Canvi climàtic?

Després del hat-trick de Christian Stuani contra el Lugo, els gironistes començàvem a pensar que el nostre equip estava, com diuen els anglesos, on fire. Però un cop acabat el matx de Los Pajaritos ens vam quedar una mica freds. Gairebé tant com els jugadors durant els 90 minuts sobre la gespa soriana. La bona ratxa des de l'arribada de Josep Lluís Martí va trencar-se. No podia ser eterna, ho sabem, però esperem poder tancar l'any amb una victòria contra el Mirandés que ens faci recuperar el clima d'optimisme en el qual ens havíem instal·lat. A més de les vicissituds del Girona, en aquesta entrada tractarem, com sempre, l'actualitat de la Penya, que té com a plat fort la nostra participació al torneig de futbol 7 amb el qual es commemorava el X Aniversari de la Peña Cordobesista Sangre Blanquiverde. En el joc vam posar la mateixa vehemència que posa la Greta Thunberg quan intenta convèncer al món d'una imminent apocalipsi, però pel que fa a resultats vam tenir si fa no fa el mateix èxit que ella a l'hora d'aconseguir que els polítics i experts reunits a la cimera de Madrid fessin quelcom més que passar quinze dies de luxe a la capital. Això sí, com no podia ser d'una altra manera havent-hi els immortals involucrats, respecte a passar-ho bé vam golejar.

Futbolísticament parlant el més brillant dels dos partits que ens ocupen, pels interessos del Girona, va ser el que ens va enfrontar al Lugo el passat 8 de desembre. Tot i que no es pot dir que existeixi una forta rivalitat, sempre hi ha un puntet més de ganes de superar als gallecs, protagonistes d'un dels dies més tristos de la nostra història recent. En aquesta edició del duel la balança la va desequilibrar el jugador que sense cap mena de dubte marca la diferència a la plantilla gironista, Stuani, el charrúa incansable, que amb tres gols va emportar-se la pilota a casa i una ovació com poques vegades es recorda a Montilivi. L'estadi gironista té un nou ídol i prova d'això són banderes com la que es va poder veure a la nostra zona cada cop que el davanter uruguaià enviava una pilota al fons de la xarxa. El triomf i el bon temps, amb un sol que feia goig i una temperatura agradable per estar en ple hivern, va afavorir que es visqués una jornada ben agradable. A la prèvia hi va haver immortals que van aprofitar per fer-se una foto amb l'enorme arbre de Nadal decorat amb boles blanc-i-vermelles que el club munta a la fan zone que s'instal·la al pàrquing de Gol Nord en la majoria de partits disputats a casa. És un encert el fet de comptar amb un punt de reunió per fer petar la xerrada i prendre una cervesa abans i després del futbol. Feia temps que es trobava faltar quelcom així, que ajudés al gironisme a socialitzar i fer comunitat. Quan les coses es fan bé també s'ha de dir. Del viscut a la graderia, destacar que després de força temps d'absència, va tornar-se a sentir a la graderia l'irrintzi del Girona que el nostre amic Iñaki interpreta amb la seva potent veu.

Déu ens ha beneït amb un talent futbolístic menor al d'Stuani, com vam poder comprovar amb l'actuació de l'equip de la Penya al torneig dels nostres amics de Sangre Blanquiverde. La competició va celebrar-se el 6 de desembre al camp de futbol de Torre Romeu, a Sabadell, i va comptar amb la participació, a més dels amfitrions i de nosaltres, de la Peña Cadista Per Sempre Cádiz, la Peña Sevillistas en Barcelona (reforçada amb integrants de la Peña Sevillista La Giralda de Sant Andreu de la Barca), la Peña del Granada CF en Barcelona i la Peña Culturalistas en Barcelona. A primera hora del matí un autocar tripulat per una vintena de valents immortals, entre jugadors i espectadors, van enfilar el camí de terres vallesanes. En David Tena va erigir-se com a entrenador-jugador de l'equip, liderant a la nostra plantilla en un escalfament previ on algun que altre, a més de fer una exhibició de coordinació, ja va acabar un xic cansat. El primer partit va ser contra els amics del Córdoba, que l'amistat la van deixar per la part exterior del terreny de joc, ja que ens van golejar sense pietat per 8 a 2. Es va fer el que es va poder. Més igualat va ser el nostre segon i últim matx contra els representants de la Cultural Leonesa. Quan estàvem només un gol per sota al marcador, un penal fallat ens va privar d'empatar. Hauria estat una autèntica efemèride en el nostre historial de partits, però no va poder ser i una errada en la recta final va fer que el partit acabés 3-1. Malgrat això, i deixant les bromes de banda, expressar des d'aquí el nostre agraïment generalitzat dels socis a tots els jugadors que van defensar l'escut de la Penya Immortal, ja que el compromís i l'esforç van ser màxims fins i tot en aquells casos en els quals la tècnica o el físic no acompanyaven. El pavelló blanc-i-vermell va ser defensat amb dignitat. Molt digne va ser també l'organització, amb àrbitres, tandes de penals per evitar empats en el goal-average (en vam marcar algun!) i una bonica cerimònia d'entrega de trofeus i records. La final va enfontar en un interessantíssim partit a Sangre Blanquiverde contra els sevillistes, decidint-se el títol després dels llançaments des dels 11 metres. La copa de campió va quedar-se a casa, però totes les delegacions vam rebre uns bonics obsequis molt elaborats, com ara un diploma donant-los les gràcies per ser part de l'esdeveniment en el qual a part dels escuts de la penya local i la que rebia el regal, s'hi podia observar una imatge de la ciutat del club d'aquesta darrera. Hi va haver fotos de la Tacita de Plata, l'Alhambra... i en el nostre cas la típica imatge de Girona des del Pont de Pedra amb les cases de l'Onyar i les catedrals de fons. Compartides unes begudes i molt de bon humor amb tots els presents, vam menjar uns entrepans al bar del camp abans d'emprendre el viatge de tornada a casa, trajecte durant el qual vam assaborir les restes de les llaminadures Haribo que en Xavi Grabolosa ens havia regalat per compartir al llarg del dia amb els assistents al torneig. Llaminadures dolces com la sensació que un té després d'haver passat un dia rodejat de gent que viu el futbol amb la mateixa filosofia que tu: fer d'ell una festa per a tothom. ¡Muchas felicidades por vuestro aniversario y gracias por este maravilloso día, amigos de Sangre Blanquiverde!

