge, 5 d’abril del 2009

Demanant l'hora

Si us diem que tota la Romareda als instants finals del partit, tot i que el seu equip jugava amb un home més, demanava nerviosa l'hora a l'àrbitre, us podreu fer una idea del partidàs ofert pels nostres jugadors. Quan més controlat semblava que teníem el partit va arribar l'expulsió d'en Dorca al minut 60. Ja sabeu que no ens agrada donar l'excusa de l'actuació arbitral per a justificar una derrota però entenem que aquesta expulsió va marcar el partit. Hem de dir que els aficionats manyos van donar molt de mèrit a l'actuació del nostre equip ja que aquest enfrontament arribava en el moment més dolç de joc del Zaragoza a aquesta temporada, la veritat és que la velocitat en la circulació de pilota de l'equip local ens fa pensar que és un equip de categoria superior. El gol d'en Braulio que ahir jugava sense les seves pinkibotes no va fer canviar l'opinió dels més de 150 seguidors gironins que ens vam aplegar a la Romareda, el nostre equip va fer un autèntic partidàs.
Arribàvem cap al migdia a Zaragoza, en Jose de Castelló de la Plana ens va venir a buscar a la Plaça del Pilar, ens vam dividir en grups per a visitar la capital manya i cap a les tres de la tarda tots vam quedar a l'autocar per anar a dinar al Restaurant El Tuno que va obrir expressament per a fer un dinar de germanor amb els penyistes de l'equip local. Al dinar, les dues aficions no vam parar de riure i de cantar consignes a favor dels nostres equips, l'esportivitat va regnar aquest moment.
La Penya Presentes por el Escudo, nascuda arrel d'un fòrum de Internet i que està formada per seguidors del Real Zaragoza d'arreu de l'estat espanyol ens van tractar no com amics sinó com autèntics germans. Per al seu president en Fredi que podeu veure a la fotografia en el moment que ens va regalar una bufanda, per a en Jose, per a l'Héctor, per a la seva secció femenina Pinkis i per a tots els que formen part d'aquesta penya no tenim paraules per a agrair tot el que van fer per a la Penya Immortal. Com comentàvem amb en Fredi és molt important que els que formem part de les penyes ens ajudem mútuament a l'hora d'organitzar els desplaçaments ja que som nosaltres mateixos els que més coneixem els problemes que sorgeixen a l'hora de fer un desplaçament per sobre de cap altre estament del club.
Un cop finalitzat el partit vàrem sortir ràpidament cap a Girona, com que ja era tard, vam fer una parada per a sopar a pocs quilòmetres de Zaragoza, al conegut Alfajarín, allà ens vam trobar amb els nostres jugadors que també van parar per a sopar, la seva cara reflexava el cansament per l'esforç realitzat. Al veure'ls molt serios tots els que érem allà vam intentar animar-los, els hi vam dir que estàvem orgullosos del paper fet a la Romareda, ens ho van agrair molt però la veritat és que no els quedava força ni per a treure un mínim somriure de la seva boca.

4 comentaris:

@RubenSenao ha dit...

sois muy grandes!!suerte y que ganeis todos los partidos!!un placer conoceros.

JORDI ha dit...

SOC EN JORDII!
AIR M'HO VAIG PASSAR DE CULLONS!
ESPERO REPETIR MOLTES MES SORTIDES AMB VOSALTRESS!
RECORDSS I ENS VEIEM AVIAT!

Anònim ha dit...

muy grandeeeeeeees una placer teneros por aqui!
esther

fiestero_zaragoza ha dit...

Hola saludos a pepe y a los demas miembros de la penya girona inmortal
Muchas gracias a vosotros por venir a zaragoza y esperamos vernos aunque no sea en liga vernos en copa...Tambien un saludo al que le cambie la gorra q no me acuerdo como se llamaba pero vaya borrachera cojimos tontamente jejje FORZA GIRONA!! AUPA ZARAGOZA!!