Brian en acció

Amics, una vegada més repassem l'altra actualitat del nostre club, la que afecta a les penyes i especialment a la nostra.

Dijous a la tarda estàvem convocats tots el penyistes per comprar accions, amb aquest gest voliem donar suport a la campanya d'ampliació de capital, però certament aquest gest ha quedat petit davant el del nostre amic Brian, sí companys, des de dissabte el nostre club te un petit accionista de 9 anys nascut i que viu a més de 2200 quilòmetres de Girona, més concretament a Las Palmas de Gran Canaria, aquestes històries no seran mai portada de diaris però sí que fan més gran el futbol.

Divendres en Francesc Rebled va voler agrair personalment a totes les entitats que han col.laborat a repartir el munt de "targetes de la samarreta" amb un pica-pica a la sala vip de Montilivi allà ja hem quedat amb ell per a que aquest proper DISSABTE 15-2-14 A LES 14,30 HORES vingui a la nostra seu, al RESTAURANT 106 per fer un dinar i així tenir l'oportunitat de donar-nos a conèixer mutuament, tots el socis i simpatitzants de la penya esteu convidats a aquest acte, el preu del menú és de 8 euros. Us podeu apuntar al meteix restaurant abans de divendres o podeu trucar al nostre presi en Pepe al 677775142.

Encetàvem dissabte passat amb la visita a la nostra seu del president de la Penya Barbero Bailongo, aquesta penya del Girona fundada fa uns mesos i que ja te tots els papers en regla per poder-la considerar com oficial farà la seva inauguració aquest dijous a la Cafeteria Balmes, l'Enric Cabarrocas, el seu president, a part de convidar-nos a l'acte ens explicava que la seva seu és a la barbería d'en Joan Vila (el barbero bailongo) però els actes els faran a la cafetería.

A la tarda felicitàvem en Migue pels seus 201 partits amb la samarreta del Girona amb una pancarta situada al costat de la de la penya. No vam poder fer-ho amb una victória però després de la segona part feta per l'equip, l'empat el podem donar per bo.

A la grada es va poder veure molta més gent gràcies a l'efecte de les targetes, al nostre sector, després del gran èxit de la manta de la Silvia fa unes setmanes, aquesta vegada va ser la Kris qui es va voler afegir a "aquesta moda" i va portar una espectacular manta blanc-i-vermella que va servir per donar calor i color.

Encara diumenge alguns van tenir forces per gaudir d'una gran matinal de futbol sala al pavelló del Pont Major. Cara per les nostres jugadores del femení que van guanyar 7 a 3 i creu per l'infantil que a part de perdre 2 a 6 també va perdre el liderat a mans del seu rival, però com sempre diem, s'apren més de les derrotes que de les victòries i la de diumenge segur que els farà ser molt més forts.

Més nostre que mai

Amics, estem en un dels moments més importants de la història del nostre club, si l'any passat la vivíem en positiu i era molt important la teva presència a l'estadi, avui, quan les coses no estan sortint bé és quan més et necessita l'entitat i per això fem una crida per a que aquest dissabte torni a reventar Montilivi.
També, com que és molt important la teva veu per sentir el Girona més nostre que mai us animem a que vingueu el proper dijous a les vuit del vespre a Montilivi a comprar accions juntament amb els penyistes de totes les penyes del Girona F.C.. ës evident que tenir vot, tal i com estan repartides les accions no és important, però sí que és tenir veu ja que el fet de ser accionista et dona dret a ser escoltat a les assemblees d'accionistes.

Volem aprofitar aquest article per donar la benvinguda als nostres nous jugadors, Ortuño, Bruno, Cá i Tato de qui el nostre amic Óscar de Las Palmas ens ha parlat meravelles, aìxí com desitjar-li moltíssima sort a en Pere Pons en la seva nova etapa a l'Olot, esperant que torni ben aviat per ser una peça important al nostre equip.

Del repàs al cap de semana dir-vos que vam tenir un diumenge molt intens, al matí a Vilablareix vam assistir a l'empat del nostre Girona B, un punt que semblava un pas enrera però un cop vistos els resultats dels altres equips implicats en la zona noble de la taula pot valer el seu pes en or. Com podeu veure a la fotografía vam poder saludar al nostre president Francesc Rebled i al cap económic Ignasi LLeal.
A la tarda, el 106 es va tornar a convertir en el punt més gironista de la ciutat, la veu a tot drap d'en Papi ens narrava un meritós empat a un camp molt complicat.

Per acabar, dir-vos que ens ha fet molta il.lusió conèixer que els nostres amics Fenómenos Oscenses han rebut el Premio Afición en la gala que el Club Multideporte de Huesca va celebrar el passat 17 de gener, en Raul i la Natalia, en representació de la penya van recollir el premi.¡Enhorabuena amigos, los que os conocemos sabemos que os lo merecéis!.