L'altre partit que va disputar-se durant l'abast temporal d'aquesta crònica de l'actualitat blanc-i-vermella va ser el del 13 de desembre contra el Numancia a Soria. Jugant-se en divendres 13, el partit només podia anar de pel·lícula... de terror. Un grapat d'immortals va reunir-se al 106 per veure per televisió la que desgraciadament va ser la fi de la condició d'invicte del nou entrenador. El mejor escribano echa un borrón, que diu la dita, així que no perdem l'entusiasme. Qui tampoc volem que el  perdi és la María, una petita futbolista del CF Calvarrasa, a Salamanca, a la qual ha afectat una malaltia que l'obliga a estar-se en una habitació d'hospital, lluny de la seva passió: l'esport rei. La Federació de Penyes del Girona FC va sumar-se recentment a la campanya per donar-li ànims en la qual participen figures destacades del futbol espanyol i de l'esport i la vida pública en general. A través de Pere Cabañas, amic de la família, se li va fer entrega d'una pilota, una gorra i una samarreta del Girona signada pel primer equip amb l'objectiu d'ajudar-la a agafar forces per estar ben aviat corrent sobre la gespa dels camps de joc. Si ja pel simple fet de defensar els nostres colors és un orgull ser part de la Federació, amb iniciatives com aquestes ens sentim plenament realitzats: entre tots aconseguim que el gironisme mostri la seva cara més solidària.

Tanquem amb l'article amb una notícia que ens agradaria no haver de comentar. 2019 està acabant de manera trista, amb el traspàs de membres molt estimats de la comunitat penyista. Dilluns 17 va deixar-nos en Quim Alegret, expresident de la Federació de Penyes del Girona FC i que actualment encapçalava la junta directiva de la Penya Saltenca. Perdem un gran gironista en els dos sentits del terme: en el de fidel aficionat del club de la seva vida i en el d'habitant enamorat de la seva ciutat. Descansi en pau.    

Els pilars de l'èxit

Ho vam dir després de l'empat a Ponferrada i ho tornem a dir després del de dissabte a La Romareda. No són victòries, són dos punts en comptes de sis, però tenen moltíssim valor. És cert que posar-te 0 a 2 de visitant en menys de mitja hora de joc t'hauria de servir, en principi, per guanyar, però a ningú se li escapa que el Real Zaragoza, a més d'estar fent un campionat prou bo (27 punts, només un menys que el Girona), té aquesta aura d'històric del futbol espanyol que el fa molt difícil de batre. Treure forces per igualar el marcador després del cop moral de deixar escapar un avantatge tan sucós és quelcom difícil de fer i que agrairem molt a final de temporada. Els "dies tontos" en els que aconsegueixes treure alguna cosa positiva són els que marquen la diferència. Si a més comptes amb una afició entregada com l'expedició gironista que va ser a terres mañas, tot és més senzill.

L'exitós desplaçament organitzat per la Federació de Penyes va aconseguir omplir un autobús de dos pisos amb un total de 81 penyistes, la meitat d'ells immortals. La comitiva blanc-i-vermella va enfilar el camí de la capital aragonesa el 30 de novembre al matí des de Montilivi. Durant el trajecte no ens vam avorrir. En Grabo de Banyoles va endolcir el viatge repartint llaminadures Haribo entre els passatgers, També hi va haver temps pel sorteig de fantàstics premis. Va ser el dia de sort de la María Jesús, que va guanyar el pernil i la bufanda de la Federació. Per la seva part, la Dolors va aconseguir el dinar per a dues persones al Restaurant Chaplin. No ens en vam adonar que ja érem a l'Hotel Boston Eurostars Zaragoza, on vam deixar l'equipatge a l'espera de fer el check-in amb més calma un cop dinats, que la gana començava a fer-se notar.

El lloc escollit per a l'àpat, en el qual ens van acompanyar un bon grapat de membres de la Federación de Peñas del Real Zaragoza, va ser el Restaurant El Seminario. Nom molt adequat, ja que a més d'haver-hi algun representant del clergat dinant, el menjar era tan bo que ens va provar divinament. Ambdues aficions van confraternitzar de valent. Es va dur a terme el clàssic intercanvi d'obsequis, en el qual, com no podia ser d'altra manera, hi va participar el nostre vocal Josep Garolera fent entrega de la ratafia i les galetes de Santa Coloma. Per acabar-ho d'adobar, en Jorge Berna va fer honor a les seves arrels aragoneses interpretant una jota inspirada en l'amistat i el bon rotllo entre els seguidors de tots dos equips.

Un cop instal·lats a les habitacions, ens vam traslladar als voltants de La Romareda per fer la prèvia. La falta de temps va impedir que ens poguéssim veure amb els nostres amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo, però ja us avancem que pel partit de la segona volta a Girona ja probablement la fem grossa aprofitant que la Peña Zaragocista de Lloret de Mar celebrarà el seu aniversari. Tot i això, encara vam tenir uns instants per fer una cervesa al bar d'una plaça propera a l'estadi on els penyistes locals han establert el seu punt de trobada. Una idea interessant per importar a casa nostra. Un cop iniciat el partit, els 300 gironistes situats a la zona visitant vam deixar-nos la veu animant. Poques vegades hem vist als jugadors agrair tant la nostra presència al final del partit com en aquesta ocasió. L'incombustible Siusplau no va parar ni un segon de picar el seu bombo i d'engrescar a la resta de la parròquia blanc-i-vermella, que més enllà del resultat, va poder gaudir d'un espectacle futbolístic de primera magnitud. Llàstima de l'errada defensiva que va facilitar l'1 a 2 poc abans del descans, que va donar ales als blanquillos. Per sort, Pep Lluís Martí ha aconseguit imprimir un fort caràcter a l'equip i els seus no van rendir-se, acabant per aconseguir l'empat a 3 gràcies al penal transformat per Stuani al minut 87.

