dissabte, 28 de desembre del 2019

Ara ens entenem

En l'anterior entrada vam comentar que tots els immortals hem valorat positivament la instal·lació d'una fan zone amb bar i activitats pels gironistes més menuts al pàrquing de Gol Nord abans dels partits a Montilivi. Igual que critiquem allò que es fa malament, no ens costa reconèixer els encerts en la gestió del club. És més, és per a nosaltres una immensa satisfacció constatar que aquesta línia d'actuació es manté i acabarem l'any amb una altra bona notícia: la fi dels problemes de visibilitat dels abonats situats al bloc que ocupem la majoria de socis de la Penya al Gol Sud


Com recordareu, el passat mes d'agost, just quan el present Campionat de Lliga donava les seves primeres passes, vam protestar públicament per les dificultats per veure la totalitat del terreny de joc des de les esmentades localitats. La presència dels components del Jovent Gironí al bloc immediatament anterior, drets i amb banderes de grans dimensions, n'eren la causa. Les queixes a la graderia i la xarxa van arribar fins i tot a la premsa. Després de dos anys patint el problema, amb un canvi majoritari dels nostres abonaments al nou Gol Sud Superior a la 2018/2019 com a única alternativa, vam esclatar. El club, en adonar-se que després de tot aquest temps d'inacció (havíem avisat amb moltes setmanes d'antelació del retorn del problema amb la desaparició de la nova graderia) hi havia enrenou, va provar diverses solucions, com ara una petita lona, a més de l'existent a les files inferiors del nostre bloc, en les localitats situades al costat d'on es posa el Jovent, per permetre veure quelcom als abonats d'aquells seients. També, després de la insistència de la Federació de Penyes, hi va haver personal del club recollint les opinions dels socis de la zona afectada en un partit. Passada la mala maror dels primers dies, tot es va anar refredant. El club seguia estancat en dir que no podia fer gaire més (no hi havia prou localitats per canviar de lloc al grup d'animació) i no va canviar res. L'únic avanç ens el vam haver de buscar nosaltres mateixos millorant la nostra entesa amb el Jovent. Tot i que la nostra visió del camp encara no és 100% òptima, sobretot quan les jugades s'apropen a la línia de fons, hem percebut que en aquests mesos la presència de gent sobre els seients ha sigut molt puntual, gairebé nul·la, i s'ha sigut una mica més respectuós amb el tema de les banderes (només una mica, diumenge passat contra el Mirandés van tornar a entorpir l'apreciació d'alguna jugada).


Ja pensàvem que a la planta noble de Montilivi n'havien tingut prou amb aguantar el xàfec unes setmanes quan, de sobte, en un d'aquells miracles que només el Nadal ens porta, el nostre president Pepe Sierra va rebre una trucada del Girona FC en la qual se'ns informava que s'havia trobat la solució definitiva al conflicte. Després de molts mesos de feina meticulosa i difícil, el club ha pogut reubicar un nombre suficient d'abonats de tribuna com per recol·locar en aquesta graderia a tots els immortals del bloc de Gol Sud que pateix la incidència. Encara que ho pugui semblar, no és una situació desconeguda per a la nostra Penya, ja que a principis de segle, quan Antonio Escudero presidia l'entitat gironista i als partits hi venien unes 500 persones, ja havíem estat a tribuna. De moment, només sabem que les localitats que podrem ocupar seran les situades just a sota de la llotja. Els detalls del procediment a seguir per canviar els carnets i poder estrenar aquesta nova ubicació els coneixerem en els pròxims dies a través d'un correu electrònic que serà enviat a cadascun dels interessats. L'objectiu és poder estrenar plegats la nova posició a la graderia en el proper matx a casa, el 16 de gener contra l'Extremadura.

    
La veritat és que no entrava en els nostres plans canviar-nos de lloc, però davant aquest gest de generositat sense precedents ens sentim molt i molt agraïts. Intuïm que l'esforç econòmic que deu haver fet el club per compensar als abonats de les localitats que ara ocuparem ha estat potent, així que donarem les gràcies de la manera que millor ho sabem fer: animant als nostres jugadors incondicionalment. A més d'animar la tribuna amb els nostres càntics, ja hem encarregat dues enormes banderes (aproximadament com les que es fan moure davant de preferent, sobre la gespa, abans dels partits) per donar color a la graderia. Al muntatge que hem fet podeu fer-vos una idea de com lluiran quan les onegem des dels nous seients. Que hi hagi caliu és sempre el més important!   

dimarts, 17 de desembre del 2019

Canvi climàtic?

Després del hat-trick de Christian Stuani contra el Lugo, els gironistes començàvem a pensar que el nostre equip estava, com diuen els anglesos, on fire. Però un cop acabat el matx de Los Pajaritos ens vam quedar una mica freds. Gairebé tant com els jugadors durant els 90 minuts sobre la gespa soriana. La bona ratxa des de l'arribada de Josep Lluís Martí va trencar-se. No podia ser eterna, ho sabem, però esperem poder tancar l'any amb una victòria contra el Mirandés que ens faci recuperar el clima d'optimisme en el qual ens havíem instal·lat. A més de les vicissituds del Girona, en aquesta entrada tractarem, com sempre, l'actualitat de la Penya, que té com a plat fort la nostra participació al torneig de futbol 7 amb el qual es commemorava el X Aniversari de la Peña Cordobesista Sangre Blanquiverde. En el joc vam posar la mateixa vehemència que posa la Greta Thunberg quan intenta convèncer al món d'una imminent apocalipsi, però pel que fa a resultats vam tenir si fa no fa el mateix èxit que ella a l'hora d'aconseguir que els polítics i experts reunits a la cimera de Madrid fessin quelcom més que passar quinze dies de luxe a la capital. Això sí, com no podia ser d'una altra manera havent-hi els immortals involucrats, respecte a passar-ho bé vam golejar.


Futbolísticament parlant el més brillant dels dos partits que ens ocupen, pels interessos del Girona, va ser el que ens va enfrontar al Lugo el passat 8 de desembre. Tot i que no es pot dir que existeixi una forta rivalitat, sempre hi ha un puntet més de ganes de superar als gallecs, protagonistes d'un dels dies més tristos de la nostra història recent. En aquesta edició del duel la balança la va desequilibrar el jugador que sense cap mena de dubte marca la diferència a la plantilla gironista, Stuani, el charrúa incansable, que amb tres gols va emportar-se la pilota a casa i una ovació com poques vegades es recorda a Montilivi. L'estadi gironista té un nou ídol i prova d'això són banderes com la que es va poder veure a la nostra zona cada cop que el davanter uruguaià enviava una pilota al fons de la xarxa. El triomf i el bon temps, amb un sol que feia goig i una temperatura agradable per estar en ple hivern, va afavorir que es visqués una jornada ben agradable. A la prèvia hi va haver immortals que van aprofitar per fer-se una foto amb l'enorme arbre de Nadal decorat amb boles blanc-i-vermelles que el club munta a la fan zone que s'instal·la al pàrquing de Gol Nord en la majoria de partits disputats a casa. És un encert el fet de comptar amb un punt de reunió per fer petar la xerrada i prendre una cervesa abans i després del futbol. Feia temps que es trobava faltar quelcom així, que ajudés al gironisme a socialitzar i fer comunitat. Quan les coses es fan bé també s'ha de dir. Del viscut a la graderia, destacar que després de força temps d'absència, va tornar-se a sentir a la graderia l'irrintzi del Girona que el nostre amic Iñaki interpreta amb la seva potent veu.