En la nostra salsa

Amics, aquest ha estat un cap de setmana inoblidable per nosaltres, divendres a la nit el nostre secretari Fran es posava en contacte amb la penya de l'Eibar Eskozia la Brava i dissabte al migdia ja teniem  cinc dels seus 75 penyistes a la nostra seu per passar un  dia meravellós. Vérem fer un dinar explèndit on es va cantar, brindar pels nostres clubs i penyes i intercanviar diferents obsequis. Us hem de dir que ens ha fet especial il.lusió que aquesta trobada hagi sortit resenyada al Diari de Girona.

Una mica abans de la seva arribada també vam tenir el plaer de rebre a l'utiller i el delegat de l'equip armer, no es van voler perdre la tapa de calamars que tan bé els hi havia parlat el nostre delagat Javi Galiano, per una propera visita ha quedat pendent la tapa d'orella, una de les especialitats del Restaurant 106, es van sentir molt a gust a casa nostra i  com a mostra del seu agraiment a l'estadi ens van regalar un banderí del club que va recollir en nom de la penya en Manolo, propietari del restaurant.

A l'estadi vam veure un Girona amb molta més "xispa" en atac que en partits anteriors, cosa que juntament amb el debut prometedor de "cartucho Ortuño" com li diu l'Iñaki, ens fa ser força optimistes.

El dia no podía acabar d'una altra manera, després del partit vam fer el "tercer temps" amb els amics eibarresos un altre cop a la nostra seu. Entre abraçades ens vam acomiadar desitjant-nos tota la sort pels nostres clubs.

Per acabar dir-vos que divendres vam fer entraga a en Jaime Marsal, pastor de l'esglèsia evangelista de la Pólvora II i també conegut com el "presidente del pueblo" del barri de Vilarroja dels 25 menús del Burguer King de la gent que va venir a Saragossa amb nosaltres i no els han reclamat per a que persones necessitades de la seva comunitat els facin servir. Aquesta iniciativa ha agradat molt a AFICIONES UNIDAS i ho han fet saber a totes les federacions de penyes de l'estat. 

La vida és així

Aquest cap de semana el començàvem ahir al 106 tallant una part del pernil que va aconseguir aquest Nadal el nostre vocal Garru en la panera sortejada pel restaurant. va ser una prèvia magnífica pel partit contra l'Alavés. Del matx ens podem quedar amb el resultat: a final de temporada baixar o entrar a la promoció d'ascens és qüestió d'un punt i el d'ahir era un dels típics partits que si no pots guanyar com a mínim no pots perdre. Els dos punts aconseguits aquestes últimes dues sortides seran molt bons si guanyem a l'Éibar.

A nivell de penya us hem de recordar que els que vau anar a Saragossa teniu a la vostra disposició a la nostra seu els tiquets per anar a Burger King i degustar el Menú Whopper LFP de franc. Com que els tiquets caduquen el 27/01/2014, la junta de la penya ha decidit que els tiquets que no es recullin abans de divendres es donaran a una entitat benèfica perquè siguin aprofitats per persones que ho necessiten.

També a nivell de penya us hem de dir que aquest matí hem anat una quants membres a veure el Girona-Barça de juvenils. Tot i el desfavorable resultat de 0-5, ha sigut una gran alegria trobar-nos amb gent igual de folla pel futbol que nosaltres com en Javi García, que en els nostres anys a Tercera feia gaudir a Montilivi de la seva classe defensant els colors del Girona.

 

Per altra part, també ens hem trobat amb la desagradable sorpresa de que hi ha gent que es pensa que el viatge abortat a Vitoria l'havíem anunciat i organitzat nosaltres. LA PENYA IMMORTAL GIRONA RESPECTA A LA PREMSA I A TOTS ELS SEGUIDORS DEL GIRONA FC: LA NOSTRA CREDIBILITAT NO ENS LA JUGUEM ANUNCIANT UN VIATGE INEXISTENT NOMÉS PER TENIR AFANY DE PROTAGONISME. No volem dir ni el nom de la persona que es fa dir president d'una penya que no existeix ni el nom de la mateixa, que només aparareix en una pancarta (no el trobareu a cap paper que comporti cap responsabilitat). El nostre bloc no es pot embrutir ni donar més publicitat a una mala persona, però és aquesta "penya" (si es que se li pot dir així) la que ho va anunciar i estem segurs que si al seu president no li dieu que l'hem enxampat per internet gràcies a l'Isaac Navarra que va anunciar per Twitter que el desplaçament fantasma havia estat cancel·lat, encara us dirà que hi van anar uns quaranta.

 

En fi, fa ràbia que encara haguem de donar explicacions per un mort que ens han col·locat, però bé, com diu en Papi al seu article d'avui, la vida és així, per molt que vulguin embrutar el nostre nom nosaltres soms seriosos i bona gent. Potser per això hem superat els 106 socis a la penya, número de carnet amb el que hem volgut fer un petit homenatge a unes persones meravelloses: les Maris, en Toni, en David, en Manolo... tota la família del 106 que també ens ha acollit a casa seva. En Manolo, en representació de tots ells, avui ha recollit el carnet que acredita el Restaurant 106 com el soci 106 de la Penya Immortal Girona.

