dilluns, 19 d’agost del 2019

El perquè de tot plegat

La pilota oficial de la Liga Smartbank va començar a rodar sobre la gespa de Montilivi ahir diumenge 18 d'agost. El partit contra l'Sporting va tenir de tot, gols, una expulsió, intervencions del VAR... a la graderia no va ser menys mogut. Els integrants de la Penya Immortal i els qui ens coneixeu, sabeu bé que des de fa dues temporades hem tingut problemes amb la visibilitat del terreny de joc des de les localitats que hem ocupat des que van instal·lar-se els seients numerats al Gol Sud. Ja l'any passat la majoria dels immortals vam optar per evitar-nos problemes i acceptar un canvi temporal a la nova graderia superior situada sobre el bar. Amb el descens i la desaparició d'aquesta ubicació provisional, vam tornar al nostre lloc habitual, amb encara més dificultats per veure l'evolució del matx quan la pilota està dins de l'àrea, el que ha fet que l'inici del campionat fos d'alt voltatge. Però això ve de llarg, així que a més de repassar l'actualitat de la penya, en aquesta entrada del blog aprofitarem per posar-vos en context.


Abans de començar, volem deixar clar que la nostra indignació no es dirigeix contra el Jovent Gironí ni el responsabilitzem de la situació. Agrairíem una major empatia per part d'aquest grup, però és lògic que, si no s'hi veuen perjudicats, no s'hi vulguin mullar tant com ens convindria (ja ho diu la dita, que cada palo aguante su vela). És normal, això sí, que davant l'emprenyament que genera la situació, sorgeixin algunes friccions menors entre aficionats amb postures diferents. Tota aquesta història comença a principis de la temporada 2017/2018, la de l'històric debut del Girona a Primera Divisió. El Jovent va trigar alguns partits a organitzar-se degudament i trobar la seva ubicació. En les primeres jornades van passar per diferents parts de la graderia. Van estar al Gol Sud en localitats situades més a prop de la zona del marcador, però encara darrere de la línia de fons (Gol Sud Inferior D o E). En algun matx ja van provar davant nostre. Eren menys components que ara, però ja hi va haver queixes de diversos aficionats que no podien veure bé el partit. Animen drets i això dificulta la visió de les files que tenen darrere seu. Per provar una ubicació on no hi hagués molèsties per a ningú, el club va desplaçar-los a l'ampliació de Gol Nord. Sospitem que aquesta localització no els hi va agradar, ja que pocs partits després van tornar al lloc darrere la porteria que ocupen actualment. Aquí és on van començar veritablement els problemes amb el gruix dels immortals, ja que ens situem al bloc  de seients del Gol Sud Inferior C immediatament superior al qual es posen ells. Des del 1992, quan va fundar-se la nostra penya, aquesta ha estat darrere els tres pals. En temps més modestos, quan a Montilivi hi havia més ciment que persones, canviàvem de gol a la mitja part per posar-nos on atacava el Girona, però quan ja no va poder fer-se aquesta permuta de zona i el camp va dividir-se per zones, vam fer del Gol Sud casa nostra. Per alguna cosa hi havia el bar. Es veu que aquestes credencials no van ser suficients i des del club van decidir que, posats a molestar a algú, millor molestarien als immortals que segur que callarien. I ja hem callat prou.


