Queda un llarg camí

Quan es diu que la Segona Divisió espanyola és una de les categories professionals més difícils d'Europa, deixant de banda el fet de no ser al primer esglaó de la piràmide, no és quelcom gratuït. La tornada de Christian Stuani als onzes gironistes i els seus quatre gols en dos partits van ajudar-nos a retrobar el camí del triomf a Montilivi. Vam pujar com l'escuma a la taula i tot semblava rutllar a la perfecció, fins a la derrota de dissabte contra el poderós Cádiz, que ha començat la Lliga com un coet, i la nova ensopegada patida a Almería, davant un rival també molt seriós. Una baixada de fums que ha començat a posar nerviós al gironisme. Hi ha qui ja comença a qüestionar el vot de confiança a jugadors i tècnic i fins i tot mira més amunt. En qüestió d'opinions ja se sap: tants caps, tants barrets. De moment, a més d'expressar el nostre parer, només ens queda carregar-nos de paciència i animar des de la graderia per intentar redreçar el rumb. A l'entrada d'avui, tot això ho adobarem amb la nodrida actualitat de la Penya Immortal, íntimament lligada a la del Girona FC.

Comencem pel més recent, el partit d'ahir 17 de setembre a l'Estadio de los Juegos del Mediterráneo. La "Pantera" Sekou va treure les urpes contra un Girona tou en defensa, molt fluix al mig del camp i que en atac només va tenir com a referència efectiva a Marc Gual, i no massa. Els immortals reunits al 106 van coincidir en qualificar el proper compromís contra Las Palmas com una oportunitat per reivindicar-se pels futbolistes blanc-i-vermells. No hi faltarem. De moment, aquest diumenge ja hem organitzat el nostre primer dinar de conjura de la temporada per fer pinya i carregar piles per donar tot el suport a l'equip en el matx contra els canaris. Serà a partir de les 13 hores a la nostra seu, on la San i en You ens prepararan un menú amb plats típics de la gastronomia xinesa. Potser degustar les delícies de les terres de Confuci ens ajuda a meditar i veure la llum sobre el que necessita el Girona d'Unzué per començar a funcionar.

Abans del desafortunat partit d'Almería, n'hi va haver un altre a Cádiz el 14 de setembre. Com ja hem dit, els de la Tacita de Plata van imposar-se als de la Ciutat dels Quatre Rius per 2 a 0. El matx va estar marcat per la possessió estèril blanc-i-vermella i dues errades defensives d'Alcalá que ens van condemnar a marxar de terres gaditanes sense cap punt al sarró (i amb una vermella per Stuani). Malgrat que ens vam emportar una decepció, les dues victòries encadenades en les jornades precedents van fer que, abans de començar, l'expectació amb la qual l'afició va afrontar el partit contra el líder fos màxima. Ho demostra la nostra seu, que va omplir-se de gom a gom per veure el Girona. Només mitja hora més tard començava la retransmissió de la competència, que sol ser tristament preferida a la majoria de bars de la ciutat. Nosaltres podem garantir que al 106, mentre hi siguem nosaltres, la prioritat és i serà el Girona i que rebrem a tots els gironistes que s'hi vulguin sumar. En aquest partit, per exemple, vam tenir el plaer de tenir amb nosaltres a alguns membres de les penyes Saltenca i Sant Narcís. Molt lluny del número 106 de l'avinguda de Sant Narcís, al Ramón de Carranza, hi vam tenir representació immortal. Uns quants integrants de la Penya Gironina, liderats pel nostre amic Joan Vicens, van aprofitar els dos compromisos seguits del Girona a Andalusia per organitzar un autèntic tour per la comunitat meridional. Entre els membres d'aquesta expedició hi havia en Quim Oliu, qui, a més de ser soci de la Gironina, ha estrenat recentment la seva condició d'immortal. I molt ben estrenada: passejant la nostra bandera, fent amics sense importar els colors i passant-ho bé malgrat la decepció pels resultats.

Seguim amb l'ordre invers del repàs, marxem cap a l'11 de setembre. El dia festiu ens oferia la possibilitat de seguir fent pinya, i no la vam desaprofitar. L'any passat ja vam recuperar la "tradició" de lliurar els Premis Immortals als nostres socis més destacats de la temporada en un dinar, en aquella ocasió celebrat a Palol d'Onyar. Enguany vam traslladar-lo a Domeny, al Restaurant Bo de Bo, que va proporcionar-nos un àpat digne del seu nom. 25 membres de la Penya vam gaudir d'uns moments de germanor que van tenir com a cloenda l'entrega dels guardons. Les restriccions pressupostàries van fer que en aquesta edició les divertides guardioles en forma de porquet que rebien els guanyadors fossin substituïdes per uns senzills diplomes amb una artesanal cinta blanc-i-vermella, però la il·lusió entre els guanyadors va ser la mateixa. El primer premiat va ser l'Óscar Fernández, que va rebre el "Plátano de Oro" a la seva espontanietat. Els qui freqüenteu els grups de Whatsapp de la Penya ja sabeu el perquè de la fruita... En Jon Bengoetxea el va seguir amb la "Chapela de Oro", com a reconeixement al toc basc que aporta a la nostra associació. La Margarita Bosch, la María Jesús Malfeitos i la Conchi González van compartir el premi "Chicas de Oro" com a part indispensable del sector femení de la Penya. Per últim, el nostre tresorer Javier Rina va endur-se el "Huevo de Oro" per la seva inestimable col·laboració en la gestió del dia a dia immortal. Qui no va resultar premiat que no es preocupi, a la nostra gran família blanc-i-vermella ens estimem tots per igual, amb reconeixements o sense. I a més, l'any vinent tindrà una nova oportunitat d'inscriure el seu nom en l'il·lustre palmarès dels Premis Immortals. Com mana la nostra particular idiosincràcia, la festa va allargar-se fins ben entrada la tarda amb copes i animades converses al 106.

