dilluns, 23 de març del 2009

Llàstima del resultat

Llàstima del resultat, aquesta era l'expresió més repetida per tots els expedicionaris gironins a l'autocar quan tornàvem cap a Girona, la veritat que aquesta frase reflexa molt bé el que ha estat el viatge, creiem que tots els que hem anat a Sant Sebastiá ens ho hem passat molt bé i només el resultat ha sigut l'única cosa negativa. Del partit només dir que el 2-0 final no reflexa igualtat de joc dels dos equips i només la manca de sort a les passades finals a les moltes arribades a l'area no ens ha permès treure quelcom positiu d'Anoeta.
Abans d'arribar a Sant Sebastià vam sortejar una serie de premis, hem de dir que el gran protagonista va ser l'Efrain qui se'n va endur 3 dels 5 premis, el viatge a Saragossa, la pilota signada pels jugadors i un calendari del Girona. Vam ser a l'hotel Ametzagaña molt d'hora i de seguida vam pujar a les habitacions. Hem de dir que aquest hotel, tot i no estar al centre, és molt recomanable. No hi ha luxe però la seva estructura i el paisatge que l'envolta el fa ser molt acollidor, és un hotel diferent però potser per això el fa ser atractiu pels que l'hem visitat. Nosaltres no el coneixíem però allà ens vam trobar a d'altres seguidors gironins que van anar particularment i les dones d'alguns dels nostres jugadors qui ens deien que els hi agradava molt venir a aquest hotel per la tranquil·litat que oferia.
El dissabte vam donar el dia lliure, tot i així a la tarda la majoria de seguidors ens vam trobar a Zubieta per a presenciar l'entrenament dels nostres jugadors. El fet d'haver d'agafar un autobús i caminar tres quilòmetres fins arribar a les magnífiques instal·lacions de l'Erreala no va ser impediment per a que els molt de gironins passesim una gran tarda animant als nostres ídols. Hem de dir que els jugadors ens ho vam agrair molt i contestaven els nostres càntics amb salutacions des de la gespa. Destacar que vam quedar meravellats dels set camps de futbol de que disposa l'equip de Donostia, cosa que explica el potencial dels seus equips inferiors. Vam comentar que només li mancaria una residència per als joves jugadors i ens van dir que això ja estava en fase de projecte i que molt aviat disposarien d'aquesta residència.
Després de l'entrenament vam anar cap al centre de la ciutat, allà el gran protagonista va ser el Chacolí, passejant pels carrers ens anàvem trobant, en un ambient de festa a molts seguidors del nostre equip que havien vingut particularment, hem de dir que aquest típic vi de la terra ens va encantar a tots. Després de fer algunes degustacions dels magnífics pinxos que es preparen als bars de la localitat vam anar cap a l'hotel. Com que hi havia un casament, gràcies a l'amabilitat dels nuvis i el coordinador de l'Ametzagaña, l'Alberto Benedicto, vam poder continuar la festa ballant al ritme de les moltes cançons que punxaven els disc-jokeis de la disco mòbil que amenitzava el casament.
Ja diumenge una comissió formada pels directius de la nostra penya i de la Penya Hiroshi vam assistir a un aperitiu que ens van oferir els responsables de la penya Altza de l'Erreala, va ser a la Sociedad Gastronómica El Cangrejo, allà vam degustar uns embotits i unes truites d'anxoves excelents. En Joseba, en Paco Montesinos, president de la penya, en Felipe i en Javier ens van fer passar una estona molt agradable. També ens van explicar com funcionaven aquestes societats, un detall molt curiós és que tot i que poden entrar les dones als locals no els hi permeten entrar a la cuina ni preparar absolutament res, tot ho han de fer els homes.
Quan vas a un lloc que no coneixes el millor és guiar-te per la gent de la ciutat, dissabte en Joseba ens va recomanar el restaurant Casa Alava per anar a dinar el diumenge els cinquanta seguidors que venien a l'autocar, el mateix dissabte a la nit ja vam encarregar la taula i la veritat és que va ser tot un encert, per un preu molt acurat vam gaudir d'un menú excel·lent, les hores prèvies al partit van passar volant i és que aquest dinar ha sigut una de les estones més divertides del viatge.
Per acabar només dir que tal i com vam comentar ahir, per als que hem organitzat aquest desplaçament, més que una feina ha sigut tot un plaer. Esperem que el proper desplaçament a la Romareda ens deixi el mateix record que aquest.

3 comentaris:

Oscar Duarte ha dit...

Que pena Porque la primera parte no lo tenia tan claro la Real .
PEro bueno el futbol tiene estos momentos no tan buenos ...

Anònim ha dit...

Como bien dices, quitando el resultado, lo demás fue para enmarcarlo.

Una ciudad muy bonita y una comida excelente, pero lo mejor de todo la compañía de todos los que nos desplazamos, lo pasé realmente bien.

Hay que repetir jeje

¡Vamos Girona!

Anònim ha dit...

aquestes banderes independentistes si que les voleu oi!? jeje
quina colla aquesta! quina pena.