Durant tota aquella primera temporada a la divisió d'honor del futbol espanyol, la gent situada al nostre bloc no va deixar de mostrar el seu malestar per les dificultats per veure el partit sense "interferències". Les banderes i estendards (alguns d'ells es mantenien desplegats durant gairebé els 90 minuts per molt que es demanés el contrari) i les esquenes de gent dempeus i de vegades situada sobre els seients feien molt desagradable l'experiència a l'estadi dels socis situats a les butaques de les files 6, 7 i 8 i molestaven igualment als de més amunt. Quan algun dels afectats es queixava als responsables de seguretat, la resposta era sempre la mateixa: "el club els hi ho permet". El nostre president Pepe Sierra va fer arribar el problema al Girona, des d'on se'ns van donar llargues i demanar paciència pels partits que quedaven, a l'estiu es resoldria el problema. Mentrestant, l'ambient anava escafant-se entre els perjudicats. Acabada la 17/18, el club va anar deixant passar el temps sense fer cap moviment (fins i tot des del Jovent es deia que la intenció era moure'ls a la corba de Gol Sud amb Preferent, on havien estat els seus predecessors). No es va moure un dit i l'única alternativa que se'ns va oferir va ser la de situar-nos a l'ampliació de Gol Sud. La majoria dels immortals, davant la perspectiva d'un altre any de veure esquenes, culs i banderes, vam acceptar de mala gana, amb la condició que fos un canvi provisional i que en cas de descens tindríem la possibilitat de retornar a les localitats que en alguns casos feia més de 10 anys que ocupàvem i pagàvem religiosament. No us creieu que són fantasmades nostres, no som rucs i tenim constància escrita de tot. Si algú pensa que no és cert, podem ensenyar-li els correus electrònics sense cap problema. Els aficionats situats en aquest bloc que no eren socis de la penya i els qui sí que ho eren i no van accedir a haver-se de canviar de lloc per algú que havia arribat a l'estadi després d'ells, però, van romandre als seus seients, i les queixes i incidents van continuar, incrementats pel fet que les cadires que vam deixar lliures els qui vam marxar cap a dalt van destinar-se a la venda al públic en general, que no entenia que després d'haver pagat 60 euros per una entrada per segons quin partit es trobés amb aquell panorama. I és clar, per aturar a aquests no hi havia cap directiu de la penya que tractés de calmar-lo amb bones paraules i que les coses no anessin a més. La situació va arribar a estar tan tensa que pels últims partits el club va veure's obligat a col·locar una lona a les files 6, 7 i 8, no vendre-hi tiquets i donar entrades per a altres ubicacions als socis afectats. El dia del Barça, per exemple, el Jovent va estrenar les seves dues banderes de gran format, que en onejar dificulten encara més el fet de poder seguir les accions de joc quan aquestes s'acosten a la línia de fons. I no diguem ja quan es desenvolupen a l'àrea petita. El gol de Borja d'ahir el vam intuir més que veure. Les dues fotografies anteriors estan fetes des de la fila 9, just per sobre de la lona.


Aquesta temporada hi havia el repte de tornar a la nostra ubicació habitual. El nostre desig era minimitzar els entrebancs de manera discreta i beneficiosa per a totes les parts, fer les coses amb temps i bé. Deixat passar el dol del descens (no més de dues setmanes) vam contactar amb el club per començar a gestionar-ho tot de la millor manera possible i enllestir-ho a temps per l'inici de la Lliga. Les evasives van ser la tònica, fins a arribar a la situació que, amb la tornada de la gent del Gol Sud Superior i el manteniment de la lona, hi havia gent que havia de ser reubicada sense cap alternativa. Només amb molts malabarismes s'ha pogut evitar que marxessin de la zona, ja que la brillant gestió del club va fer que es comencés a mirar tot quan ja gairebé no quedaven seients lliures per les renovacions i noves altes. Tot i això encara hi ha hagut socis del club i de la penya als quals s'ha hagut de canviar de lloc, passant a les files 4 i 5, on, com podeu observar a les fotografies, tampoc és que es vegi gran cosa depenent del moment. La sensació generalitzada entre els nostres socis és que més enllà de passar el rebut pel banc, la preocupació del Girona pels abonats és zero, o, com a mínim per a depèn de quins abonats. Nosaltres no ens oposem al fet que la joventut s'organitzi i animi, això és símptoma de salut de l'afició, però no ha de ser quelcom incompatible amb el mínim respecte pels qui paguem per assistir a l'espectacle, també donem suport a l'equip i volem poder veure'l jugar en condicions. Si el que es vol fer és una grada d'animació, no val amb col·locar als seus integrants en una determinada zona i au, s'han de fer les coses bé i seguir unes normatives que ara mateix no es compleixen. Ha de ser una zona acotada, sectoritzada i diferenciada de la que ocupin la resta de seguidors (no ens ho inventem, ho diu una circular de l'LFP sobre el tema de fa 4 anys). Si no es vol fer aquesta inversió, la lògica diu que s'hauria d'haver treballat molt millor a l'estiu de 2017 per evitar la llarga llista de decepcions que ens han ofert els responsables del tema. De fet, més enllà de pedaços per anar tirant, l'única reacció recent sobre el tema l'hem tingut amb càntics dirigits als qui més manen. Potser és aquest el camí per no ser ignorats.


