dimecres, 17 de setembre del 2008

Un partit molt especial per als nostàlgics






L'última vegada que el nostre equip es va enfrontar a Montilivi amb el Salamanca la victòria va ser pels locals per 1 a 0.
Era l'estiu del 1992 i el nostre club vivia el que en aquells moments era la pàgina més gloriosa de l'història moderna del Girona F.C., esportivament parlant. Estavem jugant la promoció d'ascens a la Segona A en una lligueta de quatre equips, la Balona (Linense), el Villarreal que finalment va pujar i la U.D. Salamanca. Quedaven 2 jornades per acabar el campionat i el Girona i el Salamanca s'enfrontaven primer a Montilivi i després a terres castellanes.
El partit a Montilivi el recordem com el que més espectació havia assolit fins a la promoció passada ja que a l'estadi van assistir més de 6.000 persones, tenia molt de mèrit ja que el mateix dia i pràcticament a la mateixa hora la U.D. Figueres es jugava a Vilatenim l'ascens a la Primera Divisió.
Els homes que entrenava en Xavi Agustí van fer un extraordinari partit i van guanyar per 1 a 0 i depenien d'ells mateixos per poder pujar a Salamanca.
Aquesta setmana ens han visitat per la nostra seu molta gent relacionada amb aquest partit i comentavem amb nostàlgia les incidències d'aquell partit, com és el cas d'en Jordi Oliveres que el podem veure a la fotografia del butlletí de llavors formant part d'una plantilla que es va passar pràcticament tota la temporada sense cobrar o en Joaquin Nieto, un dels membres més coneguts de la Penya Gironina que tot i casar-se aquell mateix dia no es va voler perdre el partit i va anar amb la núvia al partit després del banquet.
Ara que estem gaudint del millor moment del nostre club ens ha fet il.lusió dedicar un petit article a aquells homes que en el seu moment també ens van omplir de joia.
Només per acabar dir-vos, si algú no ho coneixia, que el jugador que veieu a baix de la fotografia (el segón començant per la dreta) és en Raul Ruiz, actualment comentarista del Canal Plus, el qual esperem rebre'l aviat a Girona.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Un gran artículo. Nunca está de más recordar a los héroes que ha tenido el Girona FC en el pasado.

Oscar Duarte ha dit...

Que tiempos esos. Espero que se gane el sabado