viernes, 21 de septiembre de 2018

El xou ha de continuar

La Lliga de les Nacions a Europa i altres competicions a la resta de continents van tenir aturat el futbol de clubs durant gairebé dues setmanes, però en el seu retorn a l'activitat el Girona d'Eusebio va demostrar no haver oblidat les bones sensacions oferides contra el Villarreal. En clau social blanc-i-vermella, aquests dies van ser protagonitzats pel que ja és el tema de la temporada: la possible disputa  a Miami del Girona-Barcelona del mes de gener. Ara farem un cop d'ull a tot plegat, així com a l'actualitat de la nostra estimada penya.


Notícies del front americà. El divendres 14 de setembre la Federació de Penyes del Girona i Aficiones Unidas van organitzar una reunió informativa per a penyistes i aficionats gironistes en general per poder explicar tot el que se sap sobre les opcions que el partit s'acabi disputant lluny de Montilivi i les compensacions oferides per l'LFP i el club. A l'acte, celebrat a l'Espai Cívic Barri Vell-Mercadal, hi van assistir el secretari general d'Aficiones Unidas, José Hidalgo, i el vicepresident d'aquesta entitat, Felipe Sanz. L'expectació era màxima, com demostrava la presència de periodistes de mitjans esportius i generalistes de tota Espanya. Entre el públic vam comptar amb Albert Mateos, del Girona FC, Cristóbal Sánchez, de l'Ajuntament, i representants de la Confederació Mundial de Penyes Barcelonistes. La veu cantant la va portar en Pepe Hidalgo, que ha estat present a les reunions d'AFEPE amb la Lliga i ens podia oferir impressions de primera mà. El secretari va comentar que els clubs, pels quals treballa Tebas, estaven a favor de jugar als EUA i que molts fins i tot ho havien demanat abans que hi hagués res oficial. Una altra reflexió interessant va ser la de les dificultats que comporta per a l'afició l'actual model del futbol de les Societats Anònimes Esportives. Els propietaris dels clubs poden gestionar les seves empreses com creuen convenient, reservant-nos a nosaltres el paper de simples clients sense poder de decisió. Des de les federacions de penyes hem de lluitar per fer-nos forts i que, com a mínim en aquesta faceta de clients, se'ns escolti als nostres propis clubs, com per desgràcia no ha ocorregut en aquest cas, en el qual la reunió dels representants del Girona amb les seves penyes va produir-se amb 10 dies de retard i la majoria d'informacions ens han arribat abans per la premsa i altres vies. Sent respectats a casa podrem aspirar a reclamar canvis en l'àmbit nacional amb esperances d'èxit: millores en preus d'entrades, horaris decents...


Per part de la Federació de Penyes del Girona va fer-se saber que el club s'ha compromès a fer efectives abans del 30 de juny de 2019 les compensacions econòmiques promeses en cas de jugar-se el partit a Florida. Només esperem que una eventual pujada dels preus dels abonaments per l'exercici 2019/2020 no les deixin en indemnitzacions anecdòtiques. Els 50 euros del "carnet de soci" del gener ja les retallen bastant. En el torn de precs i preguntes molts penyistes van fer palès el seu malestar per com s'ha gestionat tot plegat. En Carlitos de la Penya Cassanenca va fer-nos parar atenció en com el soci que renunciï a l'entrada i el bus "de franc" al Camp Nou que el club ofereix com a primera contrapartida en benefici de poder recuperar el 40% de l'abonament o anar a Miami pot quedar-se sense res si el partit finalment no marxa a l'Amèrica del Nord, creant-se així un greuge comparatiu entre abonats. Per part immortal va intervenir el nostre president Pepe Sierra, que no va poder estar-se de dir la seva quan va sentir com el club havia comunicat a la Federació de Penyes que el supòsit d'un partit fora de Montilivi estava previst en el document de condicions de l'abonament al qual pot accedir-se a través de www.gironafc.cat. Curiosament, fa 15 dies CAP dels documents penjats al lloc web del club ni els textos que s'inclouen al mateix en feien cap referència (en tenim proves fotogràfiques). I per acabar-ho d'adobar, mentre acabem d'escriure aquest article salta la notícia sobre la carta que la RFEF a l'LFP mostrant la seva oposició a la disputa del matx a Miami. Recordem que Luis Rubiales, president federatiu, ha estat l'artífex del primer partit de competició oficial nacional disputat fora de les nostres fronteres, la Supercopa d'Espanya que Barcelona i Sevilla van jugar al Marroc. Així que imagineu-vos la credibilitat que ofereix aquest senyor. Més incertesa. Seguirem informant.