Després del matx, qui més qui menys va buscar-se la vida per sopar quelcom abans de gaudir dels encants de la nit saragossana o d'un merescut descans al llit. Diumenge al matí era imperatiu fer una mica de turisme, amb l'obligada visita a la basílica del Pilar i a altres temples, els de la zona del Tubo, dedicats al pecat gastronòmic. Torreznos, migas, pernil de la veïna Teruel... Un dels grans avantatges de tots aquests anys seguint al Girona pels diferents camps d'Espanya ha estat, sens dubte, conèixer a fons multitud de ciutats i especialitats culinàries que d'altra manera ens hauria sigut difícil descobrir. Amb la panxa plena, la satisfacció d'haver passat un cap de setmana ben entretingut i un puntet al sarró, vam pujar a l'autobús per tornar a la Ciutat dels Quatre Rius.

No tot van ser bones notícies. La setmana passada va deixar-nos en Mateo Fernández, membre d'una de les famílies més implicades en la vida de la Penya Immortal Girona. Una pèrdua molt sentida per tots els nostres socis i els habitants del barri de Sant Narcís, així com pels seus éssers estimats, als qui enviem una forta abraçada des d'aquí. De fet, l'Álvaro ens havia d'acompanyar a Zaragoza, però no va poder, òbviament. Com a homenatge al seu pare, a ell i a tots els Fernández-Rovira, a l'autobús del desplaçament vam fer un emocionat minut d'aplaudiments. Descansa en paz, Mateo.    

D'Estrella Michelin

Llançar les campanes al vol i qualificar de digne de les més altes distincions al nou xef de la cuina del Celler de Can Girona potser és massa agosarat, malgrat els 7 punts de 9 possibles. El cas és que sembla que va encaminat a treure tot el suc dels ingredients dels quals disposa, així que esperem que aviat tornem a formar part de les guies més prestigioses. Totes aquestes novetats esportives hauran de competir per uns paràgrafs d'aquesta entrada amb l'autèntic allau de novetats que ens ha sepultat els últims dies en clau penyista, amb el Trofeu de l'Amistat i una deliciosa Botillada Immortal com a activitats principals, però no patiu, intentarem fer-la tan amena com a nosaltres ens van resultar els moments que hi relatem. 

Encara tenim el regust a la boca de la primera de les jornades que comentarem. Un regust ben típic del Bierzo, la comarca històricament minera on el Girona jugava el seu partit de la setzena jornada de la Liga Smartbank contra la Ponferradina. Potser no tant com les condicions de treball en una mina, però El Toralín és un estadi complicat. No en va, els seus inquilins estan només un punt per sota de nosaltres a la classificació. Si a això se li afegeix que es va començar perdent a causa d'una nova badada defensiva d'Alcalá, el punt aconseguit gràcies al gol de Marc Gual té fins i tot un toc dolç. Les dues victòries assolides en els partits precedents, els primers en els quals Pep Lluís Martí va seure a la banqueta gironista, emmarquen aquest empat en una dinàmica força seriosa de l'equip. Ser fiables és requisit indispensable per tenir aspiracions, el bon joc i les filigranes és quelcom que arriba quan un equip té qualitat i ja té tots els altres aspectes fonamentals (defensa contundent, centre del camp poderós, atac efectiu) ben coberts. Aquest optimisme va fer que aquest diumenge 17 de novembre ens reuníssim prop de 40 immortals a la nostra seu per veure el matx, dels quals més de la meitat van quedar-se per gaudir d'un menú que va traslladar els nostres paladars a Ponferrada sense que la resta del cos s'hagués de moure de la Ciutat dels Quatre Rius: cecina i set botillos amb els seus corresponents complements (xoriços, patata i col). A més de la col·laboració d'en You, l'amic Ángel de la Penya Eloi Amagat de Vilablareix, que també va portar-nos una deliciosa truita de patates, va fer-nos de xef i la nostra sòcia Mari Solozano va aportar els seus coneixements culinaris per obtenir un òptim resultat.

El botillo és una especialitat de la gastronomia del nord-oest d'Espanya, preparada amb un budell de porc que s'emplena de costella, cua i altres parts del mateix animal adobades amb pebre vermell, sal, all i diverses espècies, tot plegat fumat i semicurat. Aquest "paquet" es cou en aigua durant un parell d'hores i durant la part final de la cocció s'afegeixen a l'olla els xoriços que li serviran de guarnició. En el brou restant, un cop apartats el botillo i els xoriços, es bullen les patates i la col que acabaran d'acompanyar aquest exquisit i calòric plat. Una recepta ideal per aquests dies en els quals el fred de l'hivern comença a fer la seva aparició, però no gaire adequat si després es vol dur a terme qualsevol activitat, sigui física o mental. Convida al repòs absolut. Que li diguin al nostre tresorer Javi Rina. Quan van servir-se les postres (sí, encara vam tenir lloc a l'estómac per una mica més de menjar), vam estrenar també les noves ampolles de cava de la Penya Immortal Girona. Altra vegada hem confiat en la casa Maset del Lleó, que ens ha personalitzat les etiquetes del seu producte amb una imatge commemorativa del 50è aniversari de Montilivi. Les noces d'or de la casa de tots els gironistes no mereixen menys.