Deixem de banda aquesta polèmica, que per desgràcia sembla que anirà per llarg, i passem a la crònica del tret de sortida oficial de la temporada. L'elevada temperatura que va registrar-se ahir a Girona no va treure als gironistes les ganes de presenciar el primer matx amb punts en joc dels homes de Juan Carlos Unzué. Els més de 8.000 espectadors representen una excel·lent xifra pel mes d'agost i la Segona Divisió. No ens cansem de recordar que l'any de l'ascens vam ser 3.000-4.000 en tots els partits fins a l'arribada de la primavera. Dos d'aquests 8.000 van ser en Neil, el nostre petit amic d'Eivissa, i el seu pare, en Germán. En un dia que difícilment oblidarà, el vailet va assistir al seu primer partit a Montilivi, una experiència que marca a qualsevol aficionat. Llàstima que no li fos possible arrodonir la seva visita a casa nostra amb un triomf. El Girona va fer una primera part força grisa, i en la segona li va faltar gol. L'Sporting va aconseguir posar-se per davant al marcador malgrat la vermella que el VAR va rescatar de l'oblit, però llavors els locals van incrementar la presència a l'àrea i no van aturar-se fins que ja quasi al final va empatar Borja. Ens quedem amb la bona actitud de l'equip, que no va donar-se per vençut i va intentar-ho bastant des de fora de l'àrea, malgrat que molts xuts acabessin refusats pels defensors. És bo tenir alternatives. El que queda clar és que això serà llarg i difícil. Ens hi tindran per fer tot el caliu possible i aconseguir el desitjat retorn a la màxima categoria.


Avui els companys de la Gironina han seguit la festa amb en Neil i li han preparat un berenar amb penyistes de diverses agrupacions blanc-i-vermelles a la seva seu, el Bar Tàndem. Un altre bar, el nostre 106, va ser l'escenari de l'Assemblea General Ordinària de la Penya Immortal corresponent a l'any 2019, celebrada el dissabte 17. La cita, en la que vam repassar la temporada anterior i el que ens portarà la que ara comencem, va ser una bassa d'oli. Malgrat haver acabat l'exercici amb un xic de dèficit, les perspectives de nous ingressos, com ara l'import dels carnets que ja poden recollir-se, i que es consideressin de manera generalitzada com diners ben gastats, van satisfer a tothom. Encarem la 19/20 amb molts reptes per afrontar, però amb la ferma voluntat de seguir al costat de l'equip i de no donar-nos per vençuts fàcilment. En cap àmbit.

4 comentaris:

Lluís ha dit...

Tot el meu suport, jo sóc empordanès i no em perdo quasi cap partit des d'en fa 3 O 4.
El Girona FC , representa la capital i la província i per mi es el meu primer club., Els que vam venir després i ens hem quedat, sumem, però els que hi éreu de sempre, heu sostingut la casa amb puntals quant s'esquerdava per tot arreu.
Salut i força

Penya Immortal Girona ha dit...

Moltes gràcies, Lluís.

No anem contra cap aficionat, ens agrada que s'animi, però encara més que no se'ns ignoro quan manifestem que hi ha un problema, cosa que el club no ha fet.

Una abraçada i endavant Girona!

Mireia ha dit...

Tot el meu suport, ja fa mesos/anys que sempre penso amb vosaltres, on els anys on erem 3000-4000 socis la veu que es sentia al camp era la vostre. Ara ja deia.. no es sent la vostre veu i aquesta situació s'observa i en som conscients la resta dels abonats del girona, almenys els que som més baterans.

Si necessiteu qualsevol cosa aviseu, el Girona és un equip humil i familiar, per tant crec que com abonats tb ens podem unir per una bona causa, i el fet de veure i gaudir de un partit del nostre equip, sigui sempre una bona experiència.

Feu una gran feina i recordo inici anar a veure el Girona, amb vosaltres vaig fer el poema fel Girona, el viatge a Sória i alguns dies al partit el bar.

Molts ànims! Visca el Girona, ara i sempre!!

GIRONAAAA

Penya Immortal Girona ha dit...

Moltíssimes gràcies pel teu suport, Mireia! Quan vulguis pots tornar a viure el Girona amb nosaltres, ja ho saps. Una abraçada i endavant Girona!