dilluns, 4 d’octubre del 2010

Siguem positius

Estem passant per una ratxa un xic desencisadora pel que fa als resultats. Les tres darreres derrotes del Girona FC han deslluït una mica el bon començament que vam tenir amb les espectaculars victòries a casa davant Tenerife i Huesca. Ahir, sense anar més lluny, tot i dominar àmpliament el joc a la segona meitat davant un bon equip com és el Granada, els errors comesos durant el primer temps i la manca de punteria ens van allunyar de la victòria.

Malgrat tot, no podem desanimar-nos. Hem de ser forts i animar ara més que mai, remar tots en la mateixa direcció quan venen mal dades. Fem-ho pel club, pels jugadors i per nosaltres, tots els gironistes que sentim que seguir cada setmana a 11 paios vestits de blanc-i-vermell és quelcom més que un simple entreteniment, per gent com en José Antonio i en Xavi de la Penya Miki Albert, que van creuar-se tota Espanya en cotxe per aquesta passió i aquest matí estaven puntualment a treballar.
Això és el que vam tractar de fer nosaltres, no perdre les forces i seguir fent costat al Girona. Després d'escoltar per la ràdio al Bon Ibèric el partit de Los Cármenes ens vam desplaçar al Pavelló Municipal Girona-Fontajau per donar tot el nostre suport al Girona FC de bàsquet en el seu partit contra l'Obradoiro. El conjunt gallec va demostrar que és un ferm candidat a l'ascens i va superar els gironins, sí bé a la Penya Immortal continuem quedant-nos amb allò més positiu: l'excel·lent ambient que es va viure al pavelló, amb una bona entrada i uns ànims entre l'afició que ens van encoratjar a cantar com si estiguéssim un diumenge qualsevol a Montilivi. Esperem poder repetir l'experiència molts altres cops, perquè tot i la desfeta dels nostres, els immortals vam sortir molt satisfets de l'espectacle presenciat.
No podem acabar aquest article sense esmentar la que se'ns dubte ha estat la millor notícia del cap de setmana per a la nova i ampliada família gironista: el triomf de les noies del Girona FC a la final de la Lliga Catalana Femenina, en imposar-se al Cadí La Seu a terres lleidetanes per 63-76. Primer trofeu d'aquestes brillants esportistes defensant els nostres colors, que esperem que segueixin aportant el seu granet de sorra per engrandir el Girona durant molts anys.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

me va agradar veureus per Fontajau!
Som-hi Girona, ara cap a Montilivi!

Anònim ha dit...

El partido de este domingo es importantísimo, nadie puede faltar a la cita.

Tenemos que dejarnos la voz y evitar que el equipo se descuelgue en la clasificación.

Unidos lo conseguiremos.

¡ADELANTE GIRONA!

El Recibimiento ha dit...

Mucha suerte y a ganar ..saludos