Convençuts

El que està aconseguint aquest equip per tercer any consecutiu no té nom. Però el que ens agrada, potser no al mateix nivell però sí a un de semblant, és com ho viu el gironisme. Hi ha molta alegria (qui ho pot evitar quan el seu equip guanya) però barrejada amb molta prudència. Si quelcom ens han ensenyat les trompades dels últims anys ha estat a no dir blat fins que no és al sac i ben lligat. El que ara volem aconseguir des de les penyes és que totes aquestes ganes de veure el Girona fent les coses bé es canalitzin en suport a l'equip i una graderia plena de gom a gom, tal com la plantilla mereix.

Sandaza i Longo van ser els autors dels gols que van segellar la victòria del Girona a Anduva en el tram final d'un matx que va dominar de principi a fi, amb una segona part en la qual va demostrar estar molt per sobre del seu rival físicament i tècnicament. Veient el que va ser el cinquè partit guanyat com a visitants aquesta temporada hi van ser dos immortals, en Jorge Berna i l'Albert de Besalú. Aquest parell de fidels aficionats van demostrar que no els hi feien gens de por els més de 600 quilòmetres que separen la nostra ciutat d'aquesta vila castellana. Banderes, bufandes, una bona nevera per no passar gana durant el camí i cap a Miranda. Allà hi van trobar un bon grapat de gironistes, entre ells molts companys d'altres penyes. Ens agrada veure com cada vegada el Girona està més acompanyat per cada camp d'Espanya que visita. Ens fem grans!

Si en Jorge i l'Albert no van dubtar en enfilar la carretera per fer costat a l'equip, els immortals que ens vam quedar a Girona també vam mostrar-nos convençuts d'una cosa: la millor manera de veure l'espectacle que setmana a setmana donen els homes de Pablo Machín és fer-ho plegats al 106. Qui va arribar una mica tard ja es va haver de buscar les garrofes per seure, ja que la nostra seu presentava clars indicis d'overbooking. Al descans del matx vam presentar en societat les noves bufandes de la penya, amb un aclaparador èxit de vendes (22 unitats en només un dia). Si tu també vols exhibir-la amb orgull al teu coll per fer que tothom sàpiga que ets gironista i immortal, apropa't al número 106 de l'Avinguda de Sant Narcís i compra la teva per només 6 (socis de la Penya Immortal) o 8 € (resta d'aficionats).

Tot i el ple absolut al Bar 106, no hi érem tots. El nostre president Pepe Sierra i el tresorer Javi Rina van desplaçar-se a la capital de la Garrotxa en una missió de representació institucional. El motiu? Ser els ambaixadors immortals a la festa de celebració del II Aniversari de la Peña Bética Girona-Olot. Els llaços que ens uneixen a aquesta agrupació de seguidors verd-i-blancs són, com ja sabeu, molt estrets, ja que el seu vicepresident Manolo va ser propietari de la nostra actual seu i vam assessorar els seus integrants en el procés de constitució d'aquesta. Per fer la festa encara més rodona, era dia de derbi sevillà, viscut amb passió per tots els presents al Restaurant Les Olletes. Malgrat que va guanyar el seu etern rival, els bètics no van perdre el somriure i van oferir als nostres dos directius un berenar de categoria i el bon humor que els caracteritza. La trobada va acabar amb un fraternal intercanvi de bufandes. Malgrat que hi hagi hagut episodis de trist record pels gironistes, va ser un tema ja discutit en el seu dia i del que seria una pena que en sorgís una enemistat sense sentit. El que fa al futbol l'esport rei són aquests moments en els quals els qui ens l'estimem som capaços d'aparcar diferències i viure'l de manera sana i alegre.

Estem tan segurs del fet que aquesta vegada ha de ser la nostra, que volem posar-hi tots els mitjans per fer realitat un Girona a la Primera Divisió del futbol espanyol. Des de les penyes oficials del Girona FC hem començat per fer una crida a tothom que s'estima aquests colors sota el lema #OmplimMontilivi, amb la que volem animar a tot el gironisme a despertar i anar en massa a l'estadi a deixar-se la veu per aquest escut. Només amb la comunió total entre els de la gespa i els de la graderia aconseguirem aquesta preuada fita que tantes generacions de gironistes han somiat. Per aquesta campanya veureu que fem servir un hashtag, però ara més que mai necessitem que els milers de fans del club a les xarxes socials i tot el suport que se li dóna al món 2.0 es faci palpable i real: ni un seient lliure a Montilivi! 