Déu ens ha beneït amb un talent futbolístic menor al d'Stuani, com vam poder comprovar amb l'actuació de l'equip de la Penya al torneig dels nostres amics de Sangre Blanquiverde. La competició va celebrar-se el 6 de desembre al camp de futbol de Torre Romeu, a Sabadell, i va comptar amb la participació, a més dels amfitrions i de nosaltres, de la Peña Cadista Per Sempre Cádiz, la Peña Sevillistas en Barcelona (reforçada amb integrants de la Peña Sevillista La Giralda de Sant Andreu de la Barca), la Peña del Granada CF en Barcelona i la Peña Culturalistas en Barcelona. A primera hora del matí un autocar tripulat per una vintena de valents immortals, entre jugadors i espectadors, van enfilar el camí de terres vallesanes. En David Tena va erigir-se com a entrenador-jugador de l'equip, liderant a la nostra plantilla en un escalfament previ on algun que altre, a més de fer una exhibició de coordinació, ja va acabar un xic cansat. El primer partit va ser contra els amics del Córdoba, que l'amistat la van deixar per la part exterior del terreny de joc, ja que ens van golejar sense pietat per 8 a 2. Es va fer el que es va poder. Més igualat va ser el nostre segon i últim matx contra els representants de la Cultural Leonesa. Quan estàvem només un gol per sota al marcador, un penal fallat ens va privar d'empatar. Hauria estat una autèntica efemèride en el nostre historial de partits, però no va poder ser i una errada en la recta final va fer que el partit acabés 3-1. Malgrat això, i deixant les bromes de banda, expressar des d'aquí el nostre agraïment generalitzat dels socis a tots els jugadors que van defensar l'escut de la Penya Immortal, ja que el compromís i l'esforç van ser màxims fins i tot en aquells casos en els quals la tècnica o el físic no acompanyaven. El pavelló blanc-i-vermell va ser defensat amb dignitat. Molt digne va ser també l'organització, amb àrbitrestandes de penals per evitar empats en el goal-average (en vam marcar algun!) i una bonica cerimònia d'entrega de trofeus i records. La final va enfontar en un interessantíssim partit a Sangre Blanquiverde contra els sevillistes, decidint-se el títol després dels llançaments des dels 11 metres. La copa de campió va quedar-se a casa, però totes les delegacions vam rebre uns bonics obsequis molt elaborats, com ara un diploma donant-los les gràcies per ser part de l'esdeveniment en el qual a part dels escuts de la penya local i la que rebia el regal, s'hi podia observar una imatge de la ciutat del club d'aquesta darrera. Hi va haver fotos de la Tacita de Plata, l'Alhambra... i en el nostre cas la típica imatge de Girona des del Pont de Pedra amb les cases de l'Onyar i les catedrals de fons. Compartides unes begudes i molt de bon humor amb tots els presents, vam menjar uns entrepans al bar del camp abans d'emprendre el viatge de tornada a casa, trajecte durant el qual vam assaborir les restes de les llaminadures Haribo que en Xavi Grabolosa ens havia regalat per compartir al llarg del dia amb els assistents al torneig. Llaminadures dolces com la sensació que un té després d'haver passat un dia rodejat de gent que viu el futbol amb la mateixa filosofia que tu: fer d'ell una festa per a tothom. ¡Muchas felicidades por vuestro aniversario y gracias por este maravilloso día, amigos de Sangre Blanquiverde!


L'altre partit que va disputar-se durant l'abast temporal d'aquesta crònica de l'actualitat blanc-i-vermella va ser el del 13 de desembre contra el Numancia a Soria. Jugant-se en divendres 13, el partit només podia anar de pel·lícula... de terror. Un grapat d'immortals va reunir-se al 106 per veure per televisió la que desgraciadament va ser la fi de la condició d'invicte del nou entrenador. El mejor escribano echa un borrón, que diu la dita, així que no perdem l'entusiasme. Qui tampoc volem que el  perdi és la María, una petita futbolista del CF Calvarrasa, a Salamanca, a la qual ha afectat una malaltia que l'obliga a estar-se en una habitació d'hospital, lluny de la seva passió: l'esport rei. La Federació de Penyes del Girona FC va sumar-se recentment a la campanya per donar-li ànims en la qual participen figures destacades del futbol espanyol i de l'esport i la vida pública en general. A través de Pere Cabañas, amic de la família, se li va fer entrega d'una pilota, una gorra i una samarreta del Girona signada pel primer equip amb l'objectiu d'ajudar-la a agafar forces per estar ben aviat corrent sobre la gespa dels camps de joc. Si ja pel simple fet de defensar els nostres colors és un orgull ser part de la Federació, amb iniciatives com aquestes ens sentim plenament realitzats: entre tots aconseguim que el gironisme mostri la seva cara més solidària.


Tanquem amb l'article amb una notícia que ens agradaria no haver de comentar. 2019 està acabant de manera trista, amb el traspàs de membres molt estimats de la comunitat penyista. Dilluns 17 va deixar-nos en Quim Alegretexpresident de la Federació de Penyes del Girona FC i que actualment encapçalava la junta directiva de la Penya Saltenca. Perdem un gran gironista en els dos sentits del terme: en el de fidel aficionat del club de la seva vida i en el d'habitant enamorat de la seva ciutatDescansi en pau.    

dijous, 5 de desembre del 2019

Els pilars de l'èxit

Ho vam dir després de l'empat a Ponferrada i ho tornem a dir després del de dissabte a La Romareda. No són victòries, són dos punts en comptes de sis, però tenen moltíssim valor. És cert que posar-te 0 a 2 de visitant en menys de mitja hora de joc t'hauria de servir, en principi, per guanyar, però a ningú se li escapa que el Real Zaragoza, a més d'estar fent un campionat prou bo (27 punts, només un menys que el Girona), té aquesta aura d'històric del futbol espanyol que el fa molt difícil de batre. Treure forces per igualar el marcador després del cop moral de deixar escapar un avantatge tan sucós és quelcom difícil de fer i que agrairem molt a final de temporada. Els "dies tontos" en els que aconsegueixes treure alguna cosa positiva són els que marquen la diferència. Si a més comptes amb una afició entregada com l'expedició gironista que va ser a terres mañas, tot és més senzill.


L'exitós desplaçament organitzat per la Federació de Penyes va aconseguir omplir un autobús de dos pisos amb un total de 81 penyistes, la meitat d'ells immortals. La comitiva blanc-i-vermella va enfilar el camí de la capital aragonesa el 30 de novembre al matí des de Montilivi. Durant el trajecte no ens vam avorrir. En Grabo de Banyoles va endolcir el viatge repartint llaminadures Haribo entre els passatgers, També hi va haver temps pel sorteig de fantàstics premis. Va ser el dia de sort de la María Jesús, que va guanyar el pernil i la bufanda de la Federació. Per la seva part, la Dolors va aconseguir el dinar per a dues persones al Restaurant Chaplin. No ens en vam adonar que ja érem a l'Hotel Boston Eurostars Zaragoza, on vam deixar l'equipatge a l'espera de fer el check-in amb més calma un cop dinats, que la gana començava a fer-se notar.


El lloc escollit per a l'àpat, en el qual ens van acompanyar un bon grapat de membres de la Federación de Peñas del Real Zaragoza, va ser el Restaurant El Seminario. Nom molt adequat, ja que a més d'haver-hi algun representant del clergat dinant, el menjar era tan bo que ens va provar divinament. Ambdues aficions van confraternitzar de valent. Es va dur a terme el clàssic intercanvi d'obsequis, en el qual, com no podia ser d'altra manera, hi va participar el nostre vocal Josep Garolera fent entrega de la ratafia i les galetes de Santa Coloma. Per acabar-ho d'adobar, en Jorge Berna va fer honor a les seves arrels aragoneses interpretant una jota inspirada en l'amistat i el bon rotllo entre els seguidors de tots dos equips.



Un cop instal·lats a les habitacions, ens vam traslladar als voltants de La Romareda per fer la prèvia. La falta de temps va impedir que ens poguéssim veure amb els nostres amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo, però ja us avancem que pel partit de la segona volta a Girona ja probablement la fem grossa aprofitant que la Peña Zaragocista de Lloret de Mar celebrarà el seu aniversari. Tot i això, encara vam tenir uns instants per fer una cervesa al bar d'una plaça propera a l'estadi on els penyistes locals han establert el seu punt de trobada. Una idea interessant per importar a casa nostra. Un cop iniciat el partit, els 300 gironistes situats a la zona visitant vam deixar-nos la veu animant. Poques vegades hem vist als jugadors agrair tant la nostra presència al final del partit com en aquesta ocasió. L'incombustible Siusplau no va parar ni un segon de picar el seu bombo i d'engrescar a la resta de la parròquia blanc-i-vermella, que més enllà del resultat, va poder gaudir d'un espectacle futbolístic de primera magnitud. Llàstima de l'errada defensiva que va facilitar l'1 a 2 poc abans del descans, que va donar ales als blanquillos. Per sort, Pep Lluís Martí ha aconseguit imprimir un fort caràcter a l'equip i els seus no van rendir-se, acabant per aconseguir l'empat a 3 gràcies al penal transformat per Stuani al minut 87.


