La cirereta del pastís a la temporada del debut del nostre equip a la màxima categoria del futbol nacional la vam posar amb la assistència com a part majoritària de l'expedició de la Federació de Penyes del Girona FC al Congrés Nacional de Penyes celebrat a Valladolid a finals de juliol. Abans, però, vam tenir acció a Gran Canaria en l'últim partit de lliga al que vam desplaçar una petita representació i al 106 amb l'homenatge al Girona 2006/2007 que va aconseguir l'ascens a Segona B.
La darrera jornada de la Liga Santander 2017/2018 va portar al Girona a les illes afortunades. En un partit en el qual Las Palmas s'acomiadava de Primera després d'una temporada força fluixa, l'equip de Pablo Machín va obtenir una última victòria amb dos gols del mundialista Stuani, que va acabar la campanya amb l'espectacular xifra de 21. Al llarg d'aquest assolellat cap de setmana de juny, la representació immortal va estar formada per en Pepe, en Javi, la Margarita i l'Isi, que van visitar, com no podia ser d'altra manera, al nostre amic Óscar i la seva família. L'Óscar, empleat de la Unión Deportiva, a més de fer-los de guia pels racons més exclusius de l'Estadi de Gran Canaria, els va portar a gaudir del bo i millor de la gastronomia local.
Després d'aquest homenatge pel cos i l'ànima, calia fer-ne un altre a un equip que s'ho mereixia de valent. Sense el Girona FC del 2006/2007 que va aconseguir l'ascens a Segona B en aquella eliminatòria davant de l'Alcalá, el nostre equip mai hauria iniciat el camí que el va portar primer a Segona després de mig segle i més tard a la sempre somiada Primera Divisió. Com a cloenda de la temporada, vam organitzar una sopar al 106 en el qual vam comptar amb la presència del tècnic que ocupava la banqueta blanc-i-vermella en el partit que vam guanyar per 1 a 2 al Virgen del Val, Javi Salamero, l'entrenador que va precedir-lo de juliol a febrer, Joan Carrillo, i un dels integrants d'aquella plantilla, Sergi Raset. Per acabar-ho d'adobar, altres històrics del gironisme com en Miguel Ángel Muñoz, la Joana Egea i en Ricardo Rodríguez ens van enregistrar-se en vídeo recordant la fita i saludant a la cinquantena de presents en la vetllada. També van acompanyar-nos l'Albert Mateos de l'àrea social del club, en Quim Alegret, nou president de la nostra Federació de Penyes i Manuel Vázquez i Cristóbal Sánchez, regidors de l'Ajuntament. Per aquell decisiu matx la Penya Immortal va encarregar-se d'organitzar l'autobús que va permetre que el Girona sentís l'escalf de la seva afició a terres madrilenyes. Moltes coses han canviat en aquests onze anys, però no la nostra fidelitat.
Com qui aprovecha que el Pisuerga pasa por Valladolid, a finals de juny vam aprofitar que el Congrés Nacional de Penyes de Futbol se celebrava a la ciutat castellana per anar-hi a visitar als nostres amics d'aficions de tot el país. Els integrants d'Aficiones Unidas - AFEPE van decidir que enguany la Federación de Peñas del Real Valladolid fos l'encarregada d'organitzar l'esdeveniment després de l'èxit de l'edició anterior a Granada. El bon record va fer que més d'una vintena de seguidors blanc-i-vermells s'animessin a formar part de l'expedició de la Federació de Penyes del Girona, la majoria d'ells immortals però amb presència també de gent dels Paparres i la Sant Narcís. Tot va començar el divendres 29 amb un dinar a la nostra seu, després del qual ens vam dirigir en autobús a Barcelona per agafar el vol que ens havia de portar a la capital de Castella i Lleó. Allà ens esperava l'Alejandro, el voluntari assignat al nostre grup per l'organització, per guiar-nos cap a l'hotel i enfilar cap a la Cúpula del Milenio, el pavelló futurista que va servir de centre neuràlgic del Congrés. En la benvinguda d'aquella nit cada federació de penyes va rebre una espècie de maniquí per fer-se fotos simulant portar l'equipació del seu equip, el nostre el tenen els amics del Villarreal i ens el portaran el pròxim cop que ens trobem. Parlant de trobades, no va faltar l'emoció de tornar a veure cares conegudes amb les quals hem passat moments fantàstics en els darrers anys com són les dels penyistes del Huesca, el Getafe o el mateix Valladolid, entre d'altres.
Dissabte al matí l'acte central del Congrés va celebrar-se al teatre Calderón de Valladolid, on vam sentir els discursos de les autoritats i els amfitrions. Des d'AFEPE va anunciar-se que el proper Congrés Nacional de Penyes es durà a terme a Madrid amb el suport de les federacions de Real Madrid, Atlético, Getafe, Rayo i Leganés. El president de la Lliga de Futbol Profesional va dedicar el seu parlament a anunciar-nos dues de les grans novetats d'aquesta temporada al futbol espanyol, el VAR i el calendari asimètric a la Primera Divisió. Un cop vam acabar d'escoltar aquestes paraules i el divertit monòleg de l'humorista Sergio Encinas, tocava un altre dinar multitudinari amb la resta de delegacions a la Cúpula. No va faltar detall: cada taula estava decorada amb globus dels colors dels nostres clubs. Quan vam tenir tots la panxa plena va ser el torn d'una de les activitats estrella de les jornades: la visita a les bodegues de vi de la zona. Guiats pels seus empleats vam poder veure les bótes on es deixa fermentar el fruit de la vinya i també fer un tast.
En les estones lliures vam tenir temps de degustar els plats i tapes típiques de la ciutat, però per la nit del dissabte vam apostar per un restaurant de cuina asturiana on ens van servir sidra, vieiras i cachopo. El motiu? La possibilitat de trobar-nos gairebé un centenar d'assistents al Congrés i seguir amb la marxa i el bon ambient. Zaragoza, Leganés, Tenerife... molts colors representats en un sopar de 10. Diumenge al matí, després d'una nit per recordar, el programa marcava que tocava visitar Zorrilla i allà que vam anar. L'estadi tenia algunes parts que estaven sent remodelades, però vam poder admirar el seu bon aspecte general i trepitjar la gespa d'un estadi que aquest any tornarà a veure el seu Real Valladolid a la Primera Divisió. Volem destacar l'excel·lent tasca duta a terme pels treballadors del club local en aquesta visita, molt atents i sense perdre el somriure en cap moment. Entre ells estava la Leticia, filla de l'Onésimo, el segon entrenador del Girona que en la seva etapa com a jugador va ser una de les grans estrelles del Pucela.
La gran cloenda d'aquest fantàstic Congrés va ser un últim dinar de germanor a la Cúpula, després del qual hi va haver l'intercanvi de records entre els organitzadors i la resta de federacions. En Pepe va participar en el seu últim acte com a president de la Federació de Penyes del Girona fent entrega del plat amb l'escut d'aquesta. En Garru el va acompanyar fent poble, la ratafia i les galetes de Santa Coloma no van faltar. Acabat el moment dels regals, tots els presents vam veure en pantalla gegant el partit Espanya-Rússia dels vuitens de final del Mundial. L'ambient va estar molt per sobre del joc de la selecció i el resultat, però el que compta és que ho vam passar molt bé i vam fer amics com la Marimar, una simpàtica cambrera que ens va atendre a la perfecció. La resta de treballadors i voluntaris de l'esdeveniment també van fer una feina d'alt nivell que cal reconèixer. En homenatge a tots ells vam obsequiar a l'Alejandro, el nostre responsable al llarg de tot el cap de setmana, amb una de les samarretes que vam fer per al grup. Poc després vam enfilar el camí de l'aeroport ben baldats però amb la motxilla plena de experiències que recordarem per sempre més.
Després d'aquest homenatge pel cos i l'ànima, calia fer-ne un altre a un equip que s'ho mereixia de valent. Sense el Girona FC del 2006/2007 que va aconseguir l'ascens a Segona B en aquella eliminatòria davant de l'Alcalá, el nostre equip mai hauria iniciat el camí que el va portar primer a Segona després de mig segle i més tard a la sempre somiada Primera Divisió. Com a cloenda de la temporada, vam organitzar una sopar al 106 en el qual vam comptar amb la presència del tècnic que ocupava la banqueta blanc-i-vermella en el partit que vam guanyar per 1 a 2 al Virgen del Val, Javi Salamero, l'entrenador que va precedir-lo de juliol a febrer, Joan Carrillo, i un dels integrants d'aquella plantilla, Sergi Raset. Per acabar-ho d'adobar, altres històrics del gironisme com en Miguel Ángel Muñoz, la Joana Egea i en Ricardo Rodríguez ens van enregistrar-se en vídeo recordant la fita i saludant a la cinquantena de presents en la vetllada. També van acompanyar-nos l'Albert Mateos de l'àrea social del club, en Quim Alegret, nou president de la nostra Federació de Penyes i Manuel Vázquez i Cristóbal Sánchez, regidors de l'Ajuntament. Per aquell decisiu matx la Penya Immortal va encarregar-se d'organitzar l'autobús que va permetre que el Girona sentís l'escalf de la seva afició a terres madrilenyes. Moltes coses han canviat en aquests onze anys, però no la nostra fidelitat.
Com qui aprovecha que el Pisuerga pasa por Valladolid, a finals de juny vam aprofitar que el Congrés Nacional de Penyes de Futbol se celebrava a la ciutat castellana per anar-hi a visitar als nostres amics d'aficions de tot el país. Els integrants d'Aficiones Unidas - AFEPE van decidir que enguany la Federación de Peñas del Real Valladolid fos l'encarregada d'organitzar l'esdeveniment després de l'èxit de l'edició anterior a Granada. El bon record va fer que més d'una vintena de seguidors blanc-i-vermells s'animessin a formar part de l'expedició de la Federació de Penyes del Girona, la majoria d'ells immortals però amb presència també de gent dels Paparres i la Sant Narcís. Tot va començar el divendres 29 amb un dinar a la nostra seu, després del qual ens vam dirigir en autobús a Barcelona per agafar el vol que ens havia de portar a la capital de Castella i Lleó. Allà ens esperava l'Alejandro, el voluntari assignat al nostre grup per l'organització, per guiar-nos cap a l'hotel i enfilar cap a la Cúpula del Milenio, el pavelló futurista que va servir de centre neuràlgic del Congrés. En la benvinguda d'aquella nit cada federació de penyes va rebre una espècie de maniquí per fer-se fotos simulant portar l'equipació del seu equip, el nostre el tenen els amics del Villarreal i ens el portaran el pròxim cop que ens trobem. Parlant de trobades, no va faltar l'emoció de tornar a veure cares conegudes amb les quals hem passat moments fantàstics en els darrers anys com són les dels penyistes del Huesca, el Getafe o el mateix Valladolid, entre d'altres.
Dissabte al matí l'acte central del Congrés va celebrar-se al teatre Calderón de Valladolid, on vam sentir els discursos de les autoritats i els amfitrions. Des d'AFEPE va anunciar-se que el proper Congrés Nacional de Penyes es durà a terme a Madrid amb el suport de les federacions de Real Madrid, Atlético, Getafe, Rayo i Leganés. El president de la Lliga de Futbol Profesional va dedicar el seu parlament a anunciar-nos dues de les grans novetats d'aquesta temporada al futbol espanyol, el VAR i el calendari asimètric a la Primera Divisió. Un cop vam acabar d'escoltar aquestes paraules i el divertit monòleg de l'humorista Sergio Encinas, tocava un altre dinar multitudinari amb la resta de delegacions a la Cúpula. No va faltar detall: cada taula estava decorada amb globus dels colors dels nostres clubs. Quan vam tenir tots la panxa plena va ser el torn d'una de les activitats estrella de les jornades: la visita a les bodegues de vi de la zona. Guiats pels seus empleats vam poder veure les bótes on es deixa fermentar el fruit de la vinya i també fer un tast.
En les estones lliures vam tenir temps de degustar els plats i tapes típiques de la ciutat, però per la nit del dissabte vam apostar per un restaurant de cuina asturiana on ens van servir sidra, vieiras i cachopo. El motiu? La possibilitat de trobar-nos gairebé un centenar d'assistents al Congrés i seguir amb la marxa i el bon ambient. Zaragoza, Leganés, Tenerife... molts colors representats en un sopar de 10. Diumenge al matí, després d'una nit per recordar, el programa marcava que tocava visitar Zorrilla i allà que vam anar. L'estadi tenia algunes parts que estaven sent remodelades, però vam poder admirar el seu bon aspecte general i trepitjar la gespa d'un estadi que aquest any tornarà a veure el seu Real Valladolid a la Primera Divisió. Volem destacar l'excel·lent tasca duta a terme pels treballadors del club local en aquesta visita, molt atents i sense perdre el somriure en cap moment. Entre ells estava la Leticia, filla de l'Onésimo, el segon entrenador del Girona que en la seva etapa com a jugador va ser una de les grans estrelles del Pucela.
La gran cloenda d'aquest fantàstic Congrés va ser un últim dinar de germanor a la Cúpula, després del qual hi va haver l'intercanvi de records entre els organitzadors i la resta de federacions. En Pepe va participar en el seu últim acte com a president de la Federació de Penyes del Girona fent entrega del plat amb l'escut d'aquesta. En Garru el va acompanyar fent poble, la ratafia i les galetes de Santa Coloma no van faltar. Acabat el moment dels regals, tots els presents vam veure en pantalla gegant el partit Espanya-Rússia dels vuitens de final del Mundial. L'ambient va estar molt per sobre del joc de la selecció i el resultat, però el que compta és que ho vam passar molt bé i vam fer amics com la Marimar, una simpàtica cambrera que ens va atendre a la perfecció. La resta de treballadors i voluntaris de l'esdeveniment també van fer una feina d'alt nivell que cal reconèixer. En homenatge a tots ells vam obsequiar a l'Alejandro, el nostre responsable al llarg de tot el cap de setmana, amb una de les samarretes que vam fer per al grup. Poc després vam enfilar el camí de l'aeroport ben baldats però amb la motxilla plena de experiències que recordarem per sempre més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada