Això és seriós

Triomf a la Nueva Condomina, l'estadi d'un Real Murcia que ha començat la temporada mirant amunt i amb ganes de lluitar per les sis primeres places. El Girona ens està sorprenent fins i totals que més fe hi tenim, afronta fins i tot les missions més complicades sense por a prendre riscos i de moment n'està sortint força ben parat. Els partits fora de casa tots sabem que no són la nostra especialitat, però en aquest tram inicial de la Liga Adelante hem aconseguit puntuar en moltes visites i fins i tot endur-nos els 3 punts en dues ocasions (comptant que només portem 6 matxs lluny de Montilivi, no està gens malament).

El capità Mallo va respondre a la perfecció a les aproximacions d'un conjunt grana que no es va deixar guanyar amb facilitat, però el Girona se les va empescar per posar-se per davant en el marcador al començament de la segona meitat, després d'una jugada de classe de Juanlu Hens que va rematar Benja fent que la pilota entrés plorant. Això va obligar al Murcia a obrir-se molt més i va permetre als gironistes tenir bones oportunitats al contraatac que podien haver significat més gols. Al final victòria per 0 a 1, que val el mateix que si es guanya per 5.

A la penya, a part de seguir plegats el partit per la ràdio com fem habitualment, també vam tenir el nostre particular final de fires. Divendres vam celebrar el segon dels actes preparats per Sant Narcís, l'entrega dels premis als guanyadors del Concurs de Fotografia del 20è Aniversari de la Penya Immortal Girona. Vam comptar amb la presència de la cap de la responsable de l'àrea social del Girona FC, la nostra amiga Joana Egea, que formava part del jurat juntament amb el fotògraf professional Antoni Carrera, "Karris", i el vocal David Fernández en representació de la nostra associació. El tercer premi, una bufanda de la Penya Immortal, va ser per Juan Manuel Guerra i la seva simpàtica fotografia "Animals immortals" en la que hi sortia la seva gossa Lupita i un peluix molt gironista. El va recollir per ell la seva mare, la nostra sòcia i "primera dama" Maria del Carmen Moreno. En segon lloc va quedar classificat en Javier Rina per la seva obra "Los inmortales también mean", una instantània molt popular entre els socis de la penya que en mostra un seguit d'ells exhibint els nostres colors en un lavabo camí de Tarragona i per la que va rebre una samarreta signada per Marcos Tébar i Dani Mallo. Finalment va ser el torn del guanyador del concurs, Charlie Soto, president de la Peña Deportivista de Barcelona, que ens va fer arribar una fotografia que porta per títol "Més que un sentiment gironí-deportivista" en la que es veia un moment de germanor entre els components de les aficions blanc-i-vermella i blanc-i-blava en la visita del Dépor a Girona de la temporada passada. El nostre tresorer Rafael Baone va recollir en nom seu la pilota signada per la primera plantilla del Girona FC i li farà entrega de la mateixa quan visitem Barcelona per enfrontar-nos al filial blaugrana el 22 de desembre. La nit va acabar amb un aperitiu ben regat amb les clàssiques sangries del Bon Ibèric i alguns dels membres de la penya fent una visita a les barraques.

L'altre punt d'interès d'aquest darrer cap de setmana va ser a Sevilla. Allà hi va tenir lloc el 5è Seminari Nacional de Penyes organitzat per Aficiones Unidas - AFEPE al que va assistir en representació de la Penya Immortal Girona el nostre secretari Francisco Javier Lara. Aquesta associació agrupa a penyes de futbol de tota Espanya per compartir experiències, passar-ho i tractar de fer sentir la veu de l'aficionat en el món del futbol. Gràcies als amics de la Federació de Penyes del Gimnàstic de Tarragona, el seu secretari José Hidalgo es va posar en contacte amb nosaltres i hem entrat a formar-ne part. El seminari va tenir diverses xerrades amb representants d'àmbits diversos del nostre esport: els coordinadors de seguretat de Betis i Sevilla, que ens van explicar els operatius per evitar la violència als estadis, l'exàrbitre Ramírez Domínguez, que va a donar a conèixer la nova campanya pel joc net que s'està impulsant des del futbol de base, l'àrbitre en actiu de Primera Paradas Romero, representants de Google que ens van presentar una nova plataforma social per a penyes...