Continuem tirant del fil temporal. Ara passem a comentar el 8 de setembre, dia en el qual el Girona rebia al Rayo Vallecano a Montilivi. La trobada amb aquesta afició madrilenya era ineludible, son molts anys de relació sense importar la categoria, així que a mig matí ja vam tenir rondant per la seu als primers amics de la Peña Rayista Bus Uno, amb els qui havíem acordat celebrar un dinar abans del partit. El mateix va transcórrer, com manen els bons costums entre franjirrojos i blanc-i-vermells, en un ambient de futbol que feia goig: càntics d'ambdós bàndols i la bandera amb una meitat del Girona i una altra del Rayo amb la qual els vam obsequiar fa unes temporades presidint la sala. En Javi, president de la Bus Uno, carrega amb ella sempre que tots dos equips es veuen les cares. Una mostra més de la bona sintonia entre aficions. El partit ja va ser una altra història amb uns (nosaltres, per sort) més contents pel hat-trick amb accent uruguaià que s'hi va veure i uns altres menys. Coses del futbol i la vida. Estem segurs que la bona estona viscuda a la prèvia del matx va suavitzar el cop. Pel que fa a la llarga història de la visibilitat, raons alienes a la seva voluntat van retardar una mitja horeta l'entrada del Jovent Gironí a la seva ubicació, permetent-nos tornar a assaborir com és presenciar un partit des dels nostres seients sense cap obstacle al davant. Bona part de l'estadi va aplaudir la seva entrada. Volem aprofitar l'avinentesa per recordar que, com a penya que porta gairebé tres dècades animant el Girona, en cap moment hem estat en contra d'aquest grup i el caliu que aporta a Montilivi. A l'inrevés, els immortals sempre hem cercat contagiar a la resta de la graderia les ganes de donar suport a l'equip i ens alegra veure com per fi la joventut gironina ha despertat i mostra iniciativa per fer-ho. La situació que fa temps venim denunciant té exclusivament a veure amb la impossibilitat de visionar correctament les accions de joc més properes a la porteria del Gol Sud des de les localitats que paguem religiosament. Per sort, la Federació de Penyes, encapçalada pel seu president en funcions, Cristóbal Sánchez, segueix negociant amb el club per trobar una solució. En l'assemblea federativa, celebrada el passat  13 de setembre al Centre Cívic Can Gruart de Vilablareix, ens va comunicar, entre altres afers, que s'està valorant la possibilitat d'aprofitar un partit amb menys assistència, probablement un que es disputi entre setmana, per fer una prova pilot d'un canvi d'ubicació del Jovent, que encara no seria definitiva. No hi ha res tancat, però que es plantegi  fer quelcom ja és un gran pas després de dos anys sense resposta efectiva a les nostres demandes.

Diluvi feliç

Des del retorn del Girona FC a la Segona Divisió l'any 2008, s'ha donat la curiosa coincidència que els partits en els quals la pluja més ha fet de les seves a Montilivi han estat contra equips d'una comunitat famosa no precisament per les seves precipitacions, Andalusia. Betis i Sevilla Atlético havien portat impressionants xàfecs a Montilivi. El Málaga, tot i venir de la Costa del Sol, no va voler fer honor a la denominació del seu litoral i ens va obsequiar amb una impressionant tromba d'aigua en la segona part. Tot i quedar xops fins als calçotets, el nostre recentment renovat uruguayo va minimitzar els efectes del temporal amb un gol que va proporcionar al Girona la seva primera victòria oficial de la temporada. D'aquests humits fets, així com de l'actualitat de la Penya i el gironisme, versarà l'entrada d'avui.

El diumenge, en clau futbolística i blanc-i-vermella, va començar amb la trobada que els amics de la Penya Gironina van organitzar a la seva seu, el Bar Tàndem, amb la Peña Malaguista "Los 300" de Barcelona. Es dóna la circumstància que els companys de la Gironina ja s'havien reunit amb ells per fer la prèvia del matx que va enfrontar a Girona i Málaga a Primera Divisió la temporada 2017/2018. Nosaltres, per la nostra banda, vam acollir en aquella ocasió la recepció oficial entre federacions a la nostra seu, a la qual també va assistir la Peña Malagueña de Blanes, així que aquest era el primer cop que ens trobàvem amb els penyistes boquerones de la Ciutat Comtal i ens va fer especial il·lusió, sobretot als immortals amb arrels familiars d'aquella província del sud d'Espanya com la Sandra Postigo o l'Antonio Portillo. El nostre president Pepe Sierra va aprofitar l'avinentesa per obsequiar als visitants amb una bandera de la nostra associació, a la qual van correspondre amb una bufanda de la seva. Del matx ben poca cosa direm que no s'hagi ja dit. L'aigua va deslluir-lo molt. Els homes d'Unzué, sense fer un joc especialment brillant, van saber rentabilitzar el gol d'Stuani i evitar patiments. Té el seu mèrit, ja que tot i que els malaguenys estan tenint seriosos problemes econòmics com a club, de moment els seus resultats no s'havien ressentit especialment. Anem progressant.

Pel que fa a la graderia, les condicions climatològiques adverses i les nombroses baixes per compromisos laborals i familiars a les files immortals van rebaixar el to de les protestes per les condicions de visibilitat de la nostra ubicació al Gol Sud. Les queixes de la primera jornada la cobertura que li van donar al problema mitjans com el Diari de Girona i les gestions realitzades per la Federació de Penyes (rebent resposta en un to no massa conciliador per part d'algun empleat del club) van fer reaccionar un xic al Girona. Però això, només un xic. Es va instal·lar una petita lona (marcada a la fotografia superior amb fletxes verdes) no sabem amb quin objectiu, ja que no evitava que els aficionats situats al cantó del Jovent, a les files 4, 5 i probablement inferiors, seguissin sense veure amb claredat les jugades més properes a la porteria. És el cas del nostre soci Félix Sierra, al qual veieu a la imatge inferior. També hi va haver un empleat del club preguntant a alguns dels afectats sobre la situació i anotant el seu seient. De moment sembla tot més cosmètica que cap altra cosa. El president federatiu en funcions, Cristóbal Sánchez, va canviar la seva ubicació habitual a Preferent per un seient a Gol Sud per analitzar de prop el problema. No ens rendirem tan fàcilment i prendrem les mesures que siguin necessàries per intentar resoldre aquest afer. Paguem per veure.

Amb tot, hi ha hagut alguna millora, sobretot en el cantó de l'afició. Durant la setmana prèvia al partit de l'1 de setembre va celebrar-se al 106 una reunió a tres bandes entre en Cristóbal, en Pepe i en David Herrera, president del Jovent Gironí. Aquest grup de seguidors va manifestar la seva voluntat d'ingressar a la Federació de Penyes del Girona FC i refermar l'acord existent amb la Penya Immortal pel que fa a aquesta insostenible situació. Ells desitjarien poder gaudir de la seva manera d'animar en una ubicació en la qual no molestessin a ningú (probablement en un dels córners) i coincideixen en el fet que ha estat la manca d'interès del club en la cerca de solucions el que ha provocat tot l'enrenou. Ens satisfà veure que els seguidors blanc-i-vermells fem pinya i els problemes d'uns són els problemes de tots, lluny dels enfrontaments que alguns voldrien vendre. És el camí per ser més forts en aquest futbol professional en el qual, en alguns llocs, sembla que no importi res més que els diners.