Viatgem ara en el temps cap a uns dies abans, exactament a l'1 de novembre, dia de la disputa del I Trofeu de l'Amistat, competició que va enfrontar a l'equip de futbol de la nostra penya amb el de la Filial Catalunya del Club Nacional de Football. Com vam explicar en profunditat a l'entrada anterior, la disputa d'aquest partit estava inclosa dins de les jornades "Football People" contra la discriminació organitzades per l'entitat FARE (Football Against Racism in Europe) a més de 40 països. Abans del començament del mateix, disputat a les instal·lacions esportives del Camping La Masia de Blanes, els capitans d'ambdós conjunts van llegir un manifest en el qual es convidava a tots els que ens estimem el futbol a seguir mantenint viva la seva capacitat d'unir a gent ben diferent i fer que tothom que participi en ell se senti còmode sense donar importància a races, religions, orientació sexual, capacitats o altres condicions innates de les persones. L'encarregat de fer-ho per part immortal va ser el nostre vocal Franc Pascual. Mentre el representant dels aficionats del conjunt de Montevideo i ell pronunciaven aquestes paraules, vam exhibir una pancarta amb el lema de la campanya. El partit va ser un dels millors que hem jugat fins al dia d'avui, i malgrat la superioritat tècnica i física dels uruguaians, vam donar força guerra. Potser sí que els jugadors bolsos van aixecar una mica el peu de l'accelerador, però això no treu el seu mèrit  a les ocasions que vam tenir, amb diversos xuts al pal, ni als tres gols, obra de Daniel Cebrián (alias "El Cordobés"), David Rina i Puchi, nova incorporació per aquest partit de la mà del seu amic i soci immortal Jordi Tarragó. Al final, 6-3 i triomf pels del Decano, però la fraternitat existent entre ambdós bàndols va ser tal que tots dos equips van acabar posant plegats per a la foto amb els trofeus de campió i subcampió.

Amb el xiulet final no va acabar la festa. Jugadors i acompanyants vam compartir un dinar a base de choripanes, els tradicionals entrepans de xoriç criollo i amanida que van cuinar els especialistes de la Filial amb la col·laboració d'algun immortal amant de la barbacoa. L'àpat va celebrar-se a les taules i graelles disponibles al bar del cantó del camp. En ell, així com durant el partit, ens van acompanyar dues velles glòries del Girona FC dels 80, els exjugadors Diego Requena i Juan Arredondo, així com en Rodri i la Fina de la Penya Saltenca, que sempre que poden donen suport a les nostres activitats. Bolsos i gironistes vam complir l'objectiu de la jornada: la confraternització entre dos grups de persones amb orígens ben diversos. De fet, alguns dels aficionats uruguaians ja han promès acompanyar-nos en un partit a Montilivi i de passada observar les evolucions del seu compatriota Christian Stuani, i, com no podia ser d'una altra manera, el nostre vocal Josep Garolera va continuar exhibint pel món el millor del seu poble, Santa Coloma de Farners, i va regalar als charrúas el seu ja tradicional lot de galetes Trias i ratafia.

Com és habitual, acabem amb unes línies que recullen una mena de poti-poti de la nostra actualitat i la del Girona, estretament lligades. El sobtat cessament d'Unzué, va fer que no hi hagués temps ni de buscar-li un substitut immediat, així que el partit del migdia del 27 de novembre contra l'Alcorcón va haver de ser Juan Carlos Moreno qui dirigís la plantilla blanc-i-vermella. En els prolegòmens d'aquest matx disputat al 141 de l'Avinguda de Montilivi vam col·laborar juntament amb penyistes d'altres agrupacions en el repartiment del Manual de l'Aficionat, una publicació que promou el bon comportament dels seguidors i informa de les accions que es duen a terme des del futbol professional espanyol per promoure els valors positius de l'esport rei entre petits i grans. Es tracta d'una publicació de l'LFP i Aficiones Unidas, i la Federació de Penyes del Girona FC, membre d'aquesta última, va ser l'encarregada de fer-ne arribar exemplars als assistents al nostre estadi. El partit va ser molt gris i amb tan poca història com l'etapa de l'entrenador provisional a la banqueta gironista. Malgrat tot, si no s'arriba a produir un fet tan insòlit com que Stuani falli un penal (feia anys que no n'errava cap), es podrien haver sumat tres punts al darrer sospir. Malgrat l'empipada per l'ocasió perduda, estàvem en plenes Fires de Sant Narcís i com a bons gironins tocava honrar al sant patró, així que més d'una vintena d'immortals vam dirigir-nos cap al Tir Olímpic per fruir amb el menú que ens va preparar el company Quim Oliu. Les fires d'enguany potser van ser les més descafeïnades que es recorden, però nosaltres vam trobar la manera de gaudir-les plegats. La setmana vinent, el diumenge 3 de novembre, tornava a tocar partit matinal, aquest cop lluny de casa, al Francisco de la Hera d'Almendralejo. Alguns fidels penyistes com en Juanola i companyia o l'amic Xavi Torres dels Paparres van estar allà, però la majoria de membres de la penya vam optar per reunir-nos al 106 (amb certa expectació, tot sigui dit) per veure per televisió el debut de Martí al capdavant de la nau blanc-i-vermella. Tot i algun moment de desconnexió de l'equip que va recordar als viscuts amb el seu predecessor, el tècnic mallorquí va aprovar amb nota amb una victòria còmoda sobre l'Extremadura per 1 a 3. Com ja hem dit, afinar la màquina requereix temps i resultats com aquest o el del 8 de novembre contra el Tenerife (1-0 de penal transformat, aquest cop sí, per Stuani), proporcionen la tranquil·litat necessària per a donar temps per treballar en aquesta direcció. En Pep Lluís comptarà amb nosaltres a la graderia per donar suport als seus jugadors, fins i tot ara que arriba l'hivern i les càmeres de Gol TV ens capten abrigats fins a les celles, com va succeïr amb els immortals de la secció Roses durant l'enfrontament amb el conjunt chicharrero.