Dolç patiment

Ratafia versus sobrassada: una altra tarda més de bon rotllo entre gent que s'estima el futbol i sap que el contrari és un rival però mai un enemic. Es va patir de valent per aconseguir tres punts disputadíssims contra un gran Mallorca. I vam fer costat a uns companys que ho han passat malament. Ara, ens toca explicar-vos-ho. Som-hi!

Quina gentada per aquesta prèvia! El nombre de mallorquins estudiant i/o treballant a Catalunya és més que considerable, el que explica l'èxit d'una trobada que va aplegar a més de 60 aficionats entre gironistes i vermellencs. Ens van acompanyar la Penya Mallorquinista Universitària de Barcelona, a la qual vam tenir l'honor de veure renéixer en l'acte celebrat aquest estiu a l'antiga Fàbrica Damm, i la Penya Mallorquinista "Es Xubasquero", que porta des del 98 mantenint viva la flama de l'estima cap a l'equip illenc a la Ciutat Comtal. També hi va haver gent arribada des d'altres indrets d'Espanya, com ara l'amic Tolo, directament arribat de les Balears o un petit grup procedent de Madrid. Tots van poder compartir l'experiència immortal: un dia de futbol com cal, malgrat que els tres punts es quedessin, com a nosaltres ens agrada, a Montilivi. Com bé sabeu tots els que l'heu viscuda, sol compondre's d'un dinar amb el qual qui no va sortir rodolant va ser perquè no vol, begudes espirituoses tradicionals i importades i ganes de riure, cantar i conversar sobre el futbol i la nostra vida i miracles.

El bon humor i la cridòria lògica d'una festa també van saber deixar pas al silenci més emotiu en el minut de silenci que els nostres convidats ens van demanar fer en record de dues persones molt estimades per tots ells i que ens han deixat recentment: Paco Llabrés, president de la Germandat d'Alfonsins, i Joan Quetglas, president de la Penya Mallorquinista Bunyola. Descansin en pau. En un altre ordre de coses relacionades amb la jornada, ens agradaria destacar el suport que vam rebre del regidor de cooperació de l'Ajuntament de Girona, Sr. Cristóbal Sánchez, que ens va acompanyar una bona estona i mostrar el seu interès per l'acollida que donem a les aficions que venen a casa nostra, destacant que deixem sempre "deixem molt amunt la imatge de la ciutat" allà on anem. Aquest membre de la corporació municipal també va anunciar-nos que l'alcaldessa li ha confirmat que intentarà buscar un moment lliure a la seva agenda per poder visitar-nos en un d'aquests àpats de germanor. Un orgull complir amb aquell lema popularitzat per la regidoria d'esports del consistori, el de "Fem esport, fem ciutat". Encara que el veiem més que fer-lo, però això ja són figues d'un altre paner.

Del partit se n'ha parlat molt, i el que nosaltres hi podem aportar després d'haver-lo vist des de la graderia és dir que darrera de somriures com els que llueixen a la foto en Javi i la Sandra hi ha molt de patiment. Sense fer el Girona un joc gens dolent (moltes fases del matx van ser completament seves), es va trobar amb un Mallorca amb ganes de batallar com hom suposa que ho hauria de fer tot un Mallorca, molt ben ordenat i lluny del rendiment més aviat pobre que l'ha portat a posicions que estan molt lluny de les que freqüentava en les dues últimes dècades. Ni quan la pressió gironista va fer perdre els papers a un jugador balear que va acabar expulsat la cosa va ser més senzilla. Només un vol sense motor d'Aerolíneas Juanpe va aconseguir perforar una porteria que semblava tancada amb pany. L'explosió d'alegria va ser de les que fan època, com ho va ser, aquest cop sí, el caliu de Montilivi en els minuts més complicats. Tant que va excitar a Machín i tot, segons va comentar en roda de premsa. Ara resultarà que la cançó tenia tota la raó i els gironins som collonuts (literalment).

