divendres, 4 d’octubre de 2019

Doctor Jekyll i Míster Unzué

Tenim una plantilla formada per 25 futbolistes i un cos tècnic encapçalat per l'entrenador Juan Carlos Unzué i completat per 5 especialistes més. Total: 31 professionals defensant els interessos del Girona FC. Vist el rendiment des de principi de temporada, sembla que en tinguem 62. L'equip que aconsegueix, amb moments de més o menys brillantor, tirar endavant els partits a Montilivi, es transforma quan juga com a visitant, perd el nord i compta els seus partits per derrotes. Dues cares per un mateix conjunt. Pel bé de les nostres aspiracions, esperem que el perfil que s'acabi imposant sigui el que veiem a casa. Els qui no canviem, estiguem on estiguem, som els immortals en particular i els penyistes blanc-i-vermells en general, que ens ho passem bé a tot arreu. Vegem-ho.


Dissabte 28 de setembre tocava un dels desplaçaments que tenim marcats en vermell al calendari des de que se sortegen les jornades del Campionat Nacional de Lliga: Huesca. L'autobús organitzat per la Federació de Penyes del Girona FC va transportar a terres aragoneses a 49 penyistes, 29 d'ells immortals. Les bones experiències d'anteriors visites a aquesta ciutat va fer que els gironistes s'animessin en massa a anar-hi, ajuntant-nos a l'Alcoraz més de 200 aficionats entre els de l'expedició federativa i els arribats des de Girona per altres mitjans. Durant el viatge, a l'autobús van sortejar-se un fantàstic pernil que va guanyar el nostre soci Raimundo Abarca, així com dos pollastres a l'ast gentilesa de Plats Cuinats Joan Vicens, una bufanda de la Penya Gironina i una bandera de la Penya Immortal. Com podeu veure, vam arribar ben equipats.


Aparcat el bus al pàrquing del supermercat situat a prop de l'estadi, vam dirigir-nos al Restaurante El Cerro, on els amics de la Peña Fenómenos Oscenses ens tenien preparada una rebuda de categoria. Va ser un plaer retrobar-nos amb gent que, després de gairebé una dècada de trobades entre blaugranes i blanc-i-vermells, més que amics ja són gairebé com germans. Un altre plaer que vam poder gaudir va ser la formidable barrilada amb la qual ens van obsequiar. Els tiquets vàlids per cerveses de franc van fer que tothom pogués refrescar la gola abans del deliciós dinar que ens van servir. Fideuà i entrecot o dorada, tot un luxe pel que s'acostuma en aquest tipus d'esdeveniments. I, a sobre, a un preu més que competitiu. Si després de tantes bones estones al llarg dels anys ja ens veiem amb l'obligació moral de rebre'ls a cor què vols quan vinguin a Girona a la segona volta, després de tot això ens hem d'assegurar que la seva experiència a la nostra ciutat sigui cinc estrelles.


L'àpat, que va aplegar més d'un centenar de persones repartides en dos menjadors, va transcórrer entre cançons d'ambdós equips entonades de viva veu i molt bon humor. Com ja havia fet en anteriors ocasions, l'amic Tomás del Huesca va liderar el seu famós "achendere", el popular brindis que sempre provoca les rialles dels presents. Una altra anècdota va ser que durant el vermut ens va venir a veure un company de la Penya Alabèscat del Deportivo Alavés a Barcelona, que en una de les visites del conjunt vitorià a Girona en la que vam fer dinar de germanor va comentar-nos que tenia família vivint a Huesca a la qual visitava sovint. Tan bé ho va passar amb nosaltres que quan va saber que pararíem per allà no va dubtar en passar-se a saludar. Abans de passar als digestius, els directius de les penyes presents van fer un petit intercanvi d'obsequis. Els nostres amfitrions van regalar unes trenes de pasta de full típiques de la zona que vam repartir en el viatge de tornada, així com una preciosa placa amb una reproducció de la catedral de Huesca. Els nervis per la preparació del viatge van fer que des de la Federació com a tal no es pensés a portar res, però, com bé va dir el president Cristóbal Sánchez, "a Huesca no ens sentim com a convidats, ens sentim com a casa" i a casa un no porta regals. A la tornada tindran, amb total seguretat, un detall amb el qual recordar per sempre la jornada. 