#FootballPeople

Després d'un intent frustrat per raons alienes a nosaltres fa uns anys, la Penya Immortal Girona tindrà l'oportunitat de participar en les jornades internacionals "Football People" de 2019. Aquestes jornades, en paraules dels seus impulsors, busquen unir a seguidors, clubs, jugadors, minories i comunitats afectades per la discriminació en accions que promoguin la igualtat i la inclusió. En aquest article us explicarem fil per randa l'activitat amb la qual ens sumarem enguany a aquestes setmanes de conscienciació. No patiu per la crònica de les vivències immortals d'aquest últim diumenge en el qual el Girona va enfrontar-se a l'Alcorcón ni per altres temes d'actualitat del gironisme com ara la contractació de Pep Lluís Martí com a entrenador, en la pròxima entrada ho analitzarem tot en profunditat.

FARE (Football Against Racism in Europe) és una xarxa que agrupa més de 150 entitats del vell continent dedicades a lluitar contra la intolerància a l'esport rei i a explotar la seva capacitat d'unir a les persones més enllà de races, religions, ideologies, orientació sexual... Per posar un parell d'exemples de la seva tasca, podem destacar l'elaboració d'informes sobre incidents i simbologia racista en partits de futbol de tota Europa (a l'antic Bloc de l'Est ha esdevingut un problema de primera magnitud) i el desenvolupament de programes d'integració de grups ètnics en situació d'exclusió social a través de la pràctica esportiva. La seva activitat insígnia, però, és sens dubte l'organització anual de les jornades "Football People" a més de 40 països europeus i un grapat de la resta del món com Argentina, Uganda o Tailàndia. Sota aquest paraigua s'agrupen més de 250 esdeveniments organitzats per clubs de futbol, associacions de seguidors, ONGs i altres institucions amb l'objectiu de treballar per posar fi a tota mena de discriminacions al nostre esport preferit i la societat en general. Entre ells hi trobem xerrades informatives en escoles, competicions involucrant a col·lectius en risc de marginalitat, campanyes a les xarxes socials per a augmentar la rellevància de la dona en el futbol o exposicions contra l'antisemitisme que per desgràcia encara és present en algunes graderies (i fora d'elles). 

L'esdeveniment que hem dissenyat per participar-hi és el I Trofeu de l'Amistat. Abans d'explicar-lo ens posarem en situació: la província de Girona és la vuitena província d'Espanya amb més població estrangera, amb un 19% dels seus habitants nascuts fora de les nostres fronteres (dades de l'Institut Nacional d'Estadística a 1 de gener de 2018). Aquest fet converteix l'aposta per enfortir els llaços entre les diferents comunitats i la convivència en una necessitat evident a casa nostra. I és precisament aquest esperit el que inspira el nostre trofeu, en el qual un equip format per socis de la Penya Immortal Girona s'enfrontarà a un altre que defensarà els colors d'un grup d'aficionats d'un dels grans equips del futbol sud-americà, el Club Nacional de Football uruguaià. Es tracta de la Filial Catalunya d'aquest club de Montevideo, a la qual vam conèixer l'any passat al Torneig Internacional de Penyes que vam jugar a la Vila Olímpica de Barcelona. Tot i que en aquella ocasió vam caure golejats, el comportament dels charrúas va ser senyorial, valorant l'esforç i entusiasme dels nostres jugadors malgrat les seves palpables limitacions pel que fa a tècnica i estat físic, així com l'entrega dels qui fora del camp no deixàvem d'animar en un to festiu. Xerrant amb ells vam descobrir que tenien la seva seu a Blanes, així que els vam prendre la matrícula per a organitzar quelcom plegats. I aquí estem, a punt de jugar un matx que pretén unir persones d'orígens ben diversos a través del seu comú amor per la pilota.

Com a primera presa de contacte abans del dia clau, fa un parell de setmanes vam gaudir, com vau poder llegir a l'anterior entrada d'aquest blog, d'un dinar amb un parell de membres de la Filial i l'exjugador Rubén Sosa, una autèntica llegenda del futbol mundial que va sumar-se a la iniciativa obrint-se a tothom sense importar els colors. Tot un luxe. La citada jornada principal d'aquest esdeveniment tindrà lloc demà 1 de novembre a partir de les 13 hores a les instal·lacions esportives del Càmping La Masia de Blanes. En aquest racó de la Costa Brava disputarem el partit, que estarà precedit de la lectura per part dels capitans d'ambdós equips d'un manifest que destacarà el paper del futbol com a eina d'unió entre gent de procedències ben diferents. Com en els grans campionats com la Champions League o la Libertadores, tindrem copa per al guanyador, però indubtablement el triomf més gran serà compartir una esplèndida tarda entre els membres de les dues penyes. Després de l'esforç dels nostres atletes vindrà la recompensa, els xefs de la Filial Catalunya del Club Nacional ens prepararan uns deliciosos xoriços criollos, especialitat del seu país. També hi haurà hamburgueses pels qui les prefereixin, que sobre gustos no hi ha res escrit. Hem de donar les gràcies als nostres amics bolsos, en especial en Sebastián, per la seva total implicació en l'organització del Trofeu, amb total disposició per trobar el lloc ideal per disputar-lo i ocupar-se de l'apartat gastronòmic. L'autèntic esperit d'unió que esperem que faci d'aquest dia un capítol inoblidable de la història d'ambdues associacions.       

Cursa de relleus

Si hem de comparar la Segona Divisió amb una prova atlètica, segurament triaríem una cursa d'obstacles, per la gran competència entre els principals candidats a l'ascens. Amb el recent acomiadament de Juan Carlos Unzué, però, la present Liga Smartbank es transforma pel Girona en una cursa de relleus en la que qui agafi el testimoni a la banqueta de Montilivi haurà de garantir, si es vol aspirar a pujar, ser capaç de millorar aquest inici de campionat amb sis derrotes que llastren les possibilitats d'escalar llocs a la classificació. Masses errades dels qui manen a Can Girona en una temporada en la qual es volia enterrar en milions les que ja es van cometre durant la passada. Quique Cárcel, sempre sol davant el perill, ha sortit a assumir les culpes que segurament tingui. Esperar quelcom similar de més amunt ja és més complicat. Sigui com sigui, des de la Penya agraïm, deixant de banda el seu escàs fruit, la feina duta a terme per Euse... Unzué en aquests partits.   