Després del matx, qui més qui menys va buscar-se la vida per sopar quelcom abans de gaudir dels encants de la nit saragossana o d'un merescut descans al llit. Diumenge al matí era imperatiu fer una mica de turisme, amb l'obligada visita a la basílica del Pilar i a altres temples, els de la zona del Tubo, dedicats al pecat gastronòmic. Torreznosmigaspernil de la veïna Teruel... Un dels grans avantatges de tots aquests anys seguint al Girona pels diferents camps d'Espanya ha estat, sens dubte, conèixer a fons multitud de ciutats i especialitats culinàries que d'altra manera ens hauria sigut difícil descobrir. Amb la panxa plena, la satisfacció d'haver passat un cap de setmana ben entretingut i un puntet al sarró, vam pujar a l'autobús per tornar a la Ciutat dels Quatre Rius.


No tot van ser bones notícies. La setmana passada va deixar-nos en Mateo Fernández, membre d'una de les famílies més implicades en la vida de la Penya Immortal Girona. Una pèrdua molt sentida per tots els nostres socis i els habitants del barri de Sant Narcís, així com pels seus éssers estimats, als qui enviem una forta abraçada des d'aquí. De fet, l'Álvaro ens havia d'acompanyar a Zaragoza, però no va poder, òbviament. Com a homenatge al seu pare, a ell i a tots els Fernández-Rovira, a l'autobús del desplaçament vam fer un emocionat minut d'aplaudimentsDescansa en paz, Mateo.    

dijous, 21 de novembre del 2019

D'Estrella Michelin

Llançar les campanes al vol i qualificar de digne de les més altes distincions al nou xef de la cuina del Celler de Can Girona potser és massa agosarat, malgrat els 7 punts de 9 possibles. El cas és que sembla que va encaminat a treure tot el suc dels ingredients dels quals disposa, així que esperem que aviat tornem a formar part de les guies més prestigioses. Totes aquestes novetats esportives hauran de competir per uns paràgrafs d'aquesta entrada amb l'autèntic allau de novetats que ens ha sepultat els últims dies en clau penyista, amb el Trofeu de l'Amistat i una deliciosa Botillada Immortal com a activitats principals, però no patiu, intentarem fer-la tan amena com a nosaltres ens van resultar els moments que hi relatem. 


Encara tenim el regust a la boca de la primera de les jornades que comentarem. Un regust ben típic del Bierzo, la comarca històricament minera on el Girona jugava el seu partit de la setzena jornada de la Liga Smartbank contra la Ponferradina. Potser no tant com les condicions de treball en una mina, però El Toralín és un estadi complicat. No en va, els seus inquilins estan només un punt per sota de nosaltres a la classificació. Si a això se li afegeix que es va començar perdent a causa d'una nova badada defensiva d'Alcalá, el punt aconseguit gràcies al gol de Marc Gual té fins i tot un toc dolç. Les dues victòries assolides en els partits precedents, els primers en els quals Pep Lluís Martí va seure a la banqueta gironista, emmarquen aquest empat en una dinàmica força seriosa de l'equip. Ser fiables és requisit indispensable per tenir aspiracions, el bon joc i les filigranes és quelcom que arriba quan un equip té qualitat i ja té tots els altres aspectes fonamentals (defensa contundent, centre del camp poderós, atac efectiu) ben coberts. Aquest optimisme va fer que aquest diumenge 17 de novembre ens reuníssim prop de 40 immortals a la nostra seu per veure el matx, dels quals més de la meitat van quedar-se per gaudir d'un menú que va traslladar els nostres paladars a Ponferrada sense que la resta del cos s'hagués de moure de la Ciutat dels Quatre Rius: cecina i set botillos amb els seus corresponents complements (xoriços, patata i col). A més de la col·laboració d'en You, l'amic Ángel de la Penya Eloi Amagat de Vilablareix, que també va portar-nos una deliciosa truita de patates, va fer-nos de xef i la nostra sòcia Mari Solozano va aportar els seus coneixements culinaris per obtenir un òptim resultat.


El botillo és una especialitat de la gastronomia del nord-oest d'Espanya, preparada amb un budell de porc que s'emplena de costella, cua i altres parts del mateix animal adobades amb pebre vermell, sal, all i diverses espècies, tot plegat fumat i semicurat. Aquest "paquet" es cou en aigua durant un parell d'hores i durant la part final de la cocció s'afegeixen a l'olla els xoriços que li serviran de guarnició. En el brou restant, un cop apartats el botillo i els xoriços, es bullen les patates i la col que acabaran d'acompanyar aquest exquisit i calòric plat. Una recepta ideal per aquests dies en els quals el fred de l'hivern comença a fer la seva aparició, però no gaire adequat si després es vol dur a terme qualsevol activitat, sigui física o mental. Convida al repòs absolut. Que li diguin al nostre tresorer Javi Rina. Quan van servir-se les postres (sí, encara vam tenir lloc a l'estómac per una mica més de menjar), vam estrenar també les noves ampolles de cava de la Penya Immortal Girona. Altra vegada hem confiat en la casa Maset del Lleó, que ens ha personalitzat les etiquetes del seu producte amb una imatge commemorativa del 50è aniversari de Montilivi. Les noces d'or de la casa de tots els gironistes no mereixen menys.


Viatgem ara en el temps cap a uns dies abans, exactament a l'1 de novembre, dia de la disputa del I Trofeu de l'Amistat, competició que va enfrontar a l'equip de futbol de la nostra penya amb el de la Filial Catalunya del Club Nacional de Football. Com vam explicar en profunditat a l'entrada anterior, la disputa d'aquest partit estava inclosa dins de les jornades "Football People" contra la discriminació organitzades per l'entitat FARE (Football Against Racism in Europe) a més de 40 països. Abans del començament del mateix, disputat a les instal·lacions esportives del Camping La Masia de Blanes, els capitans d'ambdós conjunts van llegir un manifest en el qual es convidava a tots els que ens estimem el futbol a seguir mantenint viva la seva capacitat d'unir a gent ben diferent i fer que tothom que participi en ell se senti còmode sense donar importància a races, religions, orientació sexual, capacitats o altres condicions innates de les persones. L'encarregat de fer-ho per part immortal va ser el nostre vocal Franc Pascual. Mentre el representant dels aficionats del conjunt de Montevideo i ell pronunciaven aquestes paraules, vam exhibir una pancarta amb el lema de la campanya. El partit va ser un dels millors que hem jugat fins al dia d'avui, i malgrat la superioritat tècnica i física dels uruguaians, vam donar força guerra. Potser sí que els jugadors bolsos van aixecar una mica el peu de l'accelerador, però això no treu el seu mèrit  a les ocasions que vam tenir, amb diversos xuts al pal, ni als tres gols, obra de Daniel Cebrián (alias "El Cordobés"), David Rina i Puchi, nova incorporació per aquest partit de la mà del seu amic i soci immortal Jordi Tarragó. Al final, 6-3 i triomf pels del Decano, però la fraternitat existent entre ambdós bàndols va ser tal que tots dos equips van acabar posant plegats per a la foto amb els trofeus de campió i subcampió.


Amb el xiulet final no va acabar la festa. Jugadors i acompanyants vam compartir un dinar a base de choripanes, els tradicionals entrepans de xoriç criollo i amanida que van cuinar els especialistes de la Filial amb la col·laboració d'algun immortal amant de la barbacoa. L'àpat va celebrar-se a les taules i graelles disponibles al bar del cantó del camp. En ell, així com durant el partit, ens van acompanyar dues velles glòries del Girona FC dels 80, els exjugadors Diego Requena i Juan Arredondo, així com en Rodri i la Fina de la Penya Saltenca, que sempre que poden donen suport a les nostres activitats. Bolsos i gironistes vam complir l'objectiu de la jornada: la confraternització entre dos grups de persones amb orígens ben diversos. De fet, alguns dels aficionats uruguaians ja han promès acompanyar-nos en un partit a Montilivi i de passada observar les evolucions del seu compatriota Christian Stuani, i, com no podia ser d'una altra manera, el nostre vocal Josep Garolera va continuar exhibint pel món el millor del seu poble, Santa Coloma de Farners, i va regalar als charrúas el seu ja tradicional lot de galetes Trias i ratafia.