Un nombrós grup de gironistes desplaçats, liderats pels membres del Jovent Gironí, van unir-se a la recta final de la festa, moments abans d'enfilar tots junts cap a l'Alcoraz. En els moments previs al partit encara hi va haver temps per seguir confraternitzant amb la parròquia local als voltants de l'estadi. Ja a la graderia visitant, l'organització va ser més aviat desorganització. Com sol passar en els partits fora de casa, ningú va fer cas a la ubicació que indica l'entrada i cadascú va seure on bonament  va poder. El Jovent, per exemple, va quedar situat en unes localitats des d'on dificultava la visibilitat de força aficionats, en lloc de les que tenien l'any passat en el partit disputat entre ambdós equips a Primera, quan van posar-se més a prop de l'entrada. La seguretat del Huesca i la Policia van intentar resoldre el problema, però l'única manera de resoldre'l era moure de lloc a gairebé tothom, així que la cosa va quedar tal qual. Es tracta d'una zona de l'estadi força petita per a la quantitat de desplaçats (s'estan fent obres d'ampliació del recinte) i fins i tot hi va haver un moment en el qual va haver de permetre's a alguns seguidors accedir a la graderia superior, que no estava gaire menys plena. Alguns dels nostres membres van veure's obligats a seure a les escales, quelcom no gaire segur. Va ser tot un xic caòtic, però en Cristóbal ja ens ha comunicat que tractarem entre tots de corregir aquestes situacions. De moment ja ha acordat amb el Girona que en futurs desplaçaments es desplaci amb nosaltres un empleat del club que ajudi a coordinar el tema de la col·locació dels aficionats a la graderia. Confiem que amb aquesta mesura i portant previst des de casa on seurem tots s'acabin les dificultats. Sigui com sigui, es va animar de valent i la graderia va tenir molt de color gràcies a les banderetes de plàstic cedides pel club. Per sort o per desgràcia, qui no va poder veure el terreny de joc completament tampoc va perdre's gaire res. El Girona va fer un partit lamentable, en el qual ni la discutible anul·lació d'un gol per part del VAR pot servir d'excusa. Sense cap punt al sarró vam enfilar cap a Girona, en un viatge amb algun moment tens fruit del disgust per la derrota, però sense més importància. Això sí, res ens va fer oblidar la gran jornada viscuda amb els meravellosos amics que ens permet conèixer aquest esport que tant ens agrada. Si ens hem de quedar una imatge que la simbolitzi, ens quedem amb l'aplaudiment mutu entre les aficions al final del partit.


La jornada intersetmanal va fer que, gairebé sense temps de pair el viatge a Huesca, ens veiéssim immersos en tot el que comporta un nou partit del Girona. El 3 d'octubre ens visitava un Deportivo necessitat de punts que no va poder redreçar el seu rumb a Montilivi. Els d'Unzué van tornar a la seva versió bona, amb alguns dels minuts de millor joc de la present temporada. El gol dels corunyesos a la segona part, ja amb els de Borja i Marc Gual sumats al marcador, només van esperonar l'equip per tancar el matx. Samu Saiz va tornar a ser decisiu sortint des de la banqueta (juga quasi millor de suplent que de titular) i va assistir a Stuani per fer el 3-1, sisè gol de l'internacional uruguaià en aquesta Lliga. Abans d'aquesta victòria vam reeditar una altra trobada que gairebé mai falla quan blanc-i-vermells i blanc-i-blaus s'enfronten a la nostra ciutat, la que va portar al 106 a la Peña Deportivista de Barcelona. Una trentena de seguidors de l'equip de Riazor van compartir amb nosaltres una estoneta de prèvia amb berenar inclòs. Com mana el protocol, els hi vam regalar una de les nostres bufandes. Es dóna la circumstància que la bufanda dels deportivistes barcelonins va servir d'inspiració pel disseny de l'última tongada que nosaltres vam demanar a l'empresa Soricastel. La bona sintonia i l'hospitalitat oferida van ser recompensades amb l'obsequi d'una ampolla de licor casolà elaborada pel pare del cap de l'expedició de seguidors del club gallec, l'Agustín. El detall de l'etiqueta amb el cartellet amb el qual vam anunciar la trobada a les xarxes socials ens va encantar.


Com a cloenda de la present entrada, un apunt solidari. Durant l'inoblidable dia passat a l'Alt Aragó vam fer nombroses fotografies per captar per a la posteritat uns moments tan feliços. Algunes d'elles van ser enviades en nom de la Federació al concurs del programa "Tot Rodó" de Televisió de Girona. En ell es premia la millor foto de l'afició de cada jornada amb un lot de productes de Llet Nostra. Una de les instantànies va ser la guanyadora i es va decidir donar els productes al Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. A l'acte de lliurament van assistir-hi, en representació de l'ens federatiu, en Guillem dels Paparres Gironins i en Pepe i en Javier per part de la nostra associació. Amb la mateixa il·lusió que els hi va fer a ells col·laborar, encara que sigui modestament, en una bona causa, encarem tots el partit de diumenge contra el Racing al Sardinero, on veurem si les dues personalitats d'aquest Girona convergeixen en una millor i capaç de guanyar fora de casa. Nosaltres ho veurem a la nostra seu bevent-nos l'ampolla de licor a la salut dels amics de La Coruña i degustant el pernil que en Raimundo vol compartir amb tots els amics de la Penya.