De la mateixa manera que li donem a l'equip, de vegades toca donar-nos suport entre aficionats. Els últims dies han sigut força moguts pels companys de la Penya Saltenca arran de la prou coneguda polèmica del vídeo compartit al seu perfil de Twitter. Com és evident, des de la nostra associació el condemnem i considerem de mal gust, però també entenem que és un tema que correspon solucionar internament a una penya que sabem que està formada per gironistes de sentiment. Això ho demostra el fet que ràpidament han buscat reparar l'errada amb canvis importants que ens van presentar dimarts en una reunió informativa celebrada al Bar La Gallega de Salt a la que vam ser amablement convidats juntament amb membres d'altres penyes gironistes. Molta força companys! Endavant Girona!  

Passió infinita

Quan hom diu que quelcom és infinit, ens referim al fet que no té final. No és una bona manera de descriure al nostre Girona, ja que aquesta setmana ha confirmat la seva presència, per segon cop en tres anys, al partit decisiu pel títol de la Copa Catalunya. La que sí que és infinita és la nostra estima per aquests colors, una bogeria que ens fa seguir-lo a la graderia o a distància sigui quin sigui el resultat, com veurem ara en la crònica d'aquests últims quinze dies.

Encetarem l'article amb el material més fresc, el de fa tot just un parell de dies. Com ja hem comentat, el Girona va confirmar dimecres a Badalona la seva classificació per a la final de la Copa Catalunya per segon cop en la seva història. Un petit grup d'immortals, acompanyats per l'amic Ángel de la Saltenca, no ens vam voler perdre la cita i vam fer costat als nostres a la ciutat del popular Anís del Mono. A diferència del que ha passat amb les dues potències històriques del futbol català, el Girona va demostrar el seu respecte per la competició autonòmica amb un onze on algun jugador amb menys minuts durant la temporada va compartir alineació amb d'altres més habituals a la Liga 1|2|3. Ens agradaria molt que aquest respecte pel futbol més modest, del qual hem format part durant la major part de la nostra història, continués en cas d'aconseguir la fita que tots tenim al cap. Val molt la pena tenir ocasió de conèixer gent tan fantàstica com els integrants de la Peña Betulians, que ens van acollir a casa seva amb els braços oberts i compartir amb nosaltres un agradable tercer temps d'aquells amb regust d'autèntic futbol. Entre això i el flamant Estadi Municipal, ara sabem perquè en Serrat cantava allò de "Qué bonito es Badalona". Si s'ha de triar seu neutral per la final, que comptin amb el nostre suport: hi volem tornar.

Foto: Diari de Girona

D'una competició d'eliminatòries passem a la de la regularitat. El Girona continua amb pas ferm a la lliga. El calendari va voler fer-nos rebre un Real Valladolid en una ratxa de 5 victòries en 7 partits. Els castellans començaven a demostrar la condició de candidats a estar part alta de la classificació que se suposava que tenien a principi de temporada, però el Girona s'ho va manegar per fer un partidàs. El de Machín és un equip de recursos: tant et marca un gol de videojoc com el que va aconseguir Coris com t'aprofita una errada monumental com la del porter del Pucela en el 2 a 0. Una cosa semblant passa a la penya. La falta de temps va impedir que el nostre secretari pogués portar els pals de les banderes, però tot i això vam aconseguir donar color al Gol Sud. Destacar també el retorn a casa de Becerra i Mata. En el cas del primer hi va haver unanimitat per rebre'l amb l'estima que mereix algú que ha estat gran defensant aquest escut, però Montilivi va demostrar una major divisió d'opinions amb en Jaime, amb diferents retrets pel seu suposadament prematur fitxatge pel Valladolid la temporada passada o la celebració del gol en el partit d'anada. També va existir aquesta varietat de parers entre els nostres socis, no ens amaguem, però la majoria creu que un futbolista que va esforçar-se tant amb la samarreta blanc-i-vermella sempre serà, d'alguna manera, un dels nostres.