Com és habitual, acabem amb unes línies que recullen una mena de poti-poti de la nostra actualitat i la del Girona, estretament lligades. El sobtat cessament d'Unzué, va fer que no hi hagués temps ni de buscar-li un substitut immediat, així que el partit del migdia del 27 de novembre contra l'Alcorcón va haver de ser Juan Carlos Moreno qui dirigís la plantilla blanc-i-vermella. En els prolegòmens d'aquest matx disputat al 141 de l'Avinguda de Montilivi vam col·laborar juntament amb penyistes d'altres agrupacions en el repartiment del Manual de l'Aficionat, una publicació que promou el bon comportament dels seguidors i informa de les accions que es duen a terme des del futbol professional espanyol per promoure els valors positius de l'esport rei entre petits i grans. Es tracta d'una publicació de l'LFP i Aficiones Unidas, i la Federació de Penyes del Girona FC, membre d'aquesta última, va ser l'encarregada de fer-ne arribar exemplars als assistents al nostre estadi. El partit va ser molt gris i amb tan poca història com l'etapa de l'entrenador provisional a la banqueta gironista. Malgrat tot, si no s'arriba a produir un fet tan insòlit com que Stuani falli un penal (feia anys que no n'errava cap), es podrien haver sumat tres punts al darrer sospir. Malgrat l'empipada per l'ocasió perduda, estàvem en plenes Fires de Sant Narcís i com a bons gironins tocava honrar al sant patró, així que més d'una vintena d'immortals vam dirigir-nos cap al Tir Olímpic per fruir amb el menú que ens va preparar el company Quim Oliu. Les fires d'enguany potser van ser les més descafeïnades que es recorden, però nosaltres vam trobar la manera de gaudir-les plegats. La setmana vinent, el diumenge 3 de novembre, tornava a tocar partit matinal, aquest cop lluny de casa, al Francisco de la Hera d'Almendralejo. Alguns fidels penyistes com en Juanola i companyia o l'amic Xavi Torres dels Paparres van estar allà, però la majoria de membres de la penya vam optar per reunir-nos al 106 (amb certa expectació, tot sigui dit) per veure per televisió el debut de Martí al capdavant de la nau blanc-i-vermella. Tot i algun moment de desconnexió de l'equip que va recordar als viscuts amb el seu predecessor, el tècnic mallorquí va aprovar amb nota amb una victòria còmoda sobre l'Extremadura per 1 a 3. Com ja hem dit, afinar la màquina requereix temps i resultats com aquest o el del 8 de novembre contra el Tenerife (1-0 de penal transformat, aquest cop sí, per Stuani), proporcionen la tranquil·litat necessària per a donar temps per treballar en aquesta direcció. En Pep Lluís comptarà amb nosaltres a la graderia per donar suport als seus jugadors, fins i tot ara que arriba l'hivern i les càmeres de Gol TV ens capten abrigats fins a les celles, com va succeïr amb els immortals de la secció Roses durant l'enfrontament amb el conjunt chicharrero.

dijous, 31 d’octubre del 2019

#FootballPeople

Després d'un intent frustrat per raons alienes a nosaltres fa uns anys, la Penya Immortal Girona tindrà l'oportunitat de participar en les jornades internacionals "Football People" de 2019. Aquestes jornades, en paraules dels seus impulsors, busquen unir a seguidors, clubs, jugadors, minories i comunitats afectades per la discriminació en accions que promoguin la igualtat i la inclusió. En aquest article us explicarem fil per randa l'activitat amb la qual ens sumarem enguany a aquestes setmanes de conscienciació. No patiu per la crònica de les vivències immortals d'aquest últim diumenge en el qual el Girona va enfrontar-se a l'Alcorcón ni per altres temes d'actualitat del gironisme com ara la contractació de Pep Lluís Martí com a entrenador, en la pròxima entrada ho analitzarem tot en profunditat.


FARE (Football Against Racism in Europe) és una xarxa que agrupa més de 150 entitats del vell continent dedicades a lluitar contra la intolerància a l'esport rei i a explotar la seva capacitat d'unir a les persones més enllà de races, religions, ideologies, orientació sexual... Per posar un parell d'exemples de la seva tasca, podem destacar l'elaboració d'informes sobre incidents i simbologia racista en partits de futbol de tota Europa (a l'antic Bloc de l'Est ha esdevingut un problema de primera magnitud) i el desenvolupament de programes d'integració de grups ètnics en situació d'exclusió social a través de la pràctica esportiva. La seva activitat insígnia, però, és sens dubte l'organització anual de les jornades "Football People" a més de 40 països europeus i un grapat de la resta del món com Argentina, Uganda o Tailàndia. Sota aquest paraigua s'agrupen més de 250 esdeveniments organitzats per clubs de futbol, associacions de seguidors, ONGs i altres institucions amb l'objectiu de treballar per posar fi a tota mena de discriminacions al nostre esport preferit i la societat en general. Entre ells hi trobem xerrades informatives en escoles, competicions involucrant a col·lectius en risc de marginalitat, campanyes a les xarxes socials per a augmentar la rellevància de la dona en el futbol o exposicions contra l'antisemitisme que per desgràcia encara és present en algunes graderies (i fora d'elles). 


L'esdeveniment que hem dissenyat per participar-hi és el I Trofeu de l'Amistat. Abans d'explicar-lo ens posarem en situació: la província de Girona és la vuitena província d'Espanya amb més població estrangera, amb un 19% dels seus habitants nascuts fora de les nostres fronteres (dades de l'Institut Nacional d'Estadística a 1 de gener de 2018). Aquest fet converteix l'aposta per enfortir els llaços entre les diferents comunitats i la convivència en una necessitat evident a casa nostra. I és precisament aquest esperit el que inspira el nostre trofeu, en el qual un equip format per socis de la Penya Immortal Girona s'enfrontarà a un altre que defensarà els colors d'un grup d'aficionats d'un dels grans equips del futbol sud-americà, el Club Nacional de Football uruguaià. Es tracta de la Filial Catalunya d'aquest club de Montevideo, a la qual vam conèixer l'any passat al Torneig Internacional de Penyes que vam jugar a la Vila Olímpica de Barcelona. Tot i que en aquella ocasió vam caure golejats, el comportament dels charrúas va ser senyorial, valorant l'esforç i entusiasme dels nostres jugadors malgrat les seves palpables limitacions pel que fa a tècnica i estat físic, així com l'entrega dels qui fora del camp no deixàvem d'animar en un to festiu. Xerrant amb ells vam descobrir que tenien la seva seu a Blanes, així que els vam prendre la matrícula per a organitzar quelcom plegats. I aquí estem, a punt de jugar un matx que pretén unir persones d'orígens ben diversos a través del seu comú amor per la pilota.


Com a primera presa de contacte abans del dia clau, fa un parell de setmanes vam gaudir, com vau poder llegir a l'anterior entrada d'aquest blog, d'un dinar amb un parell de membres de la Filial i l'exjugador Rubén Sosa, una autèntica llegenda del futbol mundial que va sumar-se a la iniciativa obrint-se a tothom sense importar els colors. Tot un luxe. La citada jornada principal d'aquest esdeveniment tindrà lloc demà 1 de novembre a partir de les 13 hores a les instal·lacions esportives del Càmping La Masia de Blanes. En aquest racó de la Costa Brava disputarem el partit, que estarà precedit de la lectura per part dels capitans d'ambdós equips d'un manifest que destacarà el paper del futbol com a eina d'unió entre gent de procedències ben diferents. Com en els grans campionats com la Champions League o la Libertadores, tindrem copa per al guanyador, però indubtablement el triomf més gran serà compartir una esplèndida tarda entre els membres de les dues penyes. Després de l'esforç dels nostres atletes vindrà la recompensa, els xefs de la Filial Catalunya del Club Nacional ens prepararan uns deliciosos xoriços criollos, especialitat del seu país. També hi haurà hamburgueses pels qui les prefereixin, que sobre gustos no hi ha res escrit. Hem de donar les gràcies als nostres amics bolsos, en especial en Sebastián, per la seva total implicació en l'organització del Trofeu, amb total disposició per trobar el lloc ideal per disputar-lo i ocupar-se de l'apartat gastronòmic. L'autèntic esperit d'unió que esperem que faci d'aquest dia un capítol inoblidable de la història d'ambdues associacions.       

divendres, 25 d’octubre del 2019

Cursa de relleus

Si hem de comparar la Segona Divisió amb una prova atlètica, segurament triaríem una cursa d'obstacles, per la gran competència entre els principals candidats a l'ascens. Amb el recent acomiadament de Juan Carlos Unzué, però, la present Liga Smartbank es transforma pel Girona en una cursa de relleus en la que qui agafi el testimoni a la banqueta de Montilivi haurà de garantir, si es vol aspirar a pujar, ser capaç de millorar aquest inici de campionat amb sis derrotes que llastren les possibilitats d'escalar llocs a la classificació. Masses errades dels qui manen a Can Girona en una temporada en la qual es volia enterrar en milions les que ja es van cometre durant la passada. Quique Cárcel, sempre sol davant el perill, ha sortit a assumir les culpes que segurament tingui. Esperar quelcom similar de més amunt ja és més complicat. Sigui com sigui, des de la Penya agraïm, deixant de banda el seu escàs fruit, la feina duta a terme per Euse... Unzué en aquests partits.   


Iniciem la repassada a l'activitat d'aquests darrers dies amb el partit del 12 d'octubre contra l'Elche com a locals. Els nostres amics de la Federación de Peñas del Elche CF van organitzar un desplaçament express, que al viatjar conjuntament amb l'expedició dels jugadors il·licitans va haver d'abandonar la nostra ciutat a correcuita després del partit. Tot i les escasses hores que van passar a Girona, des de la Federació de Penyes del Girona va poder muntar una petita recepció a la comitiva franjiverde. El Restaurant Da Vinci, seu de la Penya Nord-Àlex Granell, va ser l'escenari d'aquest esmorzar de benvinguda al qual van assistir uns pocs dels nostres socis, encapçalats per la Pili Balastegui (que celebrava el seu sant) i en Carlos Solozano. En Cristóbal Sánchez (a qui enviem tots una forta abraçada, ell ja sap el perquè), president de la Federació, va fer de mestre de cerimònies. Moments alegres que van tallar-se amb l'arribada del partit, al qual el Girona va aterrar de manera desastrosa. Quan va recompondre's i tornar a agafar les regnes del matx, els pals i la feblesa al centre del camp van impedir treure quelcom més positiu que el 0-2 final, resultat que va suposar la primera derrota de la temporada a casa. Una llàstima que Felipe Sanchón i Jandro Castro, dos mites de la història recent del Girona FC, no poguessin veure a l'equip guanyar en la seva visita a l'estadi que va ser (i per a ells sempre ho serà) casa seva.


No volíem que la lògica emprenyada per no sumar cap punt ens aixafés el dia festiu, així que després del xiulet final vam planejar un dinar grupal, ja que las penas con pan, son menos. Una dotzena d'immortals, acompanyats per en Rodri i la Fina de la Penya Saltenca i en Javi de la Sant Narcís, vam gaudir d'un bon àpat al Tir Olímpic amb un convidat d'excepció: Rubén Sosa, un dels grans del futbol uruguaià dels 80, 90 i principis del segle XXI. El seu passat a Nacional de Montevideo (i present, actualment treballa amb la base del conjunt bolso) ha permès que els amics de la Filial Catalunya del Decano, amb seu a Blanes, el poguessin portar a passar uns dies a la Costa Brava per permetre als seus socis conèixer en persona a una de les figures destacades de la història tricolor. En Sebastián, president del col·lectiu de seguidors de l'equip charrúa, i un altre company de la filial també ens van acompanyar en la degustació del gran tiberi que ens va preparar el nostre soci i amic Quim Oliu, qui gestiona el restaurant de la instal·lació esportiva. Va ser una estona fantàstica. Lluny de tenir fums d'estrella, aquest exjugador de Real Zaragoza, Lazio, Inter, Borussia Dortmund, Logroñés i Nacional, entre altres, va descobrir-se com una persona d'una qualitat humana excepcional, proper i alegre com pocs. Fins i tot va accedir a gravar una salutació en vídeo pels nostres amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo, pels quals és un ídol des de petits. Va ser també un plaer poder comptar amb ell com a padrí de l'acció amb la qual participarem en les setmanes d'acció contra la discriminació al futbol europeu "Football People", organitzades per l'entitat FARE (Football Against Racism in Europe). Ben aviat us en donarem tots els detalls en un article exclusiu sobre el tema. Les seves paraules d'agraïment a tots per la divertida estona compartida i de record de la seva etapa com a jugador al nostre país (en paraules seves "va fer-se un home a Espanya") van ser la cloenda perfecta a una tarda que va fer les delícies de tots els que gaudeixen de l'esport rei i els astres de la pilota.


Del 12 passem al 6 d'octubre, data de la jornada precedent a l'enfrontament contra l'equip del Martínez Valero. El calendari va voler que el Girona visités terres càntabres en aquest dia. No va estar sol, un grapat de penyistes blanc-i-vermells (fonamentalment dels Paparres i la Gironina i alguns habituals del partit fora de casa com l'Albert Juanola, que és soci nostre) va ser animant a les graderies del Sardinero i gaudint d'un cap de setmana excepcional en una ciutat tan maca com Santander. El gruix dels immortals vam seguir el partit per televisió des de Girona i, a més de veure per fi d'una victòria lluny de casa, vam gaudir d'una vesprada d'allò més deliciosa. Ens vam treure de la mà una Jamonada, en la qual en Raimundo Abarca va compartir amb tots els presents el pernil del viatge a Huesca i un orujo blanc casolà dels que rasquen a la gola. Gràcies a l'habilitat d'en Carlos, el tallador oficial de la vetllada, vam assaborir el deliciós embotit de la millor manera, en finíssimes i gustoses llesques.


Ara passem a un apartat que podríem anomenar "miscel·lània" per la varietat de temes tractats. Si el fet de perdre contra l'Elche a Montilivi va clavar el penúltim clau al taüt esportiu d'Unzué, el cop de gràcia a l'estada del tècnic pamplonès com a far i guia de la plantilla blanc-i-vermella va ser la derrota al Carlos Tartiere. Ni més ni menys que quatre gols ens va fer un Real Oviedo que començava la jornada només un punt per sobre de la zona de descens, dos d'ells obra de l'ex gironista Alfredo Cartucho Ortuño. L'expulsió d'Àlex Granell, que definitivament no està en el seu millor moment, i la feblesa de la defensa van fer que els gols d'Stuani i Gual fossin innocus. Transcendents o no, el 106 va omplir-se de gom a gom per celebrar-los. La fidelitat dels immortals no entén de resultats. Més: la setmana vinent disputarem el I Trofeu de l'Amistat amb els amics de la Filial Catalunya del Nacional de Montevideo (no patiu que ho explicarem tot fil per randa), però aquesta no serà l'única aparició de l'equip de futbol de la Penya Immortal Girona. El pròxim 6 de desembre, aprofitant la festivitat del Dia de la Constitució, tindrem ocasió d'engrandir encara més el nostre gloriós historial desplaçant-nos a Sabadell per disputar el torneig amb el qual els nostres amics de la Peña Cordobesista Sangre Blanquiverde celebraran el seu 10è aniversari. Serà tota una festa de l'esport rei, en la qual tindrem l'honor d'acompanyar, a més dels amfitrions, als potents conjunts formats pels socis de la Peña "Culturalistas en Barcelona", la Peña Cadista "Per Sempre Cádiz", la Peña "Sevillistas en Barcelona" i la Peña del Granada CF de Barcelona. Futbol de qualitat no sabem si n'hi haurà gaire, però que donarem l'espectacle, segur. Seguim amb més actualitat: la setmana passada vam ser convidats per la Penya Eloi Amagat a la seva assemblea general, celebrada al Restaurant Can Marcos de Vilablareix, la seva seu. La presència del nostre president Pepe, el tresorer Javi i el secretari Fran va permetre oferir la nostra ajuda a aquesta associació amiga en el tema del registre al nou web de l'LFP i Aficiones Unidas per a comprar entrades pels partits que el Girona jugui com a visitant. Precisament aquest va ser un dels afers tractats en la darrera assemblea de la Federació de Penyes del Girona, duta a terme en la nova seu de l'organització, el Centre Cívic de Palau-Sacosta. A la reunió, en Cristóbal va presentar la seva junta directiva, a la qual desitgem la millor de les sorts al capdavant de la nau de les penyes blanc-i-vermelles. Sort precisament és el que esperem que tingui el Girona en el partit de diumenge contra l'Alcorcón, en el qual Juan Carlos Moreno dirigirà a la plantilla de manera interina (de moment). Sigui com sigui nosaltres, intentarem gaudir del dia amb el dinar que estem organitzant per commemorar les Festes de Sant Narcís que ara comencen, dates assenyalades per a tots els gironins. Bones fires a tothom! 

divendres, 4 d’octubre del 2019

Doctor Jekyll i Míster Unzué

Tenim una plantilla formada per 25 futbolistes i un cos tècnic encapçalat per l'entrenador Juan Carlos Unzué i completat per 5 especialistes més. Total: 31 professionals defensant els interessos del Girona FC. Vist el rendiment des de principi de temporada, sembla que en tinguem 62. L'equip que aconsegueix, amb moments de més o menys brillantor, tirar endavant els partits a Montilivi, es transforma quan juga com a visitant, perd el nord i compta els seus partits per derrotes. Dues cares per un mateix conjunt. Pel bé de les nostres aspiracions, esperem que el perfil que s'acabi imposant sigui el que veiem a casa. Els qui no canviem, estiguem on estiguem, som els immortals en particular i els penyistes blanc-i-vermells en general, que ens ho passem bé a tot arreu. Vegem-ho.