No deixem la Federació. Com ja sabeu, després de la dimissió d'en Quim Alegret, en Cristóbal ha assumit el càrrec de president en funcions de l'entitat que agrupa a les penyes gironistes. Una de les primeres mesures que ha pres com a màxim responsable va ser la de convocar una reunió informal amb la majoria de penyes possible, celebrada el passat divendres 30 d'agost  a Can Bargalló, seu de la Penya Cassanenca. Allà va fer una crida a la unitat de les penyes, només anant tots a una podrem defensar els interessos dels aficionats davant del club. Signar un conveni de col·laboració just com el que tenen la majoria de federacions de penyes espanyoles amb els seus clubs, ser la veu del petit accionista en les assemblees... tot un seguit d'objectius que els immortals compartim i també considerem molt importants en un moment en que l'adanisme s'ha apoderat del Girona FC. Si hi ha qui pensa que, abans de l'arribada de l'actual propietat, al 141 de l'avinguda de Montilivi hi havia un forat sense vida, va ben errat i li demostrarem.

Una de les coses que hem fet, fem i farem com a penyistes és la de representar el club i la ciutat davant la resta d'aficions. Diumenge viurem un nou episodi d'aquesta tradició tornant-nos a ajuntar amb uns vells amics, els membres de la Peña Rayista Bus Uno, que vindran a la nostra seu a gaudir d'un potent dinar de germanor amb el que ells esperen agafar forces i nosaltres que quedin tan plens que no puguin animar, com sempre. Bromes a part, és un orgull seguir mantenint aquesta amistat que no entén de categories i que ha escrit pàgines memorables tant a Vallecas com a Girona, arribant-se fins i tot a jugar un partit de futbol entre aficionats d'ambdós conjunts ara fa 9 anys. Com passa el temps.

Passa el temps i hi ha coses que no canvien, com ara la nostra fidelitat als colors blanc-i-vermells. Ho vam demostrar divendres 23 d'agost reunint-nos, tot i l'incomoditat de l'horari (les 10 de la nit), per veure el partit d'Albacete tots junts al 106. Una llàstima que el resultat no fes honor a la bona estona que vam passar plegats comentant les jugades i assaborint els productes típics d'Eivissa que van regalar-nos el nostre petit amic Neil i el seu pare en la seva recent visita a la nostra ciutat. La nostra manera de viure el futbol i el Girona, més enllà de victòries, derrotes, jugadors, entrenadors o directives.   

El perquè de tot plegat

La pilota oficial de la Liga Smartbank va començar a rodar sobre la gespa de Montilivi ahir diumenge 18 d'agost. El partit contra l'Sporting va tenir de tot, gols, una expulsió, intervencions del VAR... a la graderia no va ser menys mogut. Els integrants de la Penya Immortal i els qui ens coneixeu, sabeu bé que des de fa dues temporades hem tingut problemes amb la visibilitat del terreny de joc des de les localitats que hem ocupat des que van instal·lar-se els seients numerats al Gol Sud. Ja l'any passat la majoria dels immortals vam optar per evitar-nos problemes i acceptar un canvi temporal a la nova graderia superior situada sobre el bar. Amb el descens i la desaparició d'aquesta ubicació provisional, vam tornar al nostre lloc habitual, amb encara més dificultats per veure l'evolució del matx quan la pilota està dins de l'àrea, el que ha fet que l'inici del campionat fos d'alt voltatge. Però això ve de llarg, així que a més de repassar l'actualitat de la penya, en aquesta entrada del blog aprofitarem per posar-vos en context.

Abans de començar, volem deixar clar que la nostra indignació no es dirigeix contra el Jovent Gironí ni el responsabilitzem de la situació. Agrairíem una major empatia per part d'aquest grup, però és lògic que, si no s'hi veuen perjudicats, no s'hi vulguin mullar tant com ens convindria (ja ho diu la dita, que cada palo aguante su vela). És normal, això sí, que davant l'emprenyament que genera la situació, sorgeixin algunes friccions menors entre aficionats amb postures diferents. Tota aquesta història comença a principis de la temporada 2017/2018, la de l'històric debut del Girona a Primera Divisió. El Jovent va trigar alguns partits a organitzar-se degudament i trobar la seva ubicació. En les primeres jornades van passar per diferents parts de la graderia. Van estar al Gol Sud en localitats situades més a prop de la zona del marcador, però encara darrere de la línia de fons (Gol Sud Inferior D o E). En algun matx ja van provar davant nostre. Eren menys components que ara, però ja hi va haver queixes de diversos aficionats que no podien veure bé el partit. Animen drets i això dificulta la visió de les files que tenen darrere seu. Per provar una ubicació on no hi hagués molèsties per a ningú, el club va desplaçar-los a l'ampliació de Gol Nord. Sospitem que aquesta localització no els hi va agradar, ja que pocs partits després van tornar al lloc darrere la porteria que ocupen actualment. Aquí és on van començar veritablement els problemes amb el gruix dels immortals, ja que ens situem al bloc  de seients del Gol Sud Inferior C immediatament superior al qual es posen ells. Des del 1992, quan va fundar-se la nostra penya, aquesta ha estat darrere els tres pals. En temps més modestos, quan a Montilivi hi havia més ciment que persones, canviàvem de gol a la mitja part per posar-nos on atacava el Girona, però quan ja no va poder fer-se aquesta permuta de zona i el camp va dividir-se per zones, vam fer del Gol Sud casa nostra. Per alguna cosa hi havia el bar. Es veu que aquestes credencials no van ser suficients i des del club van decidir que, posats a molestar a algú, millor molestarien als immortals que segur que callarien. I ja hem callat prou.

Durant tota aquella primera temporada a la divisió d'honor del futbol espanyol, la gent situada al nostre bloc no va deixar de mostrar el seu malestar per les dificultats per veure el partit sense "interferències". Les banderes i estendards (alguns d'ells es mantenien desplegats durant gairebé els 90 minuts per molt que es demanés el contrari) i les esquenes de gent dempeus i de vegades situada sobre els seients feien molt desagradable l'experiència a l'estadi dels socis situats a les butaques de les files 6, 7 i 8 i molestaven igualment als de més amunt. Quan algun dels afectats es queixava als responsables de seguretat, la resposta era sempre la mateixa: "el club els hi ho permet". El nostre president Pepe Sierra va fer arribar el problema al Girona, des d'on se'ns van donar llargues i demanar paciència pels partits que quedaven, a l'estiu es resoldria el problema. Mentrestant, l'ambient anava escafant-se entre els perjudicats. Acabada la 17/18, el club va anar deixant passar el temps sense fer cap moviment (fins i tot des del Jovent es deia que la intenció era moure'ls a la corba de Gol Sud amb Preferent, on havien estat els seus predecessors). No es va moure un dit i l'única alternativa que se'ns va oferir va ser la de situar-nos a l'ampliació de Gol Sud. La majoria dels immortals, davant la perspectiva d'un altre any de veure esquenes, culs i banderes, vam acceptar de mala gana, amb la condició que fos un canvi provisional i que en cas de descens tindríem la possibilitat de retornar a les localitats que en alguns casos feia més de 10 anys que ocupàvem i pagàvem religiosament. No us creieu que són fantasmades nostres, no som rucs i tenim constància escrita de tot. Si algú pensa que no és cert, podem ensenyar-li els correus electrònics sense cap problema. Els aficionats situats en aquest bloc que no eren socis de la penya i els qui sí que ho eren i no van accedir a haver-se de canviar de lloc per algú que havia arribat a l'estadi després d'ells, però, van romandre als seus seients, i les queixes i incidents van continuar, incrementats pel fet que les cadires que vam deixar lliures els qui vam marxar cap a dalt van destinar-se a la venda al públic en general, que no entenia que després d'haver pagat 60 euros per una entrada per segons quin partit es trobés amb aquell panorama. I és clar, per aturar a aquests no hi havia cap directiu de la penya que tractés de calmar-lo amb bones paraules i que les coses no anessin a més. La situació va arribar a estar tan tensa que pels últims partits el club va veure's obligat a col·locar una lona a les files 6, 7 i 8, no vendre-hi tiquets i donar entrades per a altres ubicacions als socis afectats. El dia del Barça, per exemple, el Jovent va estrenar les seves dues banderes de gran format, que en onejar dificulten encara més el fet de poder seguir les accions de joc quan aquestes s'acosten a la línia de fons. I no diguem ja quan es desenvolupen a l'àrea petita. El gol de Borja d'ahir el vam intuir més que veure. Les dues fotografies anteriors estan fetes des de la fila 9, just per sobre de la lona.

Aquesta temporada hi havia el repte de tornar a la nostra ubicació habitual. El nostre desig era minimitzar els entrebancs de manera discreta i beneficiosa per a totes les parts, fer les coses amb temps i bé. Deixat passar el dol del descens (no més de dues setmanes) vam contactar amb el club per començar a gestionar-ho tot de la millor manera possible i enllestir-ho a temps per l'inici de la Lliga. Les evasives van ser la tònica, fins a arribar a la situació que, amb la tornada de la gent del Gol Sud Superior i el manteniment de la lona, hi havia gent que havia de ser reubicada sense cap alternativa. Només amb molts malabarismes s'ha pogut evitar que marxessin de la zona, ja que la brillant gestió del club va fer que es comencés a mirar tot quan ja gairebé no quedaven seients lliures per les renovacions i noves altes. Tot i això encara hi ha hagut socis del club i de la penya als quals s'ha hagut de canviar de lloc, passant a les files 4 i 5, on, com podeu observar a les fotografies, tampoc és que es vegi gran cosa depenent del moment. La sensació generalitzada entre els nostres socis és que més enllà de passar el rebut pel banc, la preocupació del Girona pels abonats és zero, o, com a mínim per a depèn de quins abonats. Nosaltres no ens oposem al fet que la joventut s'organitzi i animi, això és símptoma de salut de l'afició, però no ha de ser quelcom incompatible amb el mínim respecte pels qui paguem per assistir a l'espectacle, també donem suport a l'equip i volem poder veure'l jugar en condicions. Si el que es vol fer és una grada d'animació, no val amb col·locar als seus integrants en una determinada zona i au, s'han de fer les coses bé i seguir unes normatives que ara mateix no es compleixen. Ha de ser una zona acotada, sectoritzada i diferenciada de la que ocupin la resta de seguidors (no ens ho inventem, ho diu una circular de l'LFP sobre el tema de fa 4 anys). Si no es vol fer aquesta inversió, la lògica diu que s'hauria d'haver treballat molt millor a l'estiu de 2017 per evitar la llarga llista de decepcions que ens han ofert els responsables del tema. De fet, més enllà de pedaços per anar tirant, l'única reacció recent sobre el tema l'hem tingut amb càntics dirigits als qui més manen. Potser és aquest el camí per no ser ignorats.

Deixem de banda aquesta polèmica, que per desgràcia sembla que anirà per llarg, i passem a la crònica del tret de sortida oficial de la temporada. L'elevada temperatura que va registrar-se ahir a Girona no va treure als gironistes les ganes de presenciar el primer matx amb punts en joc dels homes de Juan Carlos Unzué. Els més de 8.000 espectadors representen una excel·lent xifra pel mes d'agost i la Segona Divisió. No ens cansem de recordar que l'any de l'ascens vam ser 3.000-4.000 en tots els partits fins a l'arribada de la primavera. Dos d'aquests 8.000 van ser en Neil, el nostre petit amic d'Eivissa, i el seu pare, en Germán. En un dia que difícilment oblidarà, el vailet va assistir al seu primer partit a Montilivi, una experiència que marca a qualsevol aficionat. Llàstima que no li fos possible arrodonir la seva visita a casa nostra amb un triomf. El Girona va fer una primera part força grisa, i en la segona li va faltar gol. L'Sporting va aconseguir posar-se per davant al marcador malgrat la vermella que el VAR va rescatar de l'oblit, però llavors els locals van incrementar la presència a l'àrea i no van aturar-se fins que ja quasi al final va empatar Borja. Ens quedem amb la bona actitud de l'equip, que no va donar-se per vençut i va intentar-ho bastant des de fora de l'àrea, malgrat que molts xuts acabessin refusats pels defensors. És bo tenir alternatives. El que queda clar és que això serà llarg i difícil. Ens hi tindran per fer tot el caliu possible i aconseguir el desitjat retorn a la màxima categoria.

Avui els companys de la Gironina han seguit la festa amb en Neil i li han preparat un berenar amb penyistes de diverses agrupacions blanc-i-vermelles a la seva seu, el Bar Tàndem. Un altre bar, el nostre 106, va ser l'escenari de l'Assemblea General Ordinària de la Penya Immortal corresponent a l'any 2019, celebrada el dissabte 17. La cita, en la que vam repassar la temporada anterior i el que ens portarà la que ara comencem, va ser una bassa d'oli. Malgrat haver acabat l'exercici amb un xic de dèficit, les perspectives de nous ingressos, com ara l'import dels carnets que ja poden recollir-se, i que es consideressin de manera generalitzada com diners ben gastats, van satisfer a tothom. Encarem la 19/20 amb molts reptes per afrontar, però amb la ferma voluntat de seguir al costat de l'equip i de no donar-nos per vençuts fàcilment. En cap àmbit.

De costellada

Cada cop queda menys per l'inici d'una nova edició del Campionat de Lliga de Segona Divisió, ara amb el terme Smartbank com a cognom per motius de patrocini. La plantilla va perfilant la seva forma més o menys definitiva, tot i que fins a final de mes encara hi podran haver altes i baixes. Sense anar més lluny, Pedro Porro fa unes hores que sap que jugarà a Valladolid via Manchester City. Una llàstima perdre un jugador tan interessant, però la seva sortida pot obrir la porta a alguna altra incorporació engrescadora. Veurem. El que l'equip té ara per endavant són uns quants amistosos per acabar d'agafar el ritme, igual que fem a la nostra penya i la resta d'agrupacions gironistes amb els darrers actes previs al tret de sortida de la competició oficial, que no sabem si tindrà partits en divendres i dilluns pel contenciós entre RFEF i LFP, del qual també parlarem en aquesta entrada.

Comencem la repassada a l'actualitat de les darreres setmanes en clau blanc-i-vermella amb el que ens toca de més a prop, el que vivim a la Penya Immortal. El nostre amic Jorge Berna que la prèvia del Trofeu Costa Brava del 3 d'agost fos ben completa i va convidar a tots els socis que van voler assistir a un gran dinar a la parcel·la que té a Llorà. El record de la barbacoa que hi vam fer al març, en la qual tan bé ho vam passar, va fer que més d'una vintena d'immortals s'unissin a la festa. Bona carn, excel·lent pernil (la Mari Solozano va compartir amb tots nosaltres el que va guanyar en el recent viatge a Barcelona), millor beure i un reguitzell de cubells d'aigua refrescant als més afectats pel potent sol estiuenc que lluïa sobre la Vall de Llémena. Més d'un i més de dos van acabar baixant al riu a remullar-se, desafiant el consell de tota la vida de les mares, aquell d'esperar-se dues hores per acabar de fer la digestió abans de banyar-se. Uns temeraris. La xerinola no va finalitzar aquí, ja que també hi va haver temps per celebrar el 42è aniversari del nostre amfitrió, al qual vam regalar entre tots una parka Asioka amb l'escut de la penya. L'alta temperatura no va espantar en Jorge, que se la va posar mentre ens dirigia unes emocionades paraules d'agraiment. ¡Felicidades, Berna!

Dissolta la concentració campestre, i després de les corresponents parades tècniques (uns a casa i altres al 106), va ser el torn d'anar a prop d'un altre verd, el de la gespa de Montilvi. El Montpellier de la Ligue 1 va ser l'equip convidat al 43è episodi de la rica història del nostre tradicional trofeu de pretemporada. El conjunt del departament de l'Hérault va venir acompanyat d'uns quants brètols que van fer de les seves pel Barri Vell i que no fan honor a la bona afició que abunda al país veí. El matx, que va jugar-se just després de la presentació de la plantilla, va ser guanyat pels francesos (0-1), malgrat que el Girona va tenir força presència a l'àrea rival. El que compta al final és que la pilota acabi dins, així que vam veure com després de dues edicions victorioses (una d'elles contra l'actual subcampió d'Europa, el Tottenham) la bonica copa acabava en mans visitants. Per aquest partit, el club va decidir sobre la marxa que només s'obririen tribuna i preferent. Ja s'havien venut entrades de gol i se'n van continuar venent, però va reubicar-se als propietaris d'aquestes localitats a la més nova de les graderies perennes de l'estadi. Sembla que la improvisació és tendència aquest estiu a can Girona, ja que pel partit del Huesca d'aquesta tarda ha passat quelcom semblant, amb la diferència que qui no va tenir un sisè sentit i va comprar l'entrada de gol, ja només la podrà comprar al doble del seu cost per tribuna (única graderia que s'habilitarà per veure aquest duel). Ja no és que sàpiga greu per uns pocs euros de res, és que fa una mica de vergonyeta tanta precipitació i manca de comunicació. Si les haguessin venut a 8 € per tribuna des del principi, ningú hauria obert la boca. Se'ns fa estrany deixar el gol sud, però el cas és animar i fer-nos notar, com sempre. Part dels nostres crits durant aquest partit contra el conjunt del sud de França van respondre a una reivindicació de la qual en pròximes dates, si res no canvia, en tindreu molta més informació. Només avançarem que va  molt en la línia del poc tacte a l'hora gestionar tot el que tingui a veure amb els socis i no estigui lligat amb la nua i crua obtenció de diners que demostren a les plantes nobles de l'entitat gironista i acabem de comentar.

Foto: As.com

Però no només a casa nostra patim aquest tracte, és una epidèmia generalitzada al futbol espanyol. Recentment, la Federació Espanyola ha iniciat una batalla legal amb la Lliga de Futbol Professional per intentar acabar amb la disputa de partits els divendres i dilluns a Primera i Segona Divisió. Un gest en favor de l'aficionat que no ha de servir per glorificar a Rubiales, que quan li convé s'emporta la Supercopa d'Espanya al Marroc o a on sigui que li garanteixin uns bons calerons, ni per demonitzar Tebas, que només compleix la voluntat d'uns clubs totalment sotmesos als designis de Mediapro, posseïdora dels drets televisius que remunera suculentament als qui juguen en aquests dies. De fet 41 dels 42 clubs de l'LFP (tots excepte el Real Madrid) van protagonitzar la foto de la vergonya, amb la que van mostrar la seva oposició a jugar només els dissabtes i diumenges i un notori menyspreu pels seguidors en tot allò que no estigui relacionat amb obtenir diners d'ells. Està clar que el futbol és un espectacle que necessita maximitzar els seus ingressos per mantenir el nivell que ha aconseguit, però no podem entendre que no es busquin solucions que ho facin compatible amb el fet d'evitar perjudicar a un dels actors més importants de l'esport rei, sense el qual el producte perd gran part del seu valor: l'afició. Per això la Penya Immortal s'ha unit, com més de 120 penyes i associacions diverses, al comunicat de FASFE (Federación de Accionistas y Socios del Fútbol Español) en rebuig de la Lliga entre setmana. De moment, un jutge acaba de dictaminar que els dilluns queden abolits, caldrà veure les respostes de les parts implicades i com evoluciona el cas. Tindran en compte d'una vegada la nostra veu o l'haurem de fer sentir encara més alt?      