Iniciem la repassada a l'activitat d'aquests darrers dies amb el partit del 12 d'octubre contra l'Elche com a locals. Els nostres amics de la Federación de Peñas del Elche CF van organitzar un desplaçament express, que al viatjar conjuntament amb l'expedició dels jugadors il·licitans va haver d'abandonar la nostra ciutat a correcuita després del partit. Tot i les escasses hores que van passar a Girona, des de la Federació de Penyes del Girona va poder muntar una petita recepció a la comitiva franjiverde. El Restaurant Da Vinci, seu de la Penya Nord-Àlex Granell, va ser l'escenari d'aquest esmorzar de benvinguda al qual van assistir uns pocs dels nostres socis, encapçalats per la Pili Balastegui (que celebrava el seu sant) i en Carlos Solozano. En Cristóbal Sánchez (a qui enviem tots una forta abraçada, ell ja sap el perquè), president de la Federació, va fer de mestre de cerimònies. Moments alegres que van tallar-se amb l'arribada del partit, al qual el Girona va aterrar de manera desastrosa. Quan va recompondre's i tornar a agafar les regnes del matx, els pals i la feblesa al centre del camp van impedir treure quelcom més positiu que el 0-2 final, resultat que va suposar la primera derrota de la temporada a casa. Una llàstima que Felipe Sanchón i Jandro Castro, dos mites de la història recent del Girona FC, no poguessin veure a l'equip guanyar en la seva visita a l'estadi que va ser (i per a ells sempre ho serà) casa seva.

No volíem que la lògica emprenyada per no sumar cap punt ens aixafés el dia festiu, així que després del xiulet final vam planejar un dinar grupal, ja que las penas con pan, son menos. Una dotzena d'immortals, acompanyats per en Rodri i la Fina de la Penya Saltenca i en Javi de la Sant Narcís, vam gaudir d'un bon àpat al Tir Olímpic amb un convidat d'excepció: Rubén Sosa, un dels grans del futbol uruguaià dels 80, 90 i principis del segle XXI. El seu passat a Nacional de Montevideo (i present, actualment treballa amb la base del conjunt bolso) ha permès que els amics de la Filial Catalunya del Decano, amb seu a Blanes, el poguessin portar a passar uns dies a la Costa Brava per permetre als seus socis conèixer en persona a una de les figures destacades de la història tricolor. En Sebastián, president del col·lectiu de seguidors de l'equip charrúa, i un altre company de la filial també ens van acompanyar en la degustació del gran tiberi que ens va preparar el nostre soci i amic Quim Oliu, qui gestiona el restaurant de la instal·lació esportiva. Va ser una estona fantàstica. Lluny de tenir fums d'estrella, aquest exjugador de Real Zaragoza, Lazio, Inter, Borussia Dortmund, Logroñés i Nacional, entre altres, va descobrir-se com una persona d'una qualitat humana excepcional, proper i alegre com pocs. Fins i tot va accedir a gravar una salutació en vídeo pels nostres amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo, pels quals és un ídol des de petits. Va ser també un plaer poder comptar amb ell com a padrí de l'acció amb la qual participarem en les setmanes d'acció contra la discriminació al futbol europeu "Football People", organitzades per l'entitat FARE (Football Against Racism in Europe). Ben aviat us en donarem tots els detalls en un article exclusiu sobre el tema. Les seves paraules d'agraïment a tots per la divertida estona compartida i de record de la seva etapa com a jugador al nostre país (en paraules seves "va fer-se un home a Espanya") van ser la cloenda perfecta a una tarda que va fer les delícies de tots els que gaudeixen de l'esport rei i els astres de la pilota.

Del 12 passem al 6 d'octubre, data de la jornada precedent a l'enfrontament contra l'equip del Martínez Valero. El calendari va voler que el Girona visités terres càntabres en aquest dia. No va estar sol, un grapat de penyistes blanc-i-vermells (fonamentalment dels Paparres i la Gironina i alguns habituals del partit fora de casa com l'Albert Juanola, que és soci nostre) va ser animant a les graderies del Sardinero i gaudint d'un cap de setmana excepcional en una ciutat tan maca com Santander. El gruix dels immortals vam seguir el partit per televisió des de Girona i, a més de veure per fi d'una victòria lluny de casa, vam gaudir d'una vesprada d'allò més deliciosa. Ens vam treure de la mà una Jamonada, en la qual en Raimundo Abarca va compartir amb tots els presents el pernil del viatge a Huesca i un orujo blanc casolà dels que rasquen a la gola. Gràcies a l'habilitat d'en Carlos, el tallador oficial de la vetllada, vam assaborir el deliciós embotit de la millor manera, en finíssimes i gustoses llesques.