També hi va haver temps per fer una visita al Sànchez Pizjuán (les xerrades es van fer a la sala de premsa) i per a un gran sopar de germanor en el que els assistents van intercanviar experiències i en el que des de la directiva de Aficiones Unidas - AFEPE es va fer un homenatge a destacats membres de les federacions de penyes del Recreativo de Huelva i del Córdoba. Com a anècdota dir que en Fran va compartir taula amb en Jorge, fill del nostre amic Baldomero que ens va visitar l'any passat, que acudia com a representant de la Federación de Peñas de la UD Almería. Anem on anem, els immortals hi tenim amics.

Diumenge va tenir lloc l'assemblea de l'associació, en la que es van donar idees amb molt de suc, com ara l'inici d'una campanya, promoguda des de la Federación de Peñas del Getafe CF i que s'estendrà per tots els camps de la LFP, per protestar pel menyspreu a l'aficionat que s'està donant darrerament al món del futbol, amb horaris esbojarrats, preus elevadíssims (per sort no a Girona) i tot un seguit de circumstàncies que estan afavorint que cada cop es vegin més seients buits als estadis espanyols. Properament en tindreu més notícies. Els companys de la Federación de Peñas Osasunistas van instar també a rellançar el Congrés Nacional de Penyes, una gran festa a la que assisteixen penyistes de tot el país per compartir la seva passió pel futbol i que s'han ofert a organitzar. No dubtem, per l'empenta que van demostrar, que seran uns bons amfitrions. Entre d'altres propostes, també es va aprovar un protocol de contacte entre penyes a l'hora de fer trobades entre aficions, quelcom força interessant per a nosaltres que en fem tantes.

L'experiència va ser molt positiva i enriquidora, així que apostarem per col·laborar al màxim amb Aficiones Unidas - AFEPE, a la que agraïm la invitació. A partir d'ara, un dels granets de sorra per enfortir el paper dels aficionats en el futbol serà gironista.

Fortilivi

Aquesta entrada ha trigat a fer-se, però hi ha una bona raó: bé carregada de notícies relacionades amb la penya, que ha viscut uns dies d'activitat molt intensa que deixen clar que la seva salut com a entitat és ben robusta. Sent les dates que són, potser és cosa de Sant Narcís... qui sap?

Tot va començar divendres passat amb la inauguració de l'exposició fotogràfica "Ull de turc", d'Antoni Carrera i Dani Verdaguer. Les parets del Bon Ibèric van quedar decorades amb un bon grapat d'instantànies que recullen diversos moments d'un viatge realitzat pels artistes a Turquia, en el que van aprofitar per mostrar-nos el país otomà des d'un altre punt de vista, proper a la quotidianitat i a la seva part més rural. Gairebé una trentena d'immortals i amics ens vam reunir per escoltar les explicacions dels artistes sobre la seva obra i fer-los-hi un homenatge mitjançant l'entrega de dues bufandes. El nostre amic "Karris" va correspondre aquest gest regalant-nos un original quadre pintat  per ell mateix en el que es recordava la temporada 2008/2009, la primera d'aquesta nova època del Girona a Segona Divisió després de gairebé mig segle. Us recordem que l'exposició es podrà visitar encara fins el 9 de novembre al número 3 del Carrer Pamplona.

Diumenge arribava el gran dia, tocava tornar-nos a reunir amb el nostre equip i ajudar-lo des de la graderia a aconseguir una altra victòria. La tarda anterior la vam dedicar a retallar confeti per poder celebrar els gols gironistes com calia. El partit va ser un reflex d'aquesta tasca: la bona feina al llarg de la setmana als entrenaments va donar resultat durant el temps de joc. Esperem que aquesta dinàmica s'allargui molt i segellem aviat el passaport per participar en una nova edició de la Liga Adelante (com a mínim).

I es que aquest Girona de Rubi està fent realitat el desig de molts aficionats blanc-i-vermells d'ençà que vam pujar: fer de Montilivi un fortí. Ser un conjunt potent a casa, que no deixi escapar punts tontos, és la base per aspirar a qualsevol cosa i també al nostre primer objectiu, la permanència. Hem aconseguit 5 victòries consecutives a casa (rècord històric del club a la categoria), som l'equip més golejador de Segona i a més contra el Numancia vam demostrar que no només funcionem amb el vent a favor. Sabem remuntar. Memorable el darrer tram del partit, amb l'estadi fent novament la onada. Toquem de peus a terra, sí, però gaudim. Som, una setmana més, quarts.

