Canvi climàtic?

Després del hat-trick de Christian Stuani contra el Lugo, els gironistes començàvem a pensar que el nostre equip estava, com diuen els anglesos, on fire. Però un cop acabat el matx de Los Pajaritos ens vam quedar una mica freds. Gairebé tant com els jugadors durant els 90 minuts sobre la gespa soriana. La bona ratxa des de l'arribada de Josep Lluís Martí va trencar-se. No podia ser eterna, ho sabem, però esperem poder tancar l'any amb una victòria contra el Mirandés que ens faci recuperar el clima d'optimisme en el qual ens havíem instal·lat. A més de les vicissituds del Girona, en aquesta entrada tractarem, com sempre, l'actualitat de la Penya, que té com a plat fort la nostra participació al torneig de futbol 7 amb el qual es commemorava el X Aniversari de la Peña Cordobesista Sangre Blanquiverde. En el joc vam posar la mateixa vehemència que posa la Greta Thunberg quan intenta convèncer al món d'una imminent apocalipsi, però pel que fa a resultats vam tenir si fa no fa el mateix èxit que ella a l'hora d'aconseguir que els polítics i experts reunits a la cimera de Madrid fessin quelcom més que passar quinze dies de luxe a la capital. Això sí, com no podia ser d'una altra manera havent-hi els immortals involucrats, respecte a passar-ho bé vam golejar.

Futbolísticament parlant el més brillant dels dos partits que ens ocupen, pels interessos del Girona, va ser el que ens va enfrontar al Lugo el passat 8 de desembre. Tot i que no es pot dir que existeixi una forta rivalitat, sempre hi ha un puntet més de ganes de superar als gallecs, protagonistes d'un dels dies més tristos de la nostra història recent. En aquesta edició del duel la balança la va desequilibrar el jugador que sense cap mena de dubte marca la diferència a la plantilla gironista, Stuani, el charrúa incansable, que amb tres gols va emportar-se la pilota a casa i una ovació com poques vegades es recorda a Montilivi. L'estadi gironista té un nou ídol i prova d'això són banderes com la que es va poder veure a la nostra zona cada cop que el davanter uruguaià enviava una pilota al fons de la xarxa. El triomf i el bon temps, amb un sol que feia goig i una temperatura agradable per estar en ple hivern, va afavorir que es visqués una jornada ben agradable. A la prèvia hi va haver immortals que van aprofitar per fer-se una foto amb l'enorme arbre de Nadal decorat amb boles blanc-i-vermelles que el club munta a la fan zone que s'instal·la al pàrquing de Gol Nord en la majoria de partits disputats a casa. És un encert el fet de comptar amb un punt de reunió per fer petar la xerrada i prendre una cervesa abans i després del futbol. Feia temps que es trobava faltar quelcom així, que ajudés al gironisme a socialitzar i fer comunitat. Quan les coses es fan bé també s'ha de dir. Del viscut a la graderia, destacar que després de força temps d'absència, va tornar-se a sentir a la graderia l'irrintzi del Girona que el nostre amic Iñaki interpreta amb la seva potent veu.

Déu ens ha beneït amb un talent futbolístic menor al d'Stuani, com vam poder comprovar amb l'actuació de l'equip de la Penya al torneig dels nostres amics de Sangre Blanquiverde. La competició va celebrar-se el 6 de desembre al camp de futbol de Torre Romeu, a Sabadell, i va comptar amb la participació, a més dels amfitrions i de nosaltres, de la Peña Cadista Per Sempre Cádiz, la Peña Sevillistas en Barcelona (reforçada amb integrants de la Peña Sevillista La Giralda de Sant Andreu de la Barca), la Peña del Granada CF en Barcelona i la Peña Culturalistas en Barcelona. A primera hora del matí un autocar tripulat per una vintena de valents immortals, entre jugadors i espectadors, van enfilar el camí de terres vallesanes. En David Tena va erigir-se com a entrenador-jugador de l'equip, liderant a la nostra plantilla en un escalfament previ on algun que altre, a més de fer una exhibició de coordinació, ja va acabar un xic cansat. El primer partit va ser contra els amics del Córdoba, que l'amistat la van deixar per la part exterior del terreny de joc, ja que ens van golejar sense pietat per 8 a 2. Es va fer el que es va poder. Més igualat va ser el nostre segon i últim matx contra els representants de la Cultural Leonesa. Quan estàvem només un gol per sota al marcador, un penal fallat ens va privar d'empatar. Hauria estat una autèntica efemèride en el nostre historial de partits, però no va poder ser i una errada en la recta final va fer que el partit acabés 3-1. Malgrat això, i deixant les bromes de banda, expressar des d'aquí el nostre agraïment generalitzat dels socis a tots els jugadors que van defensar l'escut de la Penya Immortal, ja que el compromís i l'esforç van ser màxims fins i tot en aquells casos en els quals la tècnica o el físic no acompanyaven. El pavelló blanc-i-vermell va ser defensat amb dignitat. Molt digne va ser també l'organització, amb àrbitres, tandes de penals per evitar empats en el goal-average (en vam marcar algun!) i una bonica cerimònia d'entrega de trofeus i records. La final va enfontar en un interessantíssim partit a Sangre Blanquiverde contra els sevillistes, decidint-se el títol després dels llançaments des dels 11 metres. La copa de campió va quedar-se a casa, però totes les delegacions vam rebre uns bonics obsequis molt elaborats, com ara un diploma donant-los les gràcies per ser part de l'esdeveniment en el qual a part dels escuts de la penya local i la que rebia el regal, s'hi podia observar una imatge de la ciutat del club d'aquesta darrera. Hi va haver fotos de la Tacita de Plata, l'Alhambra... i en el nostre cas la típica imatge de Girona des del Pont de Pedra amb les cases de l'Onyar i les catedrals de fons. Compartides unes begudes i molt de bon humor amb tots els presents, vam menjar uns entrepans al bar del camp abans d'emprendre el viatge de tornada a casa, trajecte durant el qual vam assaborir les restes de les llaminadures Haribo que en Xavi Grabolosa ens havia regalat per compartir al llarg del dia amb els assistents al torneig. Llaminadures dolces com la sensació que un té després d'haver passat un dia rodejat de gent que viu el futbol amb la mateixa filosofia que tu: fer d'ell una festa per a tothom. ¡Muchas felicidades por vuestro aniversario y gracias por este maravilloso día, amigos de Sangre Blanquiverde!

L'altre partit que va disputar-se durant l'abast temporal d'aquesta crònica de l'actualitat blanc-i-vermella va ser el del 13 de desembre contra el Numancia a Soria. Jugant-se en divendres 13, el partit només podia anar de pel·lícula... de terror. Un grapat d'immortals va reunir-se al 106 per veure per televisió la que desgraciadament va ser la fi de la condició d'invicte del nou entrenador. El mejor escribano echa un borrón, que diu la dita, així que no perdem l'entusiasme. Qui tampoc volem que el  perdi és la María, una petita futbolista del CF Calvarrasa, a Salamanca, a la qual ha afectat una malaltia que l'obliga a estar-se en una habitació d'hospital, lluny de la seva passió: l'esport rei. La Federació de Penyes del Girona FC va sumar-se recentment a la campanya per donar-li ànims en la qual participen figures destacades del futbol espanyol i de l'esport i la vida pública en general. A través de Pere Cabañas, amic de la família, se li va fer entrega d'una pilota, una gorra i una samarreta del Girona signada pel primer equip amb l'objectiu d'ajudar-la a agafar forces per estar ben aviat corrent sobre la gespa dels camps de joc. Si ja pel simple fet de defensar els nostres colors és un orgull ser part de la Federació, amb iniciatives com aquestes ens sentim plenament realitzats: entre tots aconseguim que el gironisme mostri la seva cara més solidària.

Tanquem amb l'article amb una notícia que ens agradaria no haver de comentar. 2019 està acabant de manera trista, amb el traspàs de membres molt estimats de la comunitat penyista. Dilluns 17 va deixar-nos en Quim Alegret, expresident de la Federació de Penyes del Girona FC i que actualment encapçalava la junta directiva de la Penya Saltenca. Perdem un gran gironista en els dos sentits del terme: en el de fidel aficionat del club de la seva vida i en el d'habitant enamorat de la seva ciutat. Descansi en pau.