Dissabte 28 de setembre tocava un dels desplaçaments que tenim marcats en vermell al calendari des de que se sortegen les jornades del Campionat Nacional de Lliga: Huesca. L'autobús organitzat per la Federació de Penyes del Girona FC va transportar a terres aragoneses a 49 penyistes, 29 d'ells immortals. Les bones experiències d'anteriors visites a aquesta ciutat va fer que els gironistes s'animessin en massa a anar-hi, ajuntant-nos a l'Alcoraz més de 200 aficionats entre els de l'expedició federativa i els arribats des de Girona per altres mitjans. Durant el viatge, a l'autobús van sortejar-se un fantàstic pernil que va guanyar el nostre soci Raimundo Abarca, així com dos pollastres a l'ast gentilesa de Plats Cuinats Joan Vicens, una bufanda de la Penya Gironina i una bandera de la Penya Immortal. Com podeu veure, vam arribar ben equipats.


Aparcat el bus al pàrquing del supermercat situat a prop de l'estadi, vam dirigir-nos al Restaurante El Cerro, on els amics de la Peña Fenómenos Oscenses ens tenien preparada una rebuda de categoria. Va ser un plaer retrobar-nos amb gent que, després de gairebé una dècada de trobades entre blaugranes i blanc-i-vermells, més que amics ja són gairebé com germans. Un altre plaer que vam poder gaudir va ser la formidable barrilada amb la qual ens van obsequiar. Els tiquets vàlids per cerveses de franc van fer que tothom pogués refrescar la gola abans del deliciós dinar que ens van servir. Fideuà i entrecot o dorada, tot un luxe pel que s'acostuma en aquest tipus d'esdeveniments. I, a sobre, a un preu més que competitiu. Si després de tantes bones estones al llarg dels anys ja ens veiem amb l'obligació moral de rebre'ls a cor què vols quan vinguin a Girona a la segona volta, després de tot això ens hem d'assegurar que la seva experiència a la nostra ciutat sigui cinc estrelles.


L'àpat, que va aplegar més d'un centenar de persones repartides en dos menjadors, va transcórrer entre cançons d'ambdós equips entonades de viva veu i molt bon humor. Com ja havia fet en anteriors ocasions, l'amic Tomás del Huesca va liderar el seu famós "achendere", el popular brindis que sempre provoca les rialles dels presents. Una altra anècdota va ser que durant el vermut ens va venir a veure un company de la Penya Alabèscat del Deportivo Alavés a Barcelona, que en una de les visites del conjunt vitorià a Girona en la que vam fer dinar de germanor va comentar-nos que tenia família vivint a Huesca a la qual visitava sovint. Tan bé ho va passar amb nosaltres que quan va saber que pararíem per allà no va dubtar en passar-se a saludar. Abans de passar als digestius, els directius de les penyes presents van fer un petit intercanvi d'obsequis. Els nostres amfitrions van regalar unes trenes de pasta de full típiques de la zona que vam repartir en el viatge de tornada, així com una preciosa placa amb una reproducció de la catedral de Huesca. Els nervis per la preparació del viatge van fer que des de la Federació com a tal no es pensés a portar res, però, com bé va dir el president Cristóbal Sánchez, "a Huesca no ens sentim com a convidats, ens sentim com a casa" i a casa un no porta regals. A la tornada tindran, amb total seguretat, un detall amb el qual recordar per sempre la jornada. 


Un nombrós grup de gironistes desplaçats, liderats pels membres del Jovent Gironí, van unir-se a la recta final de la festa, moments abans d'enfilar tots junts cap a l'Alcoraz. En els moments previs al partit encara hi va haver temps per seguir confraternitzant amb la parròquia local als voltants de l'estadi. Ja a la graderia visitant, l'organització va ser més aviat desorganització. Com sol passar en els partits fora de casa, ningú va fer cas a la ubicació que indica l'entrada i cadascú va seure on bonament  va poder. El Jovent, per exemple, va quedar situat en unes localitats des d'on dificultava la visibilitat de força aficionats, en lloc de les que tenien l'any passat en el partit disputat entre ambdós equips a Primera, quan van posar-se més a prop de l'entrada. La seguretat del Huesca i la Policia van intentar resoldre el problema, però l'única manera de resoldre'l era moure de lloc a gairebé tothom, així que la cosa va quedar tal qual. Es tracta d'una zona de l'estadi força petita per a la quantitat de desplaçats (s'estan fent obres d'ampliació del recinte) i fins i tot hi va haver un moment en el qual va haver de permetre's a alguns seguidors accedir a la graderia superior, que no estava gaire menys plena. Alguns dels nostres membres van veure's obligats a seure a les escales, quelcom no gaire segur. Va ser tot un xic caòtic, però en Cristóbal ja ens ha comunicat que tractarem entre tots de corregir aquestes situacions. De moment ja ha acordat amb el Girona que en futurs desplaçaments es desplaci amb nosaltres un empleat del club que ajudi a coordinar el tema de la col·locació dels aficionats a la graderia. Confiem que amb aquesta mesura i portant previst des de casa on seurem tots s'acabin les dificultats. Sigui com sigui, es va animar de valent i la graderia va tenir molt de color gràcies a les banderetes de plàstic cedides pel club. Per sort o per desgràcia, qui no va poder veure el terreny de joc completament tampoc va perdre's gaire res. El Girona va fer un partit lamentable, en el qual ni la discutible anul·lació d'un gol per part del VAR pot servir d'excusa. Sense cap punt al sarró vam enfilar cap a Girona, en un viatge amb algun moment tens fruit del disgust per la derrota, però sense més importància. Això sí, res ens va fer oblidar la gran jornada viscuda amb els meravellosos amics que ens permet conèixer aquest esport que tant ens agrada. Si ens hem de quedar una imatge que la simbolitzi, ens quedem amb l'aplaudiment mutu entre les aficions al final del partit.


La jornada intersetmanal va fer que, gairebé sense temps de pair el viatge a Huesca, ens veiéssim immersos en tot el que comporta un nou partit del Girona. El 3 d'octubre ens visitava un Deportivo necessitat de punts que no va poder redreçar el seu rumb a Montilivi. Els d'Unzué van tornar a la seva versió bona, amb alguns dels minuts de millor joc de la present temporada. El gol dels corunyesos a la segona part, ja amb els de Borja i Marc Gual sumats al marcador, només van esperonar l'equip per tancar el matx. Samu Saiz va tornar a ser decisiu sortint des de la banqueta (juga quasi millor de suplent que de titular) i va assistir a Stuani per fer el 3-1, sisè gol de l'internacional uruguaià en aquesta Lliga. Abans d'aquesta victòria vam reeditar una altra trobada que gairebé mai falla quan blanc-i-vermells i blanc-i-blaus s'enfronten a la nostra ciutat, la que va portar al 106 a la Peña Deportivista de Barcelona. Una trentena de seguidors de l'equip de Riazor van compartir amb nosaltres una estoneta de prèvia amb berenar inclòs. Com mana el protocol, els hi vam regalar una de les nostres bufandes. Es dóna la circumstància que la bufanda dels deportivistes barcelonins va servir d'inspiració pel disseny de l'última tongada que nosaltres vam demanar a l'empresa Soricastel. La bona sintonia i l'hospitalitat oferida van ser recompensades amb l'obsequi d'una ampolla de licor casolà elaborada pel pare del cap de l'expedició de seguidors del club gallec, l'Agustín. El detall de l'etiqueta amb el cartellet amb el qual vam anunciar la trobada a les xarxes socials ens va encantar.