 

La tercera parada d'aquestes maratonianes jornades va tenir com a escenari les Fires. El Girona FC ha aparcat aquests dies a la rotonda del rellotge, prop dels jutjats, un autobús anglès de dos pisos blanc-i-vermell en el que es promociona l'equip i hom es pot fer soci, comprar marxandatge o fotografiar-se amb membres de la plantilla. La Penya Immortal Girona va ser convidada a anar-hi dilluns, dia de Sant Narcís, i vam aprofitar per repartir els nostres calendaris (que molts joves seguidors aprofitaven per agafar autògrafs dels seus ídols), anunciar els desplaçaments que tenim previstos i decorar el vehicle amb els nostres colors. 

També vam aprofitar per saludar Dani Mallo, Felipe Sanchón, Juanlu Hens, Javi Acuña, Marcos Tébar i David García, els futbolistes presents a l'autobús aquella tarda. Igualment vam tenir oportunitat de veure algun directiu, inclòs el president. Ens preocupen les darreres notícies sobre el fracàs de l'operació de venda del club i esperem que, com s'ha anunciat, no suposi cap problema per a la institució i la seva viabilitat.

Dimarts, uns quants socis de la penya van voler fer costat al Llagostera en un dia històric per aquest club i la població gironina a la que representa: l'enfrontament de Copa del Rei contra el Valencia que van acabar emportant-se els visitants per 0 a 2. Una bona manera d'establir llaços d'amistat entre els clubs de la província, més enllà de possibles rivalitats. No hi va faltar la nostra pancarta, com es pot veure a la foto.

Parlant de fotos, no us oblideu de que divendres a partir de les 20:30 hores tindrem l'acte d'entrega de premis als guanyadors del Concurs de Fotografia del 20è Aniversari de la Penya Immortal Girona. L'esdeveniment tindrà lloc a la nostra seu i hi haurà un petit aperitiu per viure tot plegats una estona tan agradable com la de divendres passat en la inauguració de l'exposició. Us deixem amb una imatge a la que no li cal entrar en concurs perquè ja ha entrat a la memòria de tot el gironisme, la de Raúl Valencia, exjugador blanc-i-vermell que va veure recentment truncada la seva vida a causa d'una greu malaltia. Descansi en pau.

Visitants

És una llàstima no emportar-te la victòria d'un partit en el que aconsegueixes posar-te 0 a 1 en el minut 83, però així de difícil és la Segona. Amb els números com a visitant que ha fet el Girona des de l'ascens, puntets com el de Huesca o l'aconseguit ahir a Miranda de Ebro perden el seu diminutiu. La línia d'esforç i seriositat no s'abandona i això és positiu. Els equips modestos no abaixen els braços com ho podrien fer davant un dels grans de la categoria, ens tracten de tu a tu i lluiten fins al final i per això és normal que succeeixin coses com les dels darrers minuts del matx d'ahir. Mirem endavant i treballem perquè ben aviat aquesta consideració. La setmana vinent contra el Numancia tindrem una bona oportunitat per aconseguir-ho.

Tot i no poder ser presents físicament a l'estadi d'Anduva per celebrar el gol de Javi Acuña i animar al conjunt blanc-i-vermell, sí que hi vam estar en esperit. En Roberto Santiago, redactor de la revista CDM que s'entrega en cada partit al camp del Mirandés, es va posar en contacte amb nosaltres per que participéssim en la secció "La opinión del rival", en la que pregunten a l'afició visitant com veuen la marxa del seu equip, les seves possibilitats de victòria davant els burgalesos i que els parlin una mica de les seves penyes. Gustosament vam accedir a col·laborar i el nostre secretari li va fer arribar un escrit. A través de la foto que ens va enviar el twittero gironista David Aurich (al que donem des d'aquí les gràcies) des de la seva localitat a la graderia de l'estadi castellà, l'hem pogut veure publicat. Muchas gracias a Roberto y a la revista CDM por esta oportunidad. Nos enorgullece poder ser, de alguna manera, embajadores de nuestra afición allá donde el Girona va.

La visita del Girona al Mirandés no va ser l'única del dia. A la nostra seu, on un grapat d'immortals ens vam agrupar per escoltar la transmissió del partit per la ràdio, vam comptar amb la d'una de les figures més rellevants de l'actualitat gironista en els darrers dies: Dani Alonso, un dels caps visibles del grup d'empresaris gironins que està ultimant la compra del club a la societat liderada per Josep Delgado.  