Després d'una victòria de prestigi, va arribar un cop de sort. El Girona es va trobar al Juegos del Mediterráneo amb un Almería que no vol despenjar-se de la lluita per la salvació i li va ser impossible fer pujar cap gol al marcador, que va reflectir un empat a 0 després dels 90 minuts de joc. Però com que els campions estan aliats amb la fortuna, aquesta ens va picar l'ullet i la jornada va completar-se amb la victòria del Getafe contra el Cádiz, que augmenta a 6 punts la nostra distància amb el tercer classificat. La sort també va aterrar al 106, on un bon grapat d'immortals vam seguir per televisió el partit dels blanc-i-vermells a les terres del sud. Va ser en forma de premi, el que vam sortejar al descans per gentilesa de la Cafeteria Chaplin. La Mari Solozano i la Maria Mascort van ser les guanyadores de la rifa i gaudiran d'un deliciós dinar en aquest establiment gironí. Enhorabona!

  

En unes hores rebem a casa un equip d'aquells que en les últimes dècades havia estat gairebé sempre a Primera, sent fins i tot animador del campionat, guanyant la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya i fins i tot arribant a una final de la Recopa: el RCD Mallorca. La llei del futbol, que un dia et porta a la glòria i l'altre al pou, ha fet que estiguin vivint temporades complicades a Segona, però no deixen de ser un equipàs d'aquells contra els que motiva jugar. Nosaltres ja tenim els nervis a la panxa i volem ajudar al nostre Girona a guanyar als vermellencs. Començarem intentant deixar KO als seus aficionats amb un bon tiberi en el dinar de germanor que hem organitzat d'aquí a unes hores amb la Penya Mallorquinista Universitària de Barcelona. El triomf està en mans dels gironistes, no el deixem escapar. Omplim Montilivi!   

Més guanyat que perdut

Torna l'acció al blog blanc-i-vermell per excel·lència, i ho fa amb una repassada a uns dies que han anat acumulat prou fets destacables en l'òrbita gironista i el panorama futbolístic nacional com per omplir aquestes línies que esperem que assaboriu com nosaltres vam fer amb el protagonista porcí d'una de les nostres últimes activitats.

Primera etapa: Girona-Sevilla. Sevilla Atlético, no us espanteu que no ens vam moure de Montilivi. I això en un diumenge com en el que es va celebrar el partit, ja té mèrit. Va caure un xàfec d'aquells que feia temps que no vèiem a l'estadi. Alguns mitjans de comunicació fins i tot van especular amb la suspensió del matx en els moments previs. Un clar exercici d'exageració, ja que recordem dies amb molta més pluja i pitjor drenatge de la gespa en els que sí que es va jugar, com per exemple un Girona-Betis de 2011 en el que baixaven cascades d'aigua per les escales de la graderia. Es veu que quan els sevillans visiten la nostra ciutat, l'aigua els acompanya. Que es pogués practicar el futbol sobre el verd gironista no vol dir que fos senzill, el camp estava molt pesat i podem donar gràcies al cel per no acabar amb cap dels 22 protagonistes lesionats. El Girona va fer valer la seva major experiència per aconseguir dos gols que van deixar sense capacitat de reacció al filial sevillista, que tot i la derrota va deixar la sensació que, amb un camp com Déu mana, hauria protagonitzat un dels partits més interessants de la temporada en posar-lo davant del bon moment dels nostres jugadors. Tot i les lògiques baixes en un dia així, un grapat d'immortals no vam fallar a la cita, mullant-nos, passant fred, aplaudint i saltant per entrar en calor i no perdre els dits i gaudint d'animar aquest equip que va encadenar la seva quarta victòria consecutiva.

Seguim cap a la següent estació. Porta per nom "Solidaritat". La nostra recollida de menjar va arribar a la seva fi després de les nombroses aportacions dels nostres socis i amics. Pasta, llegums, productes infantils... vam aconseguir emplenar tota una fila de taules al 106, cosa que ens fa sentir orgullosos de veure com els immortals responen a les crides que els hi fem, ja sigui per donar suport al Girona o per ajudar a la gent que no passa per bons moments a la nostra província. L'acte d'entrega va tenir lloc a les instal·lacions de la Fundació Privada Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. Hi van assistir diversos membres de la nostra directiva, el president d'aquesta entitat benèfica, Frederic Gómez Pardo, i el responsable de l'àrea social del Girona FC, Albert Mateos.

