martes, 17 de julio de 2018

La segona de la primera

En aquesta entrada intentarem recordar totes les trobades i estones que hem compartit plegats durant la segona volta de la primera temporada del Girona FC a la màxima categoria del futbol espanyol. Procurarem no oblidar-nos de res, tot i els mesos transcorreguts, i que aquests agradables records refresquin els calorosos dies que precediran l'inici d'un nou any a la Liga Santander.


Pugem al nostre particular DeLorean, al més pur estil Regreso al Futuro, i viatgem a principis de febrer, quan vam rebre a Montilivi la visita de l'Athletic Club. A l'equip de Bilbao el van acompanyar molts seguidors procedents tant de la capital biscaina com de les penyes que té a terres barcelonines, com la Peña Lehoi Beltz (amb la qual molts sabreu que tenim bona amistat d'ençà de les visites del Bilbao Athletic a Segona) o la Peña Leones de Barcelona. Els seguidors dels Leones de San Mamés van passar tot el matí visitant el Barri Vell. Des de la Federació de Penyes del Girona els hi vam organitzar una rebuda a la plaça del Vi en la qual el regidor Cristóbal Sánchez va donar-los-hi la benvinguda a la ciutat en nom de l'Ajuntament. Poc després una trentena de seguidors dels dos clubs, una desena d'ells immortals, vam anar a fer un dinar de germanor a la seu de la Penya Gironina, el Frankfurt Cross.


Tornem a posar en marxa la màquina del temps, que ens porta al mateix mes de febrer, en una de les dates que sempre fa il·lusió als aficionats quan el seu equip debuta a Primera Divisió: visitar els estadis dels equips grans. Va ser el torn de Barcelona i el Camp Nou. L'expedició de la Penya Immortal va dividir-se entre els que van gaudir de la Ciutat Comtal des de bon matí desplaçant-se en el bus de la Federació de Penyes i els que van anar-hi ja a la tarda amb la resta de gironistes. Entre els que van sortir de Montilivi al matí tenim al nostre president Pepe, el secretari Fran i el tresorer Javi, que van ser els nostres representants en el dinar entre penyistes i directius de Barça i Girona. Abans d'anar-hi, els tres membres de la nostra junta van voler gaudir d'unes tapes i unes cerveses en un bar de la zona, donant-se la casualitat que el mateix era la seu de la Penya Barcelonista Joan Gamper, que va xerrar amablement amb ells i va regalar-los-hi uns pins. L'olfacte immortal per descobrir la gent a qui li agrada viure el futbol com ho fem nosaltres no falla. Després d'això van anar al restaurant on se celebraba el dinar institucional, propietat del mateix Lionel Messi, on van gaudir d'un agradable àpat amb els representants del club local. Després tots els aficionats blanc-i-vermells vam viure una bonica experiència a l'estadi. Quan et golejen el més normal és sentir-se abatut per la gran diferència de qualitat amb el contrari, però lluny d'això vam protagonitzar una autèntica exhibició d'orgull gironí animant fins al final sense parar. Aquest equip ens ha fet tan feliços que és impossible no fer-li costat en els moments més durs.


Ens toca dir-li a en Doc que programi l'arribada al 4 de març de 2018, el dia en el qual el nostre Girona va garantir-se la permanència a la Primera Divisió a l'antic Madrigal, avui Estadio de la Cerámica, de Villarreal. Després d'haver tingut el plaer de rebre a la nostra seu a una petita comitiva de la Peña Blau Cel abans del partit que vam guanyar per 1 a 0 al Celta a casa, vam organitzar el viatge a la localitat castellonenca conjuntament amb la resta de penyes federades i el club. Un bon grapat d'immortals va animar-se a anar-hi, el bon temps i la possibilitat de fer nit a la població el feien molt atractiu. El matx va jugar-se dissabte al migdia, així que després d'animar als homes de Machín i celebrar que a la 18/19 les grans estrelles tornaran a Montilivi, vam tenir molt de temps de passar-ho bé. Primer, gaudint de la gran rebuda que ens va preparar l'Agrupació de Penyes del Villarreal CF a la seva seu, paelles gegants incloses, més tard, gaudint de l'animada vida nocturna de la ciutat en companyia de vells amics.