Passem ara a parlar de victòries blanc-i-vermelles, que és el que ens agrada. Per culpa dels meravellosos horaris amb els quals setmana a setmana ens obsequien els canals de televisió amb la connivència dels clubs, el partit contra el Celta va tancar la jornada en un dia tan poc adient pel futbol com un dilluns. En altres visites en cap de setmana del club gallec a Girona havíem pogut organitzar grans trobades de germanor amb la seva afició, tant amb representants de la Peña Blau Cel de Barcelona com amb gent desplaçada directament des de Vigo. Enguany, i ja van uns quants en els quals ens hem vist perjudicats per la deficient programació dels partits, només un grapat d'aficionats celtiñas van poder venir al 106 a fer la prèvia, i és que com ens indicava en Manolo Devesa, president de Blau Cel al qual ens va fer molt il·lusió trobar a l'exterior de l'estadi, el gruix de l'expedició va arribar justa de temps i va haver d'anar directament a Montilivi. A la nostra nova ubicació hi va haver per primer cop una mica de quòrum (tot i que faltaven goles destacades) i vam cantar i xalar de valent amb els tres gols gironistes. L'estat de gràcia d'Stuani i una bona rematada de cap de Juanpe ens van catapultar cap al segon triomf consecutiu i la gens menyspreable xifra de 7 punts de 12 possibles.


D'una celebració a una altra. La segona edició dels Premis Immortals va celebrar la seva cerimònia d'entrega el passat 9 de setembre al Mesón Gascón de Palol d'Onyar, on 18 comensals vam gaudir de l'exquisit cochinillo del que presumeix, i amb raó, en donem fe, aquest restaurant. Per donar més rellevància a l'acte, l'encarregat d'entregar les guardioles en forma de porquet que simbolitzen els premis va ser el regidor de cooperació i soci de la penya Cristóbal Sánchez. Es van atorgar un total de quatre premis a cinc dels nostres socis més destacats. En la categoria "Masterchef" la guanyadora va ser la Maite Padilla, en reconeixement a les seves habilitats culinàries (encara recordem el seu triomf al Concurs de Torrijas del 25è Aniversari) i a l'espera que ens les torni a demostrar ben aviat. El premi "Viatgers" va ser compartit per un dels matrimonis que mai fallen als desplaçaments que organitza la Penya Immortal, el format per en Josep Maria Vila i la Maria Planas. La Mari Solozano, com no podia ser d'altra manera per la seva empenta i entusiasme en totes les activitats que organitzem, va rebre el premi "Madre Coraje". I com a cloenda i per acabar amb un regust dolç, el premi "Ratafia" va ser per en Josep Garolera, el nostre Garru, per la seva estima incondicional pel Girona, per Girona i pel seu poble, Santa Coloma de Farners, del qual n'és un gran ambaixador regalant-ne productes típics a totes les aficions.


Com que no n'havíem tingut prou amb el dinar, vam seguir la festa prenent unes copes al 106. Al Gascón vam comptar amb la presència d'en Xavi Grabolosa i un company seu en representació de la Penya Som-hi Girona del Pla de l'Estany, i un cop arribats a la nostra seu van incorporar-se la resta dels directius, encapçalats per en Joan Branyas, el seu president. Aquesta penya amb seu a Banyoles viu els seus primers mesos de vida i des de la Penya Immortal, amb l'objectiu d'estendre cada dia més el sentiment gironista, els orientem en el que ens és possible. Per exemple, els vam posar en contacte amb el nostre proveïdor habitual de pins, ja que estaven interessats a fer marxandatge. Des d'aquí volem desitjar-los tota la sort del món en l'aventura penyista que tot just engeguen i que estem segurs que els hi portarà moltes alegries al costat del nostre Girona. Per acabar, fer una petita menció a una altra festa, aquesta celebrada el passat dissabte 15 de setembre. La Montse i en Miquel, nebots de la nostra vicepresidenta Margarita, van donar el tret de sortida del seu comiat de solter al 106. Enhorabona i per molts anys plegats i feliços, parella! 

miércoles, 5 de septiembre de 2018

Exiliats

Per haver sigut una setmana amb un partit fora de casa al qual no vam poder organitzar un desplaçament nombrós, aquests dies ens han aportat força substància per comentar al blog. Començarem amb el tema de moda als mitjans esportius nacionals i seguirem amb altres afers més d'estar per casa. Encara que no sigui aquesta, com veurem, tampoc la millor expressió que podem servir per descriure'ls.


