Si hem de comparar la Segona Divisió amb una prova atlètica, segurament triaríem una cursa d'obstacles, per la gran competència entre els principals candidats a l'ascens. Amb el recent acomiadament de Juan Carlos Unzué, però, la present Liga Smartbank es transforma pel Girona en una cursa de relleus en la que qui agafi el testimoni a la banqueta de Montilivi haurà de garantir, si es vol aspirar a pujar, ser capaç de millorar aquest inici de campionat amb sis derrotes que llastren les possibilitats d'escalar llocs a la classificació. Masses errades dels qui manen a Can Girona en una temporada en la qual es volia enterrar en milions les que ja es van cometre durant la passada. Quique Cárcel, sempre sol davant el perill, ha sortit a assumir les culpes que segurament tingui. Esperar quelcom similar de més amunt ja és més complicat. Sigui com sigui, des de la Penya agraïm, deixant de banda el seu escàs fruit, la feina duta a terme per Euse... Unzué en aquests partits.
Iniciem la repassada a l'activitat d'aquests darrers dies amb el partit del 12 d'octubre contra l'Elche com a locals. Els nostres amics de la Federación de Peñas del Elche CF van organitzar un desplaçament express, que al viatjar conjuntament amb l'expedició dels jugadors il·licitans va haver d'abandonar la nostra ciutat a correcuita després del partit. Tot i les escasses hores que van passar a Girona, des de la Federació de Penyes del Girona va poder muntar una petita recepció a la comitiva franjiverde. El Restaurant Da Vinci, seu de la Penya Nord-Àlex Granell, va ser l'escenari d'aquest esmorzar de benvinguda al qual van assistir uns pocs dels nostres socis, encapçalats per la Pili Balastegui (que celebrava el seu sant) i en Carlos Solozano. En Cristóbal Sánchez (a qui enviem tots una forta abraçada, ell ja sap el perquè), president de la Federació, va fer de mestre de cerimònies. Moments alegres que van tallar-se amb l'arribada del partit, al qual el Girona va aterrar de manera desastrosa. Quan va recompondre's i tornar a agafar les regnes del matx, els pals i la feblesa al centre del camp van impedir treure quelcom més positiu que el 0-2 final, resultat que va suposar la primera derrota de la temporada a casa. Una llàstima que Felipe Sanchón i Jandro Castro, dos mites de la història recent del Girona FC, no poguessin veure a l'equip guanyar en la seva visita a l'estadi que va ser (i per a ells sempre ho serà) casa seva.
No volíem que la lògica emprenyada per no sumar cap punt ens aixafés el dia festiu, així que després del xiulet final vam planejar un dinar grupal, ja que las penas con pan, son menos. Una dotzena d'immortals, acompanyats per en Rodri i la Fina de la Penya Saltenca i en Javi de la Sant Narcís, vam gaudir d'un bon àpat al Tir Olímpic amb un convidat d'excepció: Rubén Sosa, un dels grans del futbol uruguaià dels 80, 90 i principis del segle XXI. El seu passat a Nacional de Montevideo (i present, actualment treballa amb la base del conjunt bolso) ha permès que els amics de la Filial Catalunya del Decano, amb seu a Blanes, el poguessin portar a passar uns dies a la Costa Brava per permetre als seus socis conèixer en persona a una de les figures destacades de la història tricolor. En Sebastián, president del col·lectiu de seguidors de l'equip charrúa, i un altre company de la filial també ens van acompanyar en la degustació del gran tiberi que ens va preparar el nostre soci i amic Quim Oliu, qui gestiona el restaurant de la instal·lació esportiva. Va ser una estona fantàstica. Lluny de tenir fums d'estrella, aquest exjugador de Real Zaragoza, Lazio, Inter, Borussia Dortmund, Logroñés i Nacional, entre altres, va descobrir-se com una persona d'una qualitat humana excepcional, proper i alegre com pocs. Fins i tot va accedir a gravar una salutació en vídeo pels nostres amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo, pels quals és un ídol des de petits. Va ser també un plaer poder comptar amb ell com a padrí de l'acció amb la qual participarem en les setmanes d'acció contra la discriminació al futbol europeu "Football People", organitzades per l'entitat FARE (Football Against Racism in Europe). Ben aviat us en donarem tots els detalls en un article exclusiu sobre el tema. Les seves paraules d'agraïment a tots per la divertida estona compartida i de record de la seva etapa com a jugador al nostre país (en paraules seves "va fer-se un home a Espanya") van ser la cloenda perfecta a una tarda que va fer les delícies de tots els que gaudeixen de l'esport rei i els astres de la pilota.