L'artefacte per a viatjar en el temps que pilotem s'atura ara pocs dies després de la gran fita que hem comentat, també al mateix de març, un divendres que vam rebre i guanyar al Deportivo de la Coruña de Clarence Seedorf. Els divendres sempre dificulten els desplaçaments i actes de germanor (com passa amb els dilluns no són dies de futbol), però ens les vam empescar per convidar als nostres companys de la Peña Deportivista de Barcelona a compartir unes cerveses i aperitius al 106 amb els quals preparar-nos pel partit. A més dels seguidors barcelonins de l'equip gallec també vam comptar amb la presència d'aficionats blanc-i-blaus de la Peña Deportivista Al Sur de Riazor i altres procedents de la mateixa ciutat de La Coruña, tal com va recollir el web del diari Marca.


Les roderes de foc que deixa com a rastre aquest cotxe amb el qual viatgem pel nostre passat més recent es marquen ara just davant d'un altre dels temples del futbol mundial on tot el gironisme somiava veure al seu equip: el Santiago Bernabéu. Tornar-nos a enfrontar amb les estrelles del Real Madrid i fer-ho en aquest escenari ha sigut un altre dels luxes d'aquesta temporada d'estrena a la millor lliga del món. I que tot i rebre 6 gols fruit de l'enorme qualitat dels blancs, el Girona aconseguís plantar cara exhibint tot un repertori d'alternatives a pilota parada, tota una satisfacció. Va ser un gran cap de setmana a la capital, gaudint de tots els seus atractius i lluint els nostres colors pels seus punts més emblemàtics i al mateix coliseu merengue, ja que van ser molts els que van decidir fer el tour per les instal·lacions de l'entitat de Concha Espina. La il·lusió i alegria de l'expedició gironina va cridar l'atenció dels mitjans de comunicació, tant a Madrid com a Girona al llarg de la setmana prèvia (Gol TV va fer un reportatge sobre el nostre president Pepe Sierra i la seva relació d'estima amb ambdós equips).


Ara aixequem les característiques portes en forma d'ales de gavina del DeLorean i ens trobem amb el primer cap de setmana d'abril. Ens va visitar un Levante necessitat de punts per salvar-se que va plantar cara a un Girona que va anar de menys a més. Empat just, vam coincidir ambdues aficions en la trobada posterior en la qual els expedicionaris de la Delegació de Penyes del Levante van ser rebuts per la Federació de Penyes del Girona. La Penya Immortal va ser l'amfitriona de l'acte, que va reunir més de 60 persones al 106. Com és habitual, vam gaudir d'un complet àpat, al final del qual vam fer un intercanvi d'obsequis. Els nostres amics granotes van entregar-nos una placa en la qual es reconeixia a l'afició gironista com la millor de les que va passar per l'estadi Ciutat de València durant la temporada 16/17, en la qual vam coincidir a Segona Divisió. Ens va alegrar tant que un dels regals que els hi vam fer va ser una bona ampolla de ratafia que, segons ens van explicar més tard, van gaudir de valent en l'autobús de tornada. Com ens agrada repartir felicitat!


Quasi no fa falta ni engegar el cotxe per passar a una altra època de l'any, el mateix mes d'abril vam viure la nostra particular feria amb la jornada que va enfrontar al Girona contra el Betis al nostre estadi. Tot i que altra vegada els capritxos televisius van fer-nos jugar en divendres, des de la Federació de Penyes del Girona i la nostra penya vam empescar-nos-les per poder celebrar una gran festa amb els amics verd-i-blancs. L'acció va començar amb un dinar a Can Bargalló, seu de la Penya Cassanenca, entre penyistes gironins, directius de la Federación de Peñas del Real Betis, encapçalats pel seu president Juan de Dios Álvarez, i representants del Girona FC. Poc després va traslladar-se al 106 i la plaça Empúries, on estava tot preparat per a una festa molt "flamenca" que ni el mal temps va poder aturar. El conjunt de sevillanes gironí Zona Olé ens va delectar amb una exhibició del seu talent, que va acabar amb l'intercanvi de records entre federacions i una foto de germanor que va reunir el més d'un centenar de seguidors dels dos equips presents sobre l'escenari que les condicions climatològiques adverses va impedir utilitzar.