La notícia del moment és, com ja tots sabeu, la gairebé segura elecció del Girona-Barcelona d'aquest pròxim mes de gener com el primer partit de la història de la Lliga que es juga fora d'Espanya. No hi ha res oficial, però les informacions que circulen internament i a través de la premsa indiquen que la seu del matx seria el Hard Rock Stadium de Miami. Sembla una d'aquelles innocentades que fem al desembre, però no, és una part més de l'estratègia d'internacionalització de l'LFP amb l'objectiu d'obrir-se al gran mercat nord-americà. Entre el gironisme no s'han fet esperar les reaccions, i més després de la filtració a la premsa de les que se suposa seran les compensacions pel fet de no poder gaudir a Montilivi d'un dels partits de la temporada. La gran majoria oscil·la entre l'oposició frontal i la més moderada. A la nostra penya cadascú ho veu a la seva manera, potser el punt en comú és que tots voldríem no ser privats de la possibilitat d'animar al nostre equip al nostre estadi i que, si no ens queda més remei que acceptar els nous temps que viu el futbol, ens agradarien que els premis de consolació fossin força millors que els que estan circulant. L'opció del vol a Miami podria ser més generosa i possibilitar un cap de setmana per visitar la ciutat en lloc de ser tan fugaç. L'alternativa de fer nit per 600 euros és directament poc seriosa. Les entrades pel partit de la primera volta i contrapartides econòmiques queden curtes: un 40% d'un abonament com el que tenim la majoria (gol penyista amb descompte per assistència de la temporada passada), un cop restats els 50 euros de l'indispensable carnet de soci obligatori que ens cobraran al gener, representa una compensació de 30 euros. Tot un capital. Veurem si entre Aficiones Unidas i la Federació de Penyes hi podem fer alguna cosa.


No van ser 7.573 quilòmetres com els que recorrerem en cas d'haver d'anar als EUA, però pel partit del Villarreal ens vam haver de moure per trobar-nos temporalment sense seu pel tancament per vacances del 106. Gràcies a Déu, el sentiment blanc-i-vermell és més viu que mai i al mateix barri convivim amb una altra penya del Girona, la Sant Narcís, una agrupació petita però d'una qualitat humana excepcional. Quan els vam comentar si els hi semblava bé que anéssim a veure el matx la seva seu, l'antic Bar Aparicio on en el seu dia també hi va haver la Penya Saltenca, ens van rebre amb els braços oberts. La cervesa i les delicioses tapes de la Kiki van fer encara més entretingut el visionat de la primera victòria dels homes d'Eusebio Sacristán a la Liga Santander 2018/2019. Després del gol fins i tot ens vam arrencar amb uns quants càntics que encara van animar el fraternal ambient viscut entre penyistes.


Continuem amb gent lluny de casa. Hem començat dient que les penyes no vam poder muntar autobusos per anar a l'Estadio de la Cerámica a animar al Girona, en gran part gràcies al fet que LFP i televisions ens van tornar a fer jugar un divendres. Estaria molt bé que si amb accions com partits a l'estranger s'aconsegueix incrementar el valor dels drets audiovisuals de la competició i, per tant, els ingressos del dia de partit deixen queden en un pla d'importància molt menor, no segueixin maltractant als aficionats amb la designació de dies i horaris horribles i sense lògica. Per sort, el nostre club compta amb uns quants seguidors irreductibles que sempre estaran amb l'equip. Part de la famosa banda del Juanola va viatjar a terres castellonenques i va lluir, com sempre, els colors amb orgull. Molt merescuda l'alegria de poder tornar a casa amb els tres punts. La cirereta del pastís se la van trobar, com tots els gironistes, just quan va l'àrbitre va xiular el final i van acabar de celebrar el triomf: la gran notícia de la jornada final de la finestra de fitxatges de l'estiu era que els rumors de la marxa de Portu al Sevilla no s'havien concretat i el futbolista murcià seguia una temporada més al Girona. Un dels nostres socis rosincs, en Felip, ho va celebrar assenyalant-se el dorsal com si hagués marcat un gol. I és que poder gaudir un altre any d'aquest enorme jugador és per estar molt satisfets.


I més desplaçats. Els fongs que van atacar la gespa del Municipal de Peralada van obligar a traslladar el derbi gironí de Segona B contra l'Olot a Montilivi. Alguns immortals amb mono de futbol després del divendres, com en Jon, en Jorge o en Garru, no van faltar a la cita amb el nostre filial, llàstima de la derrota. El nostre estadi torna a ser l'escenari de referència pel futbol de la nostra província i això és positiu. No tan bona va ser l'atenció als socis gironistes, amb llargues cues per la necessitat de recollir entrades (a Peralada es passa ensenyant el carnet i no passa res). Força aficionats van acabar entrant més d'un quart d'hora després de l'inici del partit. Un punt a millorar si altra vegada ens trobem amb una situació similar.


Per tancar no abandonarem la tònica d'aquest article i anunciarem una altra activitat que es durà a terme fora de la nostra ciutat. Aquesta setmana les competicions de clubs s'aturen per donar pas als partits de les seleccions nacionals, però el nostre desig és tornar-nos a reunir i no renunciar a passar-ho bé plegats aquest diumenge. Per això hem decidit recuperar els Premis Immortals, uns guardons que ja vam entregar fa 8 anys. Enguany volem que serveixin per reconèixer als socis de la penya més destacats per la seva tasca en favor de la nostra associació i del Girona FC al llarg de la temporada passada. El lloc triat, el Mesón Gascón de Palol d'Onyar, i el cartell de l'esdeveniment poden indicar erròniament que es tracta d'una excusa per degustar un bon cochinillo. Res més lluny del nostre objectiu. Malpensats, que sou una colla de malpensats.