En Jordi, un comercial del club coneixedor de que el millor lloc per seguir el partit entre seguidors del Girona és el Bon Ibèric, el va portar a passar la tarda amb nosaltres. Vam fer un bon berenar, al nivell que l'ocasió exigia, i vam vibrar quan el nostre davanter paraguaià favorit ens deixava els tres punts a tocar. La decepció del gol del Mirandés no ens va fer perdre la moral per la bona marxa de l'equip i per les positives impressions que vam extreure de la xerrada amb el que està cridat a ser un dels homes forts de la institució en els propers temps. En Dani ens va confirmar que la compra està tancada a falta d'alguns petits tràmits i que no hi ha lloc per a la preocupació. Confiarem en la seva paraula.

Aquesta darrera imatge, que capta el moment en que estàvem celebrant el gol d'ahir, destil·la essència immortal i gironista pels quatre cantons, com també ho fan les que ens han començat a arribar ja pel Concurs Fotogràfic del 20è Aniversari. Fins el dia 29 d'octubre ets a temps d'enviar-nos la teva foto relacionada amb el Girona FC amb el seu corresponent títol a immortalgirona@gmail.com. Ja en tenim exposades unes quantes a l'àlbum virtual de la nostra pàgina de Facebook. Anima't a participar, hi han en joc una pilota signada per la primera plantilla i altres premis relacionats amb el nostre equip!    

Quin regal!

Quan vam bufar les espelmes del pastís d'aniversari vam demanar una victòria, però el Girona sap que 20 anys no se celebren cada dia i va acompanyar-la d'un autèntic recital ofensiu que ens va fer vibrar a tots i ens situa quarts a la classificació de la Liga Adelante. El Recre va ser esborrat del camp per un equip en estat de gràcia, amb el 2n millor atac de la categoria, una mitja molt atrevida i una defensa ferma. L'equip encara ara la visita a Miranda de Ebro amb la possibilitat de sumar 20 punts que en la temporada 2011/2012 ens van costar sang, suor i llàgrimes d'aconseguir. Rubi està fent bona feina i no passa desapercebut ni pels grans (es rumorejava que l'Espanyol podria estar interessat en que ocupés la banqueta perica).

TV Girona, assabentada de l'acte que havia tingut entre setmana, ens van entrevistar en diversos moments del partit i els moments posterior per al programa "Tot Rodó" que presenta Francesc Sànchez Carcassés. Ens van filmar cantant, socis de la penya com l'Álvaro, l'Óscar i en Jota van dir la seva, va parlar el president Pepe Sierra i fins i tot la vicepresidenta Margarita va protagonitzar la frase del dia. Ha estat un aniversari mediàtic, sens dubte. 

Ni més ni menys que 5 gols (per tercer cop aquesta temporada) va aconseguir el conjunt blanc-i-vermell. L'ambient, tot i l'habitual fredor de Montilivi durant molts minuts, va ser un dels millors de la temporada. L'assistència, que esperem que segueixi creixent a l'estadi gironista, va ser d'uns 4.200 espectadors, el que certament va ajudar a que la nostra insistència en fer la onada tingués èxit i que alguns dels nostres càntics estiguessin més acompanyats del que és habitual. Ens sorprèn que amb un inici de lliga tan bo a la gent li costi expressar la seva alegria: havent patit de la manera que vam patir durant el campionat passat, cada partit guanyat amb aquesta solvència ha de ser una festa. S'ha de viure el moment, com en els darrers minuts del matx de diumenge!

ATENCIÓ: CANVI DE TEMÀTICA DE L'EXPOSICIÓ A PETICIÓ DE L'ARTISTA, DISCULPEU LES MOLÈSTIES.

Seguint amb el 20è aniversari al que fèiem referència al començar, recordem que per Fires tindrem dues activitats relacionades amb ell: el ja esmentat Concurs de Fotografia (pel qual us animem a enviar les vostres fotografies amb un títol a immortalgirona@gmail.com abans del 29 d'octubre) que decidirà el seu guanyador el dia 2 de novembre, i una exposició artística a càrrec del nostre amic fotògraf Antoni Carrera, Karris, i Dani Verdaguer que tindrà lloc al Bon Ibèric del 26 d'octubre al 9 de novembre. Aquesta mostra en principi estava previst que fos de temàtica futbolística i es titulés "D10S", però finalment a petició dels artistes l'hem canviat per la mostra "Ull de turc", una visió de Turquia mitjançant una interessant fusió de la fotografia convencional i l'art digital, també anomenat "DgArt", del qual en Toni n'és un dels màxims exponents.

Ens omple de satisfacció sentir-nos partícips de les festes de Sant Narcís, de la vida de la ciutat que ha vist passar aquests anys de victòries i derrotes plenes d'essència immortal. Per això ens fa especial il·lusió aparèixer al programa de Fires editat per l'Ajuntament i serà repartit a les bústies dels gironins. Trobareu les nostres activitats a les pàgines 34 i 46.       

Per uns altres 20

La de dijous va ser una nit màgica, una d'aquelles en les que vam tornar a viure el millor d'aquesta penya i la manera que ha tingut de viure el futbol. A part d'una nombrosa representació dels nostres fidels socis, molts companys d'aficions d'altres equips van voler fer-nos costat en l'acte que commemoràvem que han passat ja 20 anys des que un grapat de gironistes decidissin seguir al Girona a verdes i madures. Unes 45 persones vam gaudir d'un deliciós sopar al Restaurant El Cabrit de la Carretera Barcelona.

Entre els assistents vam comptar amb representació del Girona FC (el president Joaquim Boadas, la responsable de l'àrea social Joana Egea i els jugadors de la primera plantilla Dani Mallo i Chus Herrero), de l'Ajuntament de Girona (el regidor de seguretat, mobilitat i via pública, Joan Alcalá), de la Penya Guíxols - Costa Brava, de la Peña Madridista Girona, de la Peña Cadista "Los Condenaos" de Pineda de Mar i de la Penya Blanc-i-Blava de Girona. Molts altres companys es van excusar per no poder assistir per motius laborals i familiars, però ens van expressar les seves felicitacions cordials per aquestes dues dècades d'existència.

Quan vam acabar l'àpat (deliciosa com sempre la carn a la brasa del Cabrit), inclòs un pastís d'aniversari caracteritzat per l'ocasió, va arribar l'hora dels parlaments i reconeixements. El nostre president, Pepe Sierra, va agrair als presents la seva assistència i va subratllar que mantenir viva i amb empenta una associació d'aquest tipus durant tant de temps és quelcom poc freqüent en el futbol espanyol i fins i tot a nivell mundial, i que si s'ha pogut fer és gràcies a tots els amics i amigues que n'han format part des del 1992. Seguidament es va procedir a l'entrega d'un petit present a les penyes que ens van acompanyar (que van ser amablement corresposts) i als representants del consistori gironí i del club. 

Joan Alcalá va destacar la gran tasca de cohesió social d'entitats com la nostra, unint a gent que defensa diferents colors per sol fet de compartir una afició. El president gironista, per la seva part, va assegurar que el seu avi Albert de Quintana, un dels fundadors del Girona FC, de ben segur que estaria orgullós de saber que aquella petita institució que va fundar el 1930 amb uns amics arribaria a tenir un grup de seguidors que arribés a complir 20 anys de vida. El capità Dani Mallo, en representació dels seus companys d'equip, va expressar el seu agraïment pel suport que els membres de la Penya Immortal donem a l'equip tant a casa com en els desplaçaments als que assisteixen i ens va instar a seguir així i no defallir.   

Un dels moments més emotius ens el va brindar un dels socis més participatius de la Penya Immortal, un d'aquells que no se'n perd cap i sempre que pot està disposat a donar un cop de mà: Josep Garolera, el nostre amic de Santa Coloma de Farners. En Josep va encarregar dues plaques d'homenatge per entregar per sorpresa als dos presidents que hem tingut els immortals al llarg de la nostra història, la Margarita (que la nostra vicepresidenta va rebre amb molta emoció) i en Pepe. En les paraules prèvies a l'entrega, el secretari de la penya va voler destacar la gran feina del nostre actual president, que porta a la penya des de la seva fundació i ha lluitat com ningú per mantenir-la amb vida, "encomanant" el gironisme entre els seus amics com era el cas de molts dels que aquella nit érem allà.

D'aquesta manera, amb abraçades fraternals i brindis plens d'emoció per la bona marxa del Girona i per poder viure, com a mínim, uns altres 20 anys de Penya Immortal, es va donar per tancada l'agradable vetllada, desitjant que a mode de regal d'aniversari el Girona ens doni aquest diumenge el que més feliços ens fa: una victòria seva. Tots a Montilivi a animar en el partit contra el Recreativo!      

Els entrebancs no ens van espatllar el dia

La sortida en direcció a Huesca, prevista per les 8 del matí de dissabte des de Montilivi va començar amb un primer contratemps: un petit error va fer que l'autobús que ens van portar fos només de 20 places quan érem un total de 34 persones apuntades al viatge. Els companys de Girotransfer van reaccionar ràpidament i ens en van portar un de 55 des de la seva central de Riudellots. Mentre l'esperàvem vam aprofitar per anar arrencant el que seria un dia ple de bon humor amb les primeres fotografies de grup, acudits...

Quan portàvem menys d'una hora de camí, nou obstacle: embús monumental a l'autopista a causa d'un accident. Vam estar gairebé 40 minuts sense moure'ns, però esperem que valgués la pena per evitar que els ocupants del cotxe afectat prenguessin més mal gràcies a la resposta de la policia, els serveis mèdics i els bombers. Un cop de nou en ruta, vam procedir a realitzar el ja clàssic sorteig d'un pernil entre tots els assistents que van voler participar, resultant guanyador en Laureano Buger, que ens acompanyava per primer cop en un viatge organitzat per la penya i segur que guardarà un gran record de la seva estrena.

En arribar al nostre destí, vam ser rebuts amb els braços oberts pels nostres amics de la Peña Fenómenos Oscenses. La bona relació sorgida entre ambdós grups de seguidors és forta tot i la distància, i bona culpa en tenen el seu president Fernando i la resta dels seus membres, que en aquests cinc anys de trobades han donat una lliçó del que significa viure el futbol i el que l'envolta. El dinar de germanor es va celebrar en un club de tenis situat a escassos metres de l'Alcoraz. Vam tornar a viure un petit entrebanc en la bona marxa general del dia amb el primer plat, que es va quedar curt per a tants com érem. Per sort, els nostres amfitrions van demostrar ser gent amb recursos i tothom va poder disposar d'una alternativa i completar l'àpat. No va faltar la clàssica cerimònia de l'Ascendere, un brindis molt peculiar que ja és tradició cada cop que ens reunim blaugranes i blanc-i-vermells, ni tampoc la visita de reperesentants del club a l'hora dels cafès. En aquest cas van tenir el detall d'apropar-se a interessar-se per la marxa del viatge el president Joaquim Boades i Dani Alonso, un dels caps visibles del nou grup empresarial que aquesta setmana es farà amb el control del paquet majoritari de les accions del Girona FC. Des d'aquí volem desitjar la millor de les sorts als nous propietaris i agrair a Josep Delgado i companyia (que no marxaran del tot) la seva tasca durant aquest temps al capdavant de la institució.

Del club de tenis vam anar a fer l'última a la reformada "Terraza del Alcoraz" un bar amb records del club aragonès per fer la prèvia que ja ens agradaria tenir a Montilivi. L'ambient que s'hi respirava era futbolero al 100%, molt recomanable per tothom que no hi hagi estat. Un cop comprada l'entrada vam entrar al sector destinat als visitants i vam tenir la sort de ser immortalitzats per la premsa i sortir, segons ens han dit, diversos cops per televisió. Però del que estem més orgullosos és del suport que tant nosaltres com la resta de gironistes desplaçats en cotxes particulars no vam deixar sol a l'equip i el vam animar fins a quedar amb un prim fil de veu.

Del partit, doncs res que no se sàpiga ja, el penal fallat ens va pesar molt i el Huesca, tot i estar amb 10, comptava amb l'empenta de la seva afició i no ho va posar gens fàcil. Tot i això els homes de Rubi van tenir minuts de futbol-control magnífics i homes com Benja, Jandro o Felipe ens van regalar fantàstiques individualitats. Al final un puntet més, que hem de procurar que contra el Recre es transformi en una ratxa de 7 dels darrers 9 possibles.

Aviat tindreu més fotografies del viatge al nostre Facebook. Passant ja a l'acció d'aquesta setmana, us recordem que la Penya Immortal Girona celebrarà aquest dijous dia 11 d'octubre al Restaurant El Cabrit de la Carretera Barcelona el sopar commemoratiu del seu 20è aniversari. Esperem comptar amb l'assistència del president i membres de la directiva del club, algun jugador del primer equip, representants de les penyes amb les que hem fet amistat al llarg d'aquestes dues dècades i, com no, amb tots els immortals que ens vulguin acompanyar, ja que ells han estat els autèntics protagonistes de la historia de la nostra entitat. L'emotiu acte tindrà lloc a partir de les 22 hores (recordem que divendres 12 és festa, així que no hem de patir per si es fa tard) i el cobert tindrà un preu de 20 €. Us esperem a tots en la nostra festa d'aniversari!