I de cop, el cotxe de Marty McFly s'omple de roses i llibres. El dia abans de Sant Jordi vam rebre a un dels altres dos equips catalans de la categoria, el RCD Espanyol. El partit va ser diumenge al matí, però el dissabte previ va ser un dia en el qual totes les penyes vam ser protagonistes, començant per un bonic acte previ al partit de la Liga Genuine que disputaven blanc-i-vermells i pericos a Riudarenes, amb intercanvi de regals, flors i llibres de temàtica futbolística entre les dues federacions. La jornada va continuar amb una cita molt important per a la Federació de Penyes del Girona FC. En un acte celebrat al Centre Cívic Can Gruart de Vilablareix, Aficiones Unidas va certificar l'admissió oficial de la nostra agrupació de penyes com a membre. Un pas més en la consolidació d'aquest projecte que busca crear més complicitat entre la massa social gironista. Com a cloenda de l'acte la Penya Eloi Amagat va organitzar un deliciós aperitiu pels presents al Restaurant Can Marcos.


Amb la permanència aconseguida des de fa setmanes podem relaxar-nos en aquest viatge en el temps i posar la radio. Sona un "chotis", un ritme molt madrileny. Senyal que hem arribat a l'últim cap de setmana d'abril, durant el qual vam anar a Getafe amb la il·lusió de seguir sumant punts en la lluita per classificar-nos per la UEFA Europa League. Entre les penyes i el club vam aconseguir emplenar un autobús. Tot i no ser un dels viatges amb més immortals presents, els que hi van anar s'ho van passar pipa. L'hotel triat estava a Parla, i aprofitant l'avinentesa d'estar tan a prop de Madrid molts dels desplaçats van apropar-se a la Villa y Corte per fer turisme per la Puerta del Sol, la Cibeles, el Retiro... El partit disputat a l'Alfonso Pérez va tenir un final esperançador, ja que l'empat aconseguit va resultar, en combinació amb els altres resultats de la jornada, una revifalla per a les nostres aspiracions europees. Quan l'àrbitre va xiular el final va començar el tercer temps, protagonitzat per la gran recepció que ens van fer els amics de la Federación de Peñas del Getafe CF, amb cocido madrileño, entrepans i molt bon humor.


L'automòbil convenientment modificat que ens porta de viatge a través de les pàgines del calendari es veu ara obligat a aturar-se per no xocar amb un tronc creuat al mig del camí, un d'aquells ben gruixuts que tallen els aizkolaris bascos. Precisament era una de les activitats que es volien dur a terme en la trobada de germanor de la Federació de Penyes del Girona amb la Federación de Peñas de la SD Eibar que va celebrar-se el primer cap de setmana de maig. Impediments logístics van fer-ho impossible i fins i tot hi va haver algun malentès amb la premsa que va quedar feliçment en res, però la voluntat d'ambdues aficions va permetre que se celebrés una prèvia al Da Vinci, seu de la Penya Nord - Àlex Granell i un dinar posterior al partit ben a prop de la nostra seu, al Tot Brasa. En l'aperitiu fet a l'establiment de Jaume I hi vam ser, a més dels penyistes guipuscoans i gironins, l'Albert Mateos, responsable de l'àrea social del Girona FC, i la presidenta del club armero, Amaia Gorostiza. L'única nota amarga del dia va ser la golejada visitant que va acabar amb gairebé qualsevol oportunitat de jugar la segona competició europea de club la temporada vinent.


Arribem a la fi del trajecte i en Marty comprova que afortunadament els seus pares es van conèixer i el van acabar engendrant. A més, aprofita per veure com en el últim partit de lliga del Girona a casa, disputat a mitjans de maig contra el Valencia. Abans del començament del matx, el nostre president Pepe Sierra va recollir, com a màxim dirigent de la Federació de Penyes del Girona, el guardó que identifica als gironistes com la millor afició de Primera Divisió durant la temporada 17/18. És un premi que als membres de la Penya Immortal ens proporciona una especial satisfacció, ja que és el punt culminant d'una relació amb Aficiones Unidas iniciada amb la nostra adhesió a la mateixa l'any 2012 i que ha evolucionat fins a la creació de la Federació i el seu relleu natural com a representants de l'afició blanc-i-vermella en aquest ens. El d'enguany és el segon cop que els seguidors del Girona som reconeguts com els millors del país, el 2013 ja ho vam ser de Segona Divisió, gràcies a les nostres bones relacions amb els aficionats dels equips contra els quals ens vam enfrontar.