Com a cloenda de la present entrada, un apunt solidari. Durant l'inoblidable dia passat a l'Alt Aragó vam fer nombroses fotografies per captar per a la posteritat uns moments tan feliços. Algunes d'elles van ser enviades en nom de la Federació al concurs del programa "Tot Rodó" de Televisió de Girona. En ell es premia la millor foto de l'afició de cada jornada amb un lot de productes de Llet Nostra. Una de les instantànies va ser la guanyadora i es va decidir donar els productes al Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. A l'acte de lliurament van assistir-hi, en representació de l'ens federatiu, en Guillem dels Paparres Gironins i en Pepe i en Javier per part de la nostra associació. Amb la mateixa il·lusió que els hi va fer a ells col·laborar, encara que sigui modestament, en una bona causa, encarem tots el partit de diumenge contra el Racing al Sardinero, on veurem si les dues personalitats d'aquest Girona convergeixen en una millor i capaç de guanyar fora de casa. Nosaltres ho veurem a la nostra seu bevent-nos l'ampolla de licor a la salut dels amics de La Coruña i degustant el pernil que en Raimundo vol compartir amb tots els amics de la Penya. 

dimarts, 24 de setembre del 2019

Grans esperances

L'escriptor britànic Charles Dickens va publicar el 1860 una obra titulada "Grans esperances", en la qual es narra com un humil orfe aprenent de ferrer acaba convertint-se en un respectat cavaller de l'alta societat de Londres. Una història similar a la del Girona FC, una institució que des de les categories més modestes del nostre futbol va arribar a instal·lar-se a les divisions professionals de manera força sòlida. "Grans esperances" són també les que el públic de Montilivi té enguany dipositades en l'equip. Tenir el límit salarial més elevat de Segona fa que quedin poques excuses per tot allò que no sigui ser capdavanter a la classificació, i això es nota en el nivell d'exigència de l'afició, posat de manifest en converses, xarxes socials i també a l'estadi quan el joc de l'equip no és tan brillant com podria desitjar-se. Quelcom inaudit en anys anteriors a Can Girona, on s'acostumava a donar per bo qualsevol resultat que no fos gaire dolent sempre que hi hagués esforç i entrega, qualificant d'èxit la nostra simple presència a l'LFP. Que aquesta exigència no hagi estat freqüent no la converteix en il·legítima, és només un símptoma del creixement del club i ja no val qualsevol cosa. Contra Las Palmas hi va haver xiulets però tampoc es va deixar d'animar als homes d'Unzué quan calia assegurar la victòria, així que una cosa per l'altre: opinió i suport.


Abans de veure com el Girona s'enfrontava als grancanaris en aquest diumenge 22 de setembre, tal com vam avançar en l'article de la setmana passada, els immortals vam organitzar un "dinar de conjura". Dues derrotes seguides eren ja massa i s'havia de fer pinya per aturar la ratxa negativa com fos. Una vintena de membres de la penya va reunir-se al 106 per assaborir el menú xinès que ens va preparar en You. A més de celebrar l'aniversari de dos dels nostres socis, la Mari Solozano i en Jordi Huesca (¡felicidades, chicos!), vam tenir companyia de l'equip visitant. En Juan és un seguidor de la Unión Deportiva que viu a Martorell i va venir a Girona amb la seva filla Anna per presenciar el matx. La Federación de Peñas de la UD Las Palmas va posar-se en contacte amb nosaltres per entregar-los-hi un parell d'entrades que tenia per a ells el nostre amic Óscar de Las Palmas, que ara és encarregat de material dels pío-pío, i a més de la gestió van passar una bona estona amb nosaltres en els minuts previs a l'inici del partit.


Ja dins de l'estadi, a la sortida dels equips abans de l'inici d'ambdues meitats vam exhibir, en nom de tots els penyistes gironins una pancarta de suport a la campanya de cerca d'en Yago que havíem confeccionat dissabte. En Yago és un jove del Bierzo desaparegut fa un parell de mesos. Els seus familiars i amics reclamen que les autoritats emprin tots els mitjans disponibles per trobar-lo. En Yago és nebot de la Mª Carmen, presidenta de la Federación de Peñas de la SD Ponferradina, i davant la petició d'ajut d'un dels integrants d'aquesta gran família que formem tots els aficionats al futbol d'Espanya, no vam dubtar en col·laborar. Creuem els dits per tenir-lo aviat amb els seus. En un altre ordre de coses, volem destacar el detall que va tenir el club amb el públic congregat a Montilivi. Tot i les previsions de pluja, la xafogor que es vivia al coliseu blanc-i-vermell a les quatre de la tarda era insuportable. El bar de Gol Sud va oferir aigua de franc fins a esgotar existències a tothom qui la va demanar. Esperem que sigui quelcom habitual en propers partits jugats en dates tan caloroses. És un avanç, en anteriors casos com aquest es va deixar que tothom que no passés per caixa corregués perill de deshidratació. Pel que fa al partit, com ja hem dit, van sentir-se xiulets en alguns moments i contra alguns jugadors en concret, fet que va sorprendre a molt. El joc dels gironistes no va tenir tota la fluïdesa que pot esperar-se de la qualitat de la plantilla, tot i que tampoc va ser un matx on es patís gaire. Al final, l'entrada de Samu Saiz va revolucionar-ho tot i, gràcies a una pena màxima transformada per Stuani, vam sumar tres punts. Fins que s'hagin consolidat els automatismes de l'equip, és la millor notícia que hi pot haver: sumar. Tornant al tema de les xiulades, cal dir que van ser en moments puntuals i casos determinats, no una constant. La gent també va fer costat a l'equip quan més ho necessitava. No en va, al nostre bloc va ser un dels partits on més es va animar gràcies a la comunió amb el Jovent Gironí, complementant-nos i respectant els càntics de cadascun. Fins i tot en el tema de la visibilitat hi va haver alguna millora, ja que durant la primera part no van exhibir les grans banderes que impedeixen veure correctament les jugades pròximes a la porteria i a la segona ho van fer amb major moderació que en ocasions anteriors. Llàstima que un moment clau com el del penal tornés a fer acte de presència una d'elles, dificultant veure amb precisió a llançador i porter, com pot veure's a la foto que encapçala aquest paràgraf. S'ha de seguir treballant amb la Federació i el club per solucionar aquest cas del tot. De moment, veurem si contra el Deportivo, el dia 3 d'octubre, es duu a terme la prova pilot de canvi d'ubicació del grup d'animació. Seguirem atents.


Una de les grans novetats de la jornada va ser la instal·lació per part del club de plafons amb els escuts de totes les penyes federades a la part inferior de la lona que cobreix la zona on s'aguantava l'any passat l'ampliació de Gol Nord. Un altre detall que esperem que sigui símptoma de la voluntat del club d'iniciar una nova etapa de relacions cordials amb les penyes i l'afició en general. Fins ara, amb l'actual propietat, no s'han caracteritzat per una especial sensibilitat i caldrà més que això per recuperar-les. Des de la nostra penya vam aprofitar per immortalitzar-nos (i mai millor dit) al cantó del nostre escut amb l'orgull de saber que, fins i tot quan no jugui el Girona, serem a Montilivi. Després del matx alguns immortals com en Jorge Berna van fer sessió continua, com als antigament es feia als cinemes, i van desplaçar-se a Fontajau per presenciar la Supercopa d'Espanya de bàsquet femení entre l'Uni i el Perfumerías Avenida de Salamanca. El títol va quedar-se a casa després d'un disputat partit, així que donem l'enhorabona a tot el món del bàsquet de la nostra província per aquest nou èxit de l'esport gironí.


La que s'emporta la palma entre les notícies felices de la jornada de diumenge és, sense cap mena de dubte, la tornada del petit Gerard a l'estadi. Fa uns mesos vam recopilar missatges d'ànim de jugadors del primer equip i exhibir una pancarta on expressàvem el nostre suport a aquest vailet de 10 anys per l'operació per millorar de la leucèmia a la qual se sotmetia. El seu entrenador als alevins del FC Sarrià, el nostre soci José Luis Cano, li va cedir el seu abonament pel partit contra Las Palmas. Ens posa molt contents veure com en Gerard ja es troba amb tota l'energia del món per animar a l'equip dels seus amors. Tot un campió! 