Folls pel futbol

Amics, si la setmana passada estiràvem les orelles a la directiva per un detall com és no obrir més d'un torn al Gol Sud, aquesta l'hem d'aplaudir per una altra qüestió petita però que és d'agrair: aquesta tarda tots els accionistes estem rebent un certificat que acredita el número d'accions que tenim. Sembla una cosa lògica però fins a dia d'avui no l'havíem tingut. Esperem que aquest sigui el començament d'una nova etapa al nostre club on el sentit comú imperi a l'hora de pendre decisions.

I es que aquesta setmana sembla que comenci a capgirar la situació del nostre Girona. Esportivament parlant, a la nostra seu, el 106, vam veure un dels partits més complerts dels nostres jugadors. Ara cal que contra l'Alavés, un rival de la nostra lliga, donguem la mateixa imatge i que a més vingui acompanyada d'un triomf.

 

Per cert, algunes persones ens han preguntat per què no hem organitzat desplaçament a Vitòria. La veritat és que ho havíem estudiat però crèiem que era totalment inviable. Quan anunciem a bombo i platerets un desplaçament, el fem amb el màxim de respecte cap a vosaltres i cap als mitjans de comunicació que sempre es porten molt bé amb nosaltres i donen la notícia i per aquest motiu nosaltres no podem jugar amb la seva bona fe. Quan anunciem un desplaçament és perquè ja tenim un número de viatgers prou important del nostre nucli dur com per no córrer el risc de fer un ridícul espantós suspenent el viatge. La credibilitat és un valor de la nostra penya i no la podem perdre. Ens agrada la festa però som seriosos quan ho hem de ser.

Per acabar dir-vos que, com els nostres amics Folls del Nord, nosaltres també estem folls pel futbol, diumenge ens vam aplegar uns quants immortals a Vilablareix per presenciar el debut d'en Miguel Ángel a la banqueta del B. Va ser un bon partit contra un gran líder que va acabar guanyant-nos per la mínima, però com deia en Raúl Arjona al final del matx, partits com aquests ens faran ser més grans.



No és la "Play" però tampoc és carbó

Amics, arriba un 2014 ple d'il·lusions, tot i que des del club hi hagin símptomes de resignació. No és gratuïta aquesta afirmació, ja que no és de rebut que després d'haver repartit invitacions a dojo (cosa amb la que no estem en desacord quan es fa en moments idonis com aquest), una de les conselleres, l'Olga, li ha dit "hacemos lo que podemos" a un dels socis del Girona de tota la vida quan se li ha queixat perque només hi havia un torn obert al Gol Sud. Ni molt menys és així, si en anteriors partits hi havien dos o tres torns oberts, en aquest partit hi han menys perquè no s'ha fet tot el que s'ha pogut o perquè des de la mateixa directiva no s'ha cregut que l'aficionat respongués. Molts pensareu que si només hem estat 2.700 persones a Montilivi, la directiva tenia raó, sí, però també sabien que la quantitat destinada a l'obertura i control d'accessos és "pecata minuta" dins del deute del club i que aquesta mesura només perjudicaria als pocs fidels que encara estem mal acostumats a sentir Montilivi com casa nostra i arribar al moment just com arriba qualsevol vailet a casa seva quan ha quedat amb la família.

I no ens resignem, la gent tornarà a venir a Montilivi perque tanim uns grandisims jugadors que ho donen tot pel nostre club, si es pot fitxar, segur que amb la capacitat de l'Oriol i el gironisme dels actuals integrants de la plantilla, l'èxit estarà assegurat.

A nivell de penya, com a president, us puc dir que estic molt i molt orgullós de tenir al meu cantó persones com en Rafel, en David, la Margarita o ara en Josep ("Garu" pels amics immortals) nou membre de la junta i principal acord de l'última assemblea de la penya celebrada el dia 28 de desembre on també van aprovar-se els comptes presentats.

Després de l'assemblea, "la nineta dels meus ulls" a dins de la directiva de la penya, el nostre secretari "Franchu" va ser el mestre de cerimònies, speaker i principal promotor per aconseguir que la nostra primera QUINA DE NADAL DE LA PENYA IMMORTAL GIRONA  hagi estat un gran èxit. 

I és que amics, aquest 2014 serà ple de somriures i estem començant a viure-ho ben aviat. Un dels seguidors de la Ponfe no s'ha volgut perdre la visita a un dels santuaris del futbol espanyol, la nostra seu, i hem compartit el millor de tots nosaltres que és un dessig de fortuna mútua i el més gran dels nostres somriures. Ah! Tampoc ens podem deixar el de la Sandra i el dels pocs que quedàvem a l'estadi quan s'ha fet la foto que encapçala aquest article.

 FELIÇ 2014, AMICS! QUE EL SOMRIURE US ACOMPANYI!