La nostra idea inicial per aquest cap de setmana era fer l'habitual sopar de Fires en algun restaurant de la ciutat, però una sensacional notícia va capgirar-ho tot per a millor: des del Girona FC se'ns va anunciar que se'ns donava la possibilitat d'anar a seguir al nostre equip a Albacete amb les despeses principals (viatge en autocar i entrada al camp) cobertes. Vista la sensacional jornada que vam viure no podem sinó agrair al club el seu esforç i interès per permetre que les penyes animem al Girona en els seus desplaçaments.
50 gironistes, entre membres i simpatitzants de la Penya Immortal (cap a 40) i socis de la Penya Miki Albert i la Guíxols-Costa Brava, vam posar-nos camí d'Albacete a les 8 del matí de dissabte, en un viatge que, tot i ser llarg i cansat (no vam arribar al Carlos Belmonte fins a les 17:30) , ens va resultar molt més amè gràcies al bon ambient que sempre es dóna entre nosaltres quan anem a veure el Girona lluny de Montilivi.
El sector de la graderia de l'estadi manxec que se'ns va assignar feia més goig que mai, ben blan-i-vermell gràcies a les samarretes, gorres, banderes i pancartes amb les que ens van fer notar. També cal dir que més d'un va tornar afònic, i es que ni en els moments més difícils del partit vam deixar de cantar per tractar de donar forces als nostres jugadors, que ho van saber reconèixer al final del partit, amb les mostres d'agraïment que ens van fer des de la gespa i més tard quan ens vam trobar en una de les parades que vam fer camí de Girona.
Esportivament només direm que el Girona FC va demostrar un cop més que amb ganes i esforç tot es pot aconseguir, per més en contra que es tinguin factors externs com l'arbitratge. Ja hem perdut el compte del número d'expulsions que hem patit aquest any fora de casa, per no parlar del dubtós criteri que es va fer servir per sancionar les mans fora de l'àrea d'un i altre equip o que resulta molt senzill anul·lar segons quins gols.
Però ni tan sols això va aconseguir apagar l'ambient festiu que va presidir tot el nostre viatge. Es podria dir que ens vam emportar un trosset de les Fires de Sant Narcís a Albacete. Alguns ho van fer mitjançant curiosos peluixos que van exercir de mascotes i altres fotografiant-se amb una autèntica mascota, la de l'Albacete. Com sempre, allà on anem, fem amics.
50 gironistes, entre membres i simpatitzants de la Penya Immortal (cap a 40) i socis de la Penya Miki Albert i la Guíxols-Costa Brava, vam posar-nos camí d'Albacete a les 8 del matí de dissabte, en un viatge que, tot i ser llarg i cansat (no vam arribar al Carlos Belmonte fins a les 17:30) , ens va resultar molt més amè gràcies al bon ambient que sempre es dóna entre nosaltres quan anem a veure el Girona lluny de Montilivi.
El sector de la graderia de l'estadi manxec que se'ns va assignar feia més goig que mai, ben blan-i-vermell gràcies a les samarretes, gorres, banderes i pancartes amb les que ens van fer notar. També cal dir que més d'un va tornar afònic, i es que ni en els moments més difícils del partit vam deixar de cantar per tractar de donar forces als nostres jugadors, que ho van saber reconèixer al final del partit, amb les mostres d'agraïment que ens van fer des de la gespa i més tard quan ens vam trobar en una de les parades que vam fer camí de Girona.
Esportivament només direm que el Girona FC va demostrar un cop més que amb ganes i esforç tot es pot aconseguir, per més en contra que es tinguin factors externs com l'arbitratge. Ja hem perdut el compte del número d'expulsions que hem patit aquest any fora de casa, per no parlar del dubtós criteri que es va fer servir per sancionar les mans fora de l'àrea d'un i altre equip o que resulta molt senzill anul·lar segons quins gols.
Però ni tan sols això va aconseguir apagar l'ambient festiu que va presidir tot el nostre viatge. Es podria dir que ens vam emportar un trosset de les Fires de Sant Narcís a Albacete. Alguns ho van fer mitjançant curiosos peluixos que van exercir de mascotes i altres fotografiant-se amb una autèntica mascota, la de l'Albacete. Com sempre, allà on anem, fem amics.
3 comentaris:
x la tele se os escuchaba gritar GIRONA!GIRONA!GIRONA! eso hace aficion , A POR LA PONFE! VAMOS!
Recorrémos kilómetros,
superamos obstáculos,
solo por tiiiii,
Girona Fútbol Club...
Estuvo estupendo el viaje, lástima de que nos asáramos en el autobús. Creo que en la grada dejamos el pabellón bien alto.
Ahora a intentar seguir la buena racha, hay que hacer todo lo posible para que no se escapen los 3 puntos este sábado contra la Ponferradina.
¡ADELANTE GIRONA!
Se nos oia mas a nosotros que a 5.000/ 6.000 del Albacete.
Y aquellos tontakos que no cantaban nad solo se metian con nosotros.
Que les den por culo, ya les hice el gesto, que les den.
Publica un comentari a l'entrada