La locomotora immortal no es va aturar. En la Quina de Cap d'Any, un dels premiats va tenir una gran tarda de sort i va guanyar tres dels cinc pernils en joc. Com a mostra de gratitud, en va deixar un a la penya per compartir-lo entre els socis. El partit contra l'Elche que vam veure a la nostra seu va ser una ocasió ideal per organitzar una bona festa i cruspir-nos-el. Dels més de 50 gironistes que van presenciar el matx al 106, uns 30 vam compartir taula i assaborir la peça que va tallar en Joan Brunet, pel que fa a tall de pernil. Els presents també van ser convidats a una selecció de tapes i a compartir els dos lots que ens va regalar el que fou president del Girona FC i gran amic de la Penya Immortal Girona, Antoni Escudero.

    

Penúltima parada en la qual farem un breu repàs a l'actualitat de l'afició del futbol espanyol. Aficiones Unidas - AFEPE ha posat en marxa el web www.diariodeaficionesunidas.es, amb un equip de periodistes al darrere per donar veu a tot el que fem els penyistes i seguidors dels clubs del nostre país dins i fora dels estadis. Una d'elles és el Congrés Nacional que farem al juny a Granada. Tancades les inscripcions, serem més d'una vintena d'immortals els que gaudirem de tres dies memorables a la capital de l'antic regne nassarita. Una oportunitat immillorable de crear vincles d'amistat entre tots els que vivim el futbol amb l'esperit sa i alegre que el rei dels esports mereix. Desgraciadament, no tothom ho entén de la mateixa manera, i si no que li diguin a la Peña Cultural Sevillista "A 1000 km de Nervión". Aquesta agrupació catalana de seguidors del Sevilla va veure com un grup de brètols tacava de violència la celebració del seu 10è aniversari en la que comptaven amb la presència del màxim responsable del seu club. Des d'aquí volem expressar tot el nostre suport a en Joan Morán, president d'aquesta penya, i tots els seus companys.

Final de trajecte: tindrem noves bufandes! Amb motiu del nostre 25è aniversari hem fet la quarta comanda de bufandes de la nostra història, aquest cop amb un disseny que combina els colors del nostre estimat Girona amb una elegant tonalitat negra. Si vols ser un dels més ben vestits de Montilivi, tindràs l'ocasió d'adquirir-la ben aviat a la nostra seu per només 6 euros si ets soci de la penya i 8 si encara no en formes part.           

        

Temps d'esperança

L'entrada d'aquesta setmana arriba en edició exprés de dissabte, però arriba. Ho fa amb l'alegria de la bona marxa de l'equip i l'èxit de la darrera iniciativa solidària de la nostra penya, però l'actualitat mana i el primer que hem de fer és presentar-vos una cita ineludible pels aficionats al futbol a la que volem que ens acompanyin quants més gironistes millor.

AFEPE - Aficiones Unidas organitza conjuntament amb l'Asociación de Peñas del Granada CF "G19" i la Lliga de Futbol Professional el seu XIV Congrés Nacional de Penyes de Futbol. S'espera que del 23 al 25 de juny més de 700 aficionats de prop d'una cinquantena de federacions de penyes de tota Espanya es reuneixin a la ciutat de l'Alhambra per viure un cap de setmana ple d'activitats relacionades amb l'esport rei. Podeu veure detallat tot el que els organitzadors d'aquest esdeveniment ens han preparat, no deixeu de visitar la completa web de l'agrupació de penyes d'aquest club andalús. Visites als monuments més importants, gaudir de la gastronomia i la naturalesa de la zona, fer amics entre els seguidors de la resta d'equips del país... per no perdre-se'l.

Existeixen diferents modalitats de pagament, segons les preferències i possibilitats de cadascú. Com que existeix la possibilitat de fer un pagament fraccionat, nosaltres recomanem el paquet "Alhambra" per gaudir al complet de l'experiència del congrés. Si esteu interessats a venir, heu de contactar amb el nostre president Pepe Sierra (677 77 51 42) el 24 de gener com a molt tard per tal de fer el primer pagament. Pel que fa al transport fins a Granada, treballarem per veure si podem aconseguir, com l'any passat a Saragossa, que el Girona FC ens cedeixi l'autocar de la primera plantilla i subvencioni en part el seu cost. Anirem informant de les novetats al respecte. Animeu-vos a venir!