Imatge: Google Maps

La següent parada d'aquesta Liga Smartbank ens porta dissabte a un dels nostres destins favorits, Huesca. Recordar amb més profunditat la gran amistat que ens uneix a la Peña Fenómenos Oscenses i l'excel·lent tracte que ens han dispensat cada vegada que hem visitat aquesta localitat aragonesa seria reiteratiu, ja que mai ens hem cansat de repetir-ho. Després del somni acomplert de veure un partit entre els nostres equips a Primera, tornem als orígens, a la Segona Divisió en la qual va començar tot. Esperem que sigui només un pas previ a tornar a l'elit que tant ens va agradar tastar als aficionats d'aquests dos clubs amb trajectòries molt similars. De moment, per dissabte ja tenim preparat un viatge de la mà de la Federació de Penyes i un dinar de germanor amb els Fenómenos al Restaurante El Cerro, molt proper a l'Alcoraz. Diversió assegurada. I esprem que també tres punts més pel Girona.

dimecres, 18 de setembre del 2019

Queda un llarg camí

Quan es diu que la Segona Divisió espanyola és una de les categories professionals més difícils d'Europa, deixant de banda el fet de no ser al primer esglaó de la piràmide, no és quelcom gratuït. La tornada de Christian Stuani als onzes gironistes i els seus quatre gols en dos partits van ajudar-nos a retrobar el camí del triomf a Montilivi. Vam pujar com l'escuma a la taula i tot semblava rutllar a la perfecció, fins a la derrota de dissabte contra el poderós Cádiz, que ha començat la Lliga com un coet, i la nova ensopegada patida a Almería, davant un rival també molt seriós. Una baixada de fums que ha començat a posar nerviós al gironisme. Hi ha qui ja comença a qüestionar el vot de confiança a jugadors i tècnic i fins i tot mira més amunt. En qüestió d'opinions ja se sap: tants caps, tants barrets. De moment, a més d'expressar el nostre parer, només ens queda carregar-nos de paciència i animar des de la graderia per intentar redreçar el rumb. A l'entrada d'avui, tot això ho adobarem amb la nodrida actualitat de la Penya Immortal, íntimament lligada a la del Girona FC.


Comencem pel més recent, el partit d'ahir 17 de setembre a l'Estadio de los Juegos del Mediterráneo. La "Pantera" Sekou va treure les urpes contra un Girona tou en defensa, molt fluix al mig del camp i que en atac només va tenir com a referència efectiva a Marc Gual, i no massa. Els immortals reunits al 106 van coincidir en qualificar el proper compromís contra Las Palmas com una oportunitat per reivindicar-se pels futbolistes blanc-i-vermells. No hi faltarem. De moment, aquest diumenge ja hem organitzat el nostre primer dinar de conjura de la temporada per fer pinya i carregar piles per donar tot el suport a l'equip en el matx contra els canaris. Serà a partir de les 13 hores a la nostra seu, on la San i en You ens prepararan un menú amb plats típics de la gastronomia xinesa. Potser degustar les delícies de les terres de Confuci ens ajuda a meditar i veure la llum sobre el que necessita el Girona d'Unzué per començar a funcionar.


Abans del desafortunat partit d'Almería, n'hi va haver un altre a Cádiz el 14 de setembre. Com ja hem dit, els de la Tacita de Plata van imposar-se als de la Ciutat dels Quatre Rius per 2 a 0. El matx va estar marcat per la possessió estèril blanc-i-vermella i dues errades defensives d'Alcalá que ens van condemnar a marxar de terres gaditanes sense cap punt al sarró (i amb una vermella per Stuani). Malgrat que ens vam emportar una decepció, les dues victòries encadenades en les jornades precedents van fer que, abans de començar, l'expectació amb la qual l'afició va afrontar el partit contra el líder fos màxima. Ho demostra la nostra seu, que va omplir-se de gom a gom per veure el Girona. Només mitja hora més tard començava la retransmissió de la competència, que sol ser tristament preferida a la majoria de bars de la ciutat. Nosaltres podem garantir que al 106, mentre hi siguem nosaltres, la prioritat és i serà el Girona i que rebrem a tots els gironistes que s'hi vulguin sumar. En aquest partit, per exemple, vam tenir el plaer de tenir amb nosaltres a alguns membres de les penyes Saltenca i Sant Narcís. Molt lluny del número 106 de l'avinguda de Sant Narcís, al Ramón de Carranza, hi vam tenir representació immortal. Uns quants integrants de la Penya Gironina, liderats pel nostre amic Joan Vicens, van aprofitar els dos compromisos seguits del Girona a Andalusia per organitzar un autèntic tour per la comunitat meridional. Entre els membres d'aquesta expedició hi havia en Quim Oliu, qui, a més de ser soci de la Gironina, ha estrenat recentment la seva condició d'immortal. I molt ben estrenada: passejant la nostra bandera, fent amics sense importar els colors i passant-ho bé malgrat la decepció pels resultats.


Seguim amb l'ordre invers del repàs, marxem cap a l'11 de setembre. El dia festiu ens oferia la possibilitat de seguir fent pinya, i no la vam desaprofitar. L'any passat ja vam recuperar la "tradició" de lliurar els Premis Immortals als nostres socis més destacats de la temporada en un dinar, en aquella ocasió celebrat a Palol d'Onyar. Enguany vam traslladar-lo a Domeny, al Restaurant Bo de Bo, que va proporcionar-nos un àpat digne del seu nom. 25 membres de la Penya vam gaudir d'uns moments de germanor que van tenir com a cloenda l'entrega dels guardons. Les restriccions pressupostàries van fer que en aquesta edició les divertides guardioles en forma de porquet que rebien els guanyadors fossin substituïdes per uns senzills diplomes amb una artesanal cinta blanc-i-vermella, però la il·lusió entre els guanyadors va ser la mateixa. El primer premiat va ser l'Óscar Fernández, que va rebre el "Plátano de Oro" a la seva espontanietat. Els qui freqüenteu els grups de Whatsapp de la Penya ja sabeu el perquè de la fruita... En Jon Bengoetxea el va seguir amb la "Chapela de Oro", com a reconeixement al toc basc que aporta a la nostra associació. La Margarita Bosch, la María Jesús Malfeitos i la Conchi González van compartir el premi "Chicas de Oro" com a part indispensable del sector femení de la Penya. Per últim, el nostre tresorer Javier Rina va endur-se el "Huevo de Oro" per la seva inestimable col·laboració en la gestió del dia a dia immortal. Qui no va resultar premiat que no es preocupi, a la nostra gran família blanc-i-vermella ens estimem tots per igual, amb reconeixements o sense. I a més, l'any vinent tindrà una nova oportunitat d'inscriure el seu nom en l'il·lustre palmarès dels Premis Immortals. Com mana la nostra particular idiosincràcia, la festa va allargar-se fins ben entrada la tarda amb copes i animades converses al 106.


Continuem tirant del fil temporal. Ara passem a comentar el 8 de setembre, dia en el qual el Girona rebia al Rayo Vallecano a Montilivi. La trobada amb aquesta afició madrilenya era ineludible, son molts anys de relació sense importar la categoria, així que a mig matí ja vam tenir rondant per la seu als primers amics de la Peña Rayista Bus Uno, amb els qui havíem acordat celebrar un dinar abans del partit. El mateix va transcórrer, com manen els bons costums entre franjirrojos blanc-i-vermells, en un ambient de futbol que feia goig: càntics d'ambdós bàndols i la bandera amb una meitat del Girona i una altra del Rayo amb la qual els vam obsequiar fa unes temporades presidint la sala. En Javi, president de la Bus Uno, carrega amb ella sempre que tots dos equips es veuen les cares. Una mostra més de la bona sintonia entre aficions. El partit ja va ser una altra història amb uns (nosaltres, per sort) més contents pel hat-trick amb accent uruguaià que s'hi va veure i uns altres menys. Coses del futbol i la vida. Estem segurs que la bona estona viscuda a la prèvia del matx va suavitzar el cop. Pel que fa a la llarga història de la visibilitat, raons alienes a la seva voluntat van retardar una mitja horeta l'entrada del Jovent Gironí a la seva ubicació, permetent-nos tornar a assaborir com és presenciar un partit des dels nostres seients sense cap obstacle al davant. Bona part de l'estadi va aplaudir la seva entrada. Volem aprofitar l'avinentesa per recordar que, com a penya que porta gairebé tres dècades animant el Girona, en cap moment hem estat en contra d'aquest grup i el caliu que aporta a Montilivi. A l'inrevés, els immortals sempre hem cercat contagiar a la resta de la graderia les ganes de donar suport a l'equip i ens alegra veure com per fi la joventut gironina ha despertat i mostra iniciativa per fer-ho. La situació que fa temps venim denunciant té exclusivament a veure amb la impossibilitat de visionar correctament les accions de joc més properes a la porteria del Gol Sud des de les localitats que paguem religiosament. Per sort, la Federació de Penyes, encapçalada pel seu president en funcions, Cristóbal Sánchez, segueix negociant amb el club per trobar una solució. En l'assemblea federativa, celebrada el passat  13 de setembre al Centre Cívic Can Gruart de Vilablareix, ens va comunicar, entre altres afers, que s'està valorant la possibilitat d'aprofitar un partit amb menys assistència, probablement un que es disputi entre setmana, per fer una prova pilot d'un canvi d'ubicació del Jovent, que encara no seria definitiva. No hi ha res tancat, però que es plantegi  fer quelcom ja és un gran pas després de dos anys sense resposta efectiva a les nostres demandes.