dimarts, 5 de febrer del 2013

Tallats

Derrota sense excuses a Ponferrada en un partit dolent del Girona. Només amb el 2-0 a favor dels locals hi van haver aproximacions amb cert perill dels nostres, rematades per Acuña, però tot i així els lleonesos podrien encara haver fet el tercer. Molt estrany el partit d'ahir, en el que vam veure un equip blanc-i-vermell tímid i sense la intensitat que si que hi ha hagut en altres matxs encara que s'hagin acabat perdent. Ni rastre d'aquell domini gironista al que hem estat acostumats. En fi, un mal dia el té qualsevol. La sort ens ha acompanyat i els dos rivals directes, Almería i Alcorcón, van perdre els seus partits com a visitants, així que la clau estarà en ser forts a casa, on ens queden molts partits que sobre el paper podem guanyar amb facilitat, i rascar el que es pugui lluny de Montilivi. L'afició tindrà un paper clau.
La penya, com teníem anunciat, va reunir-se per seguir el partit al Bon Ibèric per televisió. El fort vent de diumenge ho va dificultar força, ja que la imatge del Canal + no parava de tallar-se per problemes amb l'antena. Al final ho vam haver de combinar amb la ràdio, que s'avançava al poc que podíem veure per la pantalla i juntament amb el pobre partit del nostre Girona va acabar-ho d'adobar. Res a veure amb el "tercer temps" una dotzena dels immortals presents vam fer pinya i repetir la festa viscuda després del partit de Madrid amb un bon dinar a base d'amanida, carn a la brasa i les esperades natilles per les postres. Les penes ens duren poc, les converses anaven dirigides a preparar quelcom a la graderia per rebre a l'equip contra l'Hércules (s'anunciarà en breu) i a les ganes de tornar a veure als jugadors gironistes fent gols.
Un dels amics que sempre ens acompanya en aquest tipus d'activitats és l'Óscar Fernández, gironista de cor i 100% immortal, tal i com sabem tots els que el coneixem. Diumenge també ens va acompanyar durant els 90 minuts de partit, però després va tenir una bona raó per abandonar-nos: un dinar familiar en el seu honor, ja que era el seu sant. Però no us creieu que va marxar sense més, l'Óscar va deixar pagades unes ampolles de cava amb les que un cop acabat el dinar vam brindar tots a la seva salut i continuar la festa fins a la nit. Així és ell, amic dels seus amics i un dels membres més estimats de la nostra petita família blanc-i-vermella.

FELICIDADES Y MUCHAS GRACIAS POR SER COMO ERES, ÓSCAR.
     
Els dies previs al partit van estar marcats per l'acord al que vam arribar amb la Fundació Oncolliga Girona. La Penya Immortal Girona es farà sòcia d'aquesta organització de suport als afectats pel càncer i els seus familiars. També tindrem una guardiola solidària permanent a la nostra seu (ja podeu fer els vostres donatius al Bon Ibèric) i posarem enllaç a la seva pàgina web aquí al bloc. En la reunió amb els responsables de la fundació també vam oferir la nostra col·laboració per a futures accions en les que sigui necessària. Fer front a quelcom tant greu és tasca de tots i la penya no negarà mai un cop de mà mentre li sigui possible.
La il·lusió amb la que encarem aquest ajut a l'Oncolliga i la segona volta que ha de consolidar al Girona en les posicions d'ascens o promoció és la mateixa que va impulsar a en Juan Manuel i el seu amic a fer aquest original dibuix amb el nom del nostre equip. La il·lusió pels colors que ens uneixen a gent fantàstica que d'altra manera no hauríem conegut

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Está llegándole el bajón a todos los que han estado bien en la primera vuelta, solo hay que ver que con las últimas derrotas seguimos a un punto del Almería.

Lo principal es que no se escape ningún punto de Montilivi y rascar todo lo posible fuera.

Anònim ha dit...

sois los unicos ue promoveis la "OLA DE MONTILIVI" si el sabado ganamos creo que ese estadio debe celebrar que vivimos un momento historico, con lo complicado que es la 2A cada partido debe ser una lucha y equipo y aficion deben estar unidos, que VUELVA LA OLA DE MONTILIVI