Per molt que ens vulguin ignorar, els amants del futbol som una massa ben viva i dinàmica, com ho demostren les activitats que van duent a terme els companys de les diferents penyes del Girona, als  quals sempre intentem sumar-nos. Amb motiu de la Festa Major de la seva vila, la Penya Saltenca va organitzar el passat 27 de juliol un campionat de botifarra a la seva seu, el Bar Saltapes. Els objectius eren passar una bona estona, repartir premis a dojo i enfortir els lligams d'aquesta penya amb la localitat, i van assolir-se amb escreix i brillantor. La Penya Immortal, a més de per uns quants espectadors, va estar representada per una parella de participants formada per en Mateo Fernández i el nostre president Pepe Sierra, que va demostrar que, un cop comprovada la nostra manca d'habilitat en el futbol i el futbolí, els jocs de cartes potser sí que són un dels punts forts dels immortals. Però sense passar-se, que només van poder passar una ronda. Més recent va ser l'entrega del premi anual al millor jugador blanc-i-vermell que va celebrar la Penya Gironina el passat dimecres . L'acte, que va servir a la vegada com a inauguració oficial de la seva nova seu, el Tàndem Café, va comptar amb l'assistència de Christian Stuani, el guardonat, així com la de molts gironistes, entre ells un grapat d'immortals liderats pel president (que va fer entrega d'una bufanda com a obsequi als amfitrions) i el tresorer, en Javi Rina. També durant aquesta setmana, en el marc del tour pel litoral gironí que el club ha preparat per a l'estiu, el Girona va fer un entrenament a portes obertes a l'Escala. Allà en Félix Sierra i altres socis immortals com l'Albert Juanola van poder veure de prop els jugadors i fotografiar-se amb els nous fitxatges.

Com a cloenda del present article tornem a l'entorn més immediat, el de la mateixa Penya Immortal Girona. Dissabte 17 d'agost a les 20 hores celebrarem a la nostra seu, el Bar 106, l'Assemblea General Ordinària de 2019. En ella repassarem el passat exercici i el que tenim programat pel vinent, com ve sent habitual. També tindrem a disposició de tots els socis els carnets de la temporada 2019/2020 per qui vulgui pagar ja. Enguany, la campanya de captació de socis de la penya té un incentiu molt en consonància amb la meta que s'ha de marcar el Girona FC: enfilar el camí de Primera. I per fer aquest camí, res millor que el fantàstic rellotge esportiu digital amb podòmetre (mesura passes, metres i calories consumides) amb el nostre escut que regalem amb cada nova alta o renovació d'adult. També podran recollir-se els talonaris de participacions del Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional per poder repartir la sort del 64352 entre els vostres amics i familiars a les vostres destinacions de vacances. Potser a algú li sembla aviat començar a parlar del Sorteig de Nadal a l'agost, però ja se sap que "a quien madruga, Dios le ayuda", i si ho fa amb uns calerons, millor que millor.    

Pont aeri

No, no ens hem posat makineros de cop. Més que amb el nom de la popular discoteca, el títol d'aquesta entrada té a veure amb que si en l'anterior vam relatar les nostres vivències al Congrés Nacional de Penyes celebrat a Madrid, ara parlarem del gran dia viscut a Barcelona amb motiu del partit amistós disputat entre Bournemouth i Girona a l'Estadi Olímpic. Un canvi d'escenari de 630 km al més pur estil del que fa la connexió aeroportuària diària entre les dues ciutats més importants del nostre país.

Quan es va anunciar que es jugaria un amistós amb un equip britànic a Montjuïc a tots ens va estranyar, però ben aviat vam veure que era l'ocasió perfecta per passar una fantàstica jornada a la Ciutat Comtal. El motiu de la celebració d'aquest matx a la capital catalana va ser  que el Bournemouth estava fent el seu stage de pretemporada allà i, com que el Girona havia de volar des del Prat a Manchester per fer el mateix, era una última parada ideal pels d'Unzué. El nostre bus va sortir de Montilivi el dissabte 20 al matí, ocupat per gairebé 40 immortals amb moltes ganes de veure en acció al seu equip. Com sempre, volem agrair als nostres socis i simpatitzants la seva massiva resposta a una nova activitat organitzada per la penya i les ganes de col·laborar per fer-la cada dia més gran. La participació en el sorteig del pernil que vam fer en ruta, per exemple, va ser formidable. Felicitem la guanyadora de la rifa, la Mari Solozano, i esperem que gaudeixi de valent del premi. En poc més d'una hora vam ser a Barcelona. La nostra primera parada va ser el Centre Comercial La Maquinista. La calor que feia va fer que el recorregut per les botigues fos més ràpid del que hauria estat en altres circumstàncies, ja que el gruix de l'expedició va optar per refrescar-se al 100 Montaditos. El cas era passar-ho bé plegats fent el vermut. Aquestes ganes de gresca semblen contagioses i així ho vam comprovar en aquest local, en el qual vam poder assistir a una de les "proves" que van posar a la núvia d'un comiat de soltera (va acabar ballant sobre una taula) i a la celebració d'un aniversari (amb tot el bar cantant el Cumpleaños feliz). La festa ens persegueix. I de l'aperitiu al dinar, lògicament. El Restaurant T3 va ser el lloc triat per dir adéu a la gana i carregar les piles pel partit. Un establiment molt proper a La Maquinista i 100% recomanable per la qualitat dels seus plats i l'amabilitat del seu servei.

L'autobús de Plenacosta, altre cop conduït per en Jordi, el xòfer que ens va portar a Madrid i amb el qual tanta amistat vam fer, va deixar-nos tot seguit a Futbolmanía, la botiga dedicada al futbol més gran de tota Espanya. La raó de ser d'aquesta visita rau en el fet que el nou marxandatge de la penya, de la firma Asioka, ha estat adquirit a través de Futbolmanía, que ens va oferir una sèrie de descomptes molt atractius pels nostres socis. Més endavant en aquest mateix article ho explicarem tot amb pèls i senyals, però ara ja us avancem que en una oferta exclusiva només per aquell dia, els immortals desplaçats a Barcelona van poder adquirir la nova samarreta Puma del Girona FC amb un 25% de descompte (56,25 en comptes dels 75 € que val a la botiga del club i altres comerços). Futbolmanía, situada al número 25 de la Ronda Sant Pau, és un autèntic temple de l'esport rei, amb una àmplia selecció de samarretes i articles oficials d'una gran quantitat d'equips de tot el món, així com pilotes i botes de totes les marques. Destacar que disposen d'una notable varietat de productes del Girona: xandalls, la bossa, samarretes de totes les talles... Fins i tot si no es vol comprar res, la col·lecció de samarretes signades pels grans astres de la història del futbol, les rèpliques de trofeus (en Garru fins i tot va donar-se el gust d'aixecar la Copa d'Europa vestit de blanc-i-vermell) i l'ambientació general del local fan que valgui la pena entrar-hi.