Del 12 passem al 6 d'octubre, data de la jornada precedent a l'enfrontament contra l'equip del Martínez Valero. El calendari va voler que el Girona visités terres càntabres en aquest dia. No va estar sol, un grapat de penyistes blanc-i-vermells (fonamentalment dels Paparres i la Gironina i alguns habituals del partit fora de casa com l'Albert Juanola, que és soci nostre) va ser animant a les graderies del Sardinero i gaudint d'un cap de setmana excepcional en una ciutat tan maca com Santander. El gruix dels immortals vam seguir el partit per televisió des de Girona i, a més de veure per fi d'una victòria lluny de casa, vam gaudir d'una vesprada d'allò més deliciosa. Ens vam treure de la mà una Jamonada, en la qual en Raimundo Abarca va compartir amb tots els presents el pernil del viatge a Huesca i un orujo blanc casolà dels que rasquen a la gola. Gràcies a l'habilitat d'en Carlos, el tallador oficial de la vetllada, vam assaborir el deliciós embotit de la millor manera, en finíssimes i gustoses llesques.
Ara passem a un apartat que podríem anomenar "miscel·lània" per la varietat de temes tractats. Si el fet de perdre contra l'Elche a Montilivi va clavar el penúltim clau al taüt esportiu d'Unzué, el cop de gràcia a l'estada del tècnic pamplonès com a far i guia de la plantilla blanc-i-vermella va ser la derrota al Carlos Tartiere. Ni més ni menys que quatre gols ens va fer un Real Oviedo que començava la jornada només un punt per sobre de la zona de descens, dos d'ells obra de l'ex gironista Alfredo Cartucho Ortuño. L'expulsió d'Àlex Granell, que definitivament no està en el seu millor moment, i la feblesa de la defensa van fer que els gols d'Stuani i Gual fossin innocus. Transcendents o no, el 106 va omplir-se de gom a gom per celebrar-los. La fidelitat dels immortals no entén de resultats. Més: la setmana vinent disputarem el I Trofeu de l'Amistat amb els amics de la Filial Catalunya del Nacional de Montevideo (no patiu que ho explicarem tot fil per randa), però aquesta no serà l'única aparició de l'equip de futbol de la Penya Immortal Girona. El pròxim 6 de desembre, aprofitant la festivitat del Dia de la Constitució, tindrem ocasió d'engrandir encara més el nostre gloriós historial desplaçant-nos a Sabadell per disputar el torneig amb el qual els nostres amics de la Peña Cordobesista Sangre Blanquiverde celebraran el seu 10è aniversari. Serà tota una festa de l'esport rei, en la qual tindrem l'honor d'acompanyar, a més dels amfitrions, als potents conjunts formats pels socis de la Peña "Culturalistas en Barcelona", la Peña Cadista "Per Sempre Cádiz", la Peña "Sevillistas en Barcelona" i la Peña del Granada CF de Barcelona. Futbol de qualitat no sabem si n'hi haurà gaire, però que donarem l'espectacle, segur. Seguim amb més actualitat: la setmana passada vam ser convidats per la Penya Eloi Amagat a la seva assemblea general, celebrada al Restaurant Can Marcos de Vilablareix, la seva seu. La presència del nostre president Pepe, el tresorer Javi i el secretari Fran va permetre oferir la nostra ajuda a aquesta associació amiga en el tema del registre al nou web de l'LFP i Aficiones Unidas per a comprar entrades pels partits que el Girona jugui com a visitant. Precisament aquest va ser un dels afers tractats en la darrera assemblea de la Federació de Penyes del Girona, duta a terme en la nova seu de l'organització, el Centre Cívic de Palau-Sacosta. A la reunió, en Cristóbal va presentar la seva junta directiva, a la qual desitgem la millor de les sorts al capdavant de la nau de les penyes blanc-i-vermelles. Sort precisament és el que esperem que tingui el Girona en el partit de diumenge contra l'Alcorcón, en el qual Juan Carlos Moreno dirigirà a la plantilla de manera interina (de moment). Sigui com sigui nosaltres, intentarem gaudir del dia amb el dinar que estem organitzant per commemorar les Festes de Sant Narcís que ara comencen, dates assenyalades per a tots els gironins. Bones fires a tothom!
Iniciem la repassada a l'activitat d'aquests darrers dies amb el partit del 12 d'octubre contra l'Elche com a locals. Els nostres amics de la Federación de Peñas del Elche CF van organitzar un desplaçament express, que al viatjar conjuntament amb l'expedició dels jugadors il·licitans va haver d'abandonar la nostra ciutat a correcuita després del partit. Tot i les escasses hores que van passar a Girona, des de la Federació de Penyes del Girona va poder muntar una petita recepció a la comitiva franjiverde. El Restaurant Da Vinci, seu de la Penya Nord-Àlex Granell, va ser l'escenari d'aquest esmorzar de benvinguda al qual van assistir uns pocs dels nostres socis, encapçalats per la Pili Balastegui (que celebrava el seu sant) i en Carlos Solozano. En Cristóbal Sánchez (a qui enviem tots una forta abraçada, ell ja sap el perquè), president de la Federació, va fer de mestre de cerimònies. Moments alegres que van tallar-se amb l'arribada del partit, al qual el Girona va aterrar de manera desastrosa. Quan va recompondre's i tornar a agafar les regnes del matx, els pals i la feblesa al centre del camp van impedir treure quelcom més positiu que el 0-2 final, resultat que va suposar la primera derrota de la temporada a casa. Una llàstima que Felipe Sanchón i Jandro Castro, dos mites de la història recent del Girona FC, no poguessin veure a l'equip guanyar en la seva visita a l'estadi que va ser (i per a ells sempre ho serà) casa seva.
No volíem que la lògica emprenyada per no sumar cap punt ens aixafés el dia festiu, així que després del xiulet final vam planejar un dinar grupal, ja que las penas con pan, son menos. Una dotzena d'immortals, acompanyats per en Rodri i la Fina de la Penya Saltenca i en Javi de la Sant Narcís, vam gaudir d'un bon àpat al Tir Olímpic amb un convidat d'excepció: Rubén Sosa, un dels grans del futbol uruguaià dels 80, 90 i principis del segle XXI. El seu passat a Nacional de Montevideo (i present, actualment treballa amb la base del conjunt bolso) ha permès que els amics de la Filial Catalunya del Decano, amb seu a Blanes, el poguessin portar a passar uns dies a la Costa Brava per permetre als seus socis conèixer en persona a una de les figures destacades de la història tricolor. En Sebastián, president del col·lectiu de seguidors de l'equip charrúa, i un altre company de la filial també ens van acompanyar en la degustació del gran tiberi que ens va preparar el nostre soci i amic Quim Oliu, qui gestiona el restaurant de la instal·lació esportiva. Va ser una estona fantàstica. Lluny de tenir fums d'estrella, aquest exjugador de Real Zaragoza, Lazio, Inter, Borussia Dortmund, Logroñés i Nacional, entre altres, va descobrir-se com una persona d'una qualitat humana excepcional, proper i alegre com pocs. Fins i tot va accedir a gravar una salutació en vídeo pels nostres amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo, pels quals és un ídol des de petits. Va ser també un plaer poder comptar amb ell com a padrí de l'acció amb la qual participarem en les setmanes d'acció contra la discriminació al futbol europeu "Football People", organitzades per l'entitat FARE (Football Against Racism in Europe). Ben aviat us en donarem tots els detalls en un article exclusiu sobre el tema. Les seves paraules d'agraïment a tots per la divertida estona compartida i de record de la seva etapa com a jugador al nostre país (en paraules seves "va fer-se un home a Espanya") van ser la cloenda perfecta a una tarda que va fer les delícies de tots els que gaudeixen de l'esport rei i els astres de la pilota.