Ara passem a un apartat que podríem anomenar "miscel·lània" per la varietat de temes tractats. Si el fet de perdre contra l'Elche a Montilivi va clavar el penúltim clau al taüt esportiu d'Unzué, el cop de gràcia a l'estada del tècnic pamplonès com a far i guia de la plantilla blanc-i-vermella va ser la derrota al Carlos Tartiere. Ni més ni menys que quatre gols ens va fer un Real Oviedo que començava la jornada només un punt per sobre de la zona de descens, dos d'ells obra de l'ex gironista Alfredo Cartucho Ortuño. L'expulsió d'Àlex Granell, que definitivament no està en el seu millor moment, i la feblesa de la defensa van fer que els gols d'Stuani i Gual fossin innocus. Transcendents o no, el 106 va omplir-se de gom a gom per celebrar-los. La fidelitat dels immortals no entén de resultats. Més: la setmana vinent disputarem el I Trofeu de l'Amistat amb els amics de la Filial Catalunya del Nacional de Montevideo (no patiu que ho explicarem tot fil per randa), però aquesta no serà l'única aparició de l'equip de futbol de la Penya Immortal Girona. El pròxim 6 de desembre, aprofitant la festivitat del Dia de la Constitució, tindrem ocasió d'engrandir encara més el nostre gloriós historial desplaçant-nos a Sabadell per disputar el torneig amb el qual els nostres amics de la Peña Cordobesista Sangre Blanquiverde celebraran el seu 10è aniversari. Serà tota una festa de l'esport rei, en la qual tindrem l'honor d'acompanyar, a més dels amfitrions, als potents conjunts formats pels socis de la Peña "Culturalistas en Barcelona", la Peña Cadista "Per Sempre Cádiz", la Peña "Sevillistas en Barcelona" i la Peña del Granada CF de Barcelona. Futbol de qualitat no sabem si n'hi haurà gaire, però que donarem l'espectacle, segur. Seguim amb més actualitat: la setmana passada vam ser convidats per la Penya Eloi Amagat a la seva assemblea general, celebrada al Restaurant Can Marcos de Vilablareix, la seva seu. La presència del nostre president Pepe, el tresorer Javi i el secretari Fran va permetre oferir la nostra ajuda a aquesta associació amiga en el tema del registre al nou web de l'LFP i Aficiones Unidas per a comprar entrades pels partits que el Girona jugui com a visitant. Precisament aquest va ser un dels afers tractats en la darrera assemblea de la Federació de Penyes del Girona, duta a terme en la nova seu de l'organització, el Centre Cívic de Palau-Sacosta. A la reunió, en Cristóbal va presentar la seva junta directiva, a la qual desitgem la millor de les sorts al capdavant de la nau de les penyes blanc-i-vermelles. Sort precisament és el que esperem que tingui el Girona en el partit de diumenge contra l'Alcorcón, en el qual Juan Carlos Moreno dirigirà a la plantilla de manera interina (de moment). Sigui com sigui nosaltres, intentarem gaudir del dia amb el dinar que estem organitzant per commemorar les Festes de Sant Narcís que ara comencen, dates assenyalades per a tots els gironins. Bones fires a tothom! 

Doctor Jekyll i Míster Unzué

Tenim una plantilla formada per 25 futbolistes i un cos tècnic encapçalat per l'entrenador Juan Carlos Unzué i completat per 5 especialistes més. Total: 31 professionals defensant els interessos del Girona FC. Vist el rendiment des de principi de temporada, sembla que en tinguem 62. L'equip que aconsegueix, amb moments de més o menys brillantor, tirar endavant els partits a Montilivi, es transforma quan juga com a visitant, perd el nord i compta els seus partits per derrotes. Dues cares per un mateix conjunt. Pel bé de les nostres aspiracions, esperem que el perfil que s'acabi imposant sigui el que veiem a casa. Els qui no canviem, estiguem on estiguem, som els immortals en particular i els penyistes blanc-i-vermells en general, que ens ho passem bé a tot arreu. Vegem-ho.

Dissabte 28 de setembre tocava un dels desplaçaments que tenim marcats en vermell al calendari des de que se sortegen les jornades del Campionat Nacional de Lliga: Huesca. L'autobús organitzat per la Federació de Penyes del Girona FC va transportar a terres aragoneses a 49 penyistes, 29 d'ells immortals. Les bones experiències d'anteriors visites a aquesta ciutat va fer que els gironistes s'animessin en massa a anar-hi, ajuntant-nos a l'Alcoraz més de 200 aficionats entre els de l'expedició federativa i els arribats des de Girona per altres mitjans. Durant el viatge, a l'autobús van sortejar-se un fantàstic pernil que va guanyar el nostre soci Raimundo Abarca, així com dos pollastres a l'ast gentilesa de Plats Cuinats Joan Vicens, una bufanda de la Penya Gironina i una bandera de la Penya Immortal. Com podeu veure, vam arribar ben equipats.

Aparcat el bus al pàrquing del supermercat situat a prop de l'estadi, vam dirigir-nos al Restaurante El Cerro, on els amics de la Peña Fenómenos Oscenses ens tenien preparada una rebuda de categoria. Va ser un plaer retrobar-nos amb gent que, després de gairebé una dècada de trobades entre blaugranes i blanc-i-vermells, més que amics ja són gairebé com germans. Un altre plaer que vam poder gaudir va ser la formidable barrilada amb la qual ens van obsequiar. Els tiquets vàlids per cerveses de franc van fer que tothom pogués refrescar la gola abans del deliciós dinar que ens van servir. Fideuà i entrecot o dorada, tot un luxe pel que s'acostuma en aquest tipus d'esdeveniments. I, a sobre, a un preu més que competitiu. Si després de tantes bones estones al llarg dels anys ja ens veiem amb l'obligació moral de rebre'ls a cor què vols quan vinguin a Girona a la segona volta, després de tot això ens hem d'assegurar que la seva experiència a la nostra ciutat sigui cinc estrelles.

L'àpat, que va aplegar més d'un centenar de persones repartides en dos menjadors, va transcórrer entre cançons d'ambdós equips entonades de viva veu i molt bon humor. Com ja havia fet en anteriors ocasions, l'amic Tomás del Huesca va liderar el seu famós "achendere", el popular brindis que sempre provoca les rialles dels presents. Una altra anècdota va ser que durant el vermut ens va venir a veure un company de la Penya Alabèscat del Deportivo Alavés a Barcelona, que en una de les visites del conjunt vitorià a Girona en la que vam fer dinar de germanor va comentar-nos que tenia família vivint a Huesca a la qual visitava sovint. Tan bé ho va passar amb nosaltres que quan va saber que pararíem per allà no va dubtar en passar-se a saludar. Abans de passar als digestius, els directius de les penyes presents van fer un petit intercanvi d'obsequis. Els nostres amfitrions van regalar unes trenes de pasta de full típiques de la zona que vam repartir en el viatge de tornada, així com una preciosa placa amb una reproducció de la catedral de Huesca. Els nervis per la preparació del viatge van fer que des de la Federació com a tal no es pensés a portar res, però, com bé va dir el president Cristóbal Sánchez, "a Huesca no ens sentim com a convidats, ens sentim com a casa" i a casa un no porta regals. A la tornada tindran, amb total seguretat, un detall amb el qual recordar per sempre la jornada. 

Un nombrós grup de gironistes desplaçats, liderats pels membres del Jovent Gironí, van unir-se a la recta final de la festa, moments abans d'enfilar tots junts cap a l'Alcoraz. En els moments previs al partit encara hi va haver temps per seguir confraternitzant amb la parròquia local als voltants de l'estadi. Ja a la graderia visitant, l'organització va ser més aviat desorganització. Com sol passar en els partits fora de casa, ningú va fer cas a la ubicació que indica l'entrada i cadascú va seure on bonament  va poder. El Jovent, per exemple, va quedar situat en unes localitats des d'on dificultava la visibilitat de força aficionats, en lloc de les que tenien l'any passat en el partit disputat entre ambdós equips a Primera, quan van posar-se més a prop de l'entrada. La seguretat del Huesca i la Policia van intentar resoldre el problema, però l'única manera de resoldre'l era moure de lloc a gairebé tothom, així que la cosa va quedar tal qual. Es tracta d'una zona de l'estadi força petita per a la quantitat de desplaçats (s'estan fent obres d'ampliació del recinte) i fins i tot hi va haver un moment en el qual va haver de permetre's a alguns seguidors accedir a la graderia superior, que no estava gaire menys plena. Alguns dels nostres membres van veure's obligats a seure a les escales, quelcom no gaire segur. Va ser tot un xic caòtic, però en Cristóbal ja ens ha comunicat que tractarem entre tots de corregir aquestes situacions. De moment ja ha acordat amb el Girona que en futurs desplaçaments es desplaci amb nosaltres un empleat del club que ajudi a coordinar el tema de la col·locació dels aficionats a la graderia. Confiem que amb aquesta mesura i portant previst des de casa on seurem tots s'acabin les dificultats. Sigui com sigui, es va animar de valent i la graderia va tenir molt de color gràcies a les banderetes de plàstic cedides pel club. Per sort o per desgràcia, qui no va poder veure el terreny de joc completament tampoc va perdre's gaire res. El Girona va fer un partit lamentable, en el qual ni la discutible anul·lació d'un gol per part del VAR pot servir d'excusa. Sense cap punt al sarró vam enfilar cap a Girona, en un viatge amb algun moment tens fruit del disgust per la derrota, però sense més importància. Això sí, res ens va fer oblidar la gran jornada viscuda amb els meravellosos amics que ens permet conèixer aquest esport que tant ens agrada. Si ens hem de quedar una imatge que la simbolitzi, ens quedem amb l'aplaudiment mutu entre les aficions al final del partit.

La jornada intersetmanal va fer que, gairebé sense temps de pair el viatge a Huesca, ens veiéssim immersos en tot el que comporta un nou partit del Girona. El 3 d'octubre ens visitava un Deportivo necessitat de punts que no va poder redreçar el seu rumb a Montilivi. Els d'Unzué van tornar a la seva versió bona, amb alguns dels minuts de millor joc de la present temporada. El gol dels corunyesos a la segona part, ja amb els de Borja i Marc Gual sumats al marcador, només van esperonar l'equip per tancar el matx. Samu Saiz va tornar a ser decisiu sortint des de la banqueta (juga quasi millor de suplent que de titular) i va assistir a Stuani per fer el 3-1, sisè gol de l'internacional uruguaià en aquesta Lliga. Abans d'aquesta victòria vam reeditar una altra trobada que gairebé mai falla quan blanc-i-vermells i blanc-i-blaus s'enfronten a la nostra ciutat, la que va portar al 106 a la Peña Deportivista de Barcelona. Una trentena de seguidors de l'equip de Riazor van compartir amb nosaltres una estoneta de prèvia amb berenar inclòs. Com mana el protocol, els hi vam regalar una de les nostres bufandes. Es dóna la circumstància que la bufanda dels deportivistes barcelonins va servir d'inspiració pel disseny de l'última tongada que nosaltres vam demanar a l'empresa Soricastel. La bona sintonia i l'hospitalitat oferida van ser recompensades amb l'obsequi d'una ampolla de licor casolà elaborada pel pare del cap de l'expedició de seguidors del club gallec, l'Agustín. El detall de l'etiqueta amb el cartellet amb el qual vam anunciar la trobada a les xarxes socials ens va encantar.

Com a cloenda de la present entrada, un apunt solidari. Durant l'inoblidable dia passat a l'Alt Aragó vam fer nombroses fotografies per captar per a la posteritat uns moments tan feliços. Algunes d'elles van ser enviades en nom de la Federació al concurs del programa "Tot Rodó" de Televisió de Girona. En ell es premia la millor foto de l'afició de cada jornada amb un lot de productes de Llet Nostra. Una de les instantànies va ser la guanyadora i es va decidir donar els productes al Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. A l'acte de lliurament van assistir-hi, en representació de l'ens federatiu, en Guillem dels Paparres Gironins i en Pepe i en Javier per part de la nostra associació. Amb la mateixa il·lusió que els hi va fer a ells col·laborar, encara que sigui modestament, en una bona causa, encarem tots el partit de diumenge contra el Racing al Sardinero, on veurem si les dues personalitats d'aquest Girona convergeixen en una millor i capaç de guanyar fora de casa. Nosaltres ho veurem a la nostra seu bevent-nos l'ampolla de licor a la salut dels amics de La Coruña i degustant el pernil que en Raimundo vol compartir amb tots els amics de la Penya.