De l'Eixample vam enfilar cap al símbol dels Jocs Olímpics del 92, l'històric coliseu de Montjuïc. Veure un recinte amb capacitat per a més de 60.000 espectadors amb només uns centenars de butaques ocupades, impressiona. Dintre de l'escassetat de públic, però, els gironistes érem majoria i ens vam fer notar. Bona culpa en tenen els més cridaners dels membres de la nostra penya desplaçats, que, malgrat la xafogor que regnava en l'ambient, no van deixar d'animar l'equip ni un moment. Del partit, poca cosa a dir, un matx de principis de pretemporada, amb moltes substitucions i que no va començar a animar-se fins ben entrada la segona part, on l'expulsió patida pels anglesos i tres gols (dos pel bàndol blanc-i-vermell, obra de Marc Gual i Juanpe) van aportar una mica d'emoció. Tantes ganes teníem de veure guanyar al Girona que fins i tot es va fer l'onada. No van faltar càntics que són veritables declaracions d'intencions per a la campanya que començarà a l'agost (Volveremos a Primera) i d'altres més reivindicatius com l'Stuani, quédate. Al final, triomf davant un equip de la Premier League. Sempre és una alegria vèncer a un conjunt de superior categoria. Amb aquest somriure, que esperem que sigui el primer dels molts que visquem durant la 2019/2020, vam tornar a Girona amb la satisfacció d'haver viscut una nova jornada de companyonia gràcies als colors que tant estimem i ens uneixen.

Durant el partit alguns dels nostres socis van estrenar peces del nou marxandatge de la penya del que parlàvem abans. Just el dia abans d'anar a Barcelona, el divendres 19, vam presentar a la nostra seu la gamma d'equipament que l'empresa valenciana Asioka ha preparat per a la Penya Immortal Girona. Aquesta companyia compta amb dècades d'experiència i vesteix a equips de multitud de clubs esportius d'arreu d'Espanya i gràcies a la bona feina d'en Diego Requena (representant de la firma a la nostra província i exporter del Girona FC) i Futbolmanía, ens ha fet una completa sèrie de peces de vestir de qualitat i disseny difícils de superar. L'acte va aplegar a la nostra seu prop de 40 persones, entre elles companys de les penyes Saltenca, Som-hi Girona del Pla de l'Estany, Gironina i Blanes. Uns improvitzats models van lluir la samarreta (12 €), el polo (14 €), la dessuadora (16 €), el xandall (26 €) i la parka (35 €), tots ells amb l'escut immortal brodat. Amb tan bona perxa i uns preus ultracompetitius és lògic que es produissin les primeres compres, però no patiu, encara tenim stock i el fantàstic servei de Futbolmanía ens permet demanar, si no en queda, la talla que necessiteu i tenir-la aquí en pocs dies. Per si no n'hi hagués prou, Futbolmanía també ens ha ofert un codi de descompte exclusiu per a socis de la Penya Immortal, tant a la seva botiga física com en compres en línia. No us perdeu tot el que tenen per vosaltres ells i els amics d'Asioka visitant els enllaços de la columna de la dreta del nostre blog. 

Un últim detall abans d'acomiadar-nos fins al pròxim article: ja som a Instagram! La xarxa social de moda compta amb la presència d'una nombrosa comunitat gironista i la Penya Immortal no hi podia faltar. En el nostre perfil (@immortalgirona) seguim la mateixa línia que a la resta de plataformes, compartim contingut relacionat amb l'actualitat de la nostra associació. A partir d'ara també intentarem avisar-vos a través d'aquest canal de cada entrada que publiquem al blog, que fa les funcions que abans feien els butlletins impresos i que tan útil és per conèixer les vivències i opinions dels immortals. Seguiu-nos!

Quin capital!

Un nou Congrés Nacional de Penyes i una nova experiència per recordar. El principal responsable d'això va ser el capital, però no precisament aquell del que parlava Karl Marx al seu llibre del mateix títol, sinó del capital humà format per tots els penyistes del futbol espanyol que vam reunir-nos el passat cap de setmana a la Villa y Corte. Farien bé tots els clubs i estaments en donar la importància que mereix l'exemple donat per les diferents aficions presents a l'esdeveniment, les mateixes que setmana rere setmana demostren que la violència a l'esport rei del nostre país és cada cop un problema més propi del passat. Nosaltres n'estem orgullosos de formar-ne part i compartir aquest ideal. Visca el futbol!

La nostra aventura a la gran reunió d'Aficiones Unidas celebrada a Madrid entre el 28 i el 30 de juny va començar el passat divendres de bon matí al 106. Allà ens vam reunir tots els membres de l'expedició que representava a la Federació de Penyes del Girona FC que vam optar per l'autobús com a mitjà de transport per a desplaçar-nos fins allà: els vint-i-dos immortals, dos paparres, dos blanencs i un cassanenc. El bon funcionament de l'aire condicionat del vehicle de Plenacosta que ens va transportar va fer més suportable l'onada de calor que va viure Espanya durant tot el cap de setmana. Durant la ruta vam tenir temps d'equipar-nos amb les samarretes commemoratives de la nostra presència a la 16a edició de la trobada general d'AFEPE. Fins i tot en Jordi, el conductor amb el qual vam fer molta amistat aquests dies, va tenir-ne una. A poc més d'una hora d'arribar, vam fer l'última parada del trajecte, aprofitant per dinar al restaurant de l'Área 103, situada a Almadrones, a la província de Guadalajara. Us la recomanem si mai aneu per carretera a Madrid, el seu complet menú del dia va satisfer els nostres exigents estómacs i el tracte dels seus empleats, immillorable.

Una horeta després de les postres vam arribar a l'Hotel Meliá Castilla, on vam instal·lar-nos en unes habitacions d'autèntic luxe abans de marxar en els autobusos que els organitzadors van preparar per portar-nos al còctel de benvinguda que va celebrar-se al Palacio de Telecomunicaciones, molt pròxim a Cibeles. El transport va ser un dels punts forts d'aquesta edició, ja que moure més de 1.100 persones per tot Madrid no és gens fàcil i els nostres amfitrions ho van fer a la perfecció. L'acte inaugural va comptar amb parlaments del president d'AFEPE, José Manuel Mateos, i d'un representant del consistori de la capital que en va donar la benvinguda a la ciutat. L'amistat i la germanor va regnar al recinte, on els immortals, entre cerveses i algun aperitiu, van poder retrobar-se amb molts dels companys que durant tants anys hem fet pels diferents camps d'Espanya que hem visitat. La nit és jove, així que després de gaudir de les rumbes del concert que ens van oferir a la part final del còctel, alguns dels nostres penyistes encara van trobar forces per donar-ho tot en un dels pubs de davant de l'hotel que tenien conveni amb el Congrés.

L'endemà al matí, després d'un esmorzar bufet als salons de l'hotel, ens van traslladar al Teatre Gran Vía per l'acte principal. Durant el mateix va haver-hi reconeixements als millors estadis i àrbitres de les categories professionals, com ja és tradicional als congressos d'Aficiones Unidas. També hi va haver temps per parlar de la temporada de la Quinipeña, el concurs d'apostes esportives que aquesta temporada ha fet competir a totes les federacions de penyes. Per a la 2019/2020 hi hauran canvis en el format de competició i hi podran participar també totes les penyes federades i optar a aconseguir un dels nombrosos premis que estaran en joc. Un altre punt també clàssic és el discurs del president de l'LFP, Javier Tebas, que va fer una repassada a l'actualitat del futbol espanyol i va assenyalar la futura reforma de les competicions europees amb places fixes pels equips més grans com un dels reptes més importants per a totes les lligues del vell continent. Com a cloenda, es va fer l'intercanvi de banderes al més pur estil olímpic entre les federacions madrilenyes organitzadores del Congrés d'enguany i la de la Unión Deportiva Las Palmas, que s'encarregarà de la del 2020.

La segona parada del dia, després d'alguna cervesa d'aperitiu mentre venien els autobusos, va ser el Pabellón de Cristal de la Casa de Campo. Tocava el dinar de gala, que va unir-nos a tots al voltant de gairebé un centenar de taules preparades per servir un exquisit menú. Tot estava preparat fins a l'últim detall: cada taula estava presidida per una làmina que reproduïa alguna pàgina del diari Marca que recordava les grans fites dels equips de cada federació. En el nostre cas hi teníem la de la crònica de l'ascens a Primera, temps feliços. L'ambient va ser 100% futbolero. No van faltar els tovallons onejant com les bufandes a la graderia i les parets decorades com si es tractés d'un estadi, amb les banderes de les diferents aficions penjades.

La tarda va estar dedicada a gaudir dels encants de Madrid participant en les diferents visites guiades que ens van preparar. Els immortals van repartir-se en diferents fronts. N'hi ha que van optar pel recorregut turístic pels racons més famosos de la capital a bord d'un autobús descapotable. Una altra de les opcions era el Tour del Bernabéu, una completa ruta pel coliseu blanc i la sala que recull tots els trofeus guanyats pels merengues en la seva història, entre ells les seves 13 Copes d'Europa. La tercera de les alternatives escollides pels nostres membres va ser l'itinerari a través de les cambres del Palacio Real, residència dels monarques espanyols fins al 1931 i avui reservat per actes i recepcions oficials.

La nit del dissabte va ser la més festiva de llarg. La vam començar amb un sopar fora de programa amb grups de seguidors amics (Tenerife, Eibar, Recreativo, Getafe, Nàstic, Albacete...) al Museo del Jamón. La cosa va acabar amb càntics de tots animant a cadascun dels nostres equips, així que ja us podeu fer una idea del bon rotllo que s'hi va respirar. La vida nocturna de Madrid va tornar a seduir a bona part de l'expedició, que va tornar a perdre's pels locals i discoteques de la zona més propera a l'hotel fins que va tornar a sortir el sol. Aquestes hores van donar per moltes anècdotes, com ara el fet de trobar-nos amb Edwin Congo, exjugador de futbol colombià que havia militat a Real Madrid, Valladolid i Levante entre altres equips. Ara comenta l'actualitat de l'esport rei al programa "El Chiringuito de Jugones" del canal Mega.  

L'endemà, ben esmorzats, vam emprendre tots el camí del Santiago Bernabéu per fer la foto de família del Congrés entre totes les aficions a la graderia baixa del fons sud de l'estadi. Un escenari cinc estrelles per acollir la gran marea multicolor que formem els penyistes de tota Espanya. La majoria van arribar al conegut recinte esportiu de la Castellana a bord dels autobusos oficials que els seus clubs els van cedir per assistir a l'esdeveniment. Almería, Cádiz, Albacete... l'Agrupació de Penyes Valencianistes fins i tot en va portar dos, el de l'equip masculí i el del femení. La Federació de Penyes del Girona, en canvi, va haver de conformar-se a contractar i pagar (cadascú la seva part) els serveis de l'empresa Plenacosta. Tot i que aquests van ser excel·lents, ens hauria agradat molt no ser l'excepció i que el Girona FC hagués tingut, com a mínim, el mateix gest que va tenir en el Congrés Nacional de Penyes celebrat a Zaragoza l'any 2016, quan vam poder fer servir l'autobús del primer equip abonant només el 50% del cost del viatge. Una llàstima que les gestions realitzades no arribessin a bon port.

El comiat del Congrés va tenir lloc al Paseo del Prado. Un partit d'homenatge als equips de la Liga Genuine, animació musical, un entrepà gegant de pernil com a dinar... un bon grapat d'activitats per dir adéu a la cita de la millor manera possible. Una d'elles va ser el torneig de futbolí, en el qual ens van representar en Javi Rina i en Fran Lara amb la mateixa habilitat que en el futbol real: 0. Tot sigui dit, els partits que van disputar just després de prendre una cervesa ben fresqueta van estar a punt de guanyar-los. Va ser quelcom semblant al que feia Popeye amb els espinacs, però en versió etílica. Abans de marxar, en Xavi Torres i l'Esteve Fernández, en representació de la junta de la Federació de Penyes del Girona, van participar en l'intercanvi d'obsequis amb AFEPE. En el viatge de tornada a Girona vam fer el ja tradicional sorteig del pernil dels viatges de la Penya Immortal per ajudar a sufragar costos. El guanyador va ser en Franc Pascual, que va tancar un cap de setmana excepcional de la manera més "salada". Enhorabona!