Del 12 passem al 6 d'octubre, data de la jornada precedent a l'enfrontament contra l'equip del Martínez Valero. El calendari va voler que el Girona visités terres càntabres en aquest dia. No va estar sol, un grapat de penyistes blanc-i-vermells (fonamentalment dels Paparres i la Gironina i alguns habituals del partit fora de casa com l'Albert Juanola, que és soci nostre) va ser animant a les graderies del Sardinero i gaudint d'un cap de setmana excepcional en una ciutat tan maca com Santander. El gruix dels immortals vam seguir el partit per televisió des de Girona i, a més de veure per fi d'una victòria lluny de casa, vam gaudir d'una vesprada d'allò més deliciosa. Ens vam treure de la mà una Jamonada, en la qual en Raimundo Abarca va compartir amb tots els presents el pernil del viatge a Huesca i un orujo blanc casolà dels que rasquen a la gola. Gràcies a l'habilitat d'en Carlos, el tallador oficial de la vetllada, vam assaborir el deliciós embotit de la millor manera, en finíssimes i gustoses llesques.
Ara passem a un apartat que podríem anomenar "miscel·lània" per la varietat de temes tractats. Si el fet de perdre contra l'Elche a Montilivi va clavar el penúltim clau al taüt esportiu d'Unzué, el cop de gràcia a l'estada del tècnic pamplonès com a far i guia de la plantilla blanc-i-vermella va ser la derrota al Carlos Tartiere. Ni més ni menys que quatre gols ens va fer un Real Oviedo que començava la jornada només un punt per sobre de la zona de descens, dos d'ells obra de l'ex gironista Alfredo Cartucho Ortuño. L'expulsió d'Àlex Granell, que definitivament no està en el seu millor moment, i la feblesa de la defensa van fer que els gols d'Stuani i Gual fossin innocus. Transcendents o no, el 106 va omplir-se de gom a gom per celebrar-los. La fidelitat dels immortals no entén de resultats. Més: la setmana vinent disputarem el I Trofeu de l'Amistat amb els amics de la Filial Catalunya del Nacional de Montevideo (no patiu que ho explicarem tot fil per randa), però aquesta no serà l'única aparició de l'equip de futbol de la Penya Immortal Girona. El pròxim 6 de desembre, aprofitant la festivitat del Dia de la Constitució, tindrem ocasió d'engrandir encara més el nostre gloriós historial desplaçant-nos a Sabadell per disputar el torneig amb el qual els nostres amics de la Peña Cordobesista Sangre Blanquiverde celebraran el seu 10è aniversari. Serà tota una festa de l'esport rei, en la qual tindrem l'honor d'acompanyar, a més dels amfitrions, als potents conjunts formats pels socis de la Peña "Culturalistas en Barcelona", la Peña Cadista "Per Sempre Cádiz", la Peña "Sevillistas en Barcelona" i la Peña del Granada CF de Barcelona. Futbol de qualitat no sabem si n'hi haurà gaire, però que donarem l'espectacle, segur. Seguim amb més actualitat: la setmana passada vam ser convidats per la Penya Eloi Amagat a la seva assemblea general, celebrada al Restaurant Can Marcos de Vilablareix, la seva seu. La presència del nostre president Pepe, el tresorer Javi i el secretari Fran va permetre oferir la nostra ajuda a aquesta associació amiga en el tema del registre al nou web de l'LFP i Aficiones Unidas per a comprar entrades pels partits que el Girona jugui com a visitant. Precisament aquest va ser un dels afers tractats en la darrera assemblea de la Federació de Penyes del Girona, duta a terme en la nova seu de l'organització, el Centre Cívic de Palau-Sacosta. A la reunió, en Cristóbal va presentar la seva junta directiva, a la qual desitgem la millor de les sorts al capdavant de la nau de les penyes blanc-i-vermelles. Sort precisament és el que esperem que tingui el Girona en el partit de diumenge contra l'Alcorcón, en el qual Juan Carlos Moreno dirigirà a la plantilla de manera interina (de moment). Sigui com sigui nosaltres, intentarem gaudir del dia amb el dinar que estem organitzant per commemorar les Festes de Sant Narcís que ara comencen, dates assenyalades per a tots els gironins. Bones fires a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada