diumenge, 18 de desembre del 2011

Un dia collonut

Aquest era el quart any que organitzàvem la trobada de germanor amb els aficionats del Gimnàstic, tercer a la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís (vagi per endavant el nostre agraïment al Centre Cívic i l'Associació de Veïns del barri), però podem dir que pel regust que ens ha deixat als immortals la d'enguany ha estat sens dubte la millor, tot i la complicada situació a la classificació en la que encara es troba el Girona.Des de bon matí, els membres de la junta de la penya ajudats per alguns socis van estar preparant ingredients, taules i cadires perquè tot sortís a la perfecció. Amb l'arribada de l'autocar dels seguidors tarragonins (uns 60 desplaçats en el viatge organitzat per la Federació de Penyes del Nàstic) l'alegria per retrobar velles cares conegudes es va ajuntar amb la gana i ràpidament en Ricardo Pacheco (el seu president) i companyia van començar a preparar-nos un gustós arròs amb carn que va fer les delícies de tots els presents. Els aperitius i el vi van córrer també a dojo per les taules, arribant fins i tot a haver-hi alguna curiosa anècdota amb una crossa i una garrafa de ratafia involucrades. El colofó de l'activitat a la plaça va ser el sorteig d'un fabulós pernil que va acabar en mans de una sòcia de la Penya Guíxols-Costa Brava, que també va ser present a l'acte. Des d'aquí aprofitem per felicitar-la i desitjar-li que aprofiti.
Ja al camp, va ser el moment de mostrar la nostra cara més solidària participant en la campanya de recollida de joguines organitzada pel club en col·laboració amb Creu Roja. La Penya Immortal va fer entrega als voluntaris de l'entitat de les joguines donades pels seus socis, les quals esperem que serveixin per treure ni que sigui un somriure a un nen aquest Nadal.
El partit va tenir de tot, com el dia: moments brillants del Girona, errors que acaben en gol, petites polèmiques... havent neutralitzat els grana els dos primers gols blanc-i-vermells obra de Coro i Benja, Jandro es va reivindicar després de la mala fortuna d'Alcoy i ens va donar la victòria amb un magistral llançament de falta, en el que esperem que sigui el seu ressorgir aquesta temporada. El tram final del partit va estar ple de patiment, deixant-nos els immortals a la graderia la gola que ja quasi no teníem i els jugadors totes les seves forces al camp. Cada gol va ser un esclat d'emoció, ho estem passant malament i es va notar amb les abraçades de celebració buscant a aquells amb els que tants bons i mals moments hem passat animant al Girona. Va ser el triomf de la constància, de no rendir-se encara que el rival contestés. S'ha de seguir així per eixugar tant aviat com sigui possible aquests dos punts que ens separen de la calma.Finalitzat el matx i demostrant que un cop acabat el partit tornem a ser com germans, representants de la Penya Immortal Girona i la Guíxols-Costa Brava vam intercanviar obsequis amb els representants de la Federació de Penyes del Gimnàstic abans que marxessin cap a la seva ciutat. Als nostres mocadors i bufandes, ells van correspondre amb dues originals samarretes del Nàstic amb el nom de les nostres associacions a l'esquena, tot un detall que il·lustra la compenetració existent entre les nostres aficions.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La verdad es que fue un día fantástico, como siempre que nos visitan nuestros amigos de Tarragona.

La guinda esta vez fue que el Girona ganó, que falta le hacía, y nos alegró la tarde.

Mucha suerte para el Nàstic a partir de ahora y... ¡Adelante Girona!

Anònim ha dit...

Un gran dia, espero repetir-ho molts anys a segona A. Sempre ens ho hem passat molt bé amb els amics del Nàstic i crec que puc parlar almenys en nom de tota la junta que presideixo, els dos clubs han d'estar la temporada que ve com a mínim a segona A.

Pepe Sierra

Anònim ha dit...

Muuchas gracias por toodoo!! :) una nastiquera!