Un dels millors equips que ha passat per Vallecas

Quan divendres a la nit sortíem cap a Madrid anàvem amb l'esperança de veure un gran partit, la veritat és que els nostres jugadors una vegada més han fet realitat els nostres somnis i davant d'un gran equip van fer el millor partit de la temporada com a visitant. Si al futbol és molt important l'energia positiva que transmet el seguidor al seu equip, podem dir que el Rayo és un dels principals candidats a l'ascens, al mes de març és molt difícil veure tot un estadi viure un partit com si aquest fos l'últim d'una lligueta d'ascens, això ho vam veure ahir al Teresa Rivero, vam sentir enveja sana quan des del primer minut fins a l'últim tot l'estadi sincronitzat cantaven cançons a favor del seu equip, sense repetir ni una sola cançó. Això encara dona més mèrit al gran partit ofert pels nostres jugadors. Un cop acabat l'encontre, escoltar als seguidors del Rayo dir que estaven molt contents pel punt i que el Girona havia estat un dels millors equips que havia passat per Vallecas ens va omplir orgull.
Un dels fets que també ens van emocionar va ser veure molts de seguidors gironins al camp, els que més es van fer sentir, sobretot a la primera part, van ser uns 25 bisbalencs que van celebrar un acomiad de solter recolzant el nostre equip, els jugadors, tant a la celebració del gol com a la finalització de l'encontre els hi van agrair aquest gest, cosa que demostra que a part de ser grans jugadors son unes persones amb una qualitat humana extraordinària.
Capítol a part es mereix en Joan Soler i la directiva del club madrileny vers la nostra penya, al magnífic bar-restaurant que tenen a l'estadi i que porta el nom del mític jugador del Rayo, Cota, vam viure uns moments inoblidables. Amb en Joan vam fer un petit acte d'intercanvi de regals i després ell mateix es va adreçar al gerent del club local per a facilitar-nos les entrades, als cinc membres de la penya ens tenien reservades unes invitacions a la millor zona de l'estadi, a la Tribuna Central. Un cop acabat el partit li vam agrair personalment a la Sra. Teresa Rivero l'atenció que ens havia tingut, ens va comentar que tot i no estar disgustada del tot pel resultat lamentava no haver sumat els tres punts ja que això hagués fet que s'haguessin posat segons a la classificació.

Al mateix bar Cota ens vam trobar amb un dels seguidors més fidels del nostre club, en Josep Maria Trias, a pocs metres teníem a en Jorge d'Alessandro i en Josep Maria no va dubtar ni un moment a cridar-lo per que que es fes una foto amb tots nosaltres. Mentrestant fèiem la foto en Jorge ens comentava que els dos anys que va estar a Figueres van ser uns anys inoblidables i guarda un gran record de les terres gironines.

Aquest matí arribàvem a Girona i sense temps d'anar a casa hem pujat fins a Montilivi per a viure un matí molt divertit. A les 9 ja ens estaven esperant la Lidia Cantarero i en Miki Albert per ajudar-nos a l'acte que havíem convocat les penyes. Tots els que érem presents a l'estadi no hem parat de riure mentrestant gravàvem l'espot. No volem desvetllar moltes sorpreses que conté aquest primer anunci però el que sí us podem dir és que si surt reflectit l'entusiasme amb el que està fet us agradarà molt.

La xocolatada s'ha fet esperar una mica però gràcies a les grans cuineres amb les que comptàvem ha fet que l'espera valgués la pena ja que la xocolata ha quedat deliciosa. Aquesta tarda en Jose Antonio i el càmera en Xavi Morcillo encara estaven gravant escenes a Mas Casilda, molt aviat podrem veure el fruit d'un treball que si no fos per persones idealistes com en Jose Antonio mai s'hagués portat a terme.

Per últim recordar-vos que el dia 10 finalitza el termini per a les inscripcions per al viatge a Anoeta, estem molt contents ja que a hores d'ara ja només ens queden 10 places lliures la qual cosa ens fa donar-vos les gràcies una vegada més per la vostra resposta.