divendres, 6 de setembre de 2019

Diluvi feliç

Des del retorn del Girona FC a la Segona Divisió l'any 2008, s'ha donat la curiosa coincidència que els partits en els quals la pluja més ha fet de les seves a Montilivi han estat contra equips d'una comunitat famosa no precisament per les seves precipitacions, Andalusia. Betis i Sevilla Atlético havien portat impressionants xàfecs a Montilivi. El Málaga, tot i venir de la Costa del Sol, no va voler fer honor a la denominació del seu litoral i ens va obsequiar amb una impressionant tromba d'aigua en la segona part. Tot i quedar xops fins als calçotets, el nostre recentment renovat uruguayo va minimitzar els efectes del temporal amb un gol que va proporcionar al Girona la seva primera victòria oficial de la temporada. D'aquests humits fets, així com de l'actualitat de la Penya i el gironisme, versarà l'entrada d'avui.


El diumenge, en clau futbolística i blanc-i-vermella, va començar amb la trobada que els amics de la Penya Gironina van organitzar a la seva seu, el Bar Tàndem, amb la Peña Malaguista "Los 300" de Barcelona. Es dóna la circumstància que els companys de la Gironina ja s'havien reunit amb ells per fer la prèvia del matx que va enfrontar a Girona i Málaga a Primera Divisió la temporada 2017/2018. Nosaltres, per la nostra banda, vam acollir en aquella ocasió la recepció oficial entre federacions a la nostra seu, a la qual també va assistir la Peña Malagueña de Blanes, així que aquest era el primer cop que ens trobàvem amb els penyistes boquerones de la Ciutat Comtal i ens va fer especial il·lusió, sobretot als immortals amb arrels familiars d'aquella província del sud d'Espanya com la Sandra Postigo o l'Antonio Portillo. El nostre president Pepe Sierra va aprofitar l'avinentesa per obsequiar als visitants amb una bandera de la nostra associació, a la qual van correspondre amb una bufanda de la seva. Del matx ben poca cosa direm que no s'hagi ja dit. L'aigua va deslluir-lo molt. Els homes d'Unzué, sense fer un joc especialment brillant, van saber rentabilitzar el gol d'Stuani i evitar patiments. Té el seu mèrit, ja que tot i que els malaguenys estan tenint seriosos problemes econòmics com a club, de moment els seus resultats no s'havien ressentit especialment. Anem progressant.


Pel que fa a la graderia, les condicions climatològiques adverses i les nombroses baixes per compromisos laborals i familiars a les files immortals van rebaixar el to de les protestes per les condicions de visibilitat de la nostra ubicació al Gol Sud. Les queixes de la primera jornada la cobertura que li van donar al problema mitjans com el Diari de Girona i les gestions realitzades per la Federació de Penyes (rebent resposta en un to no massa conciliador per part d'algun empleat del club) van fer reaccionar un xic al Girona. Però això, només un xic. Es va instal·lar una petita lona (marcada a la fotografia superior amb fletxes verdes) no sabem amb quin objectiu, ja que no evitava que els aficionats situats al cantó del Jovent, a les files 4, 5 i probablement inferiors, seguissin sense veure amb claredat les jugades més properes a la porteria. És el cas del nostre soci Félix Sierra, al qual veieu a la imatge inferior. També hi va haver un empleat del club preguntant a alguns dels afectats sobre la situació i anotant el seu seient. De moment sembla tot més cosmètica que cap altra cosa. El president federatiu en funcions, Cristóbal Sánchez, va canviar la seva ubicació habitual a Preferent per un seient a Gol Sud per analitzar de prop el problema. No ens rendirem tan fàcilment i prendrem les mesures que siguin necessàries per intentar resoldre aquest afer. Paguem per veure.


Amb tot, hi ha hagut alguna millora, sobretot en el cantó de l'afició. Durant la setmana prèvia al partit de l'1 de setembre va celebrar-se al 106 una reunió a tres bandes entre en Cristóbal, en Pepe i en David Herrera, president del Jovent Gironí. Aquest grup de seguidors va manifestar la seva voluntat d'ingressar a la Federació de Penyes del Girona FC i refermar l'acord existent amb la Penya Immortal pel que fa a aquesta insostenible situació. Ells desitjarien poder gaudir de la seva manera d'animar en una ubicació en la qual no molestessin a ningú (probablement en un dels córners) i coincideixen en el fet que ha estat la manca d'interès del club en la cerca de solucions el que ha provocat tot l'enrenou. Ens satisfà veure que els seguidors blanc-i-vermells fem pinya i els problemes d'uns són els problemes de tots, lluny dels enfrontaments que alguns voldrien vendre. És el camí per ser més forts en aquest futbol professional en el qual, en alguns llocs, sembla que no importi res més que els diners.


No deixem la Federació. Com ja sabeu, després de la dimissió d'en Quim Alegret, en Cristóbal ha assumit el càrrec de president en funcions de l'entitat que agrupa a les penyes gironistes. Una de les primeres mesures que ha pres com a màxim responsable va ser la de convocar una reunió informal amb la majoria de penyes possible, celebrada el passat divendres 30 d'agost  a Can Bargalló, seu de la Penya Cassanenca. Allà va fer una crida a la unitat de les penyes, només anant tots a una podrem defensar els interessos dels aficionats davant del club. Signar un conveni de col·laboració just com el que tenen la majoria de federacions de penyes espanyoles amb els seus clubs, ser la veu del petit accionista en les assemblees... tot un seguit d'objectius que els immortals compartim i també considerem molt importants en un moment en que l'adanisme s'ha apoderat del Girona FC. Si hi ha qui pensa que, abans de l'arribada de l'actual propietat, al 141 de l'avinguda de Montilivi hi havia un forat sense vida, va ben errat i li demostrarem.


Una de les coses que hem fet, fem i farem com a penyistes és la de representar el club i la ciutat davant la resta d'aficions. Diumenge viurem un nou episodi d'aquesta tradició tornant-nos a ajuntar amb uns vells amics, els membres de la Peña Rayista Bus Uno, que vindran a la nostra seu a gaudir d'un potent dinar de germanor amb el que ells esperen agafar forces i nosaltres que quedin tan plens que no puguin animar, com sempre. Bromes a part, és un orgull seguir mantenint aquesta amistat que no entén de categories i que ha escrit pàgines memorables tant a Vallecas com a Girona, arribant-se fins i tot a jugar un partit de futbol entre aficionats d'ambdós conjunts ara fa 9 anys. Com passa el temps.


Passa el temps i hi ha coses que no canvien, com ara la nostra fidelitat als colors blanc-i-vermells. Ho vam demostrar divendres 23 d'agost reunint-nos, tot i l'incomoditat de l'horari (les 10 de la nit), per veure el partit d'Albacete tots junts al 106. Una llàstima que el resultat no fes honor a la bona estona que vam passar plegats comentant les jugades i assaborint els productes típics d'Eivissa que van regalar-nos el nostre petit amic Neil i el seu pare en la seva recent visita a la nostra ciutat. La nostra manera de viure el futbol i el Girona, més enllà de victòries, derrotes, jugadors, entrenadors o directives.