Ens centrem ja en l'equip i la il·lusió que està fent recuperar a tots els aficionats blanc-i-vermells amb la seva excel·lent actuació en el present campionat de Lliga. Tancar la primera volta en posició d'ascens directe a Primera Divisió és un autèntic somni, però fer-ho a sobre a quatre punts del tercer i nou (nou!) per sobre de la primera posició situada fora dels llocs de promoció, és per fregar-se els ulls. Els gironistes sabem de primera mà que el que finalment diferència una temporada bona d'una que passi a la història és com acaba, però demanar-nos que no en gaudim, fins i tot aguantant el fred que glaçava Montilivi el passat diumenge, és passar-se. L'única cosa que podria haver millorat la gran victòria sobre el Córdoba seria haver pogut compartir un gran dia de futbol amb els amics de Sangre Blanquiverde i les altres penyes del conjunt visitant, que degut a l'horari del partit van preferir no venir tan aviat a Girona. Hi haurà més ocasions per trobar-nos, segur!

Acabem amb la nota solidària. El nostre recapte de menjar pel Banc dels Aliments de les Comarques de Girona avança amb pas ferm. Un bon nombre d'immortals ha portat ja els seus donatius al 106 i demà, dia de partit, esperem rebre'n moltes més. La Penya Immortal Girona ha fet una aportació de 27 euros en nom de l'associació (podeu veure els productes a la imatge) amb l'objectiu de fer que tots podem estar orgullosos d'aquesta campanya que hem volgut celebrar en unes dates diferents però igualment importants, ja que la necessitat no entén de calendaris ni vacances.  

Els reis de La Romareda

De petits, els qui tenien els avis, tiets i similars a prop, de vegades tenien la sort de que els Reis Mags els deixessin algun regalet també a la llar d'aquests parents. Quelcom semblant ens va passar als gironistes a Zaragoza. Allà hi tenim una afició a la qual, més que amics, considerem gairebé com a germans després de tants anys de trobades i bona entesa, i a casa seva vam rebre el millor dels presents: viure una nova jornada inoblidable de futbol amb alegria, diversió i tres brillants punts pel nostre Girona FC.

Encetarem aquesta crònica del fantàstic dia viscut a la vora de l'Ebre repassant un matí que va donar molt de sí. Acabades de passar les festes nadalenques i les seves despeses, molts esperaven una resposta molt minsa de l'afició gironista davant un desplaçament el 8 de gener. Homes de poca fe. Malgrat que va atipar-se de valent en els dinars familiars, el poble blanc-i-vermell va demostrar que té fam de veure al seu equip triomfant pels camps de tota Espanya. 80 seguidors (més de 40 d'ells socis i simpatitzants de la Penya Immortal) van viatjar en els dos autobusos que van sortir a les 6 del matí de diumenge des de Montilivi, mentre que prop de 80 més van decidir arribar a la província natal de Francisco de Goya y Lucientes pels seus propis mitjans. Un cop arribats a destí, va ser moment de gaudir de la ciutat. Uns van optar per la sempre interessant visita a la Basílica del Pilar i altres, que potser ja la tenien una mica més vista, van anar directament a la zona del Tubo a assaborir les tapes dels seus establiments. Menció especial pel Bar Texas, un petit local que pot enganyar pel seu aspecte a primera vista però que ofereix, segons molts saragossans i el nostre pal·ladar, les millors patates braves de la capital aragonesa. Si hi aneu, no marxeu sense tastar-les, la seva salsa i l'amable tracte de la veterana parella de propietaris us enamoraran.

El dinar amb la Federación de Peñas del Real Zaragoza estava previst per les 14:30, però hora i mitja abans els penyistes blanquillos van convidar a una petita representació de la nostra expedició al brindis d'Any Nou que van dur a terme. Un gran detall, ja que era un acte destinat exclusivament a les penyes del club maño i ens van rebre amb tot el caliu que un pot esperar de gent tan meravellosa com els nostres amics Vicente, Carlos i companyia. A l'acte, a més del president de la federació de penyes local, vam poder escoltar les paraules d'un directiu del Real Zaragoza que va destacar el paper de l'afició en els moments més complicats d'un club, com a combustible que dóna força als que hi treballen per seguir lluitant. Quelcom molt encertat i aplicable també al Girona i qualsevol entitat esportiva.

El protocol va deixar pas a la festa amb l'arribada del gruix de gironistes al Restaurant El Foro, on s'havia fet també el brindis i situat a escassos dos minuts de La Romareda. Tot previst: encara que algú s'excedís amb el cava, tenia difícil no trobar l'estadi. La germanor i una fraternal competició de càntics van regnar durant l'àpat, que va ser d'autèntics senyors (fideuà, amanida de salmó, secret...). De diumenge gran. Després de les postres van arribar els parlaments, amb desitjos mutus de repetir trobades l'any vinent a Primera Divisió, veure'ns a la segona volta a Girona i, com a desig personal del nostre president Pepe Sierra al que ens unim, evitar-nos en una hipotètica promoció que deixaria a un dels dos sense el somiat premi. Com a cloenda, hi va haver intercanvi d'obsequis, ambdós exemples del millor de les nostres viles: els aragonesos amb un cistell dels tradicionals caramels de pinyons del Pilar i nosaltres amb un plat de ceràmica amb imatges dels monuments més emblemàtics de Girona.

Amb una hora encara per endavant abans de començar el matx, el Punt de Trobada Penyista ens esperava. Aquesta és una iniciativa de les penyes del Zaragoza per reunir a tothom abans dels partits en una placeta propera al camp per prendre una copa, fer petar la xerrada i, en definitiva, fer equip. Haurem d'estudiar implantar quelcom semblant. Allà van venir a veure'ns els amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo: en Rubén, l'Iván, en Saúl i tota la tropa (amb alguna baixa notable que passarem per alt...). Quin gust és sempre trobar-nos amb la gent amb la qual vam iniciar i consolidar els grans llaços d'amistat que avui dia ens uneixen a l'afició d'aquest gran equip! Per celebrar aquesta nova visita a casa seva vam fer-los-hi entrega d'un altre plat record de Girona que ens van agrair de tot cor. Tots ells es van comprometre a venir a veure'ns a la tornada per reviure les grans estones que hem passat plegats al 106.

Respecte al que hom va poder veure al llarg dels 90 minuts disputats a La Romareda, poca cosa podem afegir. El Girona està en aquell estat de gràcia (fruit, tot sigui dit, de l'incansable esforç i la feina diària de tècnics i jugadors) en el que tot surt com ha de sortir. Fins i tot les noves incorporacions, com el retornat Maffeo, semblava que feia anys i panys jugant amb els mateixos companys. L'esclat d'alegria de la parròquia gironista en els dos gols, fent-se sentir en el fred ambient del coliseu saragossà, no va ser casual. Es creu en aquest equip. Però això també comporta els seus esforços, els jugadors han de saber el que sentim i malgrat que pugui fer fred, diumenge els blanc-i-vermells de cor hem de ser a Montilivi per ajudar-los a aconseguir la victòria contra el Córdoba.

En el viatge de tornada, tant els que encara tenien forces com els que dormien plàcidament vam compartir una cosa: un somriure d'orella a orella. Precisament això és el que volem que pugui dibuixar-se a la cara de les famílies gironines més necessitades, a les que ajuda el Banc dels Aliments de les Comarques de Girona a través d'un bon nombre d'institucions socials. Per un pare no hi ha major felicitat que poder posar un plat a taula als seus fills i com que a la Penya Immortal tenim el desig que la solidaritat no s'acabi amb el Nadal, organitzem un recapte de menjar a la nostra seu (Bar 106, Av. Sant Narcís, 106) des d'avui fins al diumenge vinent, després del partit que ens enfrontarà al Sevilla Atlético. Llegums cuits i secs, tonyina, oli, galetes, llaunes de conserva i altres productes similars seran ben rebuts per demostrar que a més de ser una excusa per passar-ho bé, el futbol també pot servir per